{"id":6716,"date":"2019-03-31T11:58:48","date_gmt":"2019-03-31T10:58:48","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6716"},"modified":"2019-03-31T11:58:48","modified_gmt":"2019-03-31T10:58:48","slug":"lanima-no-cap-en-una-maleta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/03\/31\/lanima-no-cap-en-una-maleta\/","title":{"rendered":"L’\u00c0NIMA NO CAP EN UNA MALETA"},"content":{"rendered":"

<\/span><\/span><\/p>\n

Fa un parell d\u2019anys que va apar\u00e8ixer als mitjans la not\u00edcia que <\/span><\/span>Diego Arcos, <\/b><\/span><\/span><\/span>un periodista argent\u00ed que viu a Catalunya des de fa 23 anys,<\/span><\/span> va<\/span><\/span><\/span> declara<\/span><\/span><\/span>r<\/span><\/span><\/span> que \u00e9s<\/span><\/span><\/span> independentista. <\/span><\/span><\/span>Ell no va amagar en cap moment que<\/span><\/span><\/span> est<\/span><\/span><\/span>ava<\/span><\/span><\/span> vi<\/span><\/span><\/span>nc<\/span><\/span><\/span>ulat a l’ANC i a organitzacions d’emigrants, <\/span><\/span><\/span>fet que sembla<\/span><\/span><\/span>va <\/span><\/span><\/span>i<\/span><\/span><\/span>ndignar alguns sectors de l’unionisme, <\/span><\/span><\/span>com la<\/span><\/span><\/span> del l\u00edder de C’s a l’Hospitalet de Llobregat, Miguel Garc\u00eda, conegut per haver presidit el club de futbol la ciutat i participar en tert\u00falies com <\/span><\/span><\/span>Punto Pelota. <\/span><\/span><\/span><\/em>La reacci\u00f3 xenof\u00f2bica d\u2019aquest individu va ser instar <\/span><\/span><\/span><\/em>Arcos a \u201cmarxar per on ha vingut\u201d. Garc\u00eda responia d’aquesta manera les <\/span><\/span><\/span>afirmacions d’Arcos <\/span><\/span><\/span>al<\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span>Diario Popular <\/span><\/span><\/span><\/em>argent\u00ed on assegurava que volia deixar de \u201cser s\u00fabdit del rei d’Espanya<\/span><\/span><\/span><\/a>\u201d<\/span><\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Diego Arcos, que sap en primera persona qu\u00e8 \u00e9s i significa l\u2019emigraci\u00f3, ha escrit un bonic text sobre aquest tema a l\u2019AGENDA LLATINOAMERICANA 2019<\/b> i no he pogut v\u00e8ncer la temptaci\u00f3 de reproduir-lo. Trobo que val molt la pena la reflexi\u00f3.<\/span><\/span><\/p>\n

P\u00c8RDUES MIGRAT\u00d2RIES: L\u2019\u00c0NIMA NO CAP EN UNA MALETA<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

La maleta del migrant no pot incloure tot all\u00f2 que l\u2019ha convertit en una persona \u00fanica i irrepetible. En aquell moment de segellar el passaport o baixar d\u2019una pastera es produeix un tall. \u00c9s un ren\u00e9ixer, amb un part <\/span><\/span>dolor\u00f3s, i el comen\u00e7ament d\u2019un creixement i d\u2019un aprenentatge. Tota la construcci\u00f3 cultural i emotiva d\u2019una persona i el seu llinatge pateix una fractura. I tamb\u00e9 es perd una relaci\u00f3 amb la nostra natura. Fins i tot la ci\u00e8ncia de la salut mental ha definit un \u201cDol Migratori\u201d. <\/span><\/span>Les p\u00e8rdues a les quals em referir\u00e9 aqu\u00ed es limiten als aspectes emotius i culturals, no pas als econ\u00f2mics i professionals.<\/span><\/p>\n

L\u2019esdevenir temporal amb els \u00e9ssers estimats<\/b><\/span>: <\/span>familiars i amics. Cr\u00e9ixer, madurar i envellir en comunitat \u00e9s una caracter\u00edstica de tots els grups humans. No podem compartir amb ells els rituals socials vinculats al registre del pas del temps, els aniversaris, les dates biol\u00f2giques, com l\u2019entrada en la pubertat i edat adulta. Els que estimen el migrant no l\u2019esperaran per envellir o fins i tot per morir-se. No veur\u00e0 casar-se els fills dels parents i amics, per\u00f2 n\u2019estar\u00e0 assabentat, per patir la felicitat des de lluny, en un locutori.<\/span><\/span><\/p>\n

La p\u00e8rdua de la rereguarda familiar. <\/b><\/span>Un migrant <\/span>sap que perdr\u00e0 el seu entorn afectiu i de parentiu al qual podria acudir en cas de necessitat, i que aix\u00f2 no ho recuperar\u00e0 fins que no arribi la reconstrucci\u00f3 de la seva <\/span><\/span>fam\u00edlia i la construcci\u00f3 dels nous lla\u00e7os socials. D\u2019aqu\u00ed \u00e9s d\u2019on ve la solidaritat entre immigrants, fins i tot aquells que no s\u00f3n del mateix origen. La solidaritat entre un senegal\u00e8s, un pakistan\u00e8s i un uruguai\u00e0, ser\u00e0 instant\u00e0nia, at\u00e8s que malgrat les difer\u00e8ncies culturals, el fet migratori els uneix.<\/span><\/span><\/p>\n

