{"id":7008,"date":"2020-05-23T18:05:29","date_gmt":"2020-05-23T17:05:29","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7008"},"modified":"2020-05-23T18:05:29","modified_gmt":"2020-05-23T17:05:29","slug":"en-temps-de-pandemia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2020\/05\/23\/en-temps-de-pandemia\/","title":{"rendered":"EN TEMPS DE PAND\u00c8MIA"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/p>\n

En aquests temps de pand\u00e8mia s\u2019han dit i escrit moltes coses. <\/span><\/span>He llegit<\/span><\/span> barrabassades sense fonament,<\/span><\/span> basades en les <\/span><\/span>fake news <\/i><\/span><\/span>m\u00e9s peregrines<\/span><\/span>;<\/span><\/span>per\u00f2 he llegit algunes altres coses amb molt de valor i que ens poden ajudar a reflexionar i pair aquest allau de coses que ens caigut damunt i que ens poden arribar a ofegar. Entre les coses valuoses que he llegit hi ha una entrevista que <\/span><\/span>Naci\u00f3 Digital<\/span><\/span><\/a> va fer a una persona que tinc la sort de con\u00e8ixer a trav\u00e9s d\u2019algunes classes seves en qu\u00e8 he pogut assistir. Ella \u00e9s <\/span><\/span>Bego\u00f1a Rom\u00e1n, <\/b><\/span><\/span>doctora en filosofia, especialitzada en \u00e8tica aplicada. <\/span><\/span>\u00c9s Presidenta del Comit\u00e8 d’\u00c8tica de Serveis Socials a Catalunya, Vocal del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya, i membre dels Comit\u00e8s d’\u00e8tica assistencial de l’Hospital Cl\u00ednic, del\u00a0 d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria del Institut Catal\u00e0 de la Salut, i de l’Hospital Sant Rafael.<\/span><\/span><\/p>\n

P<\/span><\/span><\/span>ermeteu-me extreure algunes idees d\u2019aquesta entrevista. Crec que ens poden ajudar a reflexionar. Ella s\u2019ha referit<\/span><\/span><\/span> sovint al concepte de\u00a0<\/span><\/span><\/span>happycr\u00e0cia<\/span><\/span><\/span><\/em>, una cultura de la vida que vivia al marge de la mort i el patiment, obsedida nom\u00e9s pel benestar m\u00e9s tangible i d’esquena a les vulnerabilitats. Ara, de cop, i\u00a0<\/span><\/span><\/span>gr\u00e0cies\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/em>al coronavirus i la magnitud de les seves xifres, la societat ha comprovat que ens morim. Bego\u00f1a Rom\u00e1n ens parl<\/span><\/span><\/span>a<\/span><\/span><\/span> del gran tab\u00fa, la mort, de com s’ha convertit en protagonista indesitjada de la quotidianitat macabre i de com podem conviure-hi.\u00a0\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/span>– De cop, ens hem sentit molt vulnerables. S’ha acabat la\u00a0<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong>happycr\u00e0cia<\/b><\/span><\/span><\/span><\/em>\u00a0a la qual s’ha referit en algun moment?<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– No crec que s’hagi acabat, per\u00f2 s\u00ed que hi havia la prioritat de maximitzar la felicitat, aquesta\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span>happycr\u00e0cia<\/i><\/span><\/span><\/span><\/em>\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span>a la qual es refereix. Hi havia unes pr\u00e8vies que don\u00e0vem per assolides i consolidades i hem vist que en qualsevol moment es poden fer malb\u00e9, com pot ser l’estabilitat d’una vida quotidiana perqu\u00e8 ens ataca un virus que posa per sobre criteris de biologia i superviv\u00e8ncia sobre coses de qualitat i felicitat.\u00a0 \u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n


\n<\/i><\/span><\/span>– Amb un esdeveniment com la pand\u00e8mia, la mort ha guanyat un protagonisme inesperat.<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– Som una societat que, de cop i volta, s’adona que ens morim. Des que tenim una societat molt centrada en el benestar i disposem d’una estructura com els tanatoris, sembla que ens hav\u00edem oblidat del fet que els humans ens morim. Tenim un cos vulnerable a malalties, al virus i a l’edat. Ens hem mort tota la vida, per\u00f2 la nostra societat creia que tenia una asseguran\u00e7a a tot risc que no era real.\u00a0 \u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n


