{"id":7004,"date":"2020-05-18T19:04:55","date_gmt":"2020-05-18T18:04:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7004"},"modified":"2020-05-20T07:35:13","modified_gmt":"2020-05-20T06:35:13","slug":"confinat-i-esperancat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2020\/05\/18\/confinat-i-esperancat\/","title":{"rendered":"CONFINAT I ESPERAN\u00c7AT"},"content":{"rendered":"
\n
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Avui, si no he perdut el compte, portem ja 66 dies de\u00a0quarantena.\u00a0El govern d\u2019Espanya,\u00a0degut als molts casos de contagi\u00a0de la COVID-19\u00a0que anaven sortint,\u00a0va declarar\u00a0un\u00a0estat d\u2019alarma\u00a0que\u00a0comen\u00e7aria el dia 15 de mar\u00e7, la qual cosa va portar associada la imposici\u00f3 d\u2019una quarantena\u00a0(i els primers dies de confinament total als domicilis)\u00a0que a hores d\u2019ara encara dura.<\/div>\n
<\/div>\n
Els que m\u00e9s o menys m\u2019aneu seguint ja haureu vist que durant tot aquest temps no he escrit res de tipus personal en aquest blog, on nom\u00e9s he anat recollint poesies de tant en tant. No tenia esma, ni ganes, ni \u00e0nims per a escriure res des del moment en qu\u00e8 em vaig assabentar que el meu germ\u00e0 tenia tots els s\u00edmptomes de la Covid-19 i que segurament haurien d\u2019ingressar-lo. Ha estat, per tant, un temps estrany, ple de neguits, pors i temors. Durant aquests dies he llegit molts diaris, algun llibre que no necessit\u00e9s gaire esfor\u00e7 de concentraci\u00f3, he procurat informar-me molt sobre aquesta malaltia, he vist alguna pel\u00b7l\u00edcula i for\u00e7a televisi\u00f3. Em costava concentrar-me en lectures una mica serioses i profundes, i encara m\u00e9s escriure. S\u00ed que he procurat fer cada dia una petita cr\u00f2nica basada en els informes que di\u00e0riament em donaven els metges per tal d\u2019anar-la passant a familiars i amics que s\u2019interessaven per la salut del meu germ\u00e0. Ell va comen\u00e7ar amb els primers s\u00edmptomes al cap de pocs dies d\u2019haver-se iniciat la quarantena i el dia 1 d\u2019abril ja van haver-lo d\u2019internar. Va arribar a estar molt greu durant uns quants dies, per\u00f2 sembla que poc a poc se\u2019n va sortint. Avui encara segueix internat per\u00f2 amb perspectives de que li donin l\u2019alta ben aviat.<\/div>\n
<\/div>\n
Deia que portem 66 dies de quarantena i que hem hagut se suportar uns quants dies de confinament total. Una experi\u00e8ncia que la majoria no hav\u00edem tingut mai i de la qual ens en recordarem tota la vida. El fet d\u2019haver-nos de confinar\u00a0a casa em feia\u00a0plantejar moltes coses:\u00a0de quina manera\u00a0ho\u00a0estaria passant\u00a0aquella gent que no tenia casa, o que havia de viure amuntegada en petits espais, sense les m\u00ednimes comoditats?.\u00a0En situacions com aquestes pensava que\u00a0\u00e9s quan es fa m\u00e9s evident\u00a0les difer\u00e8ncies entre rics i pobres, i que molts de nosaltres\u00a0som uns\u00a0afortunats.\u00a0Pensava en aquells que fa anys que s\u00f3n a la pres\u00f3 i que potser ja s\u2019hi han acostumat a aquesta mena de confinaments. Pensava en els nostres pol\u00edtics i l\u00edders socials que els ha tocat d\u2019estar injustament a la pres\u00f3 i que aquesta pand\u00e8mia ha agreujat l\u2019estat que alguns d\u2019ells havien pogut comen\u00e7ar a tastar.<\/div>\n
<\/div>\n
