{"id":7194,"date":"2021-04-07T15:14:30","date_gmt":"2021-04-07T14:14:30","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7194"},"modified":"2021-04-07T15:14:30","modified_gmt":"2021-04-07T14:14:30","slug":"referents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2021\/04\/07\/referents\/","title":{"rendered":"REFERENTS"},"content":{"rendered":"<p class=\"western\" align=\"left\">Tots tenim -i necessitem- referents. Quan parlem de referents, vull dir br\u00faixoles, guies, punts de llum on\u00a0puguem mirar; parlo d\u2019aquells punts de llum que van il\u00b7luminar en algun moment la nostra vida i que potser encara la segueixen il\u00b7luminant. Les paraules, els escrits i les accions d\u2019aquestes persones marquen cam\u00ed, inspiren i animen a moltes altres persones. Ens equivocar\u00edem si pens\u00e9ssim que aquests indicadors, aquests senyals que ens ajuden a transitar per la vida, s\u00f3n sempre gent important i coneguda. A vegades s\u00ed que ho s\u00f3n, per\u00f2 altres cops seran persones an\u00f2nimes, persones que nom\u00e9s coneixem uns quants, per\u00f2 que per nosaltres han estat importants i ens han deixat una marca indeleble en la nostra vida.<\/p>\n<p class=\"western\" align=\"left\">En plena Pasqua florida, mentre els diaris ens expliquen que els cirerers floreixen abans d\u2019hora al Jap\u00f3 i que aquest any baten un r\u00e8cord de 1.200 anys a causa del canvi clim\u00e0tic, se\u2019ns acaben de morir tres grans referents. Els referents sempre moren tamb\u00e9 abans d\u2019hora. S\u00f3n una refer\u00e8ncia per a moltes persones de camps i pensaments diversos: el primer i el que tenim m\u00e9s a prop, l\u2019<b>Arcadi Oliveres<\/b>; el segon <b>Hans K\u00fcng<\/b> i el tercer el <b>Julen Madariaga<\/b>.<\/p>\n<p class=\"western\" align=\"left\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/04\/Arcadi_Oliveres_%282005%29.jpg\/800px-Arcadi_Oliveres_%282005%29.jpg\" width=\"235\" height=\"156\" \/>Ens ha deixat l\u2019<b>Arcadi Oliveres<\/b> i, amb ell, tot un llegat immens de valors: el pacifisme; una nova manera de veure l\u2019economia basada en el b\u00e9 com\u00fa; l\u2019activisme social, etc. Un referent de pa\u00eds i un referent personal per a milers d&#8217;estudiants que passaren per les seves aules i per tots aquells que l&#8217;hav\u00edem escoltat en alguna de tantes i tantes confer\u00e8ncies que feu arreu de forma desinteressada i pensant nom\u00e9s en transmetre d&#8217;alguna manera all\u00f2 que ell creia profundament. Un economista que volia un m\u00f3n m\u00e9s just i defensor d\u2019una altra manera de fer pol\u00edtica i de l\u2019antiglobalitzaci\u00f3. La Vict\u00f2ria Molins, que el coneixia molt, diu que <i>\u00abel seu profetisme ha estat sempre clarivident i els fets li han donat la ra\u00f3 en moltes de les coses que havia advertit en els seus discursos. La seva \u00faltima lli\u00e7\u00f3, cosa que no \u00e9s gaire habitual en la nostra cultura, ha estat, seguint el fil de qu\u00e8 d\u00e8iem abans, acomiadar-se amb serenitat de la fam\u00edlia, dels amics i dels seus deixebles i seguidors. Ho ha fet amb naturalitat, com un acte m\u00e9s de la seva vida lliure, la vida que ha escollit en cada moment i que ara se li ha acabat com ell volia, perqu\u00e8 sabia molt b\u00e9 que, quan no es pot escollir, acceptar lliurement \u00e9s l\u2019acte m\u00e9s hum\u00e0 i valent. Quan ja s\u2019ha complert un any de patiment col\u00b7lectiu i universal a causa de la pand\u00e8mia, dels confinaments, de les pen\u00faries i crisis derivades d\u2019aquest inesperat covid-19, els \u00e0nims de la gent, en general, tenen una tend\u00e8ncia al des\u00e0nim, a la por, a la desesperan\u00e7a. Potser perqu\u00e8 acabo de passar una situaci\u00f3 molt delicada de salut, de comprovar el valor, la bondat i la professionalitat dels nostres sanitaris, i de tenir m\u00e9s temps per pensar assossegadament, valoro molt m\u00e9s aquesta gran lli\u00e7\u00f3 del nostre estimat Arcadi Oliveres. I m\u2019uneixo a les seves paraules, reivindicant la felicitat, fins i tot en els \u00faltims dies. \u00c9s la seva acceptaci\u00f3 lliure i volunt\u00e0ria de la situaci\u00f3, despr\u00e9s d\u2019una vida de lluita per un m\u00f3n millor, el que li ha perm\u00e8s gaudir del seus \u201c\u00faltims dies\u201d\u00bb. <\/i>Al cel sigui! Al cel \u00e9s, segur!