![](\"https:\/\/i0.wp.com\/ende.cc\/bk2\/images\/enigma_p.jpg?resize=228%2C171\")
<\/h4>\n <\/h4>\n<\/a><\/p>\n Al segle XX<\/strong>, la voluntat d’autogovern dels catalans va cristal\u00b7litzar institucionalment amb la Mancomunitat, un embri\u00f3 de govern nacional cridat a aixecar el pa\u00eds a tots els nivells. La imposici\u00f3 de la dictadura del general Primo de Rivera va posar fi a aquest t\u00edmid episodi de llibertat col\u00b7lectiva, per\u00f2 l’any 1931, abans que s’aprov\u00e9s la Constituci\u00f3 de la II Rep\u00fablica Espanyola, es va recuperar un espai d’autogovern amb la instituci\u00f3 de la Generalitat. No cal emfasitzar el que va suposar despr\u00e9s per a Catalunya la imposici\u00f3 d’una dictadura i d’un govern autoritari durant quatre d\u00e8cades.<\/p>\n Despr\u00e9s de la gran manifestaci\u00f3 unit\u00e0ria de 1977<\/strong>, i seguint el gui\u00f3 de 1931, la Generalitat va ser restablerta abans que s’aprov\u00e9s la nova Constituci\u00f3 democr\u00e0tica, com a expressi\u00f3 d’uns drets hist\u00f2rics que aleshores no va discutir ning\u00fa. I un nou Estatut d’autonomia pactat entre tots va rebre un ampli suport popular en el refer\u00e8ndum de 1979. Anys despr\u00e9s, la gran majoria de forces pol\u00edtiques catalanes es van proposar reformar l’Estatut per assegurar un reconeixement nacional formal i un autogovern d’alt nivell competencial, simb\u00f2lic i institucional en el nou escenari global. El resultat tots el sabem.<\/p>\n Sortosament, la hist\u00f2ria no es repeteix<\/strong>, i Catalunya no es troba avui a les portes d’una nova imposici\u00f3 violenta que hagi d’anihilar el seu autogovern. Per\u00f2 Catalunya, i amb ella tot l’Estat, s\u00ed que es troben en una cru\u00eflla hist\u00f2rica decisiva que pot segellar (o no) el frac\u00e0s d’Espanya com a projecte pol\u00edtic compartit i com una democr\u00e0cia de qualitat capa\u00e7 d’acomodar la seva diversitat nacional interna. Amb tots els seus defectes, que les idealitzacions de la Transici\u00f3 perden de vista, la Constituci\u00f3 de 1978 va tenir una virtut, que \u00e9s obrir un marc flexible en qu\u00e8 cada comunitat aut\u00f2noma pogu\u00e9s trobar el nivell d’autogovern m\u00e9s acostat possible a les caracter\u00edstiques i aspiracions de la societat respectiva. Un sol exemple bastar\u00e0. La Constituci\u00f3 de 1978 estableix el deure de con\u00e8ixer el castell\u00e0 per\u00f2 no prohibeix que una comunitat aut\u00f2noma pugui establir un deure de coneixement an\u00e0leg per a la seva llengua pr\u00f2pia, si en aquest deure la comunitat veu tant una garantia de sostenibilitat ling\u00fc\u00edstica com una eina d’integraci\u00f3 social i d’igualtat d’oportunitats.<\/p>\n A l’Estatut de 1979<\/strong>, els catalans van fixar l’objectiu d’arribar a la plena igualtat del catal\u00e0 i del castell\u00e0 "quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya" i al de 2006 els catalans van considerar arribat el moment de concretar aquesta igualtat establint per al catal\u00e0 el deure que ja existeix per al castell\u00e0. Si ara resulta que aquest deure \u00e9s inconstitucional o \u00e9s interpretat de manera banal, o si es posa en q\u00fcesti\u00f3 el significatiu \u00e8xit d’integraci\u00f3 que ha suposat la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, nom\u00e9s podem concloure que el punt on se’ns vol retornar se situa ni m\u00e9s ni menys que abans de 1979.<\/p>\n Mentre altres democr\u00e0cies del m\u00f3n desenvolupat s’esforcen a resoldre la seva conviv\u00e8ncia multinacional a trav\u00e9s del reconeixement constitucional del seu pluralisme nacional intern i de diversos models federals d’autogovern i de govern compartit, Espanya corre el seri\u00f3s perill de voler tancar judicialment un contenci\u00f3s que nom\u00e9s es pot abordar, gestionar i resoldre en termes pol\u00edtics i amb vocaci\u00f3 de futur. Amb l’anunciada sent\u00e8ncia d’un Tribunal Constitucional caducat, dividit, deslegitimat i internacionalment desprestigiat, \u00e9s evident que Espanya es troba a les portes d’un episodi d’estricta involuci\u00f3 pol\u00edtica i auton\u00f2mica, amb el perill que suposa la negaci\u00f3 de les aspiracions de reconeixement i d’autogovern nacional dels catalans.