{"id":6838,"date":"2019-09-28T20:10:42","date_gmt":"2019-09-28T19:10:42","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6838"},"modified":"2019-09-29T11:27:49","modified_gmt":"2019-09-29T10:27:49","slug":"sha-mort-mossen-tronxo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/09\/28\/sha-mort-mossen-tronxo\/","title":{"rendered":"S’HA MORT MOSS\u00c8N TRONXO"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

S\u2019ha mort Moss\u00e8n Ramon Maria Angleril<\/b>l, rector de G\u00f3sol, un gran amic de Moss\u00e8n Ballar\u00edn i un d\u2019aquells rectors en qui es va inspirar per crear el personatge de MOSS\u00c8N TRONX<\/b>O, segurament el llibre m\u00e9s popular de Moss\u00e8n Ballar\u00edn<\/b>. De totes maneres -i si hem de ser sincers-, Moss\u00e8n Tronxo no \u00e9s una sola persona, sin\u00f3 que s\u00f3n tot el munt de capellans que hi havia escampats (cada cop en queden menys) per tants i tants poblets petits d\u2019aquests mons de D\u00e9u. En el pr\u00f2leg del llibre ja ens ho fa saber: \u00abAl padr\u00ed Soques, al Ramon Maria, als meus antics deixebles que volten el greny, a tots els qui, com ells, encara s\u00f3n de la mena. La m\u00e9s bella, pobra i santa, fidel, silenciosa i oculta que ha donat l\u2019esgl\u00e9sia. Els rectors del tronxo\u00bb.<\/i> <\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Moss\u00e8n Ramon \u00e9s un d\u2019aquests representants dels rectors de pag\u00e8s, d\u2019aquests personatges arrelats tan profundament al terr\u00f2s que s\u2019hi han quedat servint fidelment fins a la seva mort a tothom que trobaven al seu cam\u00ed. Ja ho diu a la primera frase del llibre: \u00abNo volia acabar els torrons sense un homenatge al rector de pag\u00e8s\u00bb. <\/i>Moss\u00e8n Ballar\u00edn reconeixia que \u00abno en s\u00f3c de mena, he vingut al tronxo de lluny, per\u00f2 els companys del rostoll m\u2019han fet dels seus. Des d\u2019aquell dia. D<\/i>e<\/i> quan un ve\u00ed de curs em deixava els llibres de la carrera perqu\u00e8 jo no tenia quartos per comprar-me\u2019ls. AQUESTA TE LA DEVIA, RAMON\u00bb.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest bon home que s\u2019<\/span><\/span><\/span>acaba de morir, i que s\u2019havia deixat feia anys una llarga barba de patriarca b\u00edblic que el caracteritzava, resulta que<\/span><\/span><\/span> deixava els llibres al seu company de la mateixa manera que <\/span><\/span><\/span>despr\u00e9s s\u2019asseia al caf\u00e8 del poble a fer la botifarra com un m\u00e9s del poble i deixant poc a poc la seva vida per aquells camins de muntanya, anant de parr\u00f2quia en parr\u00f2quia i servint tothom, sense cap distinci\u00f3 de persones i de forma callada i silenciosa. Per aix\u00f2 mateix era tan estimat <\/span><\/span><\/span>i per aix\u00f2 mateix el 2012 G\u00f3sol va fer-li un homenatge amb motiu dels seus 50 anys de sacerdoci. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

I com ell, es van morint poc a poc aquesta mena de capellans d\u2019espardenya o xiruca, que han aixafat tanta pols i han caminat tants camins que ja se saben els topants de mem\u00f2ria. Els topants de la terra i els topants dels cors de la gent perqu\u00e8 estan totalment arrelats a la terra, a les tradicions i al pa\u00eds i han fet de la seva vida un servei al poble. <\/span><\/span><\/span>Uns capellans<\/span><\/span><\/span> que es van forjar en uns anys durs de postguerra i en uns seminaris on els <\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span>cigrons <\/span><\/span><\/span>rebotaven de tan poc cuits com eren <\/span><\/span><\/span>i el bacall\u00e0 <\/span><\/span><\/span>i la cansalada <\/span><\/span><\/span>de donya Urraca <\/span><\/span><\/span>era el plat dels pobres en aquells temps. <\/span><\/span><\/span>Moss\u00e8n Tronxo ens mostra la vida i la manera de fer de tot un tipus de capellans molt caracter\u00edstics d\u2019aquells temps i que, a mida que es vagin morint, trobarem molt a faltar. Molts d\u2019ells no necessitaven gaire teologia ni llat\u00ed, ni enc\u00edcliques per arribar a la gent i mostrar l\u2019amor incondicional de Jes\u00fas pels m\u00e9s humils. <\/span><\/span><\/span>Com deia el professor <\/span><\/span><\/span>Roca Ricart<\/b><\/span><\/span><\/span> en