\n<\/i><\/span><\/span>– En situacions com aquesta, canviem la manera d’afrontar la mort? La mort deixa de ser tab\u00fa o, pel contrari, el gran temor adopta formes noves?<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– Miri, de les coses bones que ens porten aquestes crisis, com \u00e9s que tenim capacitat de resili\u00e8ncia i de solidaritat, hi ha el recordar que som fr\u00e0gils i que cal deixar const\u00e0ncia de desigs del que voldr\u00edem i del que no voldr\u00edem. Haur\u00edem d’aprofitar per parlar de com volem morir-nos i de quin tipus de prioritats far\u00edem a l’hora de triar en cas que entr\u00e9ssim en una UCI. \u00c9s el que anomenem els plans de decisions anticipades. No nom\u00e9s de com vull morir, sin\u00f3 de pensar que, posem per cas, si ha d’entrar una mare de fam\u00edlia amb criatures petites que no tenen pare, deixar const\u00e0ncia que s’ha de donar-li prioritat a ella. \u00c9s un moment ideal per parlar de les coses essencials i de com volem morir.\u00a0 \u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

– \u00c9s especialista en bio\u00e8tica. Precisament la crisi sanit\u00e0ria ha comportat preguntes bio\u00e8tiques importants, com aix\u00f2 que ara ens deia. Estem on haur\u00edem d’estar en aquest \u00e0mbit? Quines assignatures pendents t\u00e9 la bio\u00e8tica en el camp sanitari?<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– La bio\u00e8tica \u00e9s una \u00e8tica aplicada, que vol dir que avan\u00e7a a cops de pragmatisme. Fins ara, la bio\u00e8tica estava centrada en el pacient individualment. Una pand\u00e8mia com la vivim ens obliga a parlar d’una bio\u00e8tica de les poblacions, en el b\u00e9 com\u00fa i la salut p\u00fablica. Hem format els professionals a prendre decisions pensant en el malalt que est\u00e0 atenent i no tant a prendre-les tenint tota la poblaci\u00f3 al davant. Es treballa en categories possibilistes: salvar les m\u00e0ximes vides possibles i m\u00e0xima qualitat possible. Per\u00f2 hem de tenir present que el 80% dels factors de la salut s\u00f3n socials. Quan donem altes, hem de pensar tamb\u00e9 en qui se n’ocupa d’aquestes persones. Tenir en compte circumst\u00e0ncies que poden anar des de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a casos de soledat. No nom\u00e9s s’han de prioritzar bons hospitals, sin\u00f3 tamb\u00e9 bones pol\u00edtiques de cura.\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– Hi ha \u00e0mbits de l’atenci\u00f3 que es troben especialment abandonats?\u00a0<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong>
\n<\/b><\/span><\/span>
\n<\/i><\/span><\/span>– Per suposat que n’hi ha. Patim la infravaloraci\u00f3 dels professionals de l’\u00e0mbit assistencial, de tuteles, de serveis socials, de les cures quotidianes. No nom\u00e9s dels que tenen cura de la gent gran, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels que estan al costat de persones discapacitades, dels sense sostre, etc\u00e8tera.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– No \u00e9s una anomalia que el personal sanitari hagi de fer alhora de familiar dels qui es troben en una situaci\u00f3 final?<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong>
\n<\/b><\/span><\/span>
\n<\/i><\/span><\/span>– En general, els professionals assistencials, a banda de la gran capacitat t\u00e8cnica, tenen una gran vocaci\u00f3 de servei i s’est\u00e0 posant de relleu aquests dies. Tenen en compte que tenen davant seu, a m\u00e9s d’una vida biol\u00f2gica, una hist\u00f2ria, una biografia, i saben que si els seus parents no els poden acompanyar, ells han de suplir l’escalfor de la proximitat i la pres\u00e8ncia familiar. I la majoria ho estan fent. Ho tenen incorporat per jurament hipocr\u00e0tic i deontologia professional. Per\u00f2 no \u00e9s el mateix. Per aix\u00f2, el Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya hem recomanat que, en la mesura del possible, un familiar pugui anar a fer costat a aquestes persones que estan al final i que es comprometin a fer despr\u00e9s els quinze dies de confinament.\u00a0 \u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

