![](\"https:\/\/i0.wp.com\/masribatallada.com\/Images\/xiprers.gif?resize=174%2C284\")
Avui s’ha obert de forma oficial l\u2019Any Joan Maragall, que commemora el 150 aniversari del naixement del poeta i el centenari de la seva mort.<\/p>\n Avui s’ha obert de forma oficial l\u2019Any Joan Maragall, que commemora el 150 aniversari del naixement del poeta i el centenari de la seva mort.<\/p>\n
No recordo quan vaig descobrir Joan Maragall, per\u00f2 fou de ben jove. Recordo que hi havia un poema seu que em captivava i la seva lectura em feia volar muntanyes enll\u00e0, on hi imaginava les vaques pasturant tranquil\u00b7lament. Era "LA VACA CEGA". Feia que li tingu\u00e9s una immensa ll\u00e0stima a la pobra vaca i feia que em pos\u00e9s trist imaginat-la "topant amb una i altra soca"<\/p>\n
Ja de m\u00e9s jove, amb la lectura de la "Ciutat del Perd\u00f3", l’"Esgl\u00e9sia cremada" -i altres articles i poesies- van fer que me n’enamor\u00e9s i el consider\u00e9s com un dels "meus poetes".<\/p>\n
Tinc una especial devoci\u00f3 per aquest poema, que us el deixo per tal de que el gaudiu i el reflexioneu. Que aquest any ens serveixi per a repassar l’obra d’un dels grans poetes que ha tingut Catalunya.<\/p>\n
Ja veureu que val la pena!<\/p>\n
<\/p>\n
Cant espiritual<\/strong><\/a> Per\u00f2 estic tan gel\u00f3s dels ulls, i el rostre, Amb quins altres sentits me’l fareu veure Aquell que a cap moment li digu\u00e9 "-Atura’t" Tant se val! Aquest m\u00f3n, sia com sia, Avui s’ha obert de forma oficial l\u2019Any Joan Maragall, que commemora el 150 aniversari del naixement del poeta i el centenari de la seva mort. No recordo quan vaig descobrir Joan Maragall, per\u00f2 fou de ben jove. Recordo que hi havia un poema seu que em captivava i la seva lectura em feia volar muntanyes […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,145],"tags":[],"class_list":["post-837","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-poesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-dv","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/837","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=837"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/837\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Si el m\u00f3n ja \u00e9s tan form\u00f3s, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
qu\u00e8 m\u00e9s ens podeu dar en una altra vida? <\/p>\n
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre… i temo tant la mort! <\/p>\n
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldr\u00e9 m\u00e9s cel que aquest cel blau. <\/p>\n
sin\u00f3 al mateix que li dugu\u00e9 la mort,
jo no l’entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!…
O \u00e9s que aquest "fer etern" \u00e9s ja la mort?
Mes llavores, la vida, qu\u00e8 seria?
F\u00f3ra, nom\u00e9s, l’ombra del temps que passa,
i la il\u00b7lusi\u00f3 del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perqu\u00e8 ja tot ho \u00e9s tot? <\/p>\n
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
\u00e9s ma p\u00e0tria, Senyor: i no podria
\u00e9sser tamb\u00e9 una p\u00e0tria celestial?
Home s\u00f3 i \u00e9s humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperan\u00e7a aqu\u00ed s’atura,
me’n fareu una culpa m\u00e9s enll\u00e0?
M\u00e9s enll\u00e0 veig el cel i les estrelles,
i encara all\u00ed voldria \u00e9sser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per qu\u00e8 acluca’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haur\u00e0 cap!
Ja ho s\u00e9 que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi…
Deixeu-me creure, doncs, que sou aqu\u00ed.
I quan vinga aquella hora de temen\u00e7a
en qu\u00e8 s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de m\u00e9s grans
per contemplar la vostra fa\u00e7 immensa.
Sia’m la mort una major naixen\u00e7a! <\/p>\nEtiquetes de Technorati: Joan Maragall<\/a>,Poesia<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"