{"id":7205,"date":"2021-04-24T19:33:15","date_gmt":"2021-04-24T18:33:15","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7205"},"modified":"2021-04-24T19:33:15","modified_gmt":"2021-04-24T18:33:15","slug":"eutanasia-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2021\/04\/24\/eutanasia-1\/","title":{"rendered":"EUTAN\u00c0SIA (1)"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

En el darrer apunt d\u2019aquest blog parlava de persones que eren \u00abreferents\u00bb i que ens havien deixat. Un d\u2019ells era Hans K\u00fcng, referent <\/span>important, <\/span>sense cap mena de dubte, en la teologia cat\u00f2lica dels darrers anys. <\/span>Entre les molts temes que va tractar en els seus llibres i les seves classes fou el de l\u2019<\/span>eutan\u00e0sia<\/b><\/span>, un tema que la moral cat\u00f2lica no ha acceptat mai de cap de les maneres. Per aix\u00f2 crec que val a pena recollir algunes de les seves reflexions, ara que <\/span>el <\/span>Butllet\u00ed Oficial de l’Estat <\/span><\/span>espanyol ha publicat<\/span><\/span> fa ben poc <\/span><\/span>la <\/span><\/span>Llei Org\u00e0nica 3\/2021, de 24 de mar\u00e7, de regulaci\u00f3 de l’eutan\u00e0sia<\/b><\/span><\/span>, <\/span><\/span>que<\/span><\/span> entrar\u00e0 en vigor el 25 de juny de 2021, al cap de tres mesos de la publicaci\u00f3 en el Butllet\u00ed Oficial de l’Estat. La norma legalitza, per primera vegada, l’eutan\u00e0sia activa a Espanya, la que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l’acci\u00f3 d’una tercera persona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si no vaig errat, e<\/span><\/span>s converteix aix\u00ed en el set\u00e8 pa\u00ed<\/span><\/span>s d<\/span><\/span>el m\u00f3n en fer-ho, despr\u00e9s d’Holanda, B\u00e8lgica, Luxemburg, Canad\u00e0, Col\u00f2mbia (per mitj\u00e0 de Tribunal Constitucional), Nova Zelanda, i alguns estats d’Austr\u00e0lia. La nova llei introdueix la <\/span><\/span>“prestaci\u00f3 d’ajuda per morir”<\/b><\/i><\/span><\/span>, que es pugui produir de dues maneres: b\u00e9 mitjan\u00e7ant l’administraci\u00f3 directa a<\/span><\/span>l <\/span><\/span>pacient d’una subst\u00e0ncia per part d’un professional sanitari, o b\u00e9 mitjan\u00e7ant la prescripci\u00f3 o subministrament d’una subst\u00e0ncia, de manera que el pacient se la pugui a<\/span><\/span>uto<\/span><\/span>administrar, per causar la seva pr\u00f2pia mort, el que es coneix com a <\/span><\/span>su\u00efcidi assistit<\/b><\/i><\/span><\/span>, encara que la norma no esmenta aquest terme.<\/span><\/span> <\/span><\/span><\/p>\n

Per qu\u00e8 cal recordar a K\u00fcng en aquests moments? Doncs perqu\u00e8 ell va <\/span><\/span><\/span>reflexionar sobre el tema<\/span><\/span><\/span> des de feia molts anys. Tothom va <\/span><\/span><\/span>parla<\/span><\/span><\/span>r en el seu moment <\/span><\/span><\/span>de qu\u00e8<\/span><\/span><\/span> deia <\/span><\/span><\/span> en el tercer i \u00faltim volum de les seves mem\u00f2ries <\/span><\/span><\/span><\/span>\u00abUna muerte feliz\u00bb <\/b><\/span><\/span><\/span><\/span>(Ed.