{"id":825,"date":"2010-06-01T18:38:21","date_gmt":"2010-06-01T17:38:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/06\/01\/tuareg\/"},"modified":"2010-06-01T18:38:21","modified_gmt":"2010-06-01T17:38:21","slug":"tuareg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/06\/01\/tuareg\/","title":{"rendered":"Tuareg"},"content":{"rendered":"

Vaig llegir a LA VANGUARDIA<\/strong> una bonica entrevista feta per V\u00cdCTOR-M. AMELA a un tuareg que es diu MOUSSA AG Assar<\/strong>. No vaig poder resistir la temptaci\u00f3 de copiar-la i guardar-la perqu\u00e8 em va semblar un petit tresor   que ens hauria de fer pensar a tots.Aqu\u00ed us la presento:<\/p>\n

– No s\u00e9 la meva edat: vaig n\u00e9ixer al desert del S\u00e0hara, sense papers …!
Vaig n\u00e9ixer en un campament n\u00f2mada tuareg entre Tombuct\u00fa i Gao, al nord de Mali. He estat pastor dels camells, cabres, xais  i vaques del meu pare. Avui estudi Gesti\u00f3 a la Universitat de Montpeller. Estic solter. Defenso els pastors tuareg. S\u00f3c musulm\u00e0, sense fanatisme.
– Quin turbant tan bonic …!
– \u00c9s una fina tela de cot\u00f3: permet tapar la cara al desert quan s’aixeca sorra, i alhora seguir veient i respirant a trav\u00e9s seu.
– \u00c9s d’un blau bell\u00edssim …
– Als tuareg ens deien els homes blaus per aix\u00f2: la tela destenyeix una mica i la nostra pell pren tints blavosos …
– Com elaboren aquest intens blau anyil?
– Amb una planta anomenada indi, barrejada amb altres pigments naturals. El blau, per als tuareg, \u00e9s el color del m\u00f3n.
– Per qu\u00e8?
– \u00c9s el color dominant: el del cel, el sostre de casa nostra.
Qui s\u00f3n els tuareg?
– Tuareg significa "abandonats", perqu\u00e8 som un vell poble n\u00f2mada del desert, solitari, orgull\u00f3s: "Senyors del Desert", ens diuen. La nostra \u00e8tnia \u00e9s la amazic (berber), i el nostre alfabet, el tifinagh.
– Quants s\u00f3n?
– Uns tres milions, i la majoria encara n\u00f2mades. Per\u00f2 la poblaci\u00f3 decreix … "Cal que un poble desaparegui perqu\u00e8 sapiguem que existia!".  Denunciava una vegada un savi: jo lluito per preservar aquest poble.
– A qu\u00e8 es dediquen?
– Pasturar ramats de camells, cabres, xais, vaques i ases en un regne d’infinits i de silencis …
– De veritat que \u00e9s tan silenci\u00f3s el desert?
– Si est\u00e0s tot sol en aquell silenci, sents el batec del teu propi cor. No hi ha millor lloc per trobar-se un mateix.
– Quins records de la seva infantesa al desert conserva amb m\u00e9s nitidesa?
– Em desperto amb el sol. Trobo les cabres del meu pare, que ens donen llet i carn; nosaltres les portem a on hi ha aigua i herba … Aix\u00ed va fer el meu besavi, el meu avi, i el meu pare … I jo. No hi havia una altra cosa al m\u00f3n m\u00e9s que all\u00f2, i jo era molt feli\u00e7 en aquell m\u00f3n!
– S\u00ed? No sembla molt estimulant. ..
– Ho era molt. Als set anys ja et deixen allunyar del campament i t’ensenyen les coses importants: a ensumar l’aire, escoltar, aguditzar la vista, orientar-te a trav\u00e9s del sol i les estrelles … I a deixar-te portar pel camell; si et perds, et portar\u00e0 on hi ha aigua.
– Saber aix\u00f2 \u00e9s valu\u00f3s, sens dubte …
– I tot \u00e9s simple i profund. Hi ha molt poques coses, i cadascuna t\u00e9 enorme valor!
– Llavors aquest m\u00f3n i aquell s\u00f3n molt diferents, no?
– All\u00e0, cada petita cosa proporciona felicitat. Cada frec \u00e9s valu\u00f3s. \u00a1Sentim una enorme alegria pel simple fet de tocar-nos, d’estar junts! All\u00e0 ning\u00fa somia amb arribar a ser, \u00a1perqu\u00e8 cada un ja \u00e9s!
– Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s li va xocar en el seu primer viatge a Europa?
