![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.ua.es\/webs\/centrobenedetti\/Imagenes\/mbenedetti_dviglietti.jpg\")
<\/h4>\nAquesta setmana s’ha acomplert un any del dec\u00e9s de Mario Benedetti. Als que ens agrada la seva poesia sempre tenim el recurs d’anar-la a buscar als seus llibres. Per\u00f2 un \u00e9sser excepcional com ell es troba a faltar.<\/p>\n
El m\u00fasic, amic i company de sempre, Daniel Viglietti<\/strong>, ha dit: "El nostre pa\u00eds, la nostra societat, la nostra gent, per\u00f2 tamb\u00e9 tota Llatinoam\u00e8rica i tants lectors d’arreu del m\u00f3n, hem quedat com orfes d’aquest \u00e9sser hum\u00e0 i creador excepcional. Quanta falta ens fa la seva persona lluminosa, la seva ploma tendra i forta al mateix temps, la seva consci\u00e8ncia cr\u00edtica, el seu comprom\u00eds amb la veritat i la seva exemplar humilitat! ".<\/em><\/p>\n Avui, val la pena recordar alguns dels conceptes expressats per Viglietti en ocasi\u00f3 del dec\u00e9s del seu amic. Deia Daniel Viglietti<\/strong>: <\/p>\n "He tingut, per damunt de tot, el dolor de perdre un amic molt essencial i al voltant d’aix\u00f2, el que compartim tots: el gran poeta, el novel\u00b7lista, el contista, l’assagista, l’autor de lletres per can\u00e7ons, alguna \u00e8poca de periodista. I tot aix\u00f2 \u00e9s inseparable de l’\u00e9sser hum\u00e0, perqu\u00e8 aquesta unitat entre l’\u00e8tica que ell encarnava i l’est\u00e8tica que ell produ\u00efa va ser molt sencera. Tranquil, d’una manera s\u00f2bria, d’un perfil modest, de gent senzilla. Quan havia de posar al seu lloc alg\u00fa "desubicat" o enemic, tenia l’energia i car\u00e0cter per fer-ho, per\u00f2 en la seva vida habitual, en les seves actuacions, en els seus recitals de poesia, en les entrevistes que concedia era sempre molt hum\u00e0, molt senzillament hum\u00e0.<\/em><\/p>\n Mario era un ideal en si mateix. No tenia por dels diminutius, no xifrava la mida i la quantitat per expressar el seu amor, potser perqu\u00e8 havia apr\u00e8s que en aquest pa\u00eds tan sofert i tan esperan\u00e7at alhora, les coses s\u00f3n aix\u00ed, molt com era ell, de vegades sense soroll , sense gestos, com se’n va anar. Aix\u00ed es va anar. De vegades calladament, de vegades<\/em> ".<\/p>\n <\/p>\n TE QUIERO<\/strong><\/p>\n Tus manos son mi caricia si te quiero es porque sos <\/p>\n tus ojos son mi conjuro <\/p>\n tu boca que es tuya y m\u00eda si te quiero es porque sos <\/p>\n y por tu rostro sincero y porque amor no es aureola <\/p>\n te quiero en mi para\u00edso <\/p>\n si te quiero es porque sos Mario Benedetti<\/strong> <\/p>\n<\/p>\n Benedetti i Viglietti, "Mucho m\u00e1s que dos". Aquesta setmana s’ha acomplert un any del dec\u00e9s de Mario Benedetti. Als que ens agrada la seva poesia sempre tenim el recurs d’anar-la a buscar als seus llibres. Per\u00f2 un \u00e9sser excepcional com ell es troba a faltar. El m\u00fasic, amic i company de sempre, Daniel Viglietti, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[440,255,2937,2941],"tags":[],"class_list":["post-815","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura","category-musica","category-uruguai","category-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-d9","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=815"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/815\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia<\/p>\n
mi amor mi c\u00f3mplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho m\u00e1s que dos<\/p>\n
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro<\/p>\n
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeld\u00eda<\/p>\n
mi amor mi c\u00f3mplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho m\u00e1s que dos<\/p>\n
y tu paso vagabundo
y tu llanto por el mundo
porque sos pueblo te quiero<\/p>\n
ni c\u00e1ndida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no est\u00e1 sola<\/p>\n
es decir que en mi pa\u00eds
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso <\/p>\n
mi amor mi c\u00f3mplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho m\u00e1s que dos.<\/p>\nEtiquetes de Technorati: Mario Benedetti<\/a>,Uruguai<\/a>,Literatura<\/a>,Vida i mort<\/a>,Daniel Viglietti<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"