{"id":6768,"date":"2019-05-31T17:58:09","date_gmt":"2019-05-31T16:58:09","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6768"},"modified":"2019-05-31T17:58:09","modified_gmt":"2019-05-31T16:58:09","slug":"desorientacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/05\/31\/desorientacio\/","title":{"rendered":"DESORIENTACI\u00d3"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/h1>\n

El professor ALFONSO DURAN PICH va publicar abans de les eleccions un article al seu blog ALFDURANCORNER.COM titulat DESORIENTACION<\/a>. El considero magistral en molts sentits, per\u00f2 per damunt de tot perqu\u00e8 fa un excel\u00b7lent resum dels temps que estem vivint i considero que l’encerta completament.<\/span><\/span><\/h1>\n

Podeu llegir-lo en versi\u00f3 original al seu blog, per\u00f2 us el reprodueixo aqu\u00ed mateix per m\u00e9s comoditat. Recomano a tothom que el llegeixi, tot i ser una mica llarg.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

=====================================<\/span><\/span><\/p>\n

DESORIENTACI\u00d3
\nFecha: 21\/03\/2019<\/b><\/span><\/span><\/h1>\n

Despr\u00e9s de la mort del dictador, els poders f\u00e0ctics de l’Estat van teixir una xarxa d’aliances amb els petits grups de l’oposici\u00f3 i van presentar un escenari de democr\u00e0cia formal, que en els seus fonaments era un franquisme al que s’havia aplicat un <\/span><\/span>l\u00edfting<\/span><\/span><\/em> de m\u00ednims. En aquesta operaci\u00f3 cosm\u00e8tica de perruqueria de barri s’inclo\u00efen uns partits pol\u00edtics etiquetats com <\/span><\/span>“de dretes i d’esquerres”<\/span><\/span><\/em> , un gruix de normes i procediments que van anomenar <\/span><\/span>“constituci\u00f3”<\/span><\/span><\/em> (que inclo\u00efen cap\u00edtols redactats pels militars feixistes) i una aparent descentralitzaci\u00f3 administrativa (<\/span><\/span>les comunitats aut\u00f2nomes<\/span><\/span><\/em>) per encobrir els drets de les nacions hist\u00f2riques de l’Estat.<\/span><\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s es va demanar al poble que vot\u00e9s i el poble, en la seva gran majoria temor\u00f3s i desorientat, va votar a favor d’all\u00f2 que la <\/span><\/span>autoritat competent<\/span><\/span><\/em> presentava. I aix\u00ed hem arribat fins aqu\u00ed.<\/span><\/span><\/p>\n

L’espectacle s’ha mantingut inc\u00f2lume durant m\u00e9s de quaranta anys, per\u00f2 fa aig\u00fces per tot arreu i t\u00e9 un futur dubt\u00f3s. Hi ha diversos fronts que expliquen l’ensorrament del tinglado i cal tractar-los separadament.<\/span><\/span><\/p>\n

–<\/b><\/span><\/span>El primer front \u00e9s l’ideol\u00f2gic<\/b><\/u><\/span><\/span>. Al m\u00f3n occidental (\u00e9s un eufemisme) els partits oficials de dretes i esquerres s’han integrat, en la praxi, en un magma liberal-conservador, amb petites difer\u00e8ncies. Les TIC, la globalitzaci\u00f3, la financiaci\u00f3 de l’economia i el pes del “<\/span><\/span>Big Business<\/span><\/span><\/em>“. A escala mundial han produ\u00eft una transfer\u00e8ncia de poder cap al gran capital, que utilitza els pol\u00edtics professionals com empleats ben remunerats. A l’Estat Espanyol, a la petita escala que li correspon, ha passat el mateix. D’una banda tenim productes obsolets (com el PP o el PSOE) i, de l’altra, tenim nous entrants (Ciutadans o Podem) llan\u00e7ats al mercat com si es tract\u00e9s d’una nova col\u00f2nia per a executius agressius. Mentrestant els fons de cobertura internacionals, els fons d’inversi\u00f3 i els fons sobirans, amb la participaci\u00f3 dom\u00e8stica de les grans empreses ahir p\u00fabliques i avui privatitzades, del lobby d’obra p\u00fablica dependent del BOE i de la banca oligopol\u00edstica, preparen les receptes que despr\u00e9s els seus empleats serviran als comensals: una mica de llibertat, unes gotes de democr\u00e0cia,<\/span><\/span> una mica de patriotisme i tot ben remenat i barrejat amb <\/span><\/span><\/em>\u201cla Roja\u201d<\/i><\/span><\/span><\/em>. <\/span><\/span><\/em><\/p>\n

