{"id":672,"date":"2010-02-21T10:32:01","date_gmt":"2010-02-21T09:32:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/02\/21\/la-teranyina-del-temps\/"},"modified":"2010-02-21T10:32:01","modified_gmt":"2010-02-21T09:32:01","slug":"la-teranyina-del-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2010\/02\/21\/la-teranyina-del-temps\/","title":{"rendered":"La teranyina del temps."},"content":{"rendered":"

 <\/h4>\n

Tenia cinc anys quan va marxar. Va cr\u00e9ixer en un altre pa\u00eds, va parlar una altra llengua. Quan va tornar, ja havia viscut molta vida.<\/p>\n

Felisa Ortega va arribar a la ciutat de Bilbao, va pujar a dalt del mont  Artxanda i va fer el cam\u00ed, que no havia oblidat, cap a la casa que havia estat casa seva.<\/p>\n

Tot li semblava petit, encongit pels anys, i li feia vergonya que els ve\u00efns escoltessin els cops de tambor que li sacsejaven el pit.<\/p>\n

No va trobar el seu tricicle, ni les butaques de v\u00edmet de colors, ni la taula de la cuina on la seva mare, que li llegia contes, havia tallat d’una tisorada el llop que la feia plorar. Tampoc va trobar el balc\u00f3, des d’on havia vist els avions alemanys que anaven a bombardejar Guernica.<\/p>\n

Al cap d’una estona, els ve\u00efns es van animar a dir-ho: no, aquesta casa no era casa seva. Casa seva havia estat aniquilada. Aquesta que ella estava veient s’havia constru\u00eft sobre les ru\u00efnes.<\/p>\n

Llavors, alg\u00fa va apar\u00e8ixer, des del fons del temps. Alg\u00fa que va dir:
-S\u00f3c l’Helena.
Es van abra\u00e7ar llarga estona.<\/p>\n

Havien corregut molt, juntes, per aquelles arbredes de la inf\u00e0ncia.
I l’ Helena va dir:
-Tinc una cosa per a tu.<\/p>\n

I li va portar una plata de porcellana blanca, amb dibuixos blaus. Felisa la va recon\u00e8ixer. La seva mare oferia, en aquesta pl\u00e0tera, les galetes d’avellanes que feia per a tots.<\/p>\n

L’Helena l’havia trobada, intacta, entre la runa, i l’havia guardat durant cinquanta-vuit anys i ara l’oferia a la seva amiga d’inf\u00e0ncia.<\/p>\n

Segons Eduardo Galeano el temps \u00e9s una teranyina que ens atrapa tard o d’hora. El temps, els records i la vida mateixa, viscuda de maneres diverses fan de cada persona alg\u00fa diferent. Per\u00f2 hi ha una p\u00e0tina, una marca que deixa el temps de la infantesa de cada un que resulta inesborrable i que aflora en molts moments de la nostra vida en forma de nost\u00e0lgies, paisatges, records i pensaments.<\/p>\n

 <\/p>\n

Etiquetes de Technorati: Eduardo Galeano<\/a>,Amistat<\/a>,Relacions humanes<\/a>,Temps<\/a>,Records<\/a>,Infància<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Tenia cinc anys quan va marxar. Va cr\u00e9ixer en un altre pa\u00eds, va parlar una altra llengua. Quan va tornar, ja havia viscut molta vida. Felisa Ortega va arribar a la ciutat de Bilbao, va pujar a dalt del mont  Artxanda i va fer el cam\u00ed, que no havia oblidat, cap a la casa […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2697,5009],"tags":[],"class_list":["post-672","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-amistat","category-relacions-humanes"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-aQ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/672","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=672"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/672\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}