{"id":7284,"date":"2021-09-30T08:09:03","date_gmt":"2021-09-30T07:09:03","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7284"},"modified":"2021-09-30T08:09:03","modified_gmt":"2021-09-30T07:09:03","slug":"xavier-novell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2021\/09\/30\/xavier-novell\/","title":{"rendered":"XAVIER NOVELL"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els diaris i les teles van anar plens durant uns dies de la ren\u00fancia \u00abper motius personals\u00bb del bisbe Xavier Novell de Solsona. El temps, que ho cura tot i la lava del volc\u00e0 canari ho ha anat tapant i oblidant. Els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n aix\u00ed…\u00a0 \u00c9s l\u00f2gic, per\u00f2, que la not\u00edcia al seu moment xoqu\u00e9s i desconcert\u00e9s\u00a0 molta gent, per inesperada en el cas del Xavier i perqu\u00e8 no es d\u00f3na gaire sovint la ren\u00fancia d\u2019un bisbe en les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 s\u2019ha donat. <\/span><\/span><\/p>\n

Han anat passant els dies, he llegit un munt d\u2019articles sobre el tema, n\u2019he parlat amb molta gent i anava pensant<\/span> que no em calia escriure res m\u00e9s perqu\u00e8 ja ho ha fet altr<\/span>es<\/span> millor <\/span>del que <\/span>jo ho <\/span>podria<\/span> fer<\/span> i perqu\u00e8 considerava que la decisi\u00f3 que <\/span>ell <\/span>ha pres \u00e9s tan personal, \u00edntima i respectable que poca cosa hi podria dir. Alg\u00fa, <\/span>per\u00f2, m\u2019h<\/span>a<\/span> demanat <\/span>la meva opini\u00f3, <\/span>sabent que amb el bisbe Xavier ens coneix\u00edem de feia molt temps i sabent tamb\u00e9 que algunes altres vegades havia escrit sobre ell <\/span>en aquest mateix blog<\/span>. <\/span><\/span><\/span>Per tant, al final he decidit escriure alguna cosa, sense entrar<\/span> a jutjar la decisi\u00f3 de la ren\u00fancia que va \u00ablliurement presentar per raons estrictament personals\u00bb <\/em><\/span>i <\/span>de la que ens parlava la nota de premsa del bisbat de Solsona el dia 23 d\u2019agost del 2021, a les 12 del migdia. <\/span>Les decisions personals s\u00f3n sempre respectables en tots els \u00e0mbits de la vida <\/span>(fins i tot si no acabem d\u2019entendre-les o compartir-les),<\/span> per\u00f2 <\/span>penso que <\/span>aquest cas t\u00e9 altres derivades que s\u00ed que <\/span>seria convenient <\/span>pode<\/span>r<\/span> analitzar i valorar<\/span>. <\/span>\u00c9s el que intentar\u00e9 fer en aquest apunt, <\/span>sense pretendre ser exhaustiu i fixant-me nom\u00e9s en algunes<\/span>.<\/span><\/p>\n

1. La decisi\u00f3 d\u2019un bisbe a renunciar al seu c\u00e0rrec no \u00e9s un fet qualsevol, ni quotidi\u00e0 i em sembla que no es pot ventilar l\u2019assumpte amb un simple comunicat de premsa. L\u2019opacitat dins de l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un fet massa habitual que potser podia servir en altres temps, per\u00f2 que ara ja no es pot justificar perqu\u00e8 significa tractar com criatures els fidels, que considero que es mereixen alguna explicaci\u00f3 m\u00e9s. A vegades no cal donar detalls, per\u00f2 s\u00ed que cal donar explicacions. Considero que ho havia d\u2019haver fet el mateix bisbe Xavier i possiblement s\u2019hauria estalviat molt del safareig que ha hagut de suportar. M\u2019ha arribat el rumor de qu\u00e8 no li han deixat fer. Molt malament!<\/span><\/span><\/p>\n

