{"id":77,"date":"2008-10-20T22:01:00","date_gmt":"2008-10-20T20:01:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2008\/10\/20\/el-rostre-huma-de-la-crisi\/"},"modified":"2008-12-23T23:19:29","modified_gmt":"2008-12-23T23:19:29","slug":"el-rostre-huma-de-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2008\/10\/20\/el-rostre-huma-de-la-crisi\/","title":{"rendered":"El rostre hum\u00e0 de la crisi."},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

La crisi financera, econ\u00f2mica, i de confian\u00e7a ja t\u00e9 avui, ail\u00e0s!, rostre hum\u00e0 (<\/strong>Jaume Farr\u00e0s, soci\u00f2leg, UB)<\/strong><\/p>\n

Com la gallineta del Llach que no volia pondre cap m\u00e9s ou, les vaques grasses de qui proclamava continents enll\u00e0 que Espa\u00f1a va bien<\/em> han quedat totalment escorregudes, esprimatxades, seques i exhaustes, a c\u00f2pia de dieta for\u00e7ada, amb els successius encariments del petroli, alimentaci\u00f3, lloguers i hipoteques. Eren grasses, les vaques, i no pas cegues \u2013a l\u2019estil de la del poeta Maragall- engreixades, entre altres impostos directes o indirectes, amb aportacions cal\u00f2riques dels fons estructurals europeus. A fe que se les va espr\u00e9mer, cegament i sense pietat, mentre gota en sortia. I tanta llet celestial, en arribar als Pirineus, volava directament al Govern Central des d\u2019on era redistribu\u00efda als diversos vedells, atenent a prioridades pol\u00edticas<\/em>.<\/p>\n

Les legislatures d\u2019Aznar, la segona sobretot, duen flamant i quixotesc segell d\u2019especulaci\u00f3 pura i dura (desaforada construcci\u00f3 al Llevant, Plan Hidrol\u00f3gico Nacional<\/em>, am\u00e9n del llarg enfilall d\u2019altres \u00eddems, seguint h\u00e0bits administratius consuetudinaris) i mentides, a cabassos, sobretot mentides com Espa\u00f1a va bien<\/em>, les digo toda la verdad<\/em> sobre les armes de destrucci\u00f3 massiva, amb un bigoti, posat i mirada inamovibles. Mancat era igualment de cintura, i incapa\u00e7 de rectificar aquell trist personatge en exhibir ex\u00f2tic panxacontentisme i peus damunt la taula, all\u00e0 al Ranxo Grande de l\u2019amigo<\/em> Bush. I les imatges televisives no paraven de vendre fullaraca, fal\u00b7l\u00e0cia, verdades,<\/em> irresponsabilitat, i en aquest cas, un cop m\u00e9s mala educaci\u00f3. Quina llar governada amb un min\u00fascul fragment de senderi i de sentit com\u00fa resistiria semblants quadres de pandereta, amb pare o mare eixancarrats al sof\u00e0, peus damunt la tauleta de centre de la privada sala d\u2019estar de casa, i un finestral televisiu oferint al m\u00f3n l\u2019esperp\u00e8ntic espectacle! Grotesca i delirant l\u2019estampa. Rebrots d\u2019imperialisme en un nou ordre glocalitzat<\/em><\/strong> i de bra\u00e7et amb un imperi nordameric\u00e0 decadent, rodant cap a la seva autodestrucci\u00f3.<\/p>\n

Recorda el lector els equilibris de circ en el cas Prestige, <\/em>oi? I la tramesa de responsabilitat mirant cegament i interessada cap a ETA en el sagnant atemptat de Madrid? Per respecte a les v\u00edctimes, hi passo de puntetes, per\u00f2 no m\u2019estar\u00e9 de denunciar la participaci\u00f3 injusta i antidemocr\u00e0tica del govern Aznar en la guerra de l\u2019Irak. Miserable trinitat d\u2019endeuats, el trio de les A\u00e7ores, garants(!) d\u2019un nou ordre mundial, instaurat des de l\u201911-S. Llegat enverinat el rebut pels socialistes en el relleu de la torxa del poder despr\u00e9s de l\u201911-M. Heus ac\u00ed tal vegada factors a considerar en els processos que s\u2019han anat produint.<\/p>\n

