{"id":6914,"date":"2020-01-31T20:26:52","date_gmt":"2020-01-31T19:26:52","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6914"},"modified":"2020-01-31T20:26:52","modified_gmt":"2020-01-31T19:26:52","slug":"ser-o-no-ser-europeus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2020\/01\/31\/ser-o-no-ser-europeus\/","title":{"rendered":"\u00abSER O NO SER\u00bb EUROPEUS"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El Brexit s\u2019ha consumat. Els ha costat decidir-se i el dubte entre el \u00abto be or not to be\u00bb<\/i> s\u2019ha fet una mica llarg. Ho han resolt de la manera m\u00e9s civilitzada i com es fa en pa\u00efsos on la democr\u00e0cia encara significa alguna cosa: amb un refer\u00e8ndum. No s\u00e9 si els brit\u00e0nics hi sortiran guanyant o perdent i si ells mateixos i la resta de pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea notarem gaire aquest canvi. Ni els experts es posen gaire d\u2019acord i, per tant, haurem d\u2019esperar per avaluar aquesta nova situaci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Caldria veure, per\u00f2, per qu\u00e8 s\u2019ha arribat on s\u2019ha arribat. Ja sabem que els brit\u00e0nics s\u00f3n molt \u00abells\u00bb (\u00abmuy suyos\u00bb, dirien els castellans) i no els agrada que els manin des de fora i amb criteris no sempre massa clars. Em sembla que una de les causes que ha decantat la balan\u00e7a del costat dels brexistes<\/i> \u00e9s el tipus de relacions que estableix la Uni\u00f3 Europea amb cadascun dels seus membres i com es comporten les institucions europees, que a vegades sembla que no s\u00f3n m\u00e9s que una colla de bur\u00f2crates molt ben pagats que l\u2019\u00fanica cosa que els interessa \u00e9s remenar molt la perdiu abans de servir-la a les diferents taules. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Jo m\u2019imagino les institucions europees com una f\u00e0brica de cotxes on veiem que hi ha una gran cadena de muntatge on es van col\u00b7locant peces en un xass\u00eds que va corrent fins que surt al final de tot un flamant cotxe. Les institucions europees semblen tamb\u00e9 una gran f\u00e0brica de lleis fetes per dos tipus de bur\u00f2crates. <\/span><\/span><\/span>Hi ha una l\u00ednia de muntatge d\u2019on en surten b\u00e0sicament dos models.<\/span><\/p>\n

El primer model \u2013 i el m\u00e9s com\u00fa \u2013 \u00e9s el del funcionari tipus. Tenim totes les parts necess\u00e0ries perqu\u00e8 surti perfecte: agafes el tronc, encaixes les cames, despr\u00e9s els bra\u00e7os i, finalment, el cap. Els posem el color fosc o ros des cabells a gust del consumidor; els pentinem ben repentinats, els encorbatem ben encorbatats, els vestim ben elegants i al final de la cadena veurem que ens surten una colla de models que fan tot el goig del m\u00f3n. De bon mat\u00ed ja els veurem c\u00f3rrer per aquells immensos passadissos, acabats de banyar i ben lluents. Es mouran durant tot el dia amunt i avall amb quilos de papers a les mans, molts ordinadors i tel\u00e8fons m\u00f2bils o faran una becaina ben asseguts al seu esc\u00f3, amb cara d\u2019avorrits i tips de mirar el m\u00f2bil. Al final de la tarda la majoria acabaran la jornada fent una copa al pub m\u00e9s proper a la feina, abans d\u2019anar a casa.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest s\u00f3n els bur\u00f2crates de les institucions europees. Guanyen molts cal\u00e9s i viuen for\u00e7a b\u00e9. Saben de tot com ning\u00fa. Fan comptes com ning\u00fa. S\u00f3n aut\u00e8ntiques enciclop\u00e8dies vivents i, quan parlen, gaireb\u00e9 mai no fugen del gui\u00f3. Normalment no tenen soluci\u00f3 per a res, per\u00f2 s\u00f3n excel\u00b7lents a l\u2019hora de crear problemes, fer reportatges a l\u2019hora d\u2019esmorzar, escriure estudis a l\u2019hora de dinar i s\u00f3n incre\u00efbles a l\u2019hora d\u2019organitzar confer\u00e8ncies i fer presentacions. Gaireb\u00e9 sempre per a p\u00fablics fidels i ja ben evangelitzats; no s\u2019hi han d\u2019esfor\u00e7ar gaire. No s\u00f3n perfectes perqu\u00e8, si ho fossin, no serien humans. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I, entre tota la colla, en trobem alguns que fugen del model original, que alguns anomenen \u00abpersones reals\u00bb i que contrasta amb una l\u2019altra imatge. No s\u00f3n pol\u00edtics convencionals com els altres. No, res d\u2019aix\u00f2. S\u00f3n homes del poble, parlen el seu idioma i diuen “les veritats”. Alguns els anomenen populistes, per\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n cal\u00famnies. No s\u00f3n populistes, s\u00f3n persones que diuen que s\u2019adormen i es desperten pensant nom\u00e9s en la gent. Amb la gent que ells consideren \u00abnormal\u00bb: no pas immigrants, gitanos, ni negres, ni molt menys gais. S\u00f3n \u00bbpersones reals\u00bb, molt valents, molt cridaners, que van all\u00e0 per poder sortir a la tele i ser not\u00edcia dient que s\u00f3n al parlament per explicar-los tota la veritat a aquell grup de bur\u00f2crates que no saben res de la realitat. Ells s\u00ed; ells ho saben tot.