![](\"http:\/\/sphotos.ak.fbcdn.net\/hphotos-ak-snc3\/hs172.snc3\/19977_100646976635286_100000699523896_16621_2169685_n.jpg\")
Pintura de Ricardo Zorrilla de San Mart\u00edn (Uruguai)<\/p>\n Pintura de Ricardo Zorrilla de San Mart\u00edn (Uruguai)<\/p>\n
Text premiat en el concurs de "Cartes d’amor i desamor" de la Biblioteca de Mollerussa, de l’any 2000.<\/strong><\/p>\n Lleida, 11 de Setembre de 1999<\/p>\n Estimada Teresa:<\/p>\n Et dec una explicaci\u00f3 d’aquella separaci\u00f3 tan sobtada. Havia arribat a Buenos Aires amb tota la il\u00b7lusi\u00f3 de descobrir un pa\u00eds i paisatges nous. Per\u00f2 al cap de tres dies ja m’havia atipat de ciutat i desitjava assaborir d’una vegada el camp argent\u00ed. Havia llogat un cotxe i em disposava a gaudir d’uns dies de sensacions noves. Portava ja molts quil\u00f2metres damunt i estava una mica cansat. De sobte, veig aquell cami\u00f3 que se’m tirava al damunt i la maniobra justa per esquivar-lo. Per\u00f2 no vaig poder evitar sortir de la carretera. L’ imb\u00e8cil no va ni parar!. El cotxe aixafat; jo amb un bon cop al cap i sense passar ni una \u00e0nima per aquells m\u00f3ns de D\u00e9u…<\/p>\n I, de cop, vas sortir tu com un \u00e0ngel arribat del cel. No s\u00e9 pas d’on vas sortir, si no es veia una \u00e0nima, ni una "estancia", ni cap senyal de vida per enlloc! Vas atansar-te poc a poc i vas preguntar-me si m’havia fet mal, si estava b\u00e9. "Ven conmigo!", vas dir-me en un to imperatiu i maternal que en aquell moment em va agradar. Estava totalment desemparat i em trobava sol i perdut.<\/p>\n Casa teva era all\u00e0 darrera, -"detr\u00e1s de aquel cerro"- vas dir-me. No gens lluny, la veritat. M’hi vas fer anar de totes maneres. Que el cotxe ja el trobarem, que si ara el que necessites \u00e9s descansar, que si patatim, que si patatum…<\/p>\n Tenies ganes de parlar. I jo, que mai no havia apr\u00e8s a escoltar i tampoc mai no havia fet cas a ning\u00fa, t’anava escoltant i escoltant i escoltant mentre tu parlaves dol\u00e7ament i pausada. Jo, que anava sempre a la meva, que no havia fet m\u00e9s que pensar en mi mateix tota la vida, ara descobria una persona diferent a totes les que havia conegut i se’m feia interessant, alhora, la situaci\u00f3 i la persona mateixa que tenia al davant.<\/p>\n Et va parir una minyona -m’explicaves a poc a poc i amb paraules senzilles- i em deies que tamb\u00e9 ella va n\u00e9ixer aix\u00ed, com els gats, en un catre sense potes i color de merda. De ben petiteta se t’arrapava a la roba i a la pell aquest tuf tossut de les cuines on s’hi barreja la pudor d’estalz\u00ed, fum i grassa. Sempre entre les cames de la mare com un gosset desemparat.<\/p>\n Amb prou feines dotze anys ja se’t marcaren els pits i la naixent rodonesa de les cuixes t’omplia el vestit vell i estripat i ja en aquella edat l’ aprofitat "patr\u00f3n" o el majordom anaven buscant un rac\u00f3 on arrambar el teu cos. Res d’escola. Per no tenir, ni vas tenir temps de jugar. T’havies de guanyar el que menjaves. Eren moltes boques per omplir i molta feina per fer a l’ "estancia"!