una cr\u00edtica que feia al llibre Moss\u00e8n tronxo, \u00ab<\/span><\/span><\/span>aquesta mena de capellans no <\/i><\/span><\/span><\/span>ent<\/i><\/span><\/span><\/span>enen<\/i><\/span><\/span><\/span> de pol\u00edtica ni d’economia, per\u00f2 coneix<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> a la perfecci\u00f3 la gent i els seus problemes perqu\u00e8 connect<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> plenament amb ella. Coneix<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> la terra i les persones que la treballen com ning\u00fa no es pot <\/i><\/span><\/span><\/span>n<\/i><\/span><\/span><\/span>i <\/i><\/span><\/span><\/span>i<\/i><\/span><\/span><\/span>maginar. S’estim<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> cada arbre, cada pedra, cada ocell, perqu\u00e8 en ells veu<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> la grandesa de D\u00e9u. No coneix<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> ni l’enveja ni la mal\u00edcia i el seu \u00fanic pecat \u00e9s passar les hores de lleure jugant a la “botifarra” amb els ve\u00efns, i fins i tot engrescar-se quan no guany<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span>. A la vegada <\/i><\/span><\/span><\/span>s\u00f3n<\/i><\/span><\/span><\/span> capa\u00e7<\/i><\/span><\/span><\/span>os<\/i><\/span><\/span><\/span> de viure una religiositat molt pura -per \u00edntima- mancada de vicis i de prejudicis, d’esquemes i de preceptes. T<\/i><\/span><\/span><\/span>enen<\/i><\/span><\/span><\/span> una concepci\u00f3 tan vitalista de la vida (valga la redund\u00e0ncia), que fins i tot <\/i><\/span><\/span><\/span>s\u00f3n<\/i><\/span><\/span><\/span> capa\u00e7<\/i><\/span><\/span><\/span>os<\/i><\/span><\/span><\/span> de xarrar amb la Mare de D\u00e9u (a la que anomen<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> mestressa) i amb un escolanet de cartr\u00f3 (el moc\u00f3s), en un manifest intent de superar la solitud a qu\u00e8 de vegades es veu<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> lligat<\/i><\/span><\/span><\/span>s<\/i><\/span><\/span><\/span>. Gr\u00e0cies a la seua fe i al seu temperament, m\u00e9s c\u00edvic que m\u00edstic, ateny<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> resoldre tota \u00edndole d’afers que se\u2019<\/i><\/span><\/span><\/span>ls<\/i><\/span><\/span><\/span> presenten, no sols a ell<\/i><\/span><\/span><\/span>s<\/i><\/span><\/span><\/span>, sin\u00f3 a qualsevol dels seus parroquians; i incl\u00fas als que no ho s\u00f3n. Amb una tal dedicaci\u00f3 i una gran senzillesa aconsegueix<\/i><\/span><\/span><\/span>en<\/i><\/span><\/span><\/span> guanyar-se l’estima i la confian\u00e7a de tothom, afecte que es converteix en l’\u00fanica recompensa que re<\/i><\/span><\/span><\/span>ben<\/i><\/span><\/span><\/span> per la seua tasca, a banda del treball ben fet. Els actes de moss\u00e8n Tronxo ixen del cor.\u00bb<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Com en sortien els de moss\u00e8n Ramon, ben demostrats i testimoniats per tots aquells que els coneixien. Descansi en pau.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u2019ha mort Moss\u00e8n Ramon Maria Anglerill, rector de G\u00f3sol, un gran amic de Moss\u00e8n Ballar\u00edn i un d\u2019aquells rectors en qui es va inspirar per crear el personatge de MOSS\u00c8N TRONXO, segurament el llibre m\u00e9s popular de Moss\u00e8n Ballar\u00edn. De totes maneres -i si hem de ser sincers-, Moss\u00e8n Tronxo no \u00e9s una sola persona, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,5816],"tags":[31820,29757],"class_list":["post-6838","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-josep-maria-ballarin","tag-esglesia","tag-josep-m-ballarin"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Mi","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6838"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6838\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6840,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6838\/revisions\/6840"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6838"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6838"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}