1. De crisi financera a crisi econ\u00f2mica<\/strong><\/p>\n

Fa mesades ja que es parlava de crisi de finan\u00e7ament m\u00e9s que de crisi econ\u00f2mica. Talment Guadiana, la malvada balena anava surant de tant en tant els darrers anys sota el signe d\u2019alentiment del sector del totxo que, diuen els experts de l\u2019activitat econ\u00f2mica, sol ser-ne el seu pilar i motor central. Xops com \u00e0necs, havia petat i esquitxat la bombolla, forjada a la espa\u00f1ola<\/em>, marca i identitat p\u00e0tries.<\/p>\n

L\u2019actual crisi immobili\u00e0ria castiga moltes economies familiars que, a m\u00e9s, hagueren de suportar amb resignaci\u00f3 l\u2019encariment dels carburants. La cintura del President Zapatero ballava descompassadament els primers valsos amb el sector pesquer i camperol. B\u00e9 \u00e9s cert que no proclamava bonan\u00e7a a l\u2019espanyola per\u00f2 s\u00ed que asseveraria amb autocomplaen\u00e7a que el pa\u00eds \u201cjuga a primera divisi\u00f3<\/em>\u201d i augurava \u201csuperar a Fran\u00e7a i It\u00e0lia en renda<\/em>\u201d. M\u00e0giques \u2013l\u00edquides tamb\u00e9- havien estat les paraules del President referides a l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut de Catalunya que sort\u00eds del Parlament. I marco en fort vermell el record de qui va \u201ccepillarse<\/em>\u201d, l\u2019Estatut, ribot en m\u00e0 ferma i c\u00ednic somriure.<\/p>\n

Hi ha – i hi havia- qui s\u2019entesta a no voler parlar d\u2019alentiment, de crisi ni avui de recessi\u00f3 -en cap de les tribunes des d\u2019on proclamen xerrameca quan se\u2019ls demana comptes (les hemeroteques guarden la mem\u00f2ria, senyores i senyors diputats d\u2019una o altra banda de l\u2019hemicicle!)-, i limita el fenomen en tot cas als USA i al seu problema de crisi financera, en alguna de les puntes visibles de l\u2019iceberg de les hipoteques-escombraria, subprime,<\/em> recol\u00b7locades al mercat com a productes financers sans. I no s\u2019esperava, talment joc i din\u00e0mica de d\u00f2mino \u2013o es defugia imaginar-se l\u2019escenari- que una estafa d\u2019aquestes dimensions podria des-encadenar tot de conseq\u00fc\u00e8ncies perverses en un m\u00f3n, mercat i economia glocalitzats<\/em>, avui a l\u2019abast d\u2019un mer clic. La bona o mala flaire d\u2019un pet a Wall Street aireja optimisme, cautela o pessimisme a T\u00f2quio i posa a prova el so de la Borsa de Barcelona, o a les d\u2019altres ciutats en un m\u00f3n convertit en un puny. Barcelona \u00e9s bona si la bossa sona<\/em>, deia la dita. I com que les Borses desafinen des de fa setmanes i mesos, els diversos mercats mundials han emmudit, redu\u00eft les plantilles laborals i agafat desprevingudes les butxaques de les llars, familiaritzades i sedu\u00efdes pel consum.<\/p>\n

