{"id":6719,"date":"2019-04-05T16:18:22","date_gmt":"2019-04-05T15:18:22","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6719"},"modified":"2019-04-06T00:27:22","modified_gmt":"2019-04-05T23:27:22","slug":"santo-subito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/04\/05\/santo-subito\/","title":{"rendered":"“SANTO SUBITO”"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

“Santo subito!”<\/strong><\/em> va ser el crit en itali\u00e0 que es va poder escoltar i llegir en alguna pancarta als funerals de Joan Pau II, a Roma, el 8 d\u2019abril del 2005. No era una iniciativa espont\u00e0nia, sin\u00f3 que va ser molt ben dirigida i preparada per un dels moviments cat\u00f2lics emergents durant el seu pontificat -els Focolars- i que va mobilitzar un bon grup de fidels, especialment joves.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Aquest tipus d\u2019iniciatives no s\u00f3n pr\u00f2pies nom\u00e9s de l\u2019esgl\u00e9sia, sin\u00f3 que tamb\u00e9 passa en els \u00a0actes multitudinaris que els partits pol\u00edtics fan en campanyes electorals (preparem-nos aquests propers mesos!), en esdeveniments esportius, en concerts d\u2019alguns m\u00fasics emblem\u00e0tics, etc. \u201cNihil novum sub sole\u201d, que deien els llatins. El que no veig gaire clar \u00e9s que aquest tipus d\u2019efervesc\u00e8ncies serveixin per gran cosa -si no \u00e9s per esbravar-se-, perqu\u00e8 el temps ho va posant tot al seu lloc, la pols de l\u2019oblit va reposant irremeiablement damunt les coses i la mateixa hist\u00f2ria posa els esdeveniments i personatges al lloc que els toca; \u00a0de fet, acostuma a quedar nom\u00e9s all\u00f2 o aquells\/es que han estat importants i transcendents i que han deixat algun tipus de marca inesborrable. Les campanyes i els intents diversos per netejar imatges han existit sempre i molts ho continuaran intentant, per\u00f2 generalment amb intents fallits.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Exactament aix\u00f2 \u00e9s el que pensava jo quan \u00a0aquestes darreres setmanes llegia al Full Dioces\u00e0 de Solsona ( ho podreu trobar AQU\u00cd<\/a><\/strong><\/span><\/span><\/span> ), una setmana darrera l\u2019altra, elogis i m\u00e9s elogis del que fou bisbe de Solsona i recent traspassat bisbe Jaume Trasserra. N\u2019hi havia per tant? El Full del dia 3 de Febrer va donar la not\u00edcia de la seva mort, com corresponia. Per\u00f2 \u00e9s que els del dia 10, 17, 24 de febrer, 3 i 24 de mar\u00e7 va seguir publicant testimonis enaltidors, encomi\u00e0stics, falaguers, laudatoris i fins i tot ditir\u00e0mbics. Ni un de sol una mica cr\u00edtic o, almenys, que don\u00e9s veu a gent d\u2019alguna altra corda i que potser pogu\u00e9s fer refer\u00e8ncia a alguna ombra que, com tota persona, devia tenir tamb\u00e9.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Avui he rebut el full setmanal\u00a0 “FENT CAM\u00cd PER LA SEGARRA RURAL”,<\/strong> que edita el grup de Parr\u00f2quies de l\u2019Arxiprestat de la Segarra, al bisbat de Solsona. Hi ha un escrit dels capellans que formen el F\u00f2rum Ondara i del qual ja n\u2019he parlat alguna altra vegada. El transcric aqu\u00ed perqu\u00e8 crec que \u00e9s justament l\u2019altra veu que fa falta i que \u00e9s silenciada reiteradament en els mitjans oficials del Bisbat. Podeu trobar els resums de les seves reunions i dels butlletins que publiquen AQU\u00cd<\/a><\/strong>. De totes maneres, us transcric el darrer escrit per si el voleu llegir directament.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

