![](\"https:\/\/i0.wp.com\/cms7.blogia.com\/blogs\/l\/la\/lap\/lapoesianosevende\/upload\/20080331041258-sirena-copenage.jpg?resize=160%2C154\")
A vegades, a la vida, es tenen tantes ganes de fer una cosa, o de dir-la, o d’assolir-la… que hom es nega fins i tot l’oportunitat de somiar-la.<\/p>\n A vegades, a la vida, es tenen tantes ganes de fer una cosa, o de dir-la, o d’assolir-la… que hom es nega fins i tot l’oportunitat de somiar-la.<\/p>\n
Aix\u00f2 passa, per exemple, quan estem a disgust en una feina i no ens atrevim a deixar-la, encara que ens en morim de ganes. Quan estem a disgust en una situaci\u00f3 volem marxar-ne, -desitgem enormement marxar-ne-, desitgem fugir i abandonar-ho per\u00f2 no ens atrevim.<\/p>\n
Personalment -i com a poble- necessitem tenir el somni d’emprendre el vol, deixar de ser gallines de corral i comen\u00e7ar a ser \u00e0guiles o voltors que volen alt, ben alt, i la necessitat de no quedar-nos amb la miserable realitat que, dia rere dia, ens empastifa la TV i els diaris: Pol\u00edtics corruptes, drets humans aixafats, relacions humanes brutes i embrutidores, pa\u00efsos sotmesos, injust\u00edcia i pobresa, avorriment infinit…<\/p>\n
Cal somniar la realitat i realitzar somnis. Cal transformar la realitat somniant que podem fer-la nova. Les dues coses ens passen a la nostra vida i les dues coses ens fan una mica de por…<\/p>\n
Somnis<\/strong><\/p>\n No ho vull, no…<\/p>\n Ni ho vull pensar, no…<\/p>\n Ni m’ho vull imaginar…<\/p>\n Per\u00f2, per altra banda, s\u00e9 que puc arribar al planeta feli\u00e7<\/p>\n i que s\u00f3c un ca\u00e7ador de somnis perfectament abastables.<\/p>\n Vull que la tempesta, la pluja, el fred o el sol no em deixin sortir de casa<\/p>\n i, al mateix temps, desitjo emprendre el cam\u00ed costerut i dif\u00edcil<\/p>\n que s\u00e9 que em dur\u00e0 a la gl\u00f2ria.<\/p>\n Vull lligar-me de mans i peus, buscar mils arguments,<\/p>\n cercar milers d’excuses per no haver de dir que SI<\/p>\n i, al mateix temps, sento unes ganes enormes <\/p>\n de deslligar-me amb les dents, amb les ungles i comen\u00e7ar el cam\u00ed.<\/p>\n I dic que no, que no cal, que no \u00e9s necessari, que no cal somniar<\/p>\n que ja estic b\u00e9 com estic, que potser \u00e9s perill\u00f3s,<\/p>\n i, al mateix temps, sento aquell desig intern de superar-me, de millorar,<\/p>\n aquell desig indesxifrable<\/p>\n de trobar el que hom vol i ha desitjat tota la vida.<\/p>\n