El llegat dels avis i \u00e0vies<\/b><\/span>. El paper de contenci\u00f3 de <\/span>les \u00e0vies i els avis, aix\u00ed com el valor de la transmissi\u00f3 oral i cultural, de la identitat del llinatge familiar i de la identitat queda limitat als viatges, si \u00e9s que es pot, o la comunicaci\u00f3 digital o telef\u00f2nica.<\/span><\/span><\/p>\n

Les trucades fatals sobre pares i avis<\/b><\/span>. Els que <\/span>tenen familiars grans, pateixen la por de les trucades del pa\u00eds d\u2019origen que els anunci\u00efn una not\u00edcia terrible, dient que alg\u00fa ha mort de sobte o que est\u00e0 malalt de mort i no es pot viatjar a participar del dol. No es pot, per temps, o per diners o per papers, en els casos de persones irregulars, que si surten de l\u2019Estat no hi podran tornar a entrar. Patir\u00e0 el dol lluny i sol o poc acompanyat.<\/span><\/span><\/p>\n

Les trucades fatals sobre fills i filles <\/b><\/span>que s\u2019han <\/span>quedat. La p\u00e8rdua del paper de pare o mare \u00e9s un patiment terrible, nom\u00e9s alleujat pels diners que s\u2019envien i els viatges de visita. S\u00f3n molts els relats del retorn <\/span><\/span>despr\u00e9s d\u2019anys en qu\u00e8 els fills no reconeixen els pares ni n\u2019accepten la seva autoritat, creant una crisi dolorosa.<\/span><\/span><\/p>\n

La p\u00e8rdua de l\u2019entorn social i natural, <\/b><\/span>de les constel<\/span>\u00b7lacions familiars i socials. Les olors familiars, l\u2019olor de la mare, conegut des de l\u2019univers amni\u00f2tic i de la lact\u00e0ncia, els ambients comuns, de menjars, de les flors <\/span><\/span>i les fruites, de les plantes a la primavera, de la pluja d\u2019estiu, etc. Els registres arom\u00e0tics i els sabors del seu passat restaran, amagats en les neurones, esperant que un viatge o un somni els posi en marxa una altra vegada.<\/span><\/span><\/p>\n

La p\u00e8rdua dels paisatges. <\/b><\/span>Es pot arribar a gaudir i <\/span>fins i tot a estimar els nous paisatges, per\u00f2 no tindran mai el valor sentimental i identitari dels d\u2019origen. I pot donar-se una segona p\u00e8rdua, l\u2019emigrant que torna despr\u00e9s d\u2019uns anys i passa per davant de casa sense recon\u00e8ixer- la. No nom\u00e9s ha perdut el seu paisatge, per la seva partida, tamb\u00e9 el paisatge l\u2019ha perdut a ell.<\/span><\/span><\/p>\n

Les p\u00e8rdues ling\u00fc\u00edstiques<\/b><\/span>. Un migrant ha d\u2019aprendre <\/span>una altra forma d\u2019expressar-se. Fins i tot encara que parli la mateixa llengua del pa\u00eds de destinaci\u00f3. Les expressions i els girs s\u00f3n diferents. L\u2019aprenentatge del nou l\u00e8xic o de la nova llengua comporta el despla\u00e7ament de la identitat idiom\u00e0tica. D\u2019altra banda, en les societats d\u2019origen, les lleng\u00fces <\/span><\/span>segueixen canviant. Per\u00f2 cada generaci\u00f3 de migrants congela el seu l\u00e8xic original tal com estava en el moment de la partida. El retornat ha deixat de ser un membre de la societat de la qual va partir. Ni d\u2019all\u00e0 ni d\u2019aqu\u00ed. <\/span><\/span>Per\u00f2 potser la part m\u00e9s important del proc\u00e9s migratori, \u00e9s que hem hagut d\u2019inventar-nos una \u00cdtaca personal. Penso que el tema emotiu, espiritual i identitari necessita expressar-se en idees, lleis i normatives, per\u00f2 nom\u00e9s es pot avan\u00e7ar des de l\u2019interior de cada persona, fent bategar el cor col\u00b7lectiu, tan real com la intel\u00b7lig\u00e8ncia comuna de la gran tribu del pa\u00eds d\u2019acollida. Per aquesta ra\u00f3, \u00e9s necessari que la nova ciutadania participi en la construcci\u00f3 de la Rep\u00fablica amb l\u2019objectiu principal de defensar el nostre dret a ser feli\u00e7os, a viure en pau i en harmonia interna i amb la natura.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa un parell d\u2019anys que va apar\u00e8ixer als mitjans la not\u00edcia que Diego Arcos, un periodista argent\u00ed que viu a Catalunya des de fa 23 anys, va declarar que \u00e9s independentista. Ell no va amagar en cap moment que estava vinculat a l’ANC i a organitzacions d’emigrants, fet que semblava indignar alguns sectors de l’unionisme, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[83,80],"tags":[31824],"class_list":["post-6716","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-immigracio","category-xenofobia","tag-immigracio"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Kk","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6716","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6716"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6716\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6718,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6716\/revisions\/6718"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6716"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6716"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6716"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}