<\/b><\/span><\/span><\/span><\/span> Trotta, Madrid, 2016<\/b><\/span><\/span><\/span><\/span>)<\/b><\/span><\/span><\/span><\/span>: <\/span><\/span><\/span><\/span>\u00abno vull seguir vivint <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span>essent <\/i><\/span><\/span><\/span><\/span>com una ombra de mi mateix\u00bb<\/i><\/span><\/span><\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/span>Quan va complir<\/span><\/span><\/span><\/span> 85 anys, afectat per un estat avan\u00e7at de Parkinson, i tement perdre del tot la seva visi\u00f3, K\u00fcng <\/span><\/span><\/span><\/span>va<\/span><\/span><\/span><\/span> considera<\/span><\/span><\/span><\/span>r <\/span><\/span><\/span><\/span>el fet de<\/span><\/span><\/span><\/span> po<\/span><\/span><\/span><\/span>sar-se en mans d’una cl\u00ednica su\u00efssa on practiquen su\u00efcidis assistits. Molts cristians i cristianes <\/span><\/span><\/span><\/span>es van sorprendre<\/span><\/span><\/span><\/span> davant el fet que un te\u00f2leg es mostr<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00e9s<\/span><\/span><\/span><\/span> disposat a fer acabar la seva pr\u00f2pia vida <\/span><\/span><\/span><\/span>d\u2019aquesta manera. Aquesta decisi\u00f3, per\u00f2, no \u00e9s m\u00e9s que la conseq\u00fc\u00e8ncia de <\/span><\/span><\/span><\/span>les seves idees teol\u00f2giques, i aix\u00f2 no nom\u00e9s en aquest \u00e0mbit \u00e8tic espec\u00edfic, sin\u00f3 que, principalment, per all\u00f2 que pot denominar-se com l’eix central de la seva teologia, \u00e9s a dir, la llibertat <\/span><\/span><\/span><\/span>i<\/span><\/span><\/span><\/span> l’autonomia.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal dir tamb\u00e9 que el llibre no va sorgir a<\/span><\/span><\/span><\/span> causa de la seva malaltia. <\/span><\/span><\/span>Ja en la seva obra de <\/span><\/span><\/span>l\u2019any <\/span><\/span><\/span>1982 <\/span><\/span><\/span>\u00ab\u00bfVida etern<\/b><\/span><\/span><\/span>a<\/b><\/span><\/span><\/span>?<\/b><\/span><\/span><\/span>\u00bb<\/b><\/span><\/span><\/span>,<\/span><\/span><\/span> K\u00fcng presenta una primera reflexi\u00f3 sobre l’eutan\u00e0sia. All\u00e0 la defineix en un sentit ampli com \u00ab<\/span><\/span><\/span>totes les mesures d’ordre corporal o ps\u00edquic <\/i><\/span><\/span><\/span>a<\/i><\/span><\/span><\/span>dre\u00e7ades a alleujar la mort dels malalts (moribunds) incurables\u00bb<\/i><\/span><\/span><\/span>. Amb aix\u00f2 fa refer\u00e8ncia a l’eutan\u00e0sia m\u00e8dica, \u00e9s a dir, a \u00abtota mesura m\u00e8dica aplicada a malalts incurables per evitar un dolor\u00f3s final\u00bb. Amb l’objectiu d’aclarir el que a ell li sembla central en la discussi\u00f3 \u00e8tica sobre el tema, K\u00fcng fa alguns aclariments a<\/span><\/span><\/span>l <\/span><\/span><\/span>respecte. En primer lloc, assenyala que rebutja la pseudoeutan\u00e0sia, entesa com l’aniquilaci\u00f3 d’una vida suposadament indigna de ser viscuda, a causa de malformacions, malalties ps\u00edquiques o f\u00edsiques, o altres raons. Aquesta falsa eutan\u00e0sia no admet discussi\u00f3, ja que atempta radicalment contra els drets humans. En segon lloc, K\u00fcng indica que la discussi\u00f3 no s’ha d’enfocar <\/span><\/span><\/span>en<\/span><\/span><\/span> \u00abl\u2019eutan\u00e0sia sense escur\u00e7ament de la vida<\/span><\/span><\/span>\u00bb<\/span><\/span><\/span>, ni tampoc en \u00abl\u2019eutan\u00e0sia passiva\u00bb, aix\u00f2 perqu\u00e8, segons la seva opini\u00f3, no