{"id":7265,"date":"2021-09-03T10:41:16","date_gmt":"2021-09-03T09:41:16","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7265"},"modified":"2021-09-03T10:43:31","modified_gmt":"2021-09-03T09:43:31","slug":"xantatges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2021\/09\/03\/xantatges\/","title":{"rendered":"XANTATGES"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

Ens <\/span>volen acostumar<\/span> a viure sota xantatge <\/span>a base de formes diverses. A vegades fan servir formes molt subtils; altres vegades molt clares, evidents, <\/span>directes<\/span> i sense cap mena de vergonya<\/span>. <\/span>En algun<\/span>es ocasions<\/span> fan servir <\/span>directament <\/span>la por <\/span>i l\u2019amena\u00e7a<\/span>. En altres ocasions la culpa, el sentit del deure o altres formes. <\/span>Sigui com sigui, \u00e9s un ab\u00fas i un xantatge <\/span>el que ens fan <\/span>certes persones o institucions<\/span>.<\/span><\/p>\n

Els xantatges s\u00f3n molt t\u00edpics de les<\/span> religions –<\/span>o m\u00e9s ben dit, <\/span>d\u2019alguns dirigents<\/span> d\u2019aquestes religions-, <\/span>que fan creure als seus fidels que han de seguir al peu de la lletra el que ells diuen <\/span>i <\/span>que no poden<\/span> sortir <\/span>ni un mil\u00b7l\u00edmetre <\/span>del solc<\/span>. Els infantilitzen i els presenten una imatge molt deformada de D\u00e9u. <\/span>Ja ens ho <\/span>advertia<\/span> el te\u00f2leg <\/span>Gonz\u00e0lez-Ruiz,<\/b><\/span> als anys 70, en el seu llibre <\/span>\u00abDios es gratuito, per\u00f2 no sup\u00e9rfluo\u00bb: <\/b><\/i><\/span>\u00ab<\/i><\/span>Cuando Dios muere en una sociedad, de su cad\u00e1ver salen dioses alienantes. Pero el \u00fanico Dios vivo es el Dios de Jesucristo. Un Dios en lucha radical contra los dioses. Cuya presencia no es una explicaci\u00f3n sino una salvaci\u00f3n. Un Dios que no se impone, sino que se entrega. Un Dios gratuito, per\u00f2 no sup\u00e9rfluo, liquidador de la alienaci\u00f3n religiosa\u00bb.<\/i><\/span><\/p>\n

A<\/i><\/span>lguns dirigents han ensenyat un D\u00e9u fals i una manera perversa d\u2019entendre\u2019l i d\u2019adre\u00e7ar-s\u2019hi.<\/span> Converteixen les seves preg\u00e0ries so<\/span>vint en un intercanvi comercial: “Si el meu fill troba feina, <\/span>pujar\u00e9 a Montserrat a posar un ciri a la Moreneta”,<\/span> “Si em curo d<\/span>el<\/span> c\u00e0ncer, dormir\u00e9 a terra dues vegades per setmana”. I aix\u00ed la religi\u00f3 es prostitueix reduint-se a un comer\u00e7 entre una divinitat i l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. <\/span>Sovint hem vist que alguns<\/span> representants d’aquestes religions <\/span>(no tots, sortosament) <\/span>fomenten aquesta faceta de grans magatzems en rebaixes, donant a entendre que els d\u00e9us satisfan la seva divinitat amb el sofriment hum\u00e0. <\/span>Com aquells d\u00e9us antics que feien<\/span> un <\/span>gran<\/span> fest\u00ed de sang <\/span>perqu\u00e8 els aportava<\/span> plaer <\/span>i poder. En totes les religions hi ha<\/span> certs dies <\/span>o certes coses <\/span>de re<\/span>baixes. <\/span>En aquestes ocasions<\/span> \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil obtenir els favors <\/span>dels d\u00e9us <\/span>a un preu m\u00e9s barat. S\u00f3n intercanvis plens de xantatges. <\/span>I segurament que tots hi hem caigut en aquest parany alguna vegada i no sempre n\u2019hem sortit satisfets. Talment com a les rebaixes, que no sempre en sortim satisfets dels resultats. <\/span><\/p>\n

