![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/cc\/Agelet.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
JAUME AGELET I GARRIGA<\/strong> va n\u00e0ixer a Lleida<\/strong> l\u2019any 1888. Estudi\u00e0 batxillerat al Col\u00b7legi de Sant Ignasi de Sarri\u00e0 i a l\u2019 Institut de Lleida. Es llicenci\u00e0 en Dret i l\u2019any 1920 ingress\u00e0 a la carrera Diplom\u00e0tica.<\/p>\n El mateix ens explica: \u00abLa lectura, en la meva adolesc\u00e8ncia, de les obres de Maragall que m\u2019ensenyaren camins de poesia, fou un encantament. M\u00e9s tard, vaig sentir altres veus tamb\u00e9 amb devoci\u00f3, i entre elles fou la de Tagore, per a mi, una de les m\u00e9s entenedores… Anys enrere, <\/i>en una ocasi\u00f3, vaig dir que la poesia \u00e9s un moment de llum en el misteri que ens envolta. Llum negra, llum blanca, llum de tots colors. Crec en la \u00abparaula viva\u00bb de l\u2019autor del \u00abCant espiritual\u00bb, en la missi\u00f3 rectora de la inspiraci\u00f3. Cal abandonar-se a l\u2019impuls indefinible que engendra el vers. I aturar-se quan l\u2019impuls s\u2019atura\u00bb.<\/i> <\/i><\/p>\n DIA DELS MORTS<\/b><\/p>\n Venen, erts i crescuts,<\/p>\n els morts d\u2019olor de rosa.<\/p>\n Arriben blancs, amb els llavis eixuts<\/p>\n i la sina desclosa.<\/p>\n Obren les portes com plany\u00edvols vents<\/p>\n i fan l\u2019estada freda.<\/p>\n L\u2019al\u00e8 gla\u00e7at dels morts<\/p>\n torna groga l\u2019arbreda.<\/p>\n Sota d\u2019uns bancs retorts<\/p>\n un estol d\u2019infants morts<\/p>\n menja la fruita tendra.<\/p>\n Damunt la taula, avui,<\/p>\n el pa blanc s\u2019esmicola com la cendra.<\/p>\n (Del llibre Hostal dels n\u00favol<\/i>s)<\/p>\n PORTES<\/b><\/p>\n Anar obrint, tancant portes<\/p>\n dels dies, tot cercant<\/p>\n claredats, encal\u00e7ant,<\/p>\n com un vent, ombres mortes,<\/p>\n fins que no es sentiran<\/p>\n batre mai m\u00e9s les portes.<\/p>\n (Del llibre L\u2019escalf del graner)<\/i><\/p>\n SOM HERBA, POTSER<\/b><\/p>\n Som herba, potser,<\/p>\n dels dies pastura?<\/p>\n Som aigua insegura<\/p>\n d\u2019un pobre reguer?<\/p>\n Ens crea la faula?<\/p>\n Som l\u2019eco darrer<\/p>\n d\u2019alguna paraula<\/p>\n que hom no sap d\u2019on ve?<\/p>\n EL FRED DE LA MORT<\/b><\/p>\n La mort, oh traspassats, us purifica.<\/p>\n Oh \u00e0ngels enterrats i de gest franc,<\/p>\n somrient una mica!<\/p>\n Oh llarg somriure blanc!<\/p>\n Oh el fred dens de la mort que ara us abriga,<\/p>\n despr\u00e9s del foc del viure cada jorn!<\/p>\n Oh la pols que revola al vostre entorn!,<\/p>\n que \u00e9s terra esmicolada de fatiga.<\/p>\n La passa dels vivents,<\/p>\n cam\u00ed de l\u2019hora obscura,<\/p>\n esberla el gran silenci, amb ecos lents,.<\/p>\n Aixequen els xiprers llur blavor dura.<\/p>\n Del cel ungida \u00e9s cada llosa.<\/p>\n Oh morts,<\/p>\n abandonats de sol, oblidats de la rosa!<\/p>\n (Del llibre La g\u00e0bia de la faula)<\/i><\/p>\n