{"id":7281,"date":"2021-09-18T21:09:16","date_gmt":"2021-09-18T20:09:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7281"},"modified":"2021-09-18T21:09:16","modified_gmt":"2021-09-18T20:09:16","slug":"solteres-i-encantades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2021\/09\/18\/solteres-i-encantades\/","title":{"rendered":"SOLTERES I ENCANTADES"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La filla d\u2019uns molt bons amics meus ha escrit un llibre que encara no he tingut ocasi\u00f3 de llegir. A l\u2019autora, la N\u00faria Viladomat i Canudas, la conec de ben petita i per aix\u00f2 li he anat seguint la seva traject\u00f2ria i l\u2019he poguda escoltar en les diferents entrevistes i tert\u00falies que ha hagut de fer aquests dies amb motiu de la presentaci\u00f3 del seu llibre \u00abSolteres i encantades\u00bb. Ella parteix de la base que la solteria femenina encara segueix sent per a molta gent un estigma. Diu que aix\u00f2 ja seria hora que s\u2019an\u00e9s acabant i es pregunta per qu\u00e8 la solteria no pot ser una decisi\u00f3 triada lliurement com es trien moltes altres situacions personals a la vida. No \u00e9s un par\u00e8ntesi que s\u2019ha d\u2019omplir necess\u00e0riament, sin\u00f3 que pot ser perfectament un estat de vida permanent, triat lliurament i totalment ple de sentit.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 m\u2019ha fet pensar que potser molta gent es casa o es posa a viure en parella per por a la solitud. I no nom\u00e9s passa en les dones, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els homes. Viure en solitud a vegades ens pot fer por i ho podem viure m\u00e9s com un patiment que no pas com una oportunitat per cr\u00e9ixer. Restar solter -i encara m\u00e9s soltera- tenint certa edat podia arribar a ser un drama que, per sort, cada cop ho \u00e9s menys. Les noves generacions ja ho veuen i ho viuen d\u2019una altra manera. En catal\u00e0 fem servir l’apel\u00b7latiu \u00abconco\u00bb per referir-nos a alg\u00fa que ha assolit o sobrepassat l\u2019edat en qu\u00e8, es consideraria propi casar-se. I a les fadrines que a certa edat no tenien xicot de seguida els deien si potser tenien ganes de \u00abquedar-se per vestir sants\u00bb. La solitud, com la solteria, pot ser a molts un drama, un problema que resoldre, una mica del que es vol escapar, i no poques vegades va acompanyat de sentiments d’aband\u00f3 i desesperan\u00e7a.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ens fa paor la solitud i ens en volem escapar perqu\u00e8 a vegades pot fer evident un buit interior, posar davant nostre la veritat del nostre \u00e9sser. \u00c9s evident que sovint quan arribem a casa la primera cosa que fem \u00e9s encendre la TV, la r\u00e0dio, o connectar-nos a una xarxa social, com una forma de \u00abno estar sols\u00bb. I aix\u00f2 ens passa quan no l\u2019hem triada i ens ve imposada per circumst\u00e0ncies de la vida. Una altra cosa \u00e9s tamb\u00e9 que busquem necessaris moments de solitud sabent que triem nosaltres lliurement el lloc i la durada. I tamb\u00e9 \u00e9s cert que hi ha persones que la trien lliurement com a opci\u00f3 de vida i la trien com una oportunitat per al creixement interior. Incomptables s\u00f3n els testimonis de la solitud creativa de fil\u00f2sofs, escriptors, artistes i m\u00edstics de tots els temps. Per aix\u00f2 podem parlar d’una solitud negativa, no desitjada, que fa patir i d’una solitud positiva, que ens ajuda a cr\u00e9ixer.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser social, fet \u00abper la relaci\u00f3\u00bb, per\u00f2 l’experi\u00e8ncia demostra que \u00fanicament qui sap viure sol, sap tamb\u00e9 viure plenament les seves relacions. Enzo Bianchi diu que \u00abnom\u00e9s qui no t\u00e9 por baixar a la interioritat sap tamb\u00e9 afrontar la trobada amb els altres. \u00c9s significatiu que molts dels desajustos i malalties actuals referides a la subjectivitat, afecten notablement la qualitat de les relacions humanes. La incapacitat per a la interioritat es converteix en incapacitat per crear relacions s\u00f2lides, profundes i duradores amb els altres\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per tant, hem de convenir que no qualsevol solitud \u00e9s positiva perqu\u00e8 hi ha formes d’a\u00efllament i fugida dels altres que s\u00f3n malaltisses, per\u00f2 s\u00ed que la solitud ben viscuda \u00e9s equilibri entre l’a\u00efllament i l’activisme; la solitud ben viscuda pot ser font de for\u00e7a interior i solidesa. Per tant, seria bo aconseguir un equilibri entre soledat i companyia, i el primer pas \u00e9s aprendre a estar sol en el seu sentit m\u00e9s positiu, per poder gaudir de la nostra interioritat i de la contemplaci\u00f3 de tot el que ens envolta. El segon pas \u00e9s obrir-se als altres, en tots els \u00e0mbits que ens sigui possible. Qui pot estar b\u00e9 a soles amb si mateix, \u00e9s capa\u00e7 d’establir relacions noves i crear amistats sanes. Cal no dependre dels amics per apagar la soledat, ni servir-se’n per no sentir-se sol. L’amistat \u00e9s sempre un regal, que nom\u00e9s \u00e9s aut\u00e8ntica en la gratu\u00eftat. L’amistat que sorgeix de la llibertat interior ens torna m\u00e9s agra\u00efts i m\u00e9s feli\u00e7os, experimentant als amics com una veritable benedicci\u00f3 a la vida.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La filla d\u2019uns molt bons amics meus ha escrit un llibre que encara no he tingut ocasi\u00f3 de llegir. A l\u2019autora, la N\u00faria Viladomat i Canudas, la conec de ben petita i per aix\u00f2 li he anat seguint la seva traject\u00f2ria i l\u2019he poguda escoltar en les diferents entrevistes i tert\u00falies que ha hagut de […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1171],"tags":[31868],"class_list":["post-7281","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-solitud","tag-solitud"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Tr","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7281","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7281"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7281\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7282,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7281\/revisions\/7282"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7281"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7281"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7281"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}