2. La norma del celibat \u00e9s un altre tema que caldria reflexionar i, a hores d\u2019ara urgent de canviar. No hauria de ser imposat, sin\u00f3 elegit lliurament dins de l\u2019esgl\u00e9sia; segueix essent un tema sense resoldre i cada dia es tornar\u00e0 m\u00e9s greu i m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019acceptar. Hi ha estudis seriosos que diuen que la dimissi\u00f3 de l\u2019estatus clerical arriba a un 25% des dels anys setanta del segle passat fins ara. Caldria parar-se i mirar de con\u00e8ixer de prop la realitat de com el viuen els capellans i els motius de fons dels quals un dia decidiren donar un tomb a la seva vida i, superant moltes dificultats, van aconseguir viure amb normalitat enmig d\u2019un m\u00f3n canviant i una esgl\u00e9sia jer\u00e0rquica, retr\u00f2grada en molts sentits, prepotent i centralitzada. Molts d\u2019ells van elegir, simplement, viure la seva fe d\u2019una forma m\u00e9s lliure i en una frontera de l\u00ednies una mica difuminades. Veiem en alguns relats que s\u2019han publicat en forma de llibre testimonis de vida, de fe, de tendresa, d\u2019humanitat, de llibertat i de tossuda esperan\u00e7a de com es pot viure la fe de manera diferent i de com es pot somiar una esgl\u00e9sia tamb\u00e9 diferent (\u00abCurascasados<\/b><\/i>.<\/b><\/i> <\/b><\/i>Historias de fe y ternura\u00bb<\/b><\/i> amb coordinaci\u00f3 de Ramon Alario y Tere Cort\u00e9s. MOCEOP) <\/span><\/span><\/p>\n

3. L\u2019elecci\u00f3 dels bisbes -i tamb\u00e9 dels capellans- s\u2019hauria de fer d\u2019una manera molt diferent de com es fa actualment. No se solucionarien tots els problemes, per\u00f2 se n\u2019evitarien molts. Les comunitats locals haurien d\u2019assumir m\u00e9s protagonisme a l\u2019hora de l\u2019elecci\u00f3 d\u2019aquella persona (home o dona) que els presid\u00eds. Les comunitats s\u2019haurien de tornar m\u00e9s acollidores i no tan impositives; m\u00e9s igualit\u00e0ries i no tan jerarquitzades; no tan enfocades al culte i m\u00e9s a la vida de la gent; comunitats de recerca i comprom\u00eds a viure en positiu en el m\u00f3n actual, que ha deixat de ser el m\u00f3n d\u2019anys enrere. Les situacions canvien r\u00e0pidament i la societat tamb\u00e9. L\u2019Esgl\u00e9sia acostuma sempre a fer tard i a no donar les respostes que la gent necessita i espera en el moment adequat. Ens trobem en molts llocs bisbes i capellans conflictius, no acceptats per una bona majoria de fidels, allunyats de la gent, amb tics autoritaris i maneres d\u2019actuar poc evang\u00e8liques que fan que l\u2019estructura eclesial sigui cada cop menys cre\u00efble i m\u00e9s allunyada d\u2019all\u00f2 que Jes\u00fas hauria volgut que fos.<\/span><\/span><\/p>\n

4. Estic segur que la societat en general -i tamb\u00e9 el Poble de D\u00e9u- acceptaria de bon grat els canvis que portessin al fet que\u00a0els bisbes i capellans es mostressin m\u00e9s humans per haver aconseguit ser m\u00e9s lliures, superant les servituds legals i jer\u00e0rquiques, per apostar per una esgl\u00e9sia que es refia de l\u2019Esperit de Jes\u00fas de Natzaret i optar pels pobres i les v\u00edctimes. No sempre \u00e9s f\u00e0cil i pot ser molt dur caure del cavall, com Sant Pau, i baixar del cavall del clericalisme, baixar del pedestal i posar-se al nivell dels altres creients. No \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s urgent i necessari.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els diaris i les teles van anar plens durant uns dies de la ren\u00fancia \u00abper motius personals\u00bb del bisbe Xavier Novell de Solsona. El temps, que ho cura tot i la lava del volc\u00e0 canari ho ha anat tapant i oblidant. Els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u00f3n aix\u00ed…\u00a0 \u00c9s l\u00f2gic, per\u00f2, que la not\u00edcia al seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77],"tags":[31820],"class_list":["post-7284","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","tag-esglesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Tu","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7284","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7284"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7285,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7284\/revisions\/7285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}