![](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.nuvol.com\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/foto_3263159.jpg?resize=430%2C287&ssl=1\")
<\/p>\n<\/p>\n
Fa un parell de dies que em va trucar un amic i, entre altres coses, vam parlar de l\u2019actualitat pol\u00edtica, tal com ho venim fent sempre que ens veiem o ens trobem. Ell, que \u00e9s una persona for\u00e7a radical en molts aspectes i amb un elevat grau de consci\u00e8ncia pol\u00edtica i social, fa temps que es mostra obertament desenganyat de la realitat que viu el nostre pa\u00eds. Diu que ja ha deixat de votar i noto que ja ni vol estar alerta de com es van desenvolupant les coses pol\u00edticament parlant. Podr\u00edem afegir-lo com un m\u00e9s al sac dels desenganyats que cada dia em d\u00f3na la impressi\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s ple. En un moment de la conversa em va preguntar si jo havia anat a votar a les darreres eleccions. Quan li vaig dir que s\u00ed, em va dir: \u00abCom un espanyolet m\u00e9s!\u00bb. <\/i>Li vaig recon\u00e8ixer que s\u00ed; que encara que no em sent\u00eds gens ni mica espanyol, la realitat \u00e9s la que \u00e9s i que, fins que no siguem independents, jo votar\u00e9 per aquells que d\u2019una manera m\u00e9s o menys encertada ens poden portar cap a la desitjada independ\u00e8ncia. Ho far\u00e9 des d’un esperit cr\u00edtic, per\u00f2 ho far\u00e9.<\/span><\/p>\n A Fran\u00e7a, durant l\u2019ocupaci\u00f3 nazi, els francesos van definir les dues situacions b\u00e0siques possibles davant d\u2019aquella realitat amb dos noms molt ben posats: el col\u00b7laboracionisme i la resist\u00e8ncia. Es tracta de dues actituds diametralment diferents davant d\u2019una mateixa situaci\u00f3 donada. <\/span><\/p>\n Per a uns, el que havia passat era irreversible i at\u00e8s que no se li pot demanar a una persona com\u00fa ni la for\u00e7a d\u2019un m\u00e0rtir per entregar la seva vida per all\u00f2 que creu, ni l\u2019esperit d\u2019anacoreta per a sostreure’s totalment del seu medi, dedu\u00efen que no hi havia m\u00e9s remei que plegar-se davant all\u00f2 inevitable que els havien imposat i accedir a formar part d\u2019aquella realitat.<\/span><\/p>\n Per als altres, la situaci\u00f3 imposada tamb\u00e9 estava m\u00e9s enll\u00e0 de les seves possibilitats concretes d\u2019impedir-la, per\u00f2 es negaren a legitimar-la amb el seu consentiment i encara menys amb la seva col\u00b7laboraci\u00f3.<\/span><\/p>\n Si aix\u00f2 ho portem a l’actual situaci\u00f3 catalana, tamb\u00e9 podr\u00edem trobar actituds semblants a les que he descrit. El meu amic \u00e9s l’anacoreta que fuig de la realitat i es refugia a la muntanya esperant millors temps. N’hi ha d’altres que s\u00f3n obertament col\u00b7laboracionistes i, sense cap mena de rubor ni de vergonya, ho declaren obertament i accepten la realitat tal com \u00e9s. Per\u00f2 tamb\u00e9 n’hi ha molts que creiem que en aquests moments algunes formes de resist\u00e8ncia s\u00f3n necess\u00e0ries, com ho van ser en altres moments de la hist\u00f2ria d’aquest pa\u00eds. L’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s lliure, per\u00f2 no ho \u00e9s deslligat de la realitat ni ho \u00e9s mai totalment per m\u00e9s que alguns ho intentin. Ser lliure \u00e9s ser art\u00edfex de la pr\u00f2pia vida i escollir el propi dest\u00ed. Per\u00f2 en la vida de tots nosaltres hi ha moltes coses donades, \u00e9s a dir, coses que trobem al nostre voltant i fora del nostre abast, fora de la nostra voluntat o fins i tot contra la nostra voluntat i respecte a les quals no puc fer res. Per\u00f2 l’\u00e9sser hum\u00e0 no \u00e9s lliure nom\u00e9s respecte a aquell terreny de la seva vida que est\u00e0 buid i que ell va omplint amb decisions pr\u00f2pies i aut\u00f2nomes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho \u00e9s en la forma com se situa davant de les condicions donades que no pot canviar. \u00c9s lliure de dir: ho accepto, m’ho empasso, m’hi avinc, o de dir: no puc fer res per evitar-ho per\u00f2 que no comptin amb mi per un paper en aquest sainet. En el fons la persona es va fent lliure sobretot en la manera com actua davant d’all\u00f2 que troba en la seva vida i que no prov\u00e9 dels seus designis.