– Vaig veure c\u00f3rrer a la gent per l’aeroport .. . Al desert nom\u00e9s es
corre si ve una tempesta de sorra! Em vaig espantar, \u00e9s clar …
– Nom\u00e9s anaven a buscar les maletes, ha, ha …
– S\u00ed, era aix\u00f2. Tamb\u00e9 vaig veure cartells de noies nues:
Per qu\u00e8 aquesta falta de respecte cap a la dona?, em vaig preguntar … Despr\u00e9s, a l’hotel Ibis, vaig veure la primera aixeta de la meva vida: vaig veure c\u00f3rrer l’aigua … i vaig sentir ganes de plorar.
– Quina abund\u00e0ncia, quin malbaratament, no?
– Tots els dies de la meva vida havien consistit a buscar aigua! Quan veig les fonts p\u00fabliques aqu\u00ed i all\u00e0, encara segueixo sentint dins meu un dolor tan immens …
– Tant com aix\u00f2?
– S\u00ed. A principis dels 90 va haver una gran sequera, van morir els animals, vam caure malalts … Jo tindria uns dotze anys, i la meva mare va morir … Ella ho era tot per a mi! M’explicava hist\u00f2ries i em va ensenyar a explicar-me b\u00e9. Em va ensenyar a ser jo mateix.
– Qu\u00e8 va passar amb la seva fam\u00edlia?
– Vaig haver de conv\u00e8ncer al meu pare que em deix\u00e9s anar a l’escola.
Gaireb\u00e9 cada dia jo caminava quinze quil\u00f2metres. Fins que el mestre em va deixar un llit per dormir, i una senyora em donava de menjar al passar davant de casa seva … Vaig comprendre una cosa: la meva mare m’estava ajudant …
– D’on va sortir aquesta passi\u00f3 per l’escola?
– Que un parell d’anys abans havia passat pel campament el ral.li Par\u00eds-Dakar, i a una periodista li va caure un llibre de la motxilla. El vaig recollir i l’hi vaig entregar. Me’l va regalar i em va parlar d’aquell llibre, que es deia "El Petit Pr\u00edncep". I jo em vaig prometre a mi mateix que un dia seria capa\u00e7 de llegir-lo …
– I ho va aconseguir.
– S\u00ed I aix\u00ed va ser com vaig aconseguir una beca per estudiar a Fran\u00e7a.
– Un Tuareg a la universitat. ..!
– Ah, el que m\u00e9s enyoro aqu\u00ed \u00e9s la llet de camella … I el foc de llenya. I caminar descal\u00e7 sobre la sorra c\u00e0lida. I les estrelles: all\u00e0 les mirem cada nit, i cada estrella \u00e9s diferent d’una altra, com \u00e9s diferent cada cabra. Aqu\u00ed, a la nit, mireu la tele.
– S\u00ed .. Qu\u00e8 \u00e9s el que li sembla pitjor d’aqu\u00ed?
– Teniu de tot, per\u00f2 no en teniu mai prou. Us queixeu. A Fran\u00e7a es passen la vida queixant-se! Us encadeneu de per vida a un Banc,i hi ha \u00e0nsia de posseir, hi ha frenes\u00ed, pressa … Al desert no hi ha embussos, i sap per qu\u00e8? Perqu\u00e8 all\u00e0 ning\u00fa vol avan\u00e7ar ning\u00fa!
– Explica’m un moment de felicitat intensa en el seu lluny\u00e0 desert.
– Es fa realitat cada dia, dues hores abans de la posta del sol: baixa la calor,
i el fred no ha arribat, i homes i animals tornen lentament al campament i els seus perfils es retallen en un cel rosa, blau, vermell, groc, verd … 
– Fascinant, per descomptat …
– \u00c9s un moment m\u00e0gic … Entrem tots a la tenda i preparem el te. Asseguts, en silenci, escoltem com bull … La calma ens envaeix a tots: els batecs del cor es compassen al pot-pot del bull …
– Quina pau …
Aqu\u00ed teniu rellotge, … All\u00e0 tenim temps!<\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Valors<\/a>,Felicitat<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig llegir a LA VANGUARDIA una bonica entrevista feta per V\u00cdCTOR-M. AMELA a un tuareg que es diu MOUSSA AG Assar. No vaig poder resistir la temptaci\u00f3 de copiar-la i guardar-la perqu\u00e8 em va semblar un petit tresor   que ens hauria de fer pensar a tots.Aqu\u00ed us la presento: – No s\u00e9 la meva edat: […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4643,2615],"tags":[],"class_list":["post-825","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-felicitat","category-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/sagkjs-tuareg","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=825"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/825\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}