{"id":6776,"date":"2019-06-20T07:22:36","date_gmt":"2019-06-20T06:22:36","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6776"},"modified":"2019-06-20T11:45:15","modified_gmt":"2019-06-20T10:45:15","slug":"delicte-de-perjuri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/06\/20\/delicte-de-perjuri\/","title":{"rendered":"DELICTE DE PERJURI"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

En aquests temps de tant moviment pol\u00edtic i judicial ens hem atipat d’escoltar juraments i promeses per activa i per passiva. Al Suprem, al Senat, al Congr\u00e9s, als Parlaments de diverses Comunitats Aut\u00f2nomes, als Ajuntaments… Tothom s’ha esfor\u00e7at en jurar i prometre per mil coses diferents. Nom\u00e9s ens faltava escoltar l’antic jurament: \u201cPor Dios, por la Patria, por el Rey y por mi honor\u201d,<\/i> o alguna cosa semblant com la que es feia -i potser encara es fa- quan es jura la bandera. Amb tot el munt de f\u00f3rmules tan diverses que hem escoltat se’n podria fer un llibre.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Molt\u00edssima gent ha jurat o prom\u00e8s. Per\u00f2 gaireb\u00e9 ning\u00fa ha fet notar que entre tants juraments tamb\u00e9 hi ha hagut molts evidents perjuris -sobre tot al Suprem- que s’han em\u00e8s sense cap mena de rubor i davant dels quals el Jutge Marchena,-tan primmirat com ha estat amb alguns i tan m\u00e0niga ampla amb altres-, no ha dit ni mu. Perqu\u00e8 no em direu que era prou evident que molts testimonis cometien un greu delicte de perjuri si compar\u00e0vem el qu\u00e8 declaraven davant del tribunal amb les imatges que van tenir prou cura d’amagar, per\u00f2 que es van difondre i es podien veure arreu. Cal recordar que el perjuri \u00e9s aquell delicte com\u00e8s per qui d\u00f3na un fals testimoniatge en un proc\u00e9s i que tamb\u00e9 el comet el qui, sense mancar substancialment a la veritat, l\u2019altera amb inexactituds o el qui presenta testimonis falsos. I davant d’aix\u00f2 jo em pregunto: \u00c9s encara necessari el jurament o la promesa?. S\u00f3n necessaris tants juraments i tantes promeses quan sabem b\u00e9 que molts se’ls saltaran tan aviat com puguin i sense que els passi res?.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Llegia aquests dies que la <\/span><\/span><\/span>Asociaci\u00f3n de Docentes de Secundaria de Montevideo (ADES) de l’Uruguai <\/b><\/i><\/span><\/span><\/span>han fet un comunicat<\/span><\/span><\/span><\/a> on es <\/span><\/span>demanava que se suprim\u00eds el jurament de la bandera que han de fer els nois i noies el primer any que entren a l’institut en aquell pa\u00eds<\/span><\/span><\/span> \u201cpor ser un acto \u201cmilitar y fascista\u201d. <\/i><\/span><\/span><\/span>Per una llei de l’any 1940 tots els ciutadans naturals o legals de l’Uruguai han de fer el jurament de fidelitat a la Bandera Nacional en un acte p\u00fablic i solemne. No cal dir que la declaraci\u00f3 d’aquest sindicat ha al\u00e7at un bona polseguera, com l’aixecaria aqu\u00ed si ens planteg\u00e9ssim alguna cosa semblant. Potser s\u00ed que seria bo preguntar-nos si encara tenen sentit aquest tipus de juraments en ple segle XXI; si es pot obligar a menors a un jurament amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que comporta; si s’ha d’obligar encara als c\u00e0rrecs pol\u00edtics a fer una cosa semblant sense que un jurament sigui contrari a la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia… En fi, podria ser un bon punt de partida per fer-nos un munt de preguntes.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Preguntes i q\u00fcestionaments que tamb\u00e9 es fan a <\/span><\/span><\/span>ANDORRA<\/b><\/span><\/span><\/span> de fa temps quan han de jurar per prendre possessi\u00f3 els c\u00e0rrecs electes. Vegeu, si no, aquest enlla\u00e7 del <\/span><\/span><\/span>DIARI D’ANDORRA: Presa de jurament<\/a><\/b><\/span><\/span><\/span>,<\/b> on l’autor diu: <\/span><\/span>\u201c<\/i><\/span><\/span><\/span>Sostinc aqu\u00ed que el fet d\u2019obligar a aquest jurament\/promesa com a condici\u00f3 d\u2019accedir al c\u00e0rrec no t\u00e9 lloc de ser en els nostres procediments de dret p\u00fablic, puix \u00e9s contrari al dret fonamental de la llibertat de consci\u00e8ncia inscrit en la nostra Constituci\u00f3 en el seu vessant de no ser obligat a fer p\u00fablica la pr\u00f2pia confessi\u00f3 o aconfessionalitat. El fet de jurar implica la creen\u00e7a per se en D\u00e9u i la pr\u00e0ctica religiosa. Sense que calgui fer aqu\u00ed la hist\u00f2ria del jurament, tan vell com les religions, es pot definir com el fet d\u2019invocar D\u00e9u posant-lo com a testimoni que \u00e9s veritat el que hom diu o que de veritat es complir\u00e0 all\u00f2 a qu\u00e8 hom s\u2019engatja. Acceptant una doble sanci\u00f3: si hom falseja la veritat o incompleix l\u2019engatjament, D\u00e9u, a qui s\u2019ha pres com a testimoni, ho jutjar\u00e0 i\/o castigar\u00e0, i davant dels homes no solament quedar\u00e0 deshonrat, sin\u00f3 que fins fa poc se\u2019l tenia per delinq\u00fcent i castigava