{"id":7208,"date":"2021-05-06T16:40:44","date_gmt":"2021-05-06T15:40:44","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7208"},"modified":"2021-05-06T17:33:55","modified_gmt":"2021-05-06T16:33:55","slug":"eutanasia-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2021\/05\/06\/eutanasia-2\/","title":{"rendered":"EUTAN\u00c0SIA (2)"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

D\u00e8iem en l\u2019apunt anterior que en el seu llibre <\/span><\/span><\/span>\u00ab<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span>Una mort feli\u00e7\u00bb, <\/b><\/i><\/span><\/span><\/span>Hans K\u00fcng reitera i fonamenta el dret a l’eutan\u00e0sia: <\/span><\/span><\/span>“M’agradaria morir conscient i acomiadar-me digne i humanament dels meus \u00e9ssers estimats. Morir feli\u00e7 per a mi significa una mort sense nost\u00e0lgia, ni dolor pel comiat, sin\u00f3 una mort amb una completa conformitat, un<\/i><\/span><\/span><\/span>a<\/i><\/span><\/span><\/span> profund\u00edssima satisfacci\u00f3 i pau interior”<\/i><\/span><\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

K\u00fcng –<\/span><\/span><\/span>com em sembla que qualsevol<\/span><\/span><\/span> persona-, <\/span><\/span><\/span>vol morir amb la dignitat que ha viscut, sent plenament un \u00e9sser hum\u00e0 i sense veure\u2019<\/span><\/span><\/span>s<\/span><\/span><\/span> redu\u00eft a una exist\u00e8ncia vegetativa. <\/span><\/span><\/span>Si t<\/span><\/span><\/span>ots tenim una responsabilitat sobre la nostra vida, <\/span><\/span><\/span>per<\/span><\/span><\/span> qu\u00e8 <\/span><\/span><\/span>hi hem de<\/span><\/span><\/span> renunciar en l’etapa final?. <\/span><\/span><\/span>\u00c9s la <\/span><\/span><\/span>pregunta <\/span><\/span><\/span>que es fa ell i que en algun moment potser ens hem fet nosaltres, m\u00e9s ara que<\/span><\/span><\/span> e<\/span><\/span><\/span>n la consideraci\u00f3 del principi i de la fi de la vida humana s’est\u00e0 produint un canvi de paradigma sota el signe de l’autonomia personal. Una opci\u00f3 per l’eutan\u00e0sia no requereix apel\u00b7lar a la dimensi\u00f3 religiosa de l’\u00e9sser hum\u00e0, reconeix K\u00fcng, que aporta, a m\u00e9s, com a argument a favor la seva fe religiosa: la convicci\u00f3 que no acaba en el no-res, sin\u00f3 que va cap a una \u00faltima realitat, cap a la realitat m\u00e9s profunda on trobar<\/span><\/span><\/span>\u00e0<\/span><\/span><\/span> una nova vida. El te\u00f2leg su\u00eds d\u00f3na un s\u00ed fonamentat a la vida eterna a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva fe en D\u00e9u eternament viu i com confian\u00e7a racional en ell.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una “bona vida” b\u00e9 mereix una “bona mort” (aix\u00f2 vol dir etimol\u00f2gicament “eu-tanasia”). La “humanitat viscuda” amb plena consci\u00e8ncia per Hans K\u00fcng tamb\u00e9 mereix “una mort feli\u00e7”. Per a ell, el seguiment de Jes\u00fas i eutan\u00e0sia no s’exclouen. La missi\u00f3 de les persones cristianes i de les Esgl\u00e9sies \u00e9s lluitar contra la pobresa, la fam, el patiment, les injust\u00edcies socials, la malaltia, la mort. L’obra acaba amb una refer\u00e8ncia elogiosa al llibre <\/span><\/span><\/span>\u00abL’eutan\u00e0sia, una opci\u00f3 cristiana\u00bb<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span>, <\/span><\/span><\/span>de<\/span><\/span><\/span>l fil\u00f2sof espanyol <\/span><\/span><\/span>Antonio Moncl\u00fas<\/b><\/span><\/span><\/span> (GEU, Granada, 2010) que, a trav\u00e9s d’un ampli recorregut per la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia cristiana, demostra l\u2019exist\u00e8ncia de diferents formes d’eutan\u00e0sia, sancionades fins i tot amb l’aur\u00e8ola de la santedat, i ofereix nombrosos exemples de “bona mort”, d’aut\u00e8ntica “conducta eutan\u00e0sica”, des dels m\u00e0rtirs, les croades o les guerres de religi\u00f3 fins a l’aplicaci\u00f3 de principis com la guerra justa o la pena de mort. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El llibre <\/span>de K\u00fcng <\/span>\u00e9s considerat per l’autor com un <\/span>post-scriptum<\/i><\/span> respecte a les seves obres anteriors per dues raons: perqu\u00e8 es tracta del “tancament” d<\/span>e totes elles<\/span> i, a m\u00e9s, per l’especial circumst\u00e0ncia en qu\u00e8 s’ha desenvolupat la seva redacci\u00f3, internat en un hospital i amb greus malalties que el van mantenir a l<\/span>es portes <\/span>de la mort. <\/span>Era<\/span> un moment clau de la seva vida, l’agost de 2014, quan va creure que havia arribat el seu moment final davant la greu progressi\u00f3 de la malaltia de Parkinson que <\/span>patia.<\/span> En aquesta crucial circumst\u00e0ncia, Hans K\u00fcng va acceptar un tractament terap\u00e8utic intensiu que li va permetre recuperar el control de la seva vida. Una decisi\u00f3 que li va manifestar a posteriori la paradoxa en qu\u00e8 potser havia incorregut, “deixant passar el seu moment”. Aquesta circumst\u00e0ncia personal el va emp\u00e8nyer d’aquesta manera a plantejar-se, en converses amb el seu editor Piper Verlag, <\/span>si era pertinent <\/span>la publicaci\u00f3 del llibre, conscient que com a autor “havia fallat deixant passar el moment”. L’editor li va respondre que el text calia publicar-lo perqu\u00e8 en ell s’expressava un ideal i, com se sap, “l’ideal no \u00e9s d’aquest m\u00f3n”. <\/span>Un a<\/span>rgument <\/span><\/span>semblant \u00e9s el <\/span><\/span>que havia <\/span><\/span>escrit <\/span><\/span>un jesu\u00efta, malalt desnonat, Manuel Sanz Burata, ingressat al Centre que la Companyia de Jes\u00fas t\u00e9 a Sant Cugat de<\/span><\/span>l <\/span><\/span>Vall\u00e8s (Barcelona), on va morir el 1995.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per acabar, cal dir que \u00e9s<\/span> significatiu, per als que defense<\/span><\/span>n<\/span><\/span> la derogaci\u00f3 de l’article 143 del Codi penal i la legalitzaci\u00f3 de l’eutan\u00e0sia, que un te\u00f2leg cat\u00f2lic del prestigi de Hans K\u00fcng defensi i justifiqui aquest dret a l’eutan\u00e0sia i al su\u00efcidi assistit. <\/span><\/span>Ell es dirigeix sobretot<\/span><\/span> als cristians i cat\u00f2lics <\/span><\/span>sabent que<\/span><\/span> els que ell anomena “funcionaris de l’Esgl\u00e9sia” seguiran negant aquest nou dret en nom de D\u00e9u. <\/span><\/span>Per\u00f2 cal <\/span><\/span>destacar <\/span><\/span>tamb\u00e9 <\/span><\/span>que, llegint amb deteniment la part dedicada a <\/span><\/span>l\u2019<\/span><\/span>aspecte de quina forma d’eutan\u00e0sia \u00e9s justificable, es t\u00e9 la impressi\u00f3 de les profundes coincid\u00e8ncies entre la fona<\/span><\/span>m<\/span><\/span>entaci\u00f3 ontol\u00f2gica d’aquest te\u00f2leg i les que es fan des de posicions laiques i fins i tot agn\u00f2stiques. <\/span><\/span>El llibre \u00e9s, doncs,<\/span><\/span> un instrument idoni per a totes les persones que desitgin consolidar els seus arguments davant el complex problema de la fi de la vida, fins i tot en el sup\u00f2sit de no tenir inter\u00e8s per als seus principis religiosos. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

D\u00e8iem en l\u2019apunt anterior que en el seu llibre \u00abUna mort feli\u00e7\u00bb, Hans K\u00fcng reitera i fonamenta el dret a l’eutan\u00e0sia: “M’agradaria morir conscient i acomiadar-me digne i humanament dels meus \u00e9ssers estimats. Morir feli\u00e7 per a mi significa una mort sense nost\u00e0lgia, ni dolor pel comiat, sin\u00f3 una mort amb una completa conformitat, una […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2938,2941],"tags":[31910,31912],"class_list":["post-7208","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-i-moral","category-vida-i-mort","tag-etica-i-moral","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Sg","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7208","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7208"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7208\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7211,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7208\/revisions\/7211"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}