<\/p>\n<p class=\"western\" align=\"left\"><span lang=\"ca-ES\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/www.rheinpfalz.de\/cms_media\/module_img\/10481\/5240910_1_articledetail_Hans_Kueng_ist_tot._Der_Theologe_ist_mit_93_Jahren_gestorben._Foto_Marijan_Murat_dpa.jpg?resize=214%2C160&#038;ssl=1\" width=\"214\" height=\"160\" \/>Ens acaba de deixar tamb\u00e9 <\/span><span lang=\"ca-ES\"><b>Hans K\u00fcng<\/b><\/span><span lang=\"ca-ES\">, t<\/span><span lang=\"ca-ES\">e\u00f2leg cat\u00f2lic, d&#8217;origen su\u00eds i cultura germ\u00e0nica. Havia estudiat a la Universitat Gregoriana de Roma i va ensenyar a la Universitat de T\u00fcbingen, on va haver de deixar la facultat de Teologia Cat\u00f2lica, per imposici\u00f3 del Vatic\u00e0 (l&#8217;any 1979). Va buscar sempre una reforma de l&#8217;Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, va promoure la trobada ecum\u00e8nica entre les esgl\u00e9sies cristianes i d&#8217;un di\u00e0leg entre totes les religions. Ha estat potser el te\u00f2leg cat\u00f2lic m\u00e9s conegut del<\/span><span lang=\"ca-ES\">s \u00faltims temps<\/span><span lang=\"ca-ES\">. Hans K\u00fcng ha estat un dels creients i pensadors m\u00e9s determinants que ha tingut l&#8217;Esgl\u00e9sia des del Vatic\u00e0 II. La seva vida, com a te\u00f2leg, ha estat una incessant lluita interior perqu\u00e8 ha volgut ser fidel a la Fe i de la Tradici\u00f3 de l&#8217;Esgl\u00e9sia. I, al mateix temps, ha volgut ser fidel igualment a la cultura, al pensament i a les necessitats del nostre temps.<\/span><span style=\"color: #000000\"> No sembla pas que se l\u2019hagin escoltat gaire i aix\u00ed anem&#8230;<\/span><\/p>\n<p class=\"western\" align=\"left\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" alignleft\" src=\"https:\/\/th.bing.com\/th\/id\/OIP.RN4n5k0BmpFwHEOI2VqQBQAAAA?pid=ImgDet&amp;w=163&amp;h=248&amp;c=7\" width=\"197\" height=\"300\" \/>I, per acabar, ens deixa <b>Julen Madariaga<\/b>, principi i final d\u2019ETA. Un altre referent en aquesta pol\u00edtica espanyola que ning\u00fa sap fer de manera racional i que no sembla trobar una soluci\u00f3 civilitzada per a les nacions que formen un Estat que cada dia s\u2019assembla m\u00e9s a un \u00abgulag\u00bb on s\u2019empresonen dissidents del pensament nacionalista espanyol de sempre. Els que el coneixen han dit que ha estat un dels homes m\u00e9s importants de l\u2019\u00faltima hist\u00f2ria d\u2019Euskal Herria. Va contribuir decisivament a fundar ETA, en ple franquisme, i va ser el primer que va comen\u00e7ar a acabar-la, a primers dels noranta del segle XX. Just quan sortia del seu \u00faltim tram de pres\u00f3, quan feia 60 anys al penal de Fresnes de Par\u00eds, donava la mesura d\u2019una vida que mai no es va rendir. Seria bo llegir alguns dels deu llibres que, fins ara, hi ha dedicat el periodista Antoni Batista, que \u00e9s qui amb m\u00e9s profunditat coneix el tema ETA i pa\u00eds basc.<\/p>\n<p class=\"western\" align=\"left\">Referents, referents&#8230; Hem de trobar nous referents que substitueixin els que el pas del temps ens va robant. Ens falten referents ben consistents en aquests moments tan delicats en tots sentits!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tots tenim -i necessitem- referents. Quan parlem de referents, vull dir br\u00faixoles, guies, punts de llum on\u00a0puguem mirar; parlo d\u2019aquells punts de llum que van il\u00b7luminar en algun moment la nostra vida i que potser encara la segueixen il\u00b7luminant. Les paraules, els escrits i les accions d\u2019aquestes persones marquen cam\u00ed, inspiren i animen a moltes [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2941],"tags":[31912],"class_list":["post-7194","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida-i-mort","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1S2","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7194"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7194\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7195,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7194\/revisions\/7195"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}