–<\/b><\/span><\/span>El segon front \u00e9s l’econ\u00f2mic<\/b><\/u><\/span><\/span> i el frac\u00e0s del model desenvolupat. Des del pla de l’economia pol\u00edtica, en el sentit genu\u00ed del terme (treballar per a la polis en termes d’efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia), la bona economia es fonamenta en la correcta assignaci\u00f3 de recursos i, posteriorment, en la seva adequada gesti\u00f3. L’Estat espanyol ha fracassat sempre en el primer i en el segon, beneficiant, aix\u00f2 s\u00ed, a les elits extractives i rendistes que s’han quedat l’excedent generat. Exemples de mala assignaci\u00f3 s\u00f3n abundants, com les inversions en la xarxa radial ferrovi\u00e0ria d’alta velocitat (absolutament innecess\u00e0ria), la proliferaci\u00f3 d’aeroports i la seva poc ajustada dimensi\u00f3, la despesa extraordin\u00e0ria en armament, la xarxa vi\u00e0ria d’autovies en zones d’esc\u00e0s tr\u00e0nsit, la barra lliure de poliesportius, etc. En paral\u00b7lel, s’han produ\u00eft grans buids en aquelles infraestructures que s\u00ed que eres claus per a facilitar l’activitat empresarial, com el fam\u00f3s i ja abandonat<\/span><\/span> \u201ccorredor del Mediterrani\u201d <\/span><\/span><\/em>de mercaderies. Pel que fa a la gesti\u00f3, el dif\u00edcil \u00e9s trobar un \u00e0rea que ens permeti donar un aprovat. Finalment hem de referir-nos a la transfer\u00e8ncia de rendes entre comunitats, amb el te\u00f2ric prop\u00f2sit de crear plataformes d’enlairament econ\u00f2mic en territoris poc explotats industrialment. Els resultats han estat desastrosos. S’ha drenat de liquiditat de forma sostinguda a les zones amb cultura empresarial i \u00f2ptima ubicaci\u00f3 geoestrat\u00e8gica (el cas de Catalunya \u00e9s paradigm\u00e0tic) i no s’ha creat res \u00fatil a les zones subvencionades. No nom\u00e9s aix\u00f2, s’ha estimulat el subsidi com a forma de vida. <\/span><\/span><\/p>\n

–<\/span><\/span>El tercer front \u00e9s el pol\u00edtic.<\/b><\/u><\/span><\/span> Catalunya ha dit prou. La voluntat majorit\u00e0ria i transversal dels seus ciutadans de decidir el seu futur a trav\u00e9s d’un refer\u00e8ndum ha estat bloquejada per l’Estat, que ha utilitzat les seves capacitats (legals i no legals) per dinamitar un projecte de naturalesa democr\u00e0tica. Per\u00f2 el contenci\u00f3s se li ha anat de les mans a l’Estat espanyol, gr\u00e0cies en part a la projecci\u00f3 internacional dels pol\u00edtics exiliats. El fet que altres estats no intervinguin (els Estats es protegeixen els uns als altres) no vol dir que parlamentaris, acad\u00e8mics, analistes, assagistes, periodistes i pol\u00edtics de tot el m\u00f3n no observin atentament el que est\u00e0 passant. All\u00f2 que s’ha descrit com <\/span><\/span>“esperit de la Transici\u00f3”<\/span><\/span><\/em>, un relat inventat pel R\u00e8gim (que segueix incrustat en el ” <\/span><\/span>Deep State<\/span><\/span><\/em>“), ha entrat en fallida. Res s’aguanta; ni la monarquia, ni la pluralitat d’estaments que la secunden, ni la pl\u00e8iade d’alts funcionaris que han viscut i viuen graciosament d’aquest embolat.<\/span><\/span><\/p>\n

I ara cal votar i fer-ho, com a m\u00ednim, per triplicat. Hi ha unes eleccions generals (el parlament de l’Estat), unes eleccions municipals (els ajuntaments de cada poblaci\u00f3) i unes eleccions al parlament europeu. S\u00f3n temes diferents i cal tractar-los separadament.<\/span><\/span><\/p>\n

Em referir\u00e9 exclusivament a Catalunya i als catalans<\/b><\/u>, que \u00e9s l’\u00fanic \u00e0mbit que m’importa. El que facin o deixin de fer els espanyols que viuen a Catalunya (com la senyora Arrimadas i succedanis) no \u00e9s de la meva incumb\u00e8ncia, tot i que imaginem que repartiran el seu vot entre el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox. El poden decidir l’atzar, perqu\u00e8 en el fons s’assemblen molt m\u00e9s del que aparenten.<\/span><\/span><\/p>\n