– Quin paper poden jugar les creences religioses en el moment d’afrontar una situaci\u00f3 final?\u00a0<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– Jo crec que tothom t\u00e9 creences. Per\u00f2 l’important no t\u00e9 tant a veure amb les seves creences com en la reconciliaci\u00f3 que hagi fet amb la seva vida. Per aix\u00f2 defenso que hem de parlar de la mort, que no ha de fer por ni recan\u00e7a. La mort forma part de tota vida i \u00e9s bo que ens agafi preparats.\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– Qu\u00e8 vol dir que ens agafi preparats?<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong>
\n<\/b><\/span><\/span>
\n<\/i><\/span><\/span>– No vol dir que despr\u00e9s anirem a un nirvana o a un cel, segons les diferents tradicions. \u00c9s dir: jo estic content amb la vida que he portat, que l’\u00fanica oportunitat que he tingut sobre la terra ha valgut la pena, el temps que hagi estat. Aquestes s\u00f3n les persones que se’n van tranquil\u00b7les. Per\u00f2 la pregunta que fa dona molt de si. Jo no crec que la persona que t\u00e9 creences com una inversi\u00f3 en la vida eterna es trobi que aix\u00f2 li genera m\u00e9s tranquil\u00b7litat que angoixa, com la que tenia Unamuno respecte a la fe del miner.\u00a0 \u00a0\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span>
\n<\/i><\/span><\/span>\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span>
\n<\/i><\/span><\/span>– Hi ha un sector de la poblaci\u00f3 que potser viu la mort dels altres d’una manera encara m\u00e9s especial. Penso en els infants que veuen -o no veuen- la desaparici\u00f3 dels avis.<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

<\/i><\/span><\/span>– Efectivament, els nens necessiten una explicaci\u00f3 sobre on estan els avis o els oncles. O per qu\u00e8 no podem anar a visitar-los. Jo soc partid\u00e0ria dels ritus, que han generat totes les cultures. Ritus d’inauguraci\u00f3 de la vida, de presentaci\u00f3 de la parella, del matrimoni… I de la mort. Si en aquesta pand\u00e8mia no podem estar fent aquest acompanyament a les persones que hem perdut, ni acomiadar-nos del cos, ens haurem d’inventar ritus de comiat. I \u00e9s important sobretot pels nens, no nom\u00e9s per fer el dol sin\u00f3 tamb\u00e9 pel tipus de relaci\u00f3 que vulguin establir amb els avis. Per\u00f2 \u00e9s important no negar als nens la mort i la tristor, la manifestaci\u00f3 del plor. Cal explicar-los que la mort existeix i que puguin conviure amb l’abs\u00e8ncia.\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

– Qu\u00e8 haur\u00edem de tenir en compte per quan acabi la pand\u00e8mia?<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong>
\n<\/b><\/span><\/span>
\n<\/i><\/span><\/span>– Una cosa important. Una vegada els serveis sanitaris vagin donant les altes, no oblidem que el m\u00e9s important que ens toca fer ara \u00e9s cuidar els altres. Com he dit abans, i cal repetir-ho, el 80% dels factors determinants de la salut s\u00f3n socials. Ara ens hem abocat als mitjans cl\u00ednics. Per\u00f2 despr\u00e9s ens tocar\u00e0 abocar-nos a les condicions socials. Aix\u00f2 passa per millorar les condicions del personal sanitari, per\u00f2 alhora de les fam\u00edlies. S’ha de reivindicar diners per a la recerca en el Covid-19, sens dubte, per\u00f2 la vida quotidiana continua. Despr\u00e9s d’aix\u00f2, hi haur\u00e0 molta gent en estr\u00e8s posttraum\u00e0tic que necessitar\u00e0 psic\u00f2legs i els serveis sanitaris no poden cobrir-ho en aquests moments. Caldran molts educadors socials aquest estiu per a molts nens que necessitaran sol i col\u00f2nies.\u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/span>
\n<\/i><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquests temps de pand\u00e8mia s\u2019han dit i escrit moltes coses. He llegit barrabassades sense fonament, basades en les fake news m\u00e9s peregrines;per\u00f2 he llegit algunes altres coses amb molt de valor i que ens poden ajudar a reflexionar i pair aquest allau de coses que ens caigut damunt i que ens poden arribar a […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2938],"tags":[2192],"class_list":["post-7008","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-i-moral","tag-etica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1P2","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7008","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7008"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7008\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7010,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7008\/revisions\/7010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7008"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7008"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7008"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}