{"id":6447,"date":"2018-03-24T10:57:13","date_gmt":"2018-03-24T09:57:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6447"},"modified":"2018-03-24T10:57:13","modified_gmt":"2018-03-24T09:57:13","slug":"catalunya-la-ignominia-esta-en-marxa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2018\/03\/24\/catalunya-la-ignominia-esta-en-marxa\/","title":{"rendered":"Catalunya, la ignom\u00ednia est\u00e0 en marxa!"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n
\n
<\/a><\/div>\n
L‘1dex<\/a>\u00a0\u00e9s un diari su\u00eds. GABRIEL LAFL\u00c8CHE \u00e9s un col\u00b7laborador habitual que hi ha escrit un dur\u00edssim article titulat\u00a0CATALOGNE. L\u2019IGNOMINIE EST EN MARCHE<\/a>\u00a0on explica explica les principals difer\u00e8ncies entre catalans i espanyols i perqu\u00e8 cada regi\u00f3 es comporta d\u2019una manera o altra.<\/div>\n
Clicant\u00a0AQU\u00cd<\/a>\u00a0podreu llegir l’article tradu\u00eft al castell\u00e0.<\/div>\n
———————–<\/div>\n
TEXT \u00cdNTEGRE DE L’ARTICLE<\/b><\/strong><\/div>\n
\u00a0<\/b><\/strong><\/div>\n
Si un volgu\u00e9s descriure d\u2019un cop el car\u00e0cter de l\u2019espanyol, quin seria?<\/b><\/strong><\/div>\n
B\u00e0sicament, l\u2019espanyol \u00e9s en l\u2019inconscient col\u00b7lectiu, el que ha aixafat les civilitzacions d\u2019Am\u00e8rica del Sud. Un conqueridor, un guerrer, un soldat orgull\u00f3s de les seves batalles. A m\u00e9s, l\u2019espanyol, segons ell, mai ha conegut una derrota. Algunes decepcions, si de cas. El tipus de batalla no \u00e9s important: \u00e9s un soldat! Un guerrer que troba la seva ra\u00f3 de ser a l\u2019enfrontament, l\u2019aniquilaci\u00f3 de l\u2019altre i la humiliaci\u00f3 del que ha sotm\u00e8s. Si ell \u00e9s un home, un bou o un mol\u00ed, \u00e9s el mateix. Ell ha conquerit, ell \u00e9s fort i valent! Si la baralla va ser desigual, rid\u00edcula o burlesca no li importa. El seu objectiu \u00e9s mostrar la seva v\u00e0lua rebaixant l\u2019orgull del derrotat. I si perd una batalla? Ell mateix esborra l\u2019esdeveniment de la seva mem\u00f2ria i hist\u00f2ria. L\u2019espanyol \u00e9s un personatge de la mitologia ib\u00e8rica: no \u00e9s de cap regi\u00f3 en particular. Per\u00f2 la regi\u00f3 que millor s\u2019ajusta a aquesta descripci\u00f3 \u00e9s Castella o el govern de Madrid. D\u2019aqu\u00ed prov\u00e9 l\u2019olor pestilent de la testosterona. No obstant aix\u00f2, una constant \u00e9s notable: Castro va ser gallec, Franco va ser gallec, Rajoy \u00e9s gallec, Hitler \u2026 Oh, no, no ell! Ell era austr\u00edac \u201cEls espanyols\u201d s\u00f3n els pa\u00efsos de la posta del sol, com deien els romans. Seria el pa\u00eds on anem a fer la migdiada?, com el govern de Madrid.<\/div>\n
<\/div>\n
I el catal\u00e0, qui \u00e9s?<\/b><\/strong><\/div>\n
El seu llegat hist\u00f2ric el converteix en un comerciant. El fenici, el veneci\u00e0 de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. En primer lloc perqu\u00e8 el seu dret consuetudinari d\u2019her\u00e8ncia el va obligar a convertir-se en un: el dret de \u201cl\u2019heroi\u201d, s\u00f3n nom\u00e9s els fills grans els que hereten sense compartir les propietats. Aix\u00f2 va obligar als cadets a establir-se a la ciutat i convertir-se en burgesos. \u00c9s a partir d\u2019aquest moment que el teixit urb\u00e0, comercial i industrial es torna m\u00e9s dens a Catalunya. Quan Castella va provocar la caiguda del monopoli del comer\u00e7 amb les Am\u00e8riques a finals del segle 18, Catalunya es va beneficiar de l\u2019auge econ\u00f2mic. A m\u00e9s, el decret de Felip V que prohibeix als catalans fer pol\u00edtica nom\u00e9s refor\u00e7a aquest activisme econ\u00f2mic i intel\u00b7lectual.