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Si ens passeg\u00e9ssim pels passadissos del Parlament Europeu, ens trobar\u00edem amb aquestes dues caricatures pol\u00edtiques: els bur\u00f2crates -tots s\u00f3n iguals\u2013 i les \u00abpersones reals\u00bb (alguns, per cert, fins i tot potser surrealistes). Un exemple -entre molts- el podr\u00edem trobar en Nigel Farage, el pol\u00edtic brit\u00e0nic que va lluitar m\u00e9s intensament perqu\u00e8 el Regne Unit sort\u00eds de la Uni\u00f3 Europea. Egoc\u00e8ntric, com qualsevol populista respectu\u00f3s, ple de frases fetes i sonades que no signifiquen res, amb moltes mentides per minut, Farage no ha fet res que no h\u00e0gim vist els darrers anys una i altra vegada. Nom\u00e9s que aquesta vegada, amb una gran difer\u00e8ncia, ha parlat com a guanyador. El model de la \u00abpersona real\u00bb ha ven\u00e7ut el \u00abmodel bur\u00f2crata\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I com Nigel Farage molts altres de molts partits i de molts pa\u00efsos que nom\u00e9s miren pels seus Estats i, encara m\u00e9s, per la part m\u00e9s rica i benestant des ciutadans dels seus Estats. No els fa res defensar lleis racistes, proposar tanques i barreres de tot tipus perqu\u00e8 els pobres no puguin entrar, tombar lleis contra el canvi clim\u00e0tic, o votar contra lleis que proposen el benestar de la majoria d\u2019europeus. Primer som nosaltres, diuen, i que els dem\u00e9s es fotin. A Europa no hi t\u00e9 cabuda tothom i, si s\u2019han d\u2019ofegar al Mediterrani, que s\u2019ofeguin… Es dediquen a insultar, fer acudits i un discurs populista que fa f\u00e0stic. I \u00e9s exactament aix\u00f2 el que ens hauria de preocupar. Els bur\u00f2crates, tot i ser m\u00e9s que ells, no s\u2019adonen que aquestes \u00abpersones reals\u00bb arriben m\u00e9s i amb m\u00e9s efic\u00e0cia al poble encara que sigui amb mentides, invents, o insults. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que no pas fer-ho estudiant i explicant el per qu\u00e8 d\u2019una llei que ha de ser justa per tothom. Els populistes, professionals de l\u2019engany i salva p\u00e0tries sense escr\u00fapols, guanyen de llarg als bur\u00f2crates de bona fe, per\u00f2 mig adormits i massa encaterinats nom\u00e9s en comptar els vots de les properes eleccions per veure si podran seguir essent eurodiputats. I poc a poc ens trobarem que aquest \u00abdiputats reals\u00bb aniran guanyant territori al Regne Unit, a It\u00e0lia, a Espanya a \u00c0ustria o a qualsevol dels Estats de la Uni\u00f3 Europea.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Mentre els bur\u00f2crates continuen la seva vida de sempre, com si no pass\u00e9s res, els dem\u00f2crates -siguin m\u00e9s o menys bur\u00f2crates, a Brussel\u00b7les i a la resta de pa\u00efsos- no entenen que lluitar contra el populisme amb les mateixes armes no significa respondre als populistes, sin\u00f3 a la gent. I potser per aix\u00f2 s\u2019ent\u00e9n una mica m\u00e9s el Brexit; i alerta que no sigui el comen\u00e7ament d\u2019altres fugides quan hom s\u2019adoni que la Uni\u00f3 Europea no vetlla pels interessos de la majoria dels seus ciutadans sin\u00f3 pels d\u2019una minoria molt poderosa econ\u00f2micament i sense gaires escr\u00fapols.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Brexit s\u2019ha consumat. Els ha costat decidir-se i el dubte entre el \u00abto be or not to be\u00bb s\u2019ha fet una mica llarg. Ho han resolt de la manera m\u00e9s civilitzada i com es fa en pa\u00efsos on la democr\u00e0cia encara significa alguna cosa: amb un refer\u00e8ndum. No s\u00e9 si els brit\u00e0nics hi sortiran […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[231],"tags":[31834],"class_list":["post-6914","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","tag-europa"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Nw","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6914","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6914"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6914\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6915,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6914\/revisions\/6915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}