Els plats buits i trencats resten, aquests s\u00ed! a les mans de la gent que -talment formiguetes, arrelades a un cada dia laboral que els permet amb sort encadenar estius-hiverns-estius si s\u00f3n capaces d\u2019aprovisionar recursos-, no ent\u00e9n d\u2019especuladors ni especulacions micro, meso o macro, ni de nou ordre mundial, ni de propostes tendents a refundar el capitalisme, ni de solucions- urg\u00e8ncia per rescatar la crisi financera per part d\u2019alguns governs, ni,… com tampoc de la noci\u00f3 diner,<\/em> m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019unes monedes que bescanvia amb barretes de pa, ampolles d\u2019aigua, llet, etc., ni de valor<\/em> o mercats<\/em> quan no sigui l\u2019edifici i les parades del costat de casa on fa les seves compres.<\/p>\n

Cansat, esmaperdut i a la deriva, el ciutad\u00e0 X es veu abocat a aprendre a navegar en una mar de turbul\u00e8ncies, sotmesa a maregasses d\u2019\u00edndole diversa, i mentre busca desesperadament restablir un cert sistema de coordenades, i posicionar-hi de nou els rols i funcions a acomplir, quan no se les heu amb un x\u00e0fec constant de missatges ara catastr\u00f2fics, ad\u00e9s tranquil\u00b7litzadors provinguin d\u2019inst\u00e0ncies locals, auton\u00f2miques, estatals, europees o transatl\u00e0ntiques, tan se val!. La ciutadana Y i el ciutad\u00e0 X incuben sentiments d\u2019inseguretat, por, angoixa quan no r\u00e0bia en aquest trajecte diari de dragoncan. I mentre, desubicats, marejats i sofrents no paren de gratar-se la butxaca i adonar-se de l\u2019esc\u00e0s diner tocant i sonant que hi resta i veuen, at\u00f2nits ara, que el cr\u00e8dit s\u2019ha evaporat tamb\u00e9 de les oficines banc\u00e0ries, com si d\u2019un fantasma es tract\u00e9s.<\/p>\n

2. De crisi econ\u00f2mica a crisi de confian\u00e7a. <\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s l\u2019economia real de qualsevol fam\u00edlia quan surt amb el cab\u00e0s o el carro de la compra o veu, al setembre, que el material escolar li costa un ull i mig de la cara. Una cara on les galtes entomen di\u00e0riament de forma alterna bufetada rere bufetada sense saber de qu\u00e8 \u00e9s responsable ni el per qu\u00e8 n\u2019\u00e9s, ni entendre res de si la dita situaci\u00f3 econ\u00f2mica va b\u00e9 o malament. Seguint m\u00e0xima nostrada del paga que \u00e9s gata, <\/em>afronta increments en les factures d\u2019aigua, llum, gas i telefonies mil, bombardejada, tamb\u00e9 en aquest cas, pel lleonisme que impera en el sector. B\u00e9 continua, tanmateix, observant un paisatge urb\u00e0 amb un cert moviment de grues i veritables tancs o cotxes fant\u00e0stics m\u00e9s que mers vehicles en aparadors ben visibles; b\u00e9 ha vist encara les passades vacances que les cues de gent eren llargues als aeroports, i ben conscient \u00e9s aquest ciutad\u00e0, astorat fins i tot, que s\u2019han estat aprovant lleis que ben poc s\u2019apliquen sobre depend\u00e8ncia o altres decrets per ajudar el jove a accedir a l\u2019habitatge. Acabat de dir, … acabat d\u2019oferir! Paper … mullat? De les anunciades pol\u00edtiques socials, dels compromisos contrets, i de les iniciatives ja aprovades, qu\u00e8 en queda, sospesa una i altra vegada. Confian\u00e7a, en qu\u00e8, en qui?<\/p>\n