Els pol\u00edtics han copiat les religions.<\/span>\u00a0Ja durant la campanya electoral prometen l\u2019”oro i el moro” i ens diuen que tot far\u00e0 baixada i tots navegarem amb el vent en popa. Despr\u00e9s, d<\/span>urant la legislatura, el partit de torn -amb el seu president al capdavant- <\/span>governa el pa\u00eds amb uns criteris que a vegades no fan m\u00e9s que<\/span> conduir-los<\/span> a la mis\u00e8ria. “No hi havia una altra alternativa”, <\/span>diuen com a excusa de mal pagador. Despr\u00e9s se sap que el que han fet <\/span>ha estat nom\u00e9s fer els rics m\u00e9s rics a costa de fer els pobres m\u00e9s pobres.<\/span> S\u2019obliden r\u00e0pidament<\/span> de les seves promeses i d\u2019aquell<\/span> ung\u00fcent meravell\u00f3s que <\/span>ho cura tot (<\/span>cura els dependents mitjan\u00e7ant un xec d’ajuda; assegur<\/span>en<\/span> que <\/span>abaixaran<\/span> els impostos; que tindr<\/span>an<\/span> cura a les dones maltractades; que acabar<\/span>an<\/span> amb <\/span>la fam i els desnonaments; <\/span>que<\/span> es crearan centenars de milers de llocs de treball; <\/span>que si<\/span> els aturats, els joves, l’educaci\u00f3, la sanitat…<\/span>). Promeses. Tot promeses.<\/span> Per\u00f2 <\/span>abans caldr\u00e0 sotmetre\u2019s al <\/span>xantatge: \u00abEt don<\/span>ar\u00e9 <\/span>tot aix\u00f2 sempre que em votis <\/span>a mi\u00bb<\/span>.<\/span><\/p>\n

I com les religions i els pol\u00edtics, trobem<\/span> altres grups, empreses, bancs, <\/span>persones<\/span>… que tamb\u00e9 intenten fer-nos xantatge. Cadasc\u00fa a la seva manera. No haur\u00edem de caure en aquest parany i fer l\u2019esfor\u00e7 de distingir entre uns i altres. No hem de caure en el t\u00f2pic que \u00abt<\/span>ots s\u00f3n iguals, tots <\/span>roben<\/span>, tots busquen el poder per endollar <\/span>la seva sortida<\/span> a Telef<\/span>\u00f2<\/span>nica o Endesa. <\/span>Ja no<\/span> queda ning\u00fa <\/span>que sigui <\/span>honrat\u00bb. Els d\u00e9us exerceixen el xantatge m\u00e9s destructor. Els pol\u00edtics el xantatge m\u00e9s evident. <\/span><\/p>\n

Us<\/span> asseguro que jo <\/span>cada cop miro m\u00e9s quan <\/span>he de comprar<\/span> alguna cosa, <\/span>quan <\/span>escolto alg\u00fa o he de <\/span>fer una tria una mica important<\/span>. I aix\u00ed i tot, a vegades m\u2019enreden. Ens passa sovint quan comprem de rebaixes. <\/span>Les rebaixes s\u00f3n les disminucions que es fan sobre el preu d\u2019un b\u00e9 o un servei, <\/span>per\u00f2 les<\/span> fan sobretot per poder vendre m\u00e9s de pressa, per treure\u2019s del damunt articles que ja no preveuen <\/span>poder <\/span>vendre o per vendre m\u00e9s quantitat de g\u00e8nere atraient m\u00e9s gent. <\/span>Reconec que, tot i no ser un gran partidari de les rebaixes, s\u00ed que les he aprofitat algunes vegades. <\/span>I no sempre paguen la pena, la veritat…<\/span><\/p>\n

C<\/span>omen\u00e7a un nou curs i veig un munt d\u2019ofertes revestides de xantatge. Promeses que no van enlloc i paraules que cansen despr\u00e9s d\u2019escoltar-les mil vegades. No s\u00e9 si nom\u00e9s s\u00f3c jo, per\u00f2 noto cansament i, sobretot, l\u2019avorriment del h\u00e0mster donant voltes infinites en la mateixa roda.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens volen acostumar a viure sota xantatge a base de formes diverses. A vegades fan servir formes molt subtils; altres vegades molt clares, evidents, directes i sense cap mena de vergonya. En algunes ocasions fan servir directament la por i l\u2019amena\u00e7a. En altres ocasions la culpa, el sentit del deure o altres formes. Sigui com […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2792],"tags":[31905],"class_list":["post-7265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-psicologia","tag-psicologia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Tb","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7265"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7267,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7265\/revisions\/7267"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}