Nolasc Acar\u00edn \u00e9s neur\u00f2leg i ha publicat un llibre sobre l’ Alzaimer que vol ser un manual pr\u00e0ctic d’instruccions pels mateixos malalts i per a qui els han de cuidar. El llibre es titula: "Alzheimer. Manual d’instruccions", RBA (Columna en catal\u00e0).<\/p>\n
Les malalties mentals i les discapacitats ps\u00edquiques s\u00f3n realitats que actualment s’afronten de manera molt distinta -i molt millor- que anys enrere. Per\u00f2 encara se’n sap poca cosa d’algunes d’aquestes malalties i els metges a vegades no ajuden prou a donar pautes als cuidadors. Perqu\u00e8 cuidar aquestes persones pot ser dur, molt dur; llibres com aquest ajuden i ajuden molt en tots sentits.<\/p>\n
En una entrevista que li fa N\u00faria Escur al Dr. Acar\u00edn hi vaig trobar una s\u00e8rie de consells, de reflexions i de conceptes que vaig guardar per tal de poder-los compartir aqu\u00ed. Heus aqu\u00ed alguns:<\/p>\n
"El metge ha d’acompanyar el pacient en la seva malaltia sense envair la intimitat, respectant que pugui escollir les condicions en qu\u00e8 vol viure i morir, respectant que vulgui saber molt o b\u00e9 prefereixi saber poc", escriu despr\u00e9s de l’experi\u00e8ncia de molts anys comunicant a malalts i familiars el que passa i el que pot passar. Despr\u00e9s de tot, apunta el professor, la vida \u00e9s una hist\u00f2ria que sempre acaba malament.<\/p>\n
Millor saber o no saber?
Saber. Per\u00f2, en tot cas, mai cal explicar coses sobre les quals el pacient no pregunta.S’informa per petici\u00f3.<\/p>\n
Signes d’alerta
No admetre el trastorn \u00e9s el primer. \u00c9s el que s’ anomena anosogn\u00f2sia. De vegades ens porten un pacient que s’aixeca a les 3 de la matinada per anar a treballar i \u00e9s jubilat o que surt nu al carrer. El segon \u00e9s oblidar els noms dels fills, pares o c\u00f2njuge. I el tercer, desorientar. En el temps no t\u00e9 tanta import\u00e0ncia ("ja hem menjat?"), per\u00f2 despr\u00e9s ve perdre’s en l’espai. <\/p>\n
L’alzheimer a vegades \u00e9s m\u00e9s cruel amb els familiars. Algun consell essencial?
Un: amb el pacient s’ha de ser afectu\u00f3s. Dos: no lluitin contra la seva incoher\u00e8ncia, no li discuteixin. I si vol visitar un amic que fa anys que va morir? Li diu que s\u00ed, que "ja el trucarem". Per\u00f2 mai castigar-lo dient-li: "No veus que \u00e9s mort? No veus que aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s la teva imaginaci\u00f3?", Aix\u00f2 acovardeix el malalt i acaba per no fiar-se dels altres. S’a\u00efllen. \u00bfQue t\u00e9 al\u00b7lucinacions i veu gent al menjador? Responeu: "Mare, no et preocupis, ara els dic que se’n vagin …".<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s l’esbarjo?
Tot familiar o cuidador ha de prendre obligat\u00f2riament les seves 3 o 4 hores lliures al dia, per a ell. Que el substitueixi una altra persona. O acaben v\u00edctimes de l’estr\u00e8s, emmalaltint ells. Tenir cura dia i nit d’ alg\u00fa del que no reben res a canvi, ni les gr\u00e0cies, ni una mirada, \u00e9s molt dur.<\/p>\n
Per a quan recursos terap\u00e8utics com en el Parkinson?
No hi ha ni consens en les anomenades "pastilles per la mem\u00f2ria", sobre si alenteixen la progressi\u00f3 en els cinc primers anys. Per\u00f2 hi ha recursos molt efica\u00e7os per evitar en el pacient l’ insomni, l’angoixa, la depressi\u00f3, l’agressivitat. \u00c9s el que necessiten.<\/p>\n
Som l’\u00fanica esp\u00e8cie animal que el pateix?
No hi ha animals lliures amb alzheimer ni amb esquizofr\u00e8nia.<\/p>\n
![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.google.com\/images\/cleardot.gif\"){kind=spacer}
<\/p>\n<\/p>\n