{"id":6828,"date":"2019-09-04T17:32:34","date_gmt":"2019-09-04T16:32:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6828"},"modified":"2019-09-04T17:32:34","modified_gmt":"2019-09-04T16:32:34","slug":"la-cobdiciada-terra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/09\/04\/la-cobdiciada-terra\/","title":{"rendered":"LA COBDICIADA TERRA"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La cobd\u00edcia \u00e9s el desig excessiu d’adquirir riqueses. La cobd\u00edcia -o l’avar\u00edcia, que \u00e9s el mateix- no t\u00e9 l\u00edmit<\/span> i per al cobdici\u00f3s es fa realitat all\u00f2 de \u201ccom m\u00e9s tens, m\u00e9s vols\u201d. La terra -i les riqueses que cont\u00e9, tant a la superf\u00edcie com al subs\u00f2l-, \u00e9s evidentment que \u00e9s una de les coses m\u00e9s desitjades actualment pels poderosos per poder exprimir-la fins al l\u00edmit.<\/span><\/span><\/p>\n

Avui m’ha estat rondant una bona estona pel tup\u00ed aquesta gran desgr\u00e0cia dels incendis, molts d’ells fruit d’aquest desig sense fi per poder accedir a la terra, tot rellegint un llibre de l’any 1978 titulat \u201cDi\u00e1logos en Mato grosso con Pedro Casald\u00e1liga<\/b><\/i>\u201d, escrit pel seu amic Te\u00f3filo Cabestrero<\/b>. Ja llavors, comentant com estaven castigades les selves amaz\u00f2niques, el bisbe Pere fa aquest comentari: \u201cD’aqu\u00ed poc, tot aix\u00f2 que ara veus tan verd s’omplir\u00e0 de foc i s’inundar\u00e0 de fum. Quan se’n va l’aigua de les puges, cremen per al latifundi quil\u00f2metres i m\u00e9s quil\u00f2metres de selva i de bosc\u201d. <\/i>Per tant, la cobd\u00edcia dels latifundistes \u00e9s una cosa antiga i mortal per aquella naturalesa verge i per a tots els que hi viuen. Els petits propietaris d’aquelles terres, amb 10,20,30 i fins i tot 40 anys (\u201cposseiros\u201d que van prendre possessi\u00f3 legalment reconeguda de les seves terres) s\u00f3n expulsats pels tentacles poderosos dels latifundistes i pel foc que els crema all\u00f2 que creien seu.<\/span><\/span><\/p>\n

He recordat les esgarrifoses imatges que hem vist del Brasil i tamb\u00e9 les d’aquest estiu ben a prop nostre. Ja s\u00e9 que no tots els incendis s\u00f3n provocats, per\u00f2 s\u00ed que cada cop n’hi ha m\u00e9s que ho s\u00f3n per poder aconseguir llic\u00e8ncies d’obres o terra nova per cultivar; i tot aix\u00f2 sense adonar-nos gaire de tot el mal que estem fent al pobre planeta terra. Els incendis de l’Amaz\u00f2nia duren mesos i mesos per tal d’obtenir recursos naturals per a la ind\u00fastria de la fusta, de la ramaderia, de l’agricultura extensiva i l’explotaci\u00f3 minera. I aix\u00f2 ve succeint des de la d\u00e8cada dels 60 del segle passat.<\/span><\/span><\/p>\n

La imatge \u00e9s impressionant: el roig d’un foc impossible d’aturar, de cop, es transforma en fum i negror. Tot queda negre i socarrimat. Tot devastat. El foc no crema nom\u00e9s un paisatge fet d’arbres o cultius. El foc s’emporta molts esfor\u00e7os, moltes il\u00b7lusions, mitjans de vida de molta gent, molt passat i posa en q\u00fcestionament el futur de molta gent. Al Brasil s’emporta selves mil\u00b7len\u00e0ries i aqu\u00ed terres de cultiu regades per la suor de generacions de pagesos que hi han deixat la pell i que, de cop i volta, veuen que no els queda res. Si aquest pagesos han de marxar, ens quedar\u00e0 una gran part de pa\u00eds abandonada. <\/span><\/span><\/p>\n

Trobo que caldria fer-hi alguna cosa m\u00e9s a aquests desastres que es produeixen any rere any. Trobo que caldria replantejar-se entre tots quin pa\u00eds volem i com el volem. I cal pensar si redistribuir millor els diners que ens arriben d’Europa i els dels nostres impostos. \u00c9s cert que cal ajudar la gent, per\u00f2 potser caldria pensar en ajudar aquells que m\u00e9s ho necessiten i amb criteris que no siguin purament economicistes. Cal ajudar la ind\u00fastria, certament, perqu\u00e8 d\u00f3na feina a molta gent; per\u00f2 cal ajudar tamb\u00e9 la pagesia que, potser no s\u00f3n tants, per\u00f2 fan una feina prou important com la de cuidar els nostre paisatge i la nostra terra.<\/span><\/span><\/p>\n

No s\u00e9 com s’ha de fer perqu\u00e8 no s\u00f3c cap t\u00e8cnic i aquestes coses s’han de deixar en mans dels entesos. Per\u00f2 caldria pensar si ens cal importar tanta fruita quan aqu\u00ed la paguen tan malament a qui la produeix; si les ametlles o les avellanes catalanes no s\u00f3n prou bones com per haver d’importar-ne de fora, tot i que potser surtin m\u00e9s barates (cosa, per altra banda, una mica incomprensible). No ser\u00e0 que alguns s’hi fan l’agost en aquestes importacions? No \u00e9s por aturar una mica o, almenys, modificar-ne les tend\u00e8ncies? No ens caldria ja parlar m\u00e9s de comer\u00e7 just comen\u00e7ant per casa, d’aranzels, de lleis de lliure comer\u00e7 i, en definitiva, de just\u00edcia, per tal de que tothom pugui viure una mica m\u00e9s dignament?. Preguntes i m\u00e9s preguntes…<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cobd\u00edcia \u00e9s el desig excessiu d’adquirir riqueses. La cobd\u00edcia -o l’avar\u00edcia, que \u00e9s el mateix- no t\u00e9 l\u00edmit i per al cobdici\u00f3s es fa realitat all\u00f2 de \u201ccom m\u00e9s tens, m\u00e9s vols\u201d. La terra -i les riqueses que cont\u00e9, tant a la superf\u00edcie com al subs\u00f2l-, \u00e9s evidentment que \u00e9s una de les coses […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1192,2941],"tags":[31869,31912],"class_list":["post-6828","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natura","category-vida-i-mort","tag-natura","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1M8","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6828","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6828"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6828\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6829,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6828\/revisions\/6829"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6828"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6828"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6828"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}