penalment. Aix\u00f2 \u00e9s precisament el contingut del segon dels deu manaments de la Llei mosaica (\u00c8xode 20,7; Deuteronomi 5,11), \u201cno pronunciar\u00e0s el nom de D\u00e9u en va i no far\u00e0s fals testimoni car D\u00e9u no deixa impune qui ho fa\u201d. Manament que segons l\u2019Evangeli (Mateu 5, 33-37) Jes\u00fas evoca dient: \u201cSabeu encara el que es va dir als antics (llei mosaica), no perjurar\u00e0s i complir\u00e0s el jurament que has fet\u201d (m\u00e9s avall em tornar\u00e9 a referir a aquesta citaci\u00f3 de Mateu). El jurament pressuposa doncs intr\u00ednsecament la fe en D\u00e9u i en el seu eventual c\u00e0stig. El jurament en l\u2019esfera pol\u00edtica i civil \u00e9s fruit de la cultura cristiana que paradoxalment contrav\u00e9 frontalment l\u2019ensenyament de Jesucrist, expressat en aquell compendi de la doctrina evang\u00e8lica cristiana que \u00e9s el Serm\u00f3 de la muntanya que evocava suara: \u201cSabeu encara que es va dir als antics no perjurar\u00e0s i complir\u00e0s el jurament que has fet. Jo tamb\u00e9 us dic: res de jurar! En absolut! Ni pel cel, perqu\u00e8 \u00e9s el tron de D\u00e9u, ni per la terra, que \u00e9s l\u2019escambell pels seus peus, ni per Jerusalem, perqu\u00e8 \u00e9s la ciutat del gran Rei. No juris tampoc pel teu cap, perqu\u00e8 no pots tornar blanc o negre ni un sol cabell teu. Simplement digueu s\u00ed quan \u00e9s s\u00ed i no quan \u00e9s no. El que passa d\u2019aqu\u00ed ve del Maligne\u201d (l\u2019Evangeli condemna all\u00f2 que l\u2019esgl\u00e9sia ha inspirat a la societat occidental…). Puix el jurament \u00e9s intr\u00ednsecament religi\u00f3s, d\u2019en\u00e7\u00e0 un temps hom s\u2019ha adonat que demanar el jurament pressuposava que aquell que l\u2019havia de fer era creient (en el nostre cas cristi\u00e0 practicant), per qual cosa es podia vulnerar la llibertat de consci\u00e8ncia d\u2019aquell a qui s\u2019obligava jurar tot i que podia no ser creient. Per aix\u00f2 es va imaginar l\u2019alternativa de donar-li la possibilitat de prometre. Mentre l\u2019incompliment de la promesa no comporta sanci\u00f3 de perjuri, sin\u00f3 la de la p\u00e8rdua de l\u2019honor, la sanci\u00f3 de l\u2019incompliment del jurament \u00e9s inc\u00f3rrer en un pecat contra D\u00e9u i fins i tot abans significava la comissi\u00f3 del delicte de perjuri. En realitat, per\u00f2, avui en ambd\u00f3s casos, a la pr\u00e0ctica, l\u2019\u00fanica sanci\u00f3 que pot rebre l\u2019incomplidor \u00e9s la que eventualment correspongui al tipus penal o administratiu de la infracci\u00f3 amb la qual ha trencat l\u2019engatjament si n\u2019hi ha de prevista en la llei. El fet d\u2019obrir aquesta alternativa, jurament per als creients, promesa per als no creients o per als que no volen p\u00fablicament mostrar-se com a tals, pot semblar un aven\u00e7 en el sentit de preservar la llibertat de consci\u00e8ncia. Per\u00f2 sota l\u2019aparen\u00e7a d\u2019un aven\u00e7 i una preservaci\u00f3 de la llibertat, en realitat vulnera la mateixa llibertat de consci\u00e8ncia en el sentit que no solament hom ha de ser lliure de tenir una creen\u00e7a religiosa, filos\u00f2fica, etc\u00e8tera, o no tenir-ne cap, sin\u00f3 que no ha de ser obligat a manifestar expl\u00edcitament o impl\u00edcita tal o tal altra creen\u00e7a o abs\u00e8ncia de creen\u00e7a. Ning\u00fa no ha de ser posat p\u00fablicament \u2013ni privadament\u2013 en la situaci\u00f3 d\u2019haver de declarar si t\u00e9 una o altra creen\u00e7a, o cap, i si vol o no manifestar-la, si no t\u00e9 cap creen\u00e7a i la vol o no manifestar p\u00fablicament. El simple fet de donar l\u2019alternativa de jurar o de prometre i l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019haver de fer una o altra cosa, altrament no es pot accedir al c\u00e0rrec, vulnera els dret fonamentals i en particular l\u2019article 11 de la Constituci\u00f3 andorrana: \u201cNing\u00fa no pot \u00e9sser obligat a declarar o manifestar-se sobre la seva ideologia, religi\u00f3 o creences.\u201d<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquests temps de tant moviment pol\u00edtic i judicial ens hem atipat d’escoltar juraments i promeses per activa i per passiva. Al Suprem, al Senat, al Congr\u00e9s, als Parlaments de diverses Comunitats Aut\u00f2nomes, als Ajuntaments… Tothom s’ha esfor\u00e7at en jurar i prometre per mil coses diferents. Nom\u00e9s ens faltava escoltar l’antic jurament: \u201cPor Dios, por […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[31827],"class_list":["post-6776","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Li","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6776","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6776"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6776\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6779,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6776\/revisions\/6779"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6776"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6776"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}