{"id":7065,"date":"2020-11-17T16:59:21","date_gmt":"2020-11-17T15:59:21","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7065"},"modified":"2020-11-17T16:59:21","modified_gmt":"2020-11-17T15:59:21","slug":"tornem-hi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2020\/11\/17\/tornem-hi\/","title":{"rendered":"TORNEM-HI!"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El 29 de maig escrivia el meu darrer apunt d\u2019aquest blog, que portava per t\u00edtol <\/span><\/span><\/span>TEMPS DE CALLAR<\/u><\/span><\/span><\/span><\/a>. Deia llavors que en plena pand\u00e8mia <\/span><\/span><\/span>\u201c<\/span><\/span><\/span>m\u2019anava adonant que em marxaven les ganes d\u2019escriure res. I, com que encara em dura aquesta esp\u00e8cie d\u2019indol\u00e8ncia i apatia, he decidit fer un temps de silenci i deixar d\u2019escriure en aquest blog. No s\u00e9 fins quan. He pensat que per no tenir res a dir, val m\u00e9s callar. Per tant, ad\u00e9u. Potser ens retrobarem algun dia quan aquesta \u00abnova normalitat\u00bb no sigui tan nova i sigui m\u00e9s normalitat\u201d.<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

De fet, no era exactament que no tingu\u00e9s res a dir, sin\u00f3 que el que em passava era que m\u2019havien marxat les ganes d\u2019escriure. No era tant per falta de temes per comentar, sin\u00f3 per falta de ganes. El que mai no m\u2019imaginaria llavors era que, al silenci d\u2019escriptura, s\u2019hi afegiria un silenci de veu. Us ho explicar\u00e9 una mica i potser d\u2019aquesta manera s\u2019entendr\u00e0 encara m\u00e9s aquest llarg silenci.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquell darrer apunt, vist en perspectiva actual, podria semblar una premonici\u00f3 del que em passaria en aquests darrers mesos. Al temps de desgana d\u2019escriure s\u2019hi va afegir un silenci f\u00edsic imposat per un p\u00f2lip a les cordes vocals que m\u2019ha acompanyat \u2013i preocupat una mica, tot val a dir-ho- durant un temps. Vaig deixar d\u2019escriure a finals de maig i a principis de juliol em vaig quedar af\u00f2nic d\u2019un dia per l\u2019altre. Semblava la t\u00edpica afonia que marxaria en pocs dies. Per\u00f2 no va marxar. Es va anar quedant dies i dies, fins que vaig haver de demanar hora al metge, que em va receptar uns antibi\u00f2tics que no van fer cap mena d\u2019efecte i al mateix temps em va enviar a l’otorrinolaring\u00f2leg. Ja sabeu, per\u00f2, que ens aquests temps de pand\u00e8mia les consultes als CAPS no han estat gens fluides i en alguns moments han quedat totalment col\u00b7lapsats per la q\u00fcesti\u00f3 de la COVID, que evidentment \u00e9s la urg\u00e8ncia m\u00e9s perempt\u00f2ria. Veient el panorama, i que les consultes al metge de cap\u00e7alera es tornaven dificultoses, vaig decidir anar a la consulta particular d\u2019un otorrinolaring\u00f2leg per tal de treure l\u2019aigua clara de la meva disfonia (he apr\u00e8s que all\u00f2 meu no era una afonia, sin\u00f3 una disfonia…). Em va diagnosticar un p\u00f2lip a les cordes vocals que s\u2019hauria de treure com m\u00e9s aviat millor si volia recuperar la veu. Em va passar al Sistema Catal\u00e0 de Salut on, una vegada a la llista d\u2019espera i despr\u00e9s d\u2019una s\u00e8rie de vicissituds, em van operar aquest passat 5 de novembre. Sembla que la cosa ha anat b\u00e9 i, despr\u00e9s d\u2019uns dies de silenci total, ja comen\u00e7o a parlar de nou. Veig que no m’he oblidat pas de parlar…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tota aquesta explicaci\u00f3 serveixi per justificar una mica aquest silenci tan llarg. La meva motivaci\u00f3 d\u2019escriure normalment va acompanyada d\u2019una situaci\u00f3 psicol\u00f2gica d\u2019una certa tranquil\u00b7litat d\u2019esperit, que no he tingut en aquests mesos. Al dolor, al neguit, al sentit de precarietat i vulnerabilitat que a molts ha tocat de ben a prop i que ens portaven les not\u00edcies de la pand\u00e8mia dia rere dia, s\u2019hi afegia la inquietud personal que feia que no m\u2019acab\u00e9s de decidir a emprendre de nou el blog.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Hem escoltat com molta gent deia all\u00f2 que \u00abla pand\u00e8mia ens far\u00e0 millors\u00bb, <\/b><\/i>per\u00f2 jo en dubto una mica i penso que, com a molt, no est\u00e0 fent altra cosa que canviar-nos algunes formes de viure, les agendes, molts plans de futur que hav\u00edem fet i algunes prioritats. No s\u00e9 si per a b\u00e9 o per a mal, per\u00f2 poca cosa m\u00e9s. Em fa la sensaci\u00f3 que no n\u2019acabem d\u2019aprendre prou i quan a l’estiu la COVID ens va donar una mica de treva vam tornat a caure en els mateixos errors de sempre. Potser l’\u00fanica alternativa que ens quedar\u00e0 ser\u00e0 “fer virtut de la necessitat” perqu\u00e8 no tindrem altre remei i perqu\u00e8 el virus ens hi obligar\u00e0. Personalment puc dir que he experimentat un sentiment de fragilitat com mai no havia sentit mai i la creixent convicci\u00f3 que les nostres vides pengen d\u2019un fil molt prim que es pot trencar en qualsevol moment. I en la societat hi noto una mena de desconcert dif\u00edcil de gestionar per part d\u2019aquells que han de fer-ho. A veure si serem capa\u00e7os de sortir-nos-en entre tots…<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 29 de maig escrivia el meu darrer apunt d\u2019aquest blog, que portava per t\u00edtol TEMPS DE CALLAR. Deia llavors que en plena pand\u00e8mia \u201cm\u2019anava adonant que em marxaven les ganes d\u2019escriure res. I, com que encara em dura aquesta esp\u00e8cie d\u2019indol\u00e8ncia i apatia, he decidit fer un temps de silenci i deixar d\u2019escriure en […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[26058],"tags":[31958,2688],"class_list":["post-7065","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-malaltia","tag-malaltia","tag-silenci"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1PX","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7065"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7070,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7065\/revisions\/7070"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7065"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7065"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}