<\/span><\/p>\n Alguna cosa molt similar passa amb els pobles i les nacions; a vegades treballen la seva llibertat en un espai obert on poden determinar-se al seu albir. Per\u00f2 la majoria de vegades han de forjar el seu futur, la seva societat i, en definitiva, la seva vida amb molts elements imposats, m\u00e9s enll\u00e0 de l’abast immediat de les seves possibilitats concretes de canviar-los o impedir-los. La llibertat d’aquest poble -o la seva ren\u00fancia- es va donant en la manera com aquest poble se situa i es mou davant d’aquest present condicionat. Es va donant en el lenta comprensi\u00f3 de que la llibertat a la que pot accedir no \u00e9s absoluta, per\u00f2 a la vegada no es pot refugiar en l’excusa de que, perqu\u00e8 no puc aconseguir tot el que vull no faig res. El discurs que fan alguns de la llibertat perfecta i absoluta moltes vegades no \u00e9s res m\u00e9s que un camuflatge per a tapar de forma decorosa la incapacitat d’elaborar la llibertat possible, la por a conquerir la llibertat real.<\/span><\/p>\n Tot somni d’un futur millor per a Catalunya suposar\u00e0 sempre una superaci\u00f3 del passat i qualsevol projecte de canvi inclour\u00e0, de forma velada o expl\u00edcita, una desautoritzaci\u00f3 del que patim en aquests moments i suposar\u00e0 sempre un major o menor grau de rebel\u00b7lia. I si podem aconseguir un esperit de resist\u00e8ncia sense agressivitat, encara millor. Perqu\u00e8 l’esperit de resist\u00e8ncia ha de ser h\u00e0bil, seri\u00f3s i sense donar arguments al contrari. \u00c9s el que ens permetr\u00e0 la llibertat interior fins i tot davant d’all\u00f2 que ens volen imposar i que ens pot semblar inevitable. \u00c9s all\u00f2 que aconsegueix que se segueixin fent coses quan sembla que no es pot fer gran cosa. \u00c9s el que preserva inc\u00f2lumes els valors que alguns volen arrasar amb molta mala intenci\u00f3 i mala baba. \u00c9s all\u00f2 que va teixint dia a dia les accions -potser petites, per\u00f2 molt importants- que faran que ens anem atansant de mica en mica a l’ideal que volem. No es tracta de proclamar nom\u00e9s que volem un dem\u00e0 millor, sin\u00f3 d’anar-lo fent amb all\u00f2 que \u00e9s possible per arribar a l’impossible, com diu Llu\u00eds Llach en una can\u00e7\u00f3 seva.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa un parell de dies que em va trucar un amic i, entre altres coses, vam parlar de l\u2019actualitat pol\u00edtica, tal com ho venim fent sempre que ens veiem o ens trobem. Ell, que \u00e9s una persona for\u00e7a radical en molts aspectes i amb un elevat grau de consci\u00e8ncia pol\u00edtica i social, fa temps que […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877,172],"tags":[31863,31828],"class_list":["post-6750","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-politica","tag-catalunya","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1KS","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6750","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6750"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6750\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6753,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6750\/revisions\/6753"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6750"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}