![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.poemas-del-alma.com\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/pedrolo.jpg?resize=257%2C337&ssl=1\")
<\/p>\n<\/p>\n
MANUEL DE PEDROLO va n\u00e0ixer l\u20191 d\u2019abril de 1918 a l\u2019Arany\u00f3 i mor\u00ed a Barcelona el 26 de juny de 1990.<\/b><\/span><\/p>\n \u00c9s un dels grans escriptors catalans, Va conre\u00e0 tots els g\u00e8neres literaris, poesia, assaig, teatre, narrativa i contes. Li servien tots els g\u00e8neres per explicar el seu pensament i recrear nous mons que o b\u00e9 retrataven una societat complexa i reprimida \u2013pol\u00edticament, sexualment, socialment- o n\u2019imaginava un de nou amb unes altres possibilitats, sobre tot d\u2019alliberament personal o col\u00b7lectiu.<\/b><\/span><\/p>\n La seva poesia \u00e9s possiblement la part menys coneguda de la seva obra, per\u00f2 el seu llenguatge po\u00e8tic li serveix per explorar-se a si mateix i al m\u00f3n en el que li toca viure.<\/b><\/span><\/p>\n Heus ac\u00ed uns exemples:<\/b><\/span><\/b><\/p>\n L\u00cdMITS<\/b><\/span><\/p>\n Han posat una altra estacada,<\/span><\/p>\n ferro, acer, alumini, llauna impura, no ho s\u00e9,<\/span><\/p>\n i ens han barrat la cantonada<\/span><\/p>\n que sol\u00edem travessar.<\/span><\/p>\n No era un costum, per\u00f2; la llibertat no ho \u00e9s.<\/span><\/p>\n Ara ens avesarem pels nous camins a les palpentes,<\/span><\/p>\n farem marrada sota els xiulets<\/span><\/p>\n que perllonguen la tanca,<\/span><\/p>\n ben reclosos i units,<\/span><\/p>\n p\u00e0rvuls o b\u00e8sties, ja ho diran<\/span><\/p>\n quan siguem adults, quan siguem humans<\/span><\/p>\n i h\u00e0gim abatut la cleda.<\/span><\/p>\n O potser no diran res ni caldr\u00e0,<\/span><\/p>\n les m\u00e0quines parlen un llenguatge uniforme, rondinen, mormolen i espeteguen,<\/span><\/p>\n desprenen gasos i rebenten rodes amoroses,<\/span><\/p>\n parpellegen fars, s\u2019aturen i engeguen,<\/span><\/p>\n L\u2019estacada ens atura, ni homes ni dones,<\/span><\/p>\n ni cares ni mans,<\/span><\/p>\n i avui hem trobat una altra fita<\/span><\/p>\n que orienta el ramat, peus i suor,<\/span><\/p>\n llana: <\/span><\/p>\n radicalment, la llibertat.<\/span><\/p>\n (1967)<\/span><\/p>\n ———————————————————-<\/span><\/p>\n A CADASC\u00da SEGONS LES SEVES NECESSITATS<\/b><\/span><\/p>\n El pa \u00e9s de casa, <\/span><\/p>\n el vi del celler, <\/span><\/p>\n el sol de l\u2019amo, <\/span><\/p>\n i no paga.<\/span><\/p>\n Els homes baten el gra, <\/span><\/p>\n els homes trepitgen la verema, <\/span><\/p>\n i l\u2019amo no paga. <\/span><\/p>\n Li pugen el vi, <\/span><\/p>\n li pasten el pa, <\/span><\/p>\n i s\u2019asseu a taula. <\/span><\/p>\n \u00c9s el nostre vi, <\/span><\/p>\n \u00e9s el nostre pa, <\/span><\/p>\n i les dones serveixen a taula.<\/span><\/p>\n L\u2019amo no paga; <\/span><\/p>\n l\u2019amo menja a taula, <\/span><\/p>\n xerrica el porr\u00f3 <\/span><\/p>\n i rota, si li d\u00f3na la gana. <\/span><\/p>\n \u00c9s el nostre vi, <\/span><\/p>\n \u00e9s el nostre pa,<\/span><\/p>\n per\u00f2 l\u2019hem de comprar <\/span><\/p>\n -si volem beure, <\/span><\/p>\n si volem menjar-<\/span><\/p>\n amb el sou que no paga. <\/span><\/p>\n (1967)<\/span><\/p>\n —————————————————————<\/span><\/p>\n NO S\u00c9 QU\u00c8 EM POSSEEIX<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n No hi ha res, ni cap lloc on anar: Reixes a trav\u00e9s (Poemes 1944-1952)<\/strong><\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" MANUEL DE PEDROLO va n\u00e0ixer l\u20191 d\u2019abril de 1918 a l\u2019Arany\u00f3 i mor\u00ed a Barcelona el 26 de juny de 1990. \u00c9s un dels grans escriptors catalans, Va conre\u00e0 tots els g\u00e8neres literaris, poesia, assaig, teatre, narrativa i contes. Li servien tots els g\u00e8neres per explicar el seu pensament i recrear nous mons que o […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[145],"tags":[31825],"class_list":["post-6990","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-poesia","tag-poesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1OK","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6990","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6990"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6990\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6991,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6990\/revisions\/6991"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6990"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6990"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6990"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\ntot all\u00f2 que el sol em prometia
\nes passeja per mudes art\u00e8ries,
\nflameja poc, nom\u00e9s algun cop
\npertorba els castells del meu silenci;
\nllavors neix un vers, no s\u00e9 qu\u00e8 neix
\nni com s\u2019ho fa: parlo lliurement
\nde coses ignorades, de coses
\nque els meus dits no sabrien guardar.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n