![](\"http:\/\/t2.gstatic.com\/images?q=tbn:gM3-chG0MXNfeM:http:\/\/www.eoi.es\/blogs\/paso\/files\/2010\/04\/trabajo.jpg\")
Poder treballar \u00e9s una sort. Dignifica la persona, d\u00f3na capacitat de viure m\u00e9s dignament i fa que la persona pugui desenvolupar-se i cr\u00e9ixer en molts ordres de la vida. Aquest axioma o principi jo me’l crec ara que no hi ha tanta feina, per\u00f2 me l’he cregut sempre. Tamb\u00e9 me’l creia en \u00e8poques de bonan\u00e7a, quan semblava que hi havia feina per a donar i vendre.<\/p>\n
Aix\u00f2 ho escric despr\u00e9s d’un dia de vaga en molts sectors, sobretot en sectors p\u00fablics i funcionariat. I ho escric en un moment delicat per a tothom: treballadors, empresaris i funcionaris. Avui passen dificultats tots i en passen, sobretot, aquells que han perdut la feina. Per aix\u00f2 caldria pensar una mica en el fet de tenir o no tenir feina i el que comporta socialment aquest fet.<\/p>\n
Ja s\u00e9 que, a vegades i en alguns sectors, aix\u00f2 de treballar t\u00e9 mala fama i que no totes les feines s\u00f3n aquest ideal del qual parlava al principi. Tamb\u00e9 s\u00e9 que s’han fet acudits de totes menes sobre el treball. Per\u00f2 avui voldria parlar seriosament i deixar els acudits per un altre moment. Alguns acudits ofenen aquells que no en troben i en busquen desesperadament.<\/p>\n
Confuci deia: "Elegeix una feina que t’agradi i ja no treballar\u00e0s ni un dia m\u00e9s de la teva vida". Aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 la dura realitat \u00e9s que no sempre trobem aquella feina que ens agrada; no sempre podem elegir i no sempre l’encertem. A vegades elegim una cosa pensant que ens agradar\u00e0 molt i despr\u00e9s ens decep enormement.<\/p>\n
Tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha persones que s’amollen a tot i n’hi han d’altres que no estan mai contentes amb res. Alguns prefereixen quedar-se a l’atur abans d’agafar una feina que no els agrada. Sobretot aix\u00f2 els passa a alguns joves que surten de la universitat i es pensen que es menjaran el m\u00f3n. Per\u00f2 la vida \u00e9s dura i poc a poc van veient que \u00e9s treballant quan hom va agafant experi\u00e8ncia i \u00e9s poc a poc que es va trobant el lloc que hom vol i desitja. <\/p>\n
Una altra cosa tamb\u00e9 certa \u00e9s que a vegades hom es queda amb la feina que no \u00e9s la que m\u00e9s agrada sin\u00f3 amb la que d\u00f3na m\u00e9s diners o m\u00e9s estabilitat. Es deixen molts principis arraconats i oblidats a la cuneta al llarg de la vida… Aquesta \u00e9s la realitat.<\/p>\n
Per\u00f2 a mi em sembla que el plantejament hauria de ser sempre el seg\u00fcent: Qu\u00e8 necessito? Qu\u00e8 prefereixo? Qu\u00e8 puc fer i qu\u00e8 no? Quines possibilitats reals tinc de millorar? Qu\u00e8 puc aconseguir i qu\u00e8 no, en uns moments de crisi com aquests? I despr\u00e9s d’avaluar i pensar tot plegat, mirar de fer la decisi\u00f3 m\u00e9s encertada sabent que sempre correm el risc d’equivocar-nos o de no trobar mai el nostre ideal.<\/p>\n
<\/p>\n
Poder treballar \u00e9s una sort. Dignifica la persona, d\u00f3na capacitat de viure m\u00e9s dignament i fa que la persona pugui desenvolupar-se i cr\u00e9ixer en molts ordres de la vida. Aquest axioma o principi jo me’l crec ara que no hi ha tanta feina, per\u00f2 me l’he cregut sempre. Tamb\u00e9 me’l creia en \u00e8poques de bonan\u00e7a, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[220,65],"tags":[],"class_list":["post-833","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-crisi","category-feina"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-dr","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/833","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=833"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/833\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=833"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=833"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=833"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}