{"id":7000,"date":"2020-05-05T19:17:50","date_gmt":"2020-05-05T18:17:50","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=7000"},"modified":"2020-05-05T19:17:50","modified_gmt":"2020-05-05T18:17:50","slug":"confinats-amb-poesia-joan-margarit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2020\/05\/05\/confinats-amb-poesia-joan-margarit\/","title":{"rendered":"CONFINATS AMB POESIA: JOAN MARGARIT"},"content":{"rendered":"

<\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Joan Margarit Consarnau <\/b><\/span><\/span><\/span><\/strong>\u00e9s un dels nostres grans poetes actuals. <\/span><\/span><\/span><\/strong>Poeta en catal\u00e0 i castell\u00e0, ha escrit simult\u00e0niament tota la seva obra en ambdues lleng\u00fces. Nascut a Sana\u00fcja (Segarra, Catalunya) el 1938. Arquitecte de professi\u00f3, \u00e9s catedr\u00e0tic de C\u00e0lcul d\u2019Estructures de l\u2019Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Arquitectura de Barcelona.<\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La seva obra \u00e9s molt extensa, de fa molt temps ben reconeguda i justament premiada. Una bona part d\u2019ella ha estat tradu\u00efda a diversos idiomes.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abCantem el propi misteri, i cal decidir des d\u2019on cantar: aquesta \u00e9s la recerca que cada poeta realitza a la seva manera\u00bb…<\/i><\/span> \u00ab<\/span>Deixar const\u00e0ncia del que s\u2019ha sentit en un moment donat, o sigui, intentar conservar-ho contra el desgast del temps, \u00e9s una de les defenses m\u00e9s elementals contra l\u2019angoixa pel car\u00e0cter ef\u00edmer de la nostra vida\u00bb… \u00abCada poema assenyala un fet en la meva vida, per\u00f2 la intenci\u00f3 en el moment d\u2019escriure\u2019l va m\u00e9s enll\u00e0. La seva finalitat \u00faltima \u00e9s que hi hagi alg\u00fa en algun lloc que, en llegir-lo, s\u2019adoni que tamb\u00e9 \u00e9s ell o ella qui ha posat un munt de pedres en algun lloc elevat de la seva pr\u00f2pia vida per assenyalar un episodi interior\u00bb.<\/i><\/span> <\/span><\/span><\/p>\n

Un dels temes constants a la seva obra \u00e9s el tema de la mort. Se li va morir una germana i dues filles. Una d\u2019elles en n\u00e9ixer. L\u2019altra, la Joana, als trenta anys. Diu aix\u00f2 de la Joana:<\/span><\/span><\/p>\n

SOBRE LA JOANA (2002): \u00abLa Joana estava afectada de la s\u00edndrome de Rubinstein-Taybe, una defici\u00e8ncia alhora f\u00edsica i ps\u00edquica que implicava problemes motors que l\u2019obligaven a utilitzar crosses i cadira de rodes. Ella va comprendre que el seu benestar depenia de l\u2019afecte dels que l\u2019envoltaven i va aprendre molt aviat que l\u2019afecte genera m\u00e9s afecte. De la vida de la Joana parlen molts poemes estesos per la meva obra, i potser els m\u00e9s entenedors siguin, en primer lloc, Els ulls del retrovisor, un cant a la seva bellesa que \u00e9s la seva bondat pertanyent al llibre Aiguaforts, recollit al volum Els primers freds. Els altres dos s\u00f3n Nit fosca al carrer Balmes, un poema del llibre Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a que parla del naixement de la Joana el 1970, i el poema Txaicovski, tamb\u00e9 del llibre Aiguaforts, que narra i analitza uns fets que jo no vaig poder enfrontar po\u00e8ticament (\u00e9s a dir , realment ) fins molt m\u00e9s tard. .<\/i><\/span><\/p>\n

Trenta anys despr\u00e9s, la hist\u00f2ria va acabar els \u00faltims vuit mesos de la vida de la Joana, que s\u00f3n el tema del llibre que du el seu nom. Sempre va ser present l\u2019angoixa en imaginar la seva indefensi\u00f3 una vegada que el pare i la mare haguessin desaparegut. La paradoxa \u00e9s que ells dos s\u00f3n els orfes.\u00bb<\/i><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00daLTIM PASSEIG<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Ja no menjava, em queien els cabells,
\ntot el dia tenia els ulls tancats.
\nPer\u00f2, de matinada, era al balc\u00f3
\ni alg\u00fa entre els arbres del carrer em parlava
\namb una veu semblant a la veu de la mare,
\nque dormia en el llit del meu costat.
\nDe sobte vaig deixar d\u2019estar cansada
\ni vaig baixar al carrer sense les crosses.
\nMai no havia pogut caminar aix\u00ed,
\nvaig sentir que em tornava l\u2019alegria:
\nla malaltia era una pell suada
\nque ara deixava caure en el carrer.
\nNo m\u2019havia sentit mai tan lleugera.
\nVaig mirar enrere cap al meu balc\u00f3,
\nla barana com una partitura,
\ni vaig dir ad\u00e9u al pare i a la mare.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La vida em va elegir pel seu amor.
\nLa mort, tamb\u00e9.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