Si boirines o x\u00e0fecs percep a l\u2019horitz\u00f3 o mullader a la butxaca, el ciutad\u00e0 X malda, tanmateix, un cop esfumada la liquiditat, per anar surant en un cada dia m\u00e9s i m\u00e9s incert. B\u00e9 prou que, amorrat a la caixa dels trons, intenta seguir debats i discursos dels dits entesos en l\u2019afer econ\u00f2mic i en la pol\u00edtica activa, quan no s\u2019empassa, per m\u00e9s que es quedi a l\u2019escap\u00e7a, emboirat, acomplexat quan no perplex, densos articles amb taules i gr\u00e0fiques incorporades, n\u00fameros i percentatges i uns resultats finals demolidors: \u00edndexs de creixement a la baixa, increment de morosos i la g\u00e8lida ratificaci\u00f3 estad\u00edstica mensual d\u2019encariment de preus. El front solcat pel treball, neguit i problemes econ\u00f2mics dels joseps, joans, jaumes i ases conviuen amb la crua realitat de totes les crisis financeres, econ\u00f2miques o de confian\u00e7a quan la seva bossa, liquada, ja no sona. Economia real. I els drets a viure en dignitat humana, treballar, habitatge, etc, on s\u00f3n quan de deb\u00f2 els necessita?<\/p>\n

3. Les crisis solquen el rostre hum\u00e0 i posen en dura prova persones i institucions.<\/strong><\/p>\n

Batut un cop m\u00e9s i retut pel ball de xifres, pels embolicats jocs de la Borsa \u2013jugar a la Borsa,<\/em> rebla l\u2019expressi\u00f3- i per la m\u00e0gia que envolta els parquets en un setembre qualificat de negre \u2013en esfondrar-se la borsa i trontolla el dif\u00edcil joc d\u2019equilibris del sistema financer internacional-, el nostre ciutad\u00e0, capficat i recel\u00f3s ja de bones paraules, desconfia de tot tipus d\u2019enginyeria econ\u00f2mica- ell est\u00e0 avesat a treballar i no pas a jugar!-, m\u00e9s quan dia a dia veu i conviu amb altres rostres humans igualment neguitosos, ven\u00e7uts davant l\u2019imparable augment de persones pobres, aturades, v\u00edctimes d\u2019expedients de regulaci\u00f3 i ocupaci\u00f3, de la reducci\u00f3 o p\u00e8rdua d\u2019hores de formigueta o des del moment que se l\u2019envia a casa, a l\u2019INEM, foragitant-lo potser del sistema laboral, disminuint-li les garrofes i anul\u00b7lant-li, per tant, les possibilitats de fer-se amb el pa i la sal del cada dia, i de poder fer front al lloguer o la hipoteca que b\u00e9 prou el duien de corc\u00f3. Voltes i m\u00e9s volts demanant-se, … qu\u00e8 far\u00e0 quan ja no tingui res per posar el pa a taula? Quan li restin barrades les portes de les ONG\u2019s que ja clamen al cel cercant aportacions d\u2019un voluntariat que cada cop \u00e9s m\u00e9s escadusser. Benestar social, on? Quin? Quan? Qu\u00e8 resta de la qualitat de vida? On anirem a raure?<\/p>\n

A aquest ciutad\u00e0 responsable i treballador, a m\u00e9s, que fa \u2013feia- la seva feina i que malda, aix\u00ed, per anar fent la viu viu, no li exigiu, senyors governants, que desxifri, a m\u00e9s, els missatges i les recomanacions del FMI del BCE, del Banc d\u2019Espanya ni l\u2019encaborieu amb altres \u00edndexs borsaris, diner interbancari o altres endergues de l\u2019envitricollat m\u00f3n econ\u00f2mic o pol\u00edtic; indignament colpejat per les crisis, prou c\u00e0rrega duu en intentar arribar a finals de mes i entomar l\u2019encariment de productes alimentaris b\u00e0sics, carburants, transport, lloguers, costos hipotecaris quan no altres associats als \u00e0mbits de salut, educaci\u00f3 o just\u00edcia.<\/p>\n