<\/p>\n Si aquestes aspiracions -que han estat formulades amb plena lleialtat a l’ordenament jur\u00eddic, pactades entre tots i referendades a les urnes- no caben a la Constituci\u00f3, nom\u00e9s hi ha dues sortides possibles: o els catalans renuncien a les seves aspiracions o renuncien a la Constituci\u00f3; l’evoluci\u00f3 federal i plurinacional de l’estat auton\u00f2mic est\u00e0 avui en perill mortal.<\/strong><\/p>\n Els sotasignats<\/strong>, col\u00b7laboradors de la premsa di\u00e0ria catalana, de sensibilitats i tarann\u00e0s diferents, volem unir les nostres veus per fer saber a l’opini\u00f3 p\u00fablica que la situaci\u00f3 actual \u00e9s excepcional i demana gestos pol\u00edtics excepcionals. La responsabilitat \u00e9s, en primer lloc, de les institucions i dels partits pol\u00edtics. Els pactes han de ser respectats, especialment quan tenen, a m\u00e9s a m\u00e9s, la legitimitat democr\u00e0tica dels ciutadans. Si les institucions i els partits pol\u00edtics no s\u00f3n capa\u00e7os de trobar una sortida digna a la situaci\u00f3 actual, la realitat obligar\u00e0 els catalans a triar entre la involuci\u00f3 i la secessi\u00f3. I no cal dir que si aquest esdev\u00e9 finalment el dilema nom\u00e9s hi haur\u00e0 una opci\u00f3 compatible amb la hist\u00f2ria i amb les aspiracions pol\u00edtiques de la majoria de catalans actuals.<\/p>\n<\/p>\n Toni Aira, Sebasti\u00e0 Alzamora, Pere Ayguad\u00e9, Josep M. Ballar\u00edn, Joan Barril, Oriol Bohigas, Carles Boix, Pere Bonnin, Josep Borrell Figuera, Alfred Bosch, Albert Branchadell, Gemma Calvet, Juli Capella, Manuel Casta\u00f1o, \u00c0ngel Casti\u00f1eira, Jordi Coca, Joquim Coello, Agust\u00ed Colomines, Melcior Comes, Joan B. Culla, Manuel Cuy\u00e0s, Antoni Dalmau, Carles Duarte, Ramon Folch, Josep M. Fonalleras, Iu Forn, Patr\u00edcia Gabancho, Quim Gibert, Salvador Giner, Sa\u00fcl Gordillo, Xavier Gual, H\u00e8ctor L\u00f3pez Bofill, Alfons L\u00f3pez Tena, Josep M. Lozano, Ferran Mascarell, \u00c0lex Masllorens, Imma Merino, Joan Francesc Mira, Joaquim Moncl\u00fas, Josep Moya-Angeler, Xavier Mu\u00f1oz, David Murillo, Josep Oliva, Ramon Pedr\u00f3s, Carles Porta, Miquel Pueyo, Pilar Rahola, Ferran Requejo, Ignasi Riera, Enric Roca, Xavier Roig, Ferran S\u00e1ez, Cristina S\u00e1nchez Miret, Vicent Sanchis, Mar\u00e7al Sintes, Eul\u00e0lia Sol\u00e9, Josep M. Sol\u00e9 i Sabat\u00e9, S\u00edlvia Soler, Joan Subirats, Vidal Vidal, Albert Villar\u00f3, Vicen\u00e7 Villatoro.<\/strong><\/p>\n 21 de Maig de 2010<\/strong><\/p>\n (*) AQUEST ARTICLE EST\u00c0 SIGNAT PER 62 ARTICULISTES DE NOU DIARIS CATALANS I EL PUBLIQUEN CONJUNTAMENT AVUI NOU DIARIS CATALANS. Al segle XX, la voluntat d’autogovern dels catalans va cristal\u00b7litzar institucionalment amb la Mancomunitat, un embri\u00f3 de govern nacional cridat a aixecar el pa\u00eds a tots els nivells. La imposici\u00f3 de la dictadura del […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,1296,172],"tags":[],"class_list":["post-814","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espana","category-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-d8","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/814","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=814"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/814\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=814"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=814"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=814"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Etiquetes de Technorati: Política<\/a>,Catalunya<\/a>,Espanya<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"