EL RECORD DEL BISBE TRASERRA<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La mort del que fou bisbe de Solsona, Jaume Traserra, ha obert un debat sobre el seu record com a bisbe d\u2019aquesta di\u00f2cesi i la seva actuaci\u00f3. Comprenem \u2013i molt\u2013 el sentiment del seu adl\u00e0ter, amic, company, dof\u00ed i finalment successor com a bisbe, Xavier Novell. Entenem el seu sentiment davant la mort del bisbe Traserra i l\u2019acompanyem en el sentiment. Aquest sentiment personal, per\u00f2, no creiem que sigui motiu suficient per fer una campanya en el Full Dioces\u00e0 de lloances i \u201ccanonitzaci\u00f3 accelerada\u201d d\u2019un bisbe que va provocar una greu crisi en tot el bisbat important criteris aliens a una di\u00f2cesi rural com Solsona i establint un cord\u00f3 sanitari entre un presbiteri que sempre s\u2019havia mantingut agermanat, agermanament propiciat per una di\u00f2cesi petita on tots ens coneixem. Al costat de les coses positives, que sens dubte tenia, la seva actuaci\u00f3 com a bisbe en el seu conjunt no ho va ser tant i va provocar conflictes en els capellans, en les parr\u00f2quies, en les autoritats municipals, conflictes que ja portava com a r\u00e8mora de la seva di\u00f2cesi d\u2019origen, sobretot amb l\u2019arquebisbe titular. Les opinions aportades durant setmanes en el Full Dioces\u00e0, no deixen de ser criteris de persones particulars sobre la persona de Jaume Traserra, que segurament en les dist\u00e0ncies curtes era educat, refinat, amb sentit de l\u2019humor i amable. Tanmateix, no creiem que el Full sigui el lloc idoni per reflectir aquestes opinions personals sobre la seva persona. Igualment, en la semblan\u00e7a que el mateix Full va publicar sobre la seva actuaci\u00f3 com a bisbe, hi ha una evident as\u00e8psia en tractar la seva traject\u00f2ria, ometent (no sabem si volunt\u00e0riament) aspectes importants del seu pas per Solsona. Creiem que no s\u2019haurien d\u2019haver publicat tants elogis i s\u00ed haver presentat la mort del bisbe discretament, deixant nom\u00e9s per al seu funeral (amb transport pagat per als assistents) l\u2019expansi\u00f3 emocional i sentimental del seu successor, que comprenem i acceptem. Tanmateix, en ares de no fer cap tort a la hist\u00f2ria, volem manifestar tamb\u00e9 que durant el seu pontificat, la realitat viscuda per molts al bisbat va estar marcada per un trencament amb etapes anteriors; per eliminar iniciatives que estaven donant molt de fruit, com ara l\u2019Ajuda a l\u2019Esgl\u00e9sia que era una manera d\u2019entendre l\u2019economia de comuni\u00f3 de b\u00e9ns com un servei pastoral; per anular qualsevol record del bisbe anterior, Antoni Deig; per ignorar tota una assemblea diocesana del 1996-1998 (bisbe, capellans, seglars) fruit del Concili Provincial Tarraconense del 1995; per deixar en l\u2019oblit a un sacerdot no permetent que escriv\u00eds m\u00e9s al Full Dioces\u00e0 per tenir m\u00e9s obertura de mires que ell; per marginar sacerdots grans i\/o malalts relegant-los a simples adscrits a alguna parr\u00f2quia; per adular els sacerdots joves, fent-los creure que ells salvarien una esgl\u00e9sia en declivi obviant les experi\u00e8ncies i lliurament de sacerdots amb una gran traject\u00f2ria pastoral; per convertir les oficines del bisbat en un lloc educadament amagat a on t\u2019havies d\u2019esperar com un foraster, quan fins llavors era la casa oberta a tots; per una gesti\u00f3 econ\u00f2mica no transparent basada en \u201cfer diners\u201d per sobre de l\u2019atenci\u00f3 pastoral a parr\u00f2quies i municipis, utilitzant, a m\u00e9s, l\u2019economia com a instrument de poder… En fi, per fer de la di\u00f2cesi el seu camp de treball personal no inclusiu, de la qual cosa encara en paguem les conseq\u00fc\u00e8ncies i pensem que les ferides ocasionades tardaran molt en cicatritzar.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

F\u00f2rum Ondara-7 i 14 d\u2019abril de 2019 N\u00fam. 1049<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/i><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Santo subito!” va ser el crit en itali\u00e0 que es va poder escoltar i llegir en alguna pancarta als funerals de Joan Pau II, a Roma, el 8 d\u2019abril del 2005. No era una iniciativa espont\u00e0nia, sin\u00f3 que va ser molt ben dirigida i preparada per un dels moviments cat\u00f2lics emergents durant el seu pontificat […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77,4907],"tags":[31820,31938],"class_list":["post-6719","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","category-forum-ondara","tag-esglesia","tag-forum-ondara"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Kn","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6719"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6726,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719\/revisions\/6726"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6719"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}