Ens hav\u00edem avesat a bosses, cabassos i carros grans a l\u2019hora d\u2019anar de compres. Lluu talment or el consumisme regnant, amb menys adeptes. Paradis\u00edaques eren les vacances, i els weekends nevats. El cabasset de la compra resulta avui massa gran i gegantins els carros de les grans superf\u00edcies quan saldo ni cr\u00e8dit no s\u2019estiren m\u00e9s i es fa not\u00f2ria la crisi en no poder accedir a aliments b\u00e0sics.<\/p>\n

4. Sobrepoblaci\u00f3 mundial i carestia d\u2019aliments<\/strong><\/p>\n

La FAO es referia fa pocs mesos a l\u2019encariment de productes agr\u00edcoles, blat i blat de moro sobretot, indispensables per alimentar persones i animals i poder satisfer, aix\u00ed, la demanda d\u2019una poblaci\u00f3 mundial que no para de cr\u00e9ixer. L\u2019increment de la renda de pa\u00efsos com Xina, l\u2019\u00cdndia o el Brasil exigeix poder compartir taula amb els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats. V\u00e9s a saber si qualsevol forma d\u2019exclusi\u00f3 o privilegi mal atesa no temptar\u00e0 sismes amb prou empenta com per endur-se\u2019n d\u2019una revolada murs infranquejables com ho fou \u2013semblava- el de Berl\u00edn. Ho hauran previst els nostres planifciadors? Quin rumb duem? Cap on naveguem? Quin far orienta les nostres veles, dies i mesos, vides i economies familiars? La nova distribuci\u00f3 de poder a nivell planetari mou i remou fitxes en un tauler superestructural i de primera divisi\u00f3, mentre a peu pla la infanteria, la gran majoria de persones, pobles, societats i pa\u00efsos, malviuen en un cada dia m\u00e9s ple d\u2019incerteses, sobresalts i lluen aix\u00f2 s\u00ed, ben estampat al seu rostre hum\u00e0, el flagell de la multiforme globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

Asseguren alguns que la humanitat est\u00e0 infantant i que trontollen de ple el sistema capitalista i l\u2019enginyeria econ\u00f2mica mundial. L\u2019equip m\u00e8dic en aquest cas est\u00e0 format de pocs membres. La bombolla immobili\u00e0ria ha trencat aig\u00fces, esquitxant de ple la Borsa, els seus actors, tamb\u00e9 la roda del consum i l\u2019activitat econ\u00f2mica. Usuaris i consumidors tenen a les mans els plats bruts i trencats. L\u2019\u00e0nsia vital \u00e9s no resoldre de nou cap crisi de component econ\u00f2mica o altra a c\u00f2pia de guerres, ni calentes ni fredes. Cal crear d\u2019urg\u00e8ncia aquelles noves regles de joc que generin recursos i confian\u00e7a, pautes clares a seguir en un hipot\u00e8tic nou ordre mundial que permeti renovar il\u00b7lusi\u00f3 i albirar un dem\u00e0 esperem que proper que deixi enrere els tr\u00e0ngols actuals que avui flagel\u00b7len de ple quan no fereixen de mort rostres de persones amb cara i ulls humans, d\u2019exist\u00e8ncia real, efectiva, ara i aqu\u00ed. Sabem, altrament, que la necessitat crea l\u2019\u00f2rgan i que s\u00f3n trig\u00e8mines Fam, Imaginaci\u00f3 i Rebel\u00b7li\u00f3. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi financera, econ\u00f2mica, i de confian\u00e7a ja t\u00e9 avui, ail\u00e0s!, rostre hum\u00e0 (Jaume Farr\u00e0s, soci\u00f2leg, UB) Com la gallineta del Llach que no volia pondre cap m\u00e9s ou, les vaques grasses de qui proclamava continents enll\u00e0 que Espa\u00f1a va bien han quedat totalment escorregudes, esprimatxades, seques i exhaustes, a c\u00f2pia de dieta for\u00e7ada, amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[220,160],"tags":[],"class_list":["post-77","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-crisi","category-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1f","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=77"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=77"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=77"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=77"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}