![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.prelaziasaofelixdoaraguaia.org.br\/Nova%20pasta\/Pedro%20Casaldaliga.jpg?resize=211%2C148\")
Seguint amb el tema d’ahir que parl\u00e0vem de Moss\u00e8n Antoni Vi\u00f1as i de com de malament havia acabat la seva hist\u00f2ria, avui volia reflexionar una mica sobre els bisbes i el simbolisme dels seus signes externs que s’han anat acumulant al llarg de la hist\u00f2ria. Han quedat m\u00e9s els signes que demostren poder -com el b\u00e0cul-que els que demostren acollida -com la capa-. <\/p>\n
En primer lloc em crida l’atenci\u00f3 que encara es conservin (i fins i tot augmentin) els tradicionals s\u00edmbols de poder episcopal com s\u00f3n el b\u00e0cul i la mitra. Recordo que el Bisbe Pere Casald\u00e0liga, en una entrevista que li van fer una vegada, deia que no eren signes i s\u00edmbols evang\u00e8lics. Ell deia que mai els havia fet servir perqu\u00e8 estan vinculats a status i seria m\u00e9s l\u00f2gic prescindir d’escut, de mitra, de b\u00e0cul i celebrar les eucaristies amb simplicitat i que tota aquesta simbologia no feia gens de b\u00e9 a l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n
T\u00e9 una poesia molt bonica sobre aix\u00f2, que la va escriure quan el van fer bisbe i va voler que els seu b\u00e0cul fos un rem i la seva mitra un barret "sartanejo"(dels pagesos d’all\u00e0):<\/p>\n
<\/p>\n
TU MITRA<\/strong><\/p>\n ser\u00e1 un sombrero de paja sartanejos;<\/p>\n el sol y la luna;<\/p>\n la lluvia y el sereno;<\/p>\n el pisar de los pobres con quien caminas<\/p>\n y el pisar glorioso de Cristo, el Se\u00f1or.<\/p>\n TU B\u00c1CULO<\/strong><\/p>\n ser\u00e1 la verdad del Evangelio<\/p>\n y la confianza de tu pueblo en ti.<\/p>\n TU ANILLO<\/strong><\/p>\n ser\u00e1 la fidelidad a la Nueva Alianza del Dios Liberador<\/p>\n y la fidelidad al pueblo de esta tierra.<\/p>\n No tendr\u00e1s otro ESCUDO<\/strong><\/p>\n que la fuerza de la Esperanza<\/p>\n y la liberdad de los hijos de Dios.<\/p>\n No usar\u00e1s otros GUANTES<\/strong><\/p>\n que el servicio del Amor.<\/p>\n \u00c9s justament en aquest sentit que caldria veure les actuacions de molts bisbes, que s\u00f3n el paradigma de com \u00e9s el funcionament de la jerarquia de l’esgl\u00e9sia, que \u00e9s una estructura totalment piramidal i sense gaire capacitat d’escoltar al "poble de D\u00e9u" ni els vents d’igualtat, de fraternitat, de democr\u00e0cia que bufen al m\u00f3n actual. I cada dia hi caben menys dins de l’esgl\u00e9sia persones lliures, prof\u00e8tiques i potser massa originals (perqu\u00e8 criden massa l’atenci\u00f3 i surten dels esquemes establerts) com Moss\u00e8n Vi\u00f1as, Casald\u00e0liga o gent prou lliure d’esperit i de llengua per dir i fer el que creuen convenient. <\/p>\n Aprofito un article ( molt dur, jo us aviso) de Jos\u00e9 Mar\u00eda Castillo<\/strong>, un bon te\u00f2leg granad\u00ed, que parla del nomenament dels bisbes de part de Roma . Diu que que el que interessa \u00e9s mantenir, costi el que costi, la mentalitat submisa. Per aix\u00f2 es nomenen els bisbes que es nomenen: homes incondicionalment obedients a Roma, ja que no poden fer de bisbes sin\u00f3 "en comuni\u00f3 jer\u00e0rquica amb el cap i amb els membres del Col.legi" (episcopal) (C\u00e0n. 375). <\/p>\n Aix\u00f2 es justifica perqu\u00e8 l’obedi\u00e8ncia es considera indispensable per mantenir la unitat. El que en realitat es pret\u00e9n, per\u00f2, \u00e9s assegurar la submissi\u00f3, en un r\u00e8gim que funciona sobre la base de l’exaltaci\u00f3 del poder papal. D’on resulta inevitablement que l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica funciona com una fabulosa instituci\u00f3 repressiva. Es reprimeix el pensament mitjan\u00e7ant els dogmes. Es reprimeix la llibertat mitjan\u00e7ant l’obedi\u00e8ncia. Es reprimeix l’amor i les relacions humanes mitjan\u00e7ant el celibat, el vot de castedat, la moral sexual, amb l’efica\u00e7 col.laboraci\u00f3 dels predicadors, els confessors i els directors espirituals. Tot aix\u00f2 no es diu mai, tal com ho estic dient aqu\u00ed. Perqu\u00e8 una instituci\u00f3 repressiva, per poder funcionar, ha de ser evidentment "una gran m\u00e0quina de dissimular la veritat", a base de proposar sempre coses sublims, en lloc de presentar la realitat del desig m\u00e9s clamor\u00f3s que brolla de la nostra intimitat profunda (cf. Pierre Legendre).<\/p>\n Ara b\u00e9, tot aix\u00f2 comporta una conseq\u00fc\u00e8ncia terrible: perqu\u00e8 un sistema aix\u00ed, funcioni b\u00e9, calen governants que, ells al seu torn, siguin aut\u00e8ntics esclaus. Perqu\u00e8, com s’ha dit encertadament, "nom\u00e9s els esclaus s\u00f3n aptes per a la repressi\u00f3". Com se sap, els atenencs nom\u00e9s empraven a esclaus per a fer de policies. Qui practica la repressi\u00f3 com a ofici ha de ser ell mateix un repressor exemplar. Aquesta \u00e9s la causa profunda que l’obedi\u00e8ncia cega i els exercicis absurds d’instrucci\u00f3 exerceixin un paper tan important en l’ex\u00e8rcit i en la policia. D’aqu\u00ed tamb\u00e9 que, com se sap, entre els vigilants m\u00e9s fidels i segurs dels camps de concentraci\u00f3 nazis hi havia els propis presoners (cf. Vicente Rom\u00e0).<\/p>\n