En termes estrat\u00e8gics, els catalans haurien de votar en les eleccions generals opcions independentistes (Junts per Catalunya, ERC, Poble Lliure) per aconseguir despr\u00e9s un col\u00b7lectiu que tingui el suficient pes com per bloquejar certes decisions del govern de l’Estat. L’ideal hagu\u00e9s estat una candidatura unit\u00e0ria, per\u00f2 les retic\u00e8ncies de l’estructura de comandament d’Esquerra Republicana no ho ha fet possible. Els seus arguments que en el fet d’anar separats se sumen diferents sensibilitats independentistes no tenen base estad\u00edstica i, com a molt, s\u00f3n una hip\u00f2tesi de treball. El que no \u00e9s una hip\u00f2tesi \u00e9s que la llei d’Hondt premia els partits grans. Sembla que els que s\u00ed que la coneixen s\u00f3n els assessors del senyor Casado, que tracten d’evitar la incid\u00e8ncia de Vox als territoris que ells consideren de la seva propietat.<\/span><\/span><\/p>\n

Les eleccions municipals s\u00f3n m\u00e9s senzilles per interpretar-les en clau catalana. La recomanaci\u00f3 \u00e9s la mateixa i probablement no hi haur\u00e0 canvis significatius. Tamb\u00e9 aqu\u00ed ens hem trobat amb la voluntat d’Esquerra Republicana de treballar amb marca pr\u00f2pia. El m\u00e9s greu \u00e9s que aix\u00f2 ho facin a Barcelona, que simb\u00f2licament \u00e9s la capital d’una Catalunya independent i republicana. Com que aqu\u00ed no compten els corrents sin\u00f3 la llista m\u00e9s votada, pot oc\u00f3rrer que es perdi l’alcaldia. Si aix\u00f2 passa, caldr\u00e0 passar comptes. Si un assumeix m\u00e9s riscos dels que pot dominar, ha d’acceptar el premi per\u00f2 tamb\u00e9 el c\u00e0stig.<\/span><\/span><\/p>\n

Tenim el mateix relat a les eleccions europees, on un t\u00e0ndem Puigdemont-Junqueras hauria estripat totes les costures en el pla internacional. Esquerra no ho ha volgut i repeteix les seves coalicions hist\u00f2riques, com si res hagu\u00e9s passat. El seu comportament m’indueix a creure, preferiria equivocar-me, que ja se senten c\u00f2modes amb el model auton\u00f2mic.<\/span><\/span><\/p>\n

No faig menci\u00f3 espec\u00edfica -sempre en clau catalana- al grup polivalent format per Comuns, Podem, Podem, Iniciativa i altres, perqu\u00e8, en viure en la indefinici\u00f3 permanent, s\u00f3c incapa\u00e7 de con\u00e8ixer quin \u00e9s el seu projecte pol\u00edtic. Alguns d’ells, que pretenen representar en exclusiva el patrimoni hist\u00f2ric de l’esquerra, haurien de fer autocr\u00edtica, abandonar l’ambig\u00fcitat i comprometre’s amb uns o altres. Si encara no s’han adonat que la q\u00fcesti\u00f3 de la independ\u00e8ncia de Catalunya t\u00e9 prioritat sobre la q\u00fcesti\u00f3 social, millor que es dediquin a una altra cosa.<\/span><\/span><\/p>\n

Al carrer la gent demana unitat, per\u00f2 alguns no escolten. El acabaran pagant. Els partits pol\u00edtics en general han entrat en declivi. S’han anquilosat. No es renoven. Les estructures impedeixen la millora. Al final la democr\u00e0cia directa, que \u00e9s l’aut\u00e8ntica, s’anir\u00e0 imposant amb diferents formats.<\/span><\/span><\/p>\n

Una de les virtuts del President Puigdemont \u00e9s que ha dinamitat les restes d’un partit que va ser hegem\u00f2nic per\u00f2 que ha perdut la seva ra\u00f3 de ser. Jo no milito ni he militat mai en cap partit. Ser\u00e0 que la meva \u00e0nima \u00e0crata predomina per damunt del meu sentit de l’ordre. Per aix\u00f2 em sento lliure de lligams partidistes. Votar\u00e9 per les candidatures de <\/span><\/span>Junts per Catalunya<\/span><\/span><\/em> en tots els fronts. Per coher\u00e8ncia, per dignitat i per respecte.<\/span><\/span><\/p>\n

ALFONS DURAN PICH<\/b><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El professor ALFONSO DURAN PICH va publicar abans de les eleccions un article al seu blog ALFDURANCORNER.COM titulat DESORIENTACION. El considero magistral en molts sentits, per\u00f2 per damunt de tot perqu\u00e8 fa un excel\u00b7lent resum dels temps que estem vivint i considero que l’encerta completament. Podeu llegir-lo en versi\u00f3 original al seu blog, per\u00f2 us […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172],"tags":[31828],"class_list":["post-6768","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1La","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6768","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6768"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6768\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6769,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6768\/revisions\/6769"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6768"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6768"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6768"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}