<\/p>\n I tan aviat com t’infla el ventre el primer fill, ja tots es creuen tenir dret a un lloc al teu catre i a la teva carn. Fins i tot els pobres peons de la "estancia", perqu\u00e8 tu, pobra infeli\u00e7, ets en aquell rac\u00f3 de m\u00f3n la \u00fanica cosa que no t\u00e9 amo. Quasi b\u00e9 cada any pareixis un nen ros, mulat o negre, perqu\u00e8 durant les nits fosques, llargues i avorrides es confonen els colors, i tant m\u00e9s si s\u00f3n dues vides solit\u00e0ries les que barregen sang i sofriment.<\/p>\n Un aqu\u00ed i l’altre all\u00e0, per les "estancias" de la comarca -manyocs de drap brut que fa rodolar el vent-, aquests fills sense pare els anaves distribuint, mentre tu anaves gestant l’ \u00edntim i impossible desig d’ajuntar-los un dia en una senzilla caseta amb sol, alegre i endre\u00e7ada. I aix\u00ed vas anar d’home en home, de cuina en cuina, de feina en feina envellint, fins que ja in\u00fatil , desmantellada, sense servir ni per a fregar, ni pels als besos ni per l’amor, pensaves acabar -com moltes altres- la teva exist\u00e8ncia prenent "mate" asseguda a la porta d’un bordell de poble o d’un bar de mala mort d’aquests que es troben a les carreteres argentines.<\/p>\n Per\u00f2 tu, \u00edntimament, no t’acabaves de conformar amb el teu dest\u00ed. M’ho deies molt segura. Com si all\u00f2 no fes per tu; encara que la teva vida havia estat molt negra i semblava que el m\u00e9s l\u00f2gic fos que el dest\u00ed te la fes acabar igual de negra.<\/p>\n Per\u00f2 jo tampoc vull que sigui aix\u00ed. Igual que tu, tampoc jo vull que aquest sigui el teu dest\u00ed. Necessito tornar a veure’t, a buscar-te. Des d’aquell prec\u00eds moment en qu\u00e8 vaig seure al teu davant i vaig comen\u00e7ar a escoltar-te en silenci va comen\u00e7ar a n\u00e9ixer dins meu quelcom inexplicable, misteri\u00f3s, pertorbador. Va n\u00e9ixer un futur nou. I no vaig saber dir-t’ho en aquell moment. <\/p>\n Tant bon punt vam separar-nos ja vaig comen\u00e7ar a enyorar-te. Et vaig trobar a faltar immediatament. Com \u00e9s possible aix\u00f2? M’ho he preguntat milers de vegades des de llavors. Mentre tornava cap a Buenos Aires, mentre anava cap a l’aeroport, mentre volava altre cop cap a Lleida… <\/p>\n T’enyoro massa. No he fet m\u00e9s que pensar en tu des d’aquell dia que em vas acollir d’una manera tan natural, amb una esp\u00e8cie d’amor que nom\u00e9s \u00e9s possible en una dona que ha sofert molt i ha estimat encara m\u00e9s i en una mare que s’ha buidat totalment i ha arribat a un moment que no t\u00e9 res m\u00e9s perqu\u00e8 ho ha donat tot. <\/p>\n Espero que t’hi trobar\u00e9. Espero que encara estar\u00e0s en aquella mateixa casa. No em facis la mala jugada d’haver marxat despr\u00e9s de tants anys d’estar al mateix lloc! Espera’m, que vinc…<\/p>\n Robert.<\/strong><\/em><\/p>\n PS: Ara m’adono que no s\u00e9 pas on podr\u00e9 enviar-te la carta …perqu\u00e8 no s\u00e9 ni el teu nom sencer, ni tinc la teva adre\u00e7a. \u00c9s igual. Si no t’has mogut del lloc, ja et trobar\u00e9. Ja he comunicat a l’empresa que deixava de treballar. Definitivament acabo de decidir que dem\u00e0 mateix compro un bitllet d’avi\u00f3 i me’n vaig a l’Argentina.<\/p>\n<\/p>\n