UN POBRE INSTANT<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

La mort no \u00e9s m\u00e9s que aix\u00f2: el dormitori,
\nla tarda lluminosa a la finestra,
\nel radiocasset a la tauleta
\n-tan aturat com el teu cor-
\namb les can\u00e7ons cantades ja per sempre.
\nL\u2019\u00faltim sospir que has fet roman encara
\nsusp\u00e8s a dintre meu: no deixo que s\u2019acabi.
\nSaps quin concert \u00e9s el proper, Joana?
\nSents com juguen els nens al pati de l\u2019escola?
\nDespr\u00e9s d\u2019aquesta tarda,
\nsaps com ser\u00e0 la nit, la nit de primavera?
\nVindr\u00e0 gent.
\nI la casa encendr\u00e0 tots els seus llums.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

2 de juny del 2001<\/span><\/span><\/span><\/em><\/p>\n

NO HI HA MIRACLES<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Plovia amb deixadesa.
\nA les nou de la nit -dinou d\u2019octubre-
\nla Joana arribava espantada al quir\u00f2fan
\nvoltada per nosaltres, que ens qued\u00e0vem
\nen la saleta mal il\u00b7luminada de vora els ascensors.
\nDiu que ella, en un intent desesperat
\nde salvar-se, va dir t\u2019estimo al metge.
\nEsper\u00e0vem la fada que ens torn\u00e9s
\nla Joana tranquil\u00b7la, la de sempre,
\nels ulls espurnejant de confian\u00e7a.
\nA les onze, mirant per la finestra,
\nles gotes de la pluja relliscaven
\npel vidre com si ho fessin per la nit.
\nLa nit era la fulla d\u2019una dalla.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

PROFESSOR BONAVENTURA BASSEGODA<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

El recordo alt i gros,
\nproca\u00e7, sentimental: llavors vost\u00e8
\nera una autoritat en Fonaments Profunds.
\nSempre va comen\u00e7ar la nostra classe
\ndient: Senyors, bon dia. Avui
\nfa tants anys, i tants mesos, i tants dies
\nque va morir la meva filla.
\nI solia eixugar-se alguna ll\u00e0grima.
\nTen\u00edem uns vint anys,
\nper\u00f2 aquell homen\u00e0s que vost\u00e8 era
\nplorant en plena classe
\nmai no ens va fer somriure.
\nQuant fa que ja vost\u00e8 no compta el temps?
\nHe pensat en vost\u00e8 i en tots nosaltres
\nara que s\u00f3c una ombra amarga seva,
\nperqu\u00e8 la meva filla,
\nfa dos mesos, tres dies i sis hores
\nque t\u00e9 en la mort el fonament profund.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

S\u00daPLICA<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

D\u2019aquest mat\u00ed d\u2019hivern, amable i tebi,
\nper favor, no te\u2019n vagis
\ni queda\u2019t submergida en aquest pati,
\ncom un naufragi, dins la nostra vida.
\nEntre el llorer i els testos d\u2019aspidistres
\nde fulles verdes, amples i rom\u00e0ntiques,
\nper favor, no te\u2019n vagis, no te\u2019n vagis.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tot est\u00e0 preparat perqu\u00e8 tu hi siguis,
\ndoncs, queda\u2019t, per favor, i no te\u2019n vagis.
\nDigue\u2019m si te\u2019n recordes: necessito
\nunes paraules amb la clara i fonda
\nveu de l\u2019abs\u00e8ncia per preguntar-te
\npel teu fuga\u00e7 triomf sobre el mai m\u00e9s.
\nPer\u00f2 calles, descanses al passat,
\naquest llit de tristesa fulgurant.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I aix\u00ed has anat tancant-te en la poncella
\nde la fosca durant aquests vuit mesos,
\nfins que ara, horroritzada per la llum,
\nsorgeix aletejant la papallona
\np\u00e0l\u00b7lida, furiosa, de la mort.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2, si est\u00e0s morint-te, encara vius,
\ni faig esclatar l\u2019\u00faltima alegria
\ndel teu rostre cansat
\namb les petites mans entre les meves.
\nMorir-se encara \u00e9s viure, em repeteixo.
\nD\u2019aquest mat\u00ed d\u2019hivern, amable i tebi,
\nper favor, no te\u2019n vagis, no te\u2019n vagis.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Margarit Consarnau \u00e9s un dels nostres grans poetes actuals. Poeta en catal\u00e0 i castell\u00e0, ha escrit simult\u00e0niament tota la seva obra en ambdues lleng\u00fces. Nascut a Sana\u00fcja (Segarra, Catalunya) el 1938. Arquitecte de professi\u00f3, \u00e9s catedr\u00e0tic de C\u00e0lcul d\u2019Estructures de l\u2019Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Arquitectura de Barcelona. La seva obra \u00e9s molt extensa, de fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[145],"tags":[31825],"class_list":["post-7000","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-poesia","tag-poesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1OU","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7000","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7000"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7000\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7001,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7000\/revisions\/7001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7000"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7000"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7000"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}