hi ha cap inconvenient legal, \u00e8tic ni m<\/span><\/span><\/span>\u00e8dic<\/span><\/span><\/span> davant el fet d’administrar calmants o narc\u00f2tics si es vol reduir el dolor corporal que causen les malalties terminals, ni tampoc davant la interrupci\u00f3 de la prolongaci\u00f3 artificial de la vida. <\/span><\/span><\/span>E<\/span><\/span><\/span>l que realment es presenta com a objecte de controv\u00e8rsia per <\/span><\/span><\/span>a <\/span><\/span><\/span>K\u00fcng \u00e9s \u00abl\u2019eutan\u00e0sia activa\u00bb, \u00e9s a dir, l’eutan\u00e0sia que persegueix directament l’escur\u00e7ament de la vida, la mort de gr\u00e0cia. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per <\/span>a <\/span>K\u00fcng, el dilema \u00e8tic de l’eutan\u00e0sia es transforma en un dilema teol\u00f2gic davant la pregunta sobre el dret de l’\u00e9sser hum\u00e0 de disposar de la seva vida fins a decidir la seva pr\u00f2pia mort. La majoria dels te\u00f2legs i te\u00f2logues responen amb un no a aquesta pregunta, ja que consideren que l’\u00e9sser hum\u00e0, com a creaci\u00f3, no est\u00e0 en poder de disposar lliurement sobre la seva vida en aquest \u00e0mbit. No obstant aix\u00f2, K\u00fcng assenyala que l’argumentaci\u00f3 no \u00e9s tan f\u00e0cil com sembla sin\u00f3 summament complicada, ja que est\u00e0 plena de dificultats objectives: <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

-La vida humana \u00e9s “do” de D\u00e9u, certament. Per\u00f2 \u00bfno \u00e9s alhora, per voluntat de D\u00e9u, tasca de l’home?. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

-La vida d<\/span>e <\/span>l’home \u00e9s “creaci\u00f3” de D\u00e9u, certament. Per\u00f2 \u00bfno \u00e9s tamb\u00e9, per enc\u00e0rrec de<\/span>l<\/span> creador, responsabilitat de l’home?.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

-L’home ha d’aguantar fins <\/span>a <\/span>la “fi disposa<\/span>da<\/span>“. Per\u00f2 quin \u00e9s el fi<\/span>nal<\/span> disposat?.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

-Una “devoluci\u00f3 prematura” de la vida \u00e9s un “no” hum\u00e0 a<\/span>l<\/span> “s\u00ed” div\u00ed. Per\u00f2, davant d’una vida trastornada f\u00edsica i\/o psicol\u00f2gicament, qu\u00e8 vol dir “prematur”?. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal dir tamb\u00e9 que totes les seves reflexions les feia com a te\u00f2leg, per\u00f2 tamb\u00e9 tenint en compte que la seva traject\u00f2ria existencial es va veure profundament afectada per la malaltia del seu germ\u00e0 Georg, de 22 anys, a qui en la d\u00e8cada dels cinquanta li va ser detectat un tumor cerebral inoperable que va derivar en tractaments terap\u00e8utics agressius i prolongats, estades hospital\u00e0ries i quimioter\u00e0pia. Els metges <\/span>el<\/span> van donar finalment per desnonat. Segons paraules de K\u00fcng, \u00abEl seu estat va empitjorant cada vegada m\u00e9s. Un proc\u00e9s de mort terriblement lent, amb plena consci\u00e8ncia de la situaci\u00f3. Despr\u00e9s d’un llarg any de sofriment, es va asfixiar per acumulaci\u00f3 d’aigua <\/span>als<\/span> pulmons\u00bb (p\u00e0g. 43). Aquest fet desgraciat <\/span>el<\/span> va fer reflexionar i preguntar-se a si mateix: \u00bf\u00e9s aquesta la mort volguda per D\u00e9u, “disposada per D\u00e9u”? I