I tamb\u00e9 vaig\u00a0pensar de seguida en un llibre que havia llegit feia molts anys i que ara em semblava que era un bon moment per rellegir.\u00a0Es titula\u00a0\u00abMemorias del calabozo\u00bb<\/b>,\u00a0un relat testimonial publicat\u00a0entre 1987\u00a0i\u00a01988\u00a0de\u00a0Mauricio Rosencof y Eleuterio Fern\u00e1ndez Huidobro<\/b>.\u00a0En el llibre es narra\u00a0l\u2019experi\u00e8ncia\u00a0carcer\u00e0ria\u00a0que\u00a0van viure\u00a0entre setembre\u00a0de 1973\u00a0i\u00a0mar\u00e7\u00a0de 1985 junt\u00a0amb\u00a0Jos\u00e9 Mujica<\/b>, durant la\u00a0darrera\u00a0dictadura militar\u00a0a l\u2019Uruguai. El\u00a0fet fou conseq\u00fc\u00e8ncia\u00a0de\u00a0la seva milit\u00e0ncia\u00a0en el\u00a0Movimiento de Liberaci\u00f3n Nacional \u2013 Tupamaros.<\/b><\/i>\u00a0<\/i>Entre els centenars de presos pol\u00edtics que va haver-hi a l\u2019Uruguai la situaci\u00f3 d\u2019uns quants d\u2019ells va ser molt particular: nou dels principals integrants de la conducci\u00f3 de l’organitzaci\u00f3 van ser presos per la just\u00edcia militar en qualitat d’ostatges, \u00e9s a dir, a risc de ser ajusticiats davant de qualsevol acci\u00f3 subversiva que atempt\u00e9s contra l’ordre militar.\u00a0Van ser\u00a0separats del\u00a0Penal de L<\/i>ibertad<\/i>\u00a0on es trobava la majoria dels militants de l’organitzaci\u00f3 guerrillera i d’altres agrupacions i partits igualment proscrits, i traslladats en tres grups de tres, durant onze anys pels calabossos dels diferents casernes militars de pa\u00eds, romanent cada un en absolut a\u00efllament i incomunicaci\u00f3, i sotmesos al\u00a0tractament\u00a0ja\u00a0conegut cap als presos pol\u00edtics a les dictadures militars del con sud\u00a0d\u2019Am\u00e8rica Llatina. Al\u00a0dos anys del seu alliberament, Rosencof i Huidobro reprenen el di\u00e0leg truncat en aquelles dates\u00a0en un registre d’\u00e0udio\u00a0i que posteriorment\u00a0\u00e9s editada\u00a0en forma de llibre.<\/div>\n
<\/div>\n
Deia que aquests dies he tingut oportunitat de rellegir-lo (val molt la pena rellegir i acostuma a ser molt enriquidor) i tamb\u00e9 he tingut oportunitat de veure la pel\u00b7l\u00edcula que el 2018 es va filmar amb el t\u00edtol de\u00a0LA NOCHE DE LOS 12 A\u00d1OS<\/a>, basada en el llibre. No havia tingut oportunitat de veure-la i considero que val la pena. Es molt fidel al llibre i est\u00e0 molt ben feta.<\/div>\n
<\/div>\n
Per tant, no tot ha estat dolent durant aquest llarg temps de confinament. Entre les moltes males not\u00edcies de mort, por i sofriment que es deriven de la pand\u00e8mia del coronavirus a casa nostra i a tot el m\u00f3n tamb\u00e9 hi trobem brins d\u2019esperan\u00e7a com aquest:<\/div>\n
<\/div>\n
\u00abMaria Branyas, la persona m\u00e9s longeva de Catalunya i de l\u2019Estat espanyol, amb<\/i><\/div>\n
113 anys, ha superat la malaltia en una resid\u00e8ncia on han mort diverses persones positives. La seva fam\u00edlia i les cuidadores de la resid\u00e8ncia Santa Maria del Tura d\u2019Olot, on resideix des de fa m\u00e9s de vint anys, ja remarcaven abans de la crisi de la covid-19 que la Maria tenia una salut de ferro. Sens dubte, ha<\/i><\/div>\n
quedat ben demostrat\u00bb.<\/i><\/div>\n
<\/div>\n
Ara nom\u00e9s falta que trobin ben aviat una vacuna…<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, si no he perdut el compte, portem ja 66 dies de\u00a0quarantena.\u00a0El govern d\u2019Espanya,\u00a0degut als molts casos de contagi\u00a0de la COVID-19\u00a0que anaven sortint,\u00a0va declarar\u00a0un\u00a0estat d\u2019alarma\u00a0que\u00a0comen\u00e7aria el dia 15 de mar\u00e7, la qual cosa va portar associada la imposici\u00f3 d\u2019una quarantena\u00a0(i els primers dies de confinament total als domicilis)\u00a0que a hores d\u2019ara encara dura. Els que […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[26058],"tags":[4028],"class_list":["post-7004","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-malaltia","tag-malalties"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1OY","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7004","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7004"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7004\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7007,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7004\/revisions\/7007"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7004"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7004"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7004"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}