![](\"https:\/\/i0.wp.com\/filosofaralos16.webnode.es\/_files\/200001067-389e13997d\/prometer.JPG?resize=337%2C283&ssl=1\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hem arribat a un punt que sembla que ens agrada premiar els dolents. I quan parlo de dolents, vull dir els dolents en tots els ordres, tan en els personals com els professionals. A la vida de cada dia hi trobem pol\u00edtics, funcionaris, metges, mec\u00e0nics o mestres bons i dolents perqu\u00e8 tots ells, amagats darrere d\u2019una professi\u00f3, d\u2019un t\u00edtol o d\u2019una fa\u00e7ana social hi ha una persona que \u00e9s pare, fill, germ\u00e0, amic, etc. \u00c9s, abans de tot, persona. A la vida de cada dia, en definitiva, hi trobem bones i males persones que fan b\u00e9 o malament la seva feina i que van per la vida mirant d\u2019ajudar al pro\u00efsme o mirant de trepitjar caps sense miraments de cap classe. Hi ha persones que s\u00f3n sensibles amb els altres, procuren molestar el menys possible, estan sempre disposats a donar una m\u00e0. I en trobem d\u2019altres que sembla que visquin en una selva i, per tant, la seva llei \u00e9s la de la selva. Aquesta \u00e9s la pura realitat.<\/p>\n
Serveixi aquesta introducci\u00f3 per mirar de respondre una pregunta que moltes vegades em faig: serveix d\u2019alguna cosa ser bona persona? La nostra societat premia prou les bones persones i castiga prou les dolentes? I la conclusi\u00f3 que en trec \u00e9s que no som prou justos. I per aix\u00f2 tenim una societat en molts aspectes malalta, que no funciona tal com hauria de funcionar i sembla que ning\u00fa hi vulgui o hi pugui posar remei. Els jutges -que haurien de ser els que vetllessin perqu\u00e8 les coses es fessin ben fetes i els que haurien d\u2019aplicar lleis justes i amb criteris coherents amb el sentit com\u00fa-, veiem que en molts casos s\u00f3n els primers que no respecten l\u2019esperit de la llei. Els pol\u00edtics s\u00f3n uns altres que el poble tria per tal que vetllin pel b\u00e9 com\u00fa i, a l\u2019hora de la veritat, veiem que miren m\u00e9s pels seus interessos i pels interessos dels poderosos que no pas pels dels m\u00e9s febles i m\u00e9s necessitats de la societat. Nom\u00e9s cal mirar en qu\u00e8 queden la majoria de promeses que fan en campanya electoral. Diuen que de prometre ning\u00fa no es fa pobre, i a fe de D\u00e9u que \u00e9s veritat!, perqu\u00e8 no fan res m\u00e9s que prometre a tothom i en cada moment. Qu\u00e8 hi ve a fer avui a Barcelona Pedro S\u00e1nchez? Doncs, ras i curt, a prometre milions i m\u00e9s milions per als catalans (perqu\u00e8 ara ens necessita), per\u00f2 que tots sabem que no arribaran mai, com no es van complir mai les promeses fetes per altres governs de Madrid en \u00e8poques anteriors. Mals governants i jo diria que mala gent. I si voleu que no sigui tan radical, mals professionals; molt mals pol\u00edtics.<\/p>\n
Deia Howard Gardner<\/b> -un ent\u00e8s en aquests temes- que perqu\u00e8 un professional tingui \u00e8xit ha de ser abans de res una bona persona. I no ho deia perqu\u00e8 s\u00ed, sin\u00f3 que ho ha estudiat molt al llarg de la seva extensa carrera i amb estudis avalats per la Universitat de Harvard. I la conclusi\u00f3 que n\u2019ha tret \u00e9s que els millors professionals en tots els camps s\u00f3n persones excel\u00b7lents, compromeses i \u00e8tiques i que les males persones no aconseguiran mai fites d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia perqu\u00e8 els falta la cosa m\u00e9s important: l\u2019\u00e8tica.<\/b> Una bona persona \u00e9s aquella que actua amb integritat i seguint determinats principis \u00e8tics i demostrant coher\u00e8ncia entre el que diu i el que fa. En aquest sentit, podria aportar una experi\u00e8ncia personal de fa ben pocs dies: la meva dona va haver d\u2019anar a la Seguretat Social perqu\u00e8 necessitava un certificat de jubilaci\u00f3 per rescatar un pla de pensions. Vam fer un viatge in\u00fatil a l\u2019oficina de T\u00e0rrega perqu\u00e8 una funcion\u00e0ria ens va dir que no ens el podia fer, sense donar-nos explicacions de cap mena i amb una atenci\u00f3 m\u00e9s aviat escassa (per no dir-ho d\u2019una altra manera). Quan vam tornar al banc i els ho vam explicar van quedar una mica sorpresos i ens van dir que s\u00ed que ens el podien fer i que ens l\u2019havien de fer. Llavors vam demanar hora a l\u2019oficina de Balaguer i all\u00e0 tot va ser bona atenci\u00f3, totes les explicacions que vam necessitar i vam sortir-ne amb el certificat que necessit\u00e0vem.<\/p>\n
Un bon professional \u00e9s capa\u00e7 de dialogar, posar-se al lloc de l\u2019altre, veure les seves necessitats i procurar buscar les solucions m\u00e9s adequades en cada circumst\u00e0ncia. Si no som capa\u00e7os de premiar el bon professional i castigar el dolent, no farem mai un pa\u00eds millor i, en definitiva, una societat millor i m\u00e9s justa, que \u00e9s al que aspirem una bona part de catalans quan parlem i volem l\u2019independ\u00e8ncia del nostre pa\u00eds. Aspirem a marxar d\u2019un Estat corrupte per fer-ne un altre de millor. Ni m\u00e9s ni menys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hem arribat a un punt que sembla que ens agrada premiar els dolents. I quan parlo de dolents, vull dir els dolents en tots els ordres, tan en els personals com els professionals. A la vida de cada dia hi trobem pol\u00edtics, funcionaris, metges, mec\u00e0nics o mestres bons i dolents perqu\u00e8 tots ells, amagats darrere […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2938,160],"tags":[2192,31827],"class_list":["post-6636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-etica-i-moral","category-societat","tag-etica","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1J2","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6636"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6636\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6637,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6636\/revisions\/6637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}