Hans K\u00fcng es va respondre a si mateix: “Cap persona ha de tolerar tot aix\u00f2 necess\u00e0riament fins al final, com si fos volgut per D\u00e9u”. Es tractaria d’una cosa que no resulta “<\/span>a<\/span>gradable a D\u00e9u” ni “enviat per D\u00e9u”. “Aquesta convicci\u00f3 s’ha consolidat en mi amb el pas de les d\u00e8cades. I amb ella, tamb\u00e9 aquesta altra convicci\u00f3: no vull morir com el meu germ\u00e0 […], ni tampoc vull que altres persones hagin de morir aix\u00ed”(p\u00e0g. 42). El te\u00f2leg afegia: “Ning\u00fa <\/span>ha de<\/span> fer-me creure que per la voluntat de D\u00e9u hauria jo d’acceptar finalment una vida en un nivell vegetatiu i, precisament, com a cristi\u00e0 que s\u00f3c, tampoc vull que se’ls faci creure aix\u00f2 a altres persones afectades”. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L’exposici\u00f3 d’aquesta experi\u00e8ncia que el te\u00f2leg relata en el llibre que comentem resulta <\/span><\/span><\/span>sig<\/span><\/span><\/span>nificativa per situar la seva preocupaci\u00f3 per les condicions de <\/span><\/span><\/span>les formes de morir<\/span><\/span><\/span> a l<\/span><\/span><\/span>es<\/span><\/span><\/span> societats actuals. No obstant aix\u00f2 de la lectura del llibre no es conclou que l’objecte de la mateixa estigui justificat nom\u00e9s pel sentiment generat amb la mort del seu germ\u00e0. La reivindicaci\u00f3 i justificaci\u00f3 de l’eutan\u00e0sia i d<\/span><\/span><\/span>el<\/span><\/span><\/span> su\u00efcidi assistit que fa el seu autor en aquest i en altres escrits anteriorment est\u00e0 fundada en principis filos\u00f2fics, morals i teol\u00f2gics propis de la religi\u00f3 cat\u00f2lica.<\/span><\/span><\/span> Amb aquestes observacions K\u00fcng assenyala que no pret\u00e9n donar una doctrina definitiva, almenys no en aquesta obra de 1982, sin\u00f3 nom\u00e9s plantejar uns interrogants justificats i brindar uns punts de reflexi\u00f3 que puguin atenuar una mica el to de la discussi\u00f3. <\/span><\/span><\/span>Sost\u00e9 que e<\/span><\/span><\/span>l seu objectiu \u00e9s treure de la zona de tab\u00fas teol\u00f2gics la discussi\u00f3 sobre l’eutan\u00e0sia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I, com que el tema d\u00f3na per molt, penso seguir recollint reflexions seves en pr\u00f2xims apunts <\/span><\/span>perqu\u00e8 crec que ens poden ser \u00fatils.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el darrer apunt d\u2019aquest blog parlava de persones que eren \u00abreferents\u00bb i que ens havien deixat. Un d\u2019ells era Hans K\u00fcng, referent important, sense cap mena de dubte, en la teologia cat\u00f2lica dels darrers anys. Entre les molts temes que va tractar en els seus llibres i les seves classes fou el de l\u2019eutan\u00e0sia, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2938,2941],"tags":[31910,31912],"class_list":["post-7205","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-i-moral","category-vida-i-mort","tag-etica-i-moral","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Sd","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7205"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7206,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205\/revisions\/7206"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}