{"id":6686,"date":"2019-03-15T17:20:32","date_gmt":"2019-03-15T16:20:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6686"},"modified":"2019-03-15T19:59:29","modified_gmt":"2019-03-15T18:59:29","slug":"la-llavor-de-lodi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/03\/15\/la-llavor-de-lodi\/","title":{"rendered":"LA LLAVOR DE L’ODI"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Un amic – amb qui no compartim moltes idees de tipus pol\u00edtic, per\u00f2 s\u00ed moltes altres coses i molt d\u2019afecte-, em va recomanar fa temps el llibre autobiogr\u00e0fic d’Stefan Zweig: “El mundo de ayer. Memorias de un europeo” <\/strong>que es va publicar el 1944. Ell era austr\u00edac, jueu, escriptor, humanista i pacifista i, com qualsevol jove educat en aquella \u00c0ustria imperial, en un ambient segur i estable, podia haver cregut que s’havia acabat qualsevol episodi de barb\u00e0rie i podia haver vist el futur com una cosa brillant i abocat al progr\u00e9s. Decebut, va acabar su\u00efcidant-se al Brasil.<\/p>\n\n\n\n


Aquest home va ser capa\u00e7 de veure, en aquells convulsos temps que li toc\u00e0 viure, alguna cosa que el va fer sospitar que Europa no anava prou b\u00e9 i considerava un deure moral contar all\u00f2 que ell intu\u00efa com una esp\u00e8cie d’av\u00eds per navegants. Potser ara diria el mateix en una Europa que fa aig\u00fces per tots costats i sembla que ning\u00fa ho vulgui arranjar. Aix\u00f2 mateix pod\u00edem haver cregut els que vam viure l’experi\u00e8ncia de la transici\u00f3 espanyola a la democr\u00e0cia. En els anys setanta del segle passat molta gent estava prou conven\u00e7uda d’ haver emp\u00e8s un cam\u00ed de progr\u00e9s social i pol\u00edtic i que quedaven enrere conflictes b\u00e8l\u00b7lics, propiciats per ideologies enfrontades, per la desigualtat d’oportunitats i de riquesa, i que s’obria un cam\u00ed de canvis a millor. Per\u00f2 podem comprovar cada dia que les coses no han anat ben b\u00e9 aix\u00ed, que la transici\u00f3 va ser una porqueria en molts aspectes i que potser seria ben profit\u00f3s aprendre d’europeus com Zweig per prendre consci\u00e8ncia que les llavors de la reculada poden estar sembrades i que \u00e9s urgent frenar el seu creixement destructiu. El mateix Federico Mayor Zaragoza <\/strong>ha escrit alguna vegada que “la Uni\u00f3 Europea hauria de ser el catalitzador de la uni\u00f3 mundial”, <\/em>un ideal que jo no veig per enlloc i, al pas que anem, ni se l’espera.<\/p>\n\n\n\n


Una d’aquestes llavors destructives, com al temps de Hitler i Stalin, \u00e9s el triomf dels discursos de l’odi, cada dia m\u00e9s palpables en alguns l\u00edders pol\u00edtics d’aqu\u00ed (Vox, Cs i PP, especialment) i en altres parts d’ Europa i d’ Am\u00e8rica. La fil\u00f2sofa\u00a0Adela Cortina\u00a0<\/strong>ens explica que el discurs de l’odi \u00e9s\u00a0“qualsevol forma d’expressi\u00f3 , la finalitat de la qual consisteix a propagar, incitar, promoure o justificar l’odi, el menyspreu o l’aversi\u00f3 cap a determinats grups socials, des d’una posici\u00f3 d’intoler\u00e0ncia. Qui recorre a aquest tipus de discursos pret\u00e9n estigmatitzar determinats grups i obrir la veda perqu\u00e8 puguin ser tractats amb hostilitat, dissol les persones en el col\u00b7lectiu al qual s’agredeix i llan\u00e7a contra el conjunt el seu missatge destructiu”<\/em>. Ella diu que\u00a0\u00abpotser moltes vegades no podem arribar a parlar d’odi, per\u00f2 s\u00ed que podem parlar de f\u00f2bies socials que s’expressen en forma d’aversi\u00f3, de menyspreu o de rebuig, unes patologies socials que s’haurien de superar si no volem portar el carro cap al pedregar. S’inclouen entre elles el racisme, la xenof\u00f2bia, l’antisemitisme, la misog\u00ednia, l’homof\u00f2bia, l’aversi\u00f3 als membres de determinades confessions religioses, o la forma m\u00e9s comuna de totes, la aporofobia, el rebuig al pobre\u00bb<\/em>.<\/strong>\u00a0Ella creu que la \u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s un di\u00e0leg, que jo penso que no es veu per enlloc.\u00a0Un bon exemple el tenim\u00a0en el judici que es fa a Madrid a independentistes i al qual s\u2019hi ha arribat per falta de di\u00e0leg, per molt odi contingut i massa desig de venjan\u00e7a. I tot plegat, aprofitant-se del poder de l\u2019Estat i dels seus obedients lacais. Alg\u00fa creu encara que aquesta farsa es pot anomenar judici?.<\/p>\n\n\n\n


Des d’un punt de vista jur\u00eddic, el principal problema rau en el conflicte entre la llibertat d’expressi\u00f3, que \u00e9s un b\u00e9 preuat en qualsevol societat oberta, i la defensa dels drets dels col\u00b7lectius, objecte de l’odi, tant pel que fa a la seva superviv\u00e8ncia com respecte de la seva identitat i de la seva autoestima. El problema \u00e9s summament greu, perqu\u00e8 cap dels dos costats pot quedar eliminat. Es tracta de defensar els drets de tots, especialment dels qui s\u00f3n socialment m\u00e9s vulnerables i es tracta d’entendre que no hi ha superiors ni inferiors, sin\u00f3 que totes les persones s\u00f3n iguals en drets i deures. I en aquest terreny el dret, tot i ser imprescindible, no \u00e9s suficient. Cal tamb\u00e9 pol\u00edtica i di\u00e0leg, perqu\u00e8 el conflicte entre llibertat d’expressi\u00f3 i discurs de l’odi no se supera nom\u00e9s intentant esbrinar fins on \u00e9s possible fer mal a altres sense inc\u00f3rrer en un delicte. Potser caldria que f\u00e9ssim servir tamb\u00e9 altres eines pr\u00f2pies de societats dem\u00f2crates i avan\u00e7ades.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un amic – amb qui no compartim moltes idees de tipus pol\u00edtic, per\u00f2 s\u00ed moltes altres coses i molt d\u2019afecte-, em va recomanar fa temps el llibre autobiogr\u00e0fic d’Stefan Zweig: “El mundo de ayer. Memorias de un europeo” que es va publicar el 1944. Ell era austr\u00edac, jueu, escriptor, humanista i pacifista i, com qualsevol jove educat en […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[431],"tags":[27326],"class_list":["post-6686","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-drets-humans","tag-drets"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1JQ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6686","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6686"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6686\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6693,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6686\/revisions\/6693"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6686"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6686"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6686"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}