{"id":6681,"date":"2019-03-08T21:39:58","date_gmt":"2019-03-08T20:39:58","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6681"},"modified":"2019-03-08T21:40:04","modified_gmt":"2019-03-08T20:40:04","slug":"la-dona-i-la-conquesta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2019\/03\/08\/la-dona-i-la-conquesta\/","title":{"rendered":"LA DONA I LA CONQUESTA"},"content":{"rendered":"\n

<\/a><\/h3>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Hi ha un robatori que els europeus van practicar des que van arribar al Brasil, al segle XVI. \u00c9s el robatori de dones i nens. Des que els primers jesu\u00eftes van arribar a Salvador, el 1549, s\u2019emportaven per for\u00e7a, del si de les seves fam\u00edlies, nens de vuit a catorze anys, dient que els educarien a les seves escoles. Els sacerdots volien que els joves obe\u00efssin les seves ordres, ja que els adults no acceptaven la nova doctrina.
Altres sacerdots, m\u00e9s tard, posaven els nens en col\u00b7legis i internats, lluny de les seves fam\u00edlies, per ensenyar-los el catecisme. All\u00e0, aquells joves aprenien a menysprear la manera de ser de la seva naci\u00f3 i eren tractats com a ignorants i endarrerits. M\u00e9s greu era el robatori de dones, capturades amb l\u2019ajuda de gossos, o amb un lla\u00e7 des del cavall, per dur-les a viure amb els soldats conqueridors, o amb els colons. Els homes dels poblats ind\u00edgenes morien en les lluites i les dones eren apressades i es convertien en mares de mestissos. El robatori de dones inici\u00e0 el mestissatge, ja que el fill de les unions entre soldats, comerciants o colons amb les dones del lloc, tenia per pare un portugu\u00e8s i per mare una \u00edndia. La poblaci\u00f3 llatinoamericana \u00e9s, majorit\u00e0riament, fruit d\u2019aquest mestissatge que va involucrar no tan sols els ind\u00edgenes sin\u00f3 tamb\u00e9 els africans portats com a esclaus. El mestissatge que va originar el poble llatinoameric\u00e0 no va ser tan pac\u00edfic com s\u2019acostuma a dir. De vegades va ser dut a terme amb molta viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

E<\/strong><\/em>duardo Hoornaert, <\/strong><\/em>te\u00f2leg cat\u00f2lic holand\u00e8s-brasiler.<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

———————————————————————————-
“El capit\u00e1n Alonso L\u00f3pez de \u00c1vila prendi\u00f3 una moza india y bien dispuesta y gentil mujer, andando en la guerra de Bacalar. \u00c9sta prometi\u00f3 a su marido, temiendo que en la guerra no lo matasen, no conocer otro hombre sino \u00e9l, y as\u00ed no bast\u00f3 persuasi\u00f3n con ella para que no se quitase la vida por no quedar en peligro de ser ensuciada por otro var\u00f3n, por lo cual la hicieron aperrear\u201d. (Diego de Landa, \u201cRelaci\u00f3n de las cosas de Yucat\u00e1n\u201d).
Una dona maia va morir devorada pels gossos. La seva hist\u00f2ria, redu\u00efda a unes quantes l\u00ednies, concentra una de les versions extremes de la relaci\u00f3 amb l\u2019altre. El seu marit no li va deixar cap possibilitat d\u2019afirmar-se com a subjecte lliure: el marit, que temia morir a la guerra, va voler conjurar el perill privant a la dona de la seva voluntat. La guerra no va ser nom\u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019homes: tot i essent l\u2019home mort, la seva dona li havia de seguir pertanyent. Quan va arribar el conqueridor espanyol, aquella dona ja no era m\u00e9s que el lloc on s\u2019enfrontaven els desitjos i voluntats de dos homes. Matar els homes, violar les dones: aquestes eres les proves que un home tenia el poder i les seves recompenses. La dona escollia obeir el seu marit i les regles de la seva societat; posava tot el que li quedava de voluntat personal a inhibir la viol\u00e8ncia de la qual havia estat objecte. Per\u00f2, justament, l\u2019exterioritat cultural va determinar el desenlla\u00e7 d\u2019aquest petit drama: no va ser violada, com ho hagu\u00e9s pogut ser una espanyola en temps de guerra, sin\u00f3 que la van lliurar als gossos perqu\u00e8 , al mateix temps, era \u00edndia i dona que negava el seu consentiment. Mai no ha estat m\u00e9s tr\u00e0gic el dest\u00ed de l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n

Tzvetan Todorov, <\/strong><\/em>antrop\u00f2leg (<\/strong><\/em>La q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019altre<\/strong><\/em>)<\/strong><\/em>.<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha un robatori que els europeus van practicar des que van arribar al Brasil, al segle XVI. \u00c9s el robatori de dones i nens. Des que els primers jesu\u00eftes van arribar a Salvador, el 1549, s\u2019emportaven per for\u00e7a, del si de les seves fam\u00edlies, nens de vuit a catorze anys, dient que els educarien […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-6681","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1JL","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6681","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6681"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6681\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6682,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6681\/revisions\/6682"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6681"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}