\nCatalunya ha estat una terra d\u2019acollida des de l\u2019antiguitat. Els fluxos migratoris de tota la conca mediterr\u00e0nia fan d\u2019aquesta regi\u00f3 un rec\u00e9s de pau per a molts pobles. Aquesta elaboraci\u00f3 i aquestes migracions s\u00f3n part integrant de la riquesa cultural i econ\u00f2mica de Catalunya. Per exemple: durant la inquisici\u00f3, el comte de Barcelona va ser l\u2019\u00fanic que va castigar els culpables del genocidi del barri jueu de Barcelona.<\/div>\n
<\/div>\n
Llavors, com poden coexistir dues societats, dues mentalitats tan diametralment diferents?<\/b><\/strong><\/div>\n
Un, jer\u00e0rquic i absolutista, en qu\u00e8 la gent t\u00e9 por el poder i compleix amb les regles, que no va viure la Revoluci\u00f3 Industrial, que va dirigir la Contrareforma i va ignorar la Il\u00b7lustraci\u00f3. I l\u2019altre compost per comerciants, artesans i joglars, en qu\u00e8 el poder \u00e9s \u201cpactis\u00e9\u201d, que va viure la revoluci\u00f3 del mercat i despr\u00e9s la Revoluci\u00f3 Industrial, que va practicar la toler\u00e0ncia, va estimular la innovaci\u00f3 i convertir la democr\u00e0cia en una realitat natural i compartit.<\/div>\n
El que est\u00e0 succeint avui a Catalunya \u00e9s el malson del conqueridor: les persones a les quals tracta de subjugar l\u2019estat espanyol es resisteixen i es neguen a sotmetre. Per tant, l\u2019estat espanyol tracta d\u2019aplicar les t\u00e8cniques rebels que ell ent\u00e9n i que funcionarien en si mateix: sotmetre a la viol\u00e8ncia i la humiliaci\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
La humiliaci\u00f3 \u2026<\/b><\/strong><\/div>\n
Establerta en instituci\u00f3 pel govern espanyol mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155 de la Constituci\u00f3 espanyola. Aquesta viol\u00e8ncia insidiosa, emocional i destructiva. Aquesta viol\u00e8ncia practicada per l\u2019estat per\u00f2 tamb\u00e9 legalitzada per l\u2019estat. Ara es permet als mitjans de comunicaci\u00f3, pol\u00edtics i gent del carrer, intimidar, insultar i menysprear als catalans. Com en el franquisme complet. Un temps bene\u00eft pel govern actual, ja que va permetre que tots menyspreessin i oprimissin a l\u2019altre de manera legal. Per obligar als catalans di\u00e0riament a acceptar com s\u2019han de sotmetre a la condescend\u00e8ncia m\u00e9s despectiva. En la forma del racisme m\u00e9s desagradable.<\/div>\n
<\/div>\n
Sabies que?<\/b><\/strong><\/div>\n
En el per\u00edode franquista, es van prohibir altres idiomes que no fossin el castell\u00e0. Quan una persona parlava una de les lleng\u00fces prohibides, catal\u00e0, basc, gallec, es contestava de la manera m\u00e9s mal educada: \u201cHablame cristiano!\u201dAquesta hist\u00f2ria explica la difer\u00e8ncia entre el conquistador i el b\u00e0rbar. El mateix succeeix en l\u2019actualitat.<\/div>\n
Avui, aquest tipus de pr\u00e0ctica novament es permet. Segons Ramon Bl\u00e1zquez, l\u2019allau d\u2019ignom\u00ednies i vexacions derivades de l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155 va ser programada pel govern. \u00c9s persistent i violent a la premsa, especialment en la televisi\u00f3 i en les xarxes socials. Fins i tot el Pa\u00eds Basc, va dir, durant els per\u00edodes d\u2019atacs terroristes m\u00e9s violents, no ha patit aquest tipus d\u2019assetjament, humiliaci\u00f3, insults, desqualificacions i insults.<\/div>\n
Hi ha dues cares en aquest torrent d\u2019ignom\u00ednies: la primera \u00e9s frontal i prim\u00e0ria. Aquest \u00e9s l\u2019insult i el menyspreu p\u00fablic quan escoltes Ana Rosa Quintana a dir de l\u2019exvicepresident del Govern catal\u00e0, Oriol Junqueras \u201ccapoll\u201d o quan Eduardo Inda qualifica l\u2019expresident del govern catal\u00e0, Carles Puigdemont a \u201cmerda\u201d. A aix\u00f2 se sumen tots els altaveus de dubtosa qualitat i els diversos f\u00f2rums de discussi\u00f3 o d\u2019entreteniment que s\u2019involucren en una cursa a l\u2019insult i la ignom\u00ednia.<\/div>\n
La segona cara d\u2019aquesta vergonya, i potser la pitjor, \u00e9s la manipulaci\u00f3 dels mitjans. Fortament orquestrat a la premsa, articles d\u2019opini\u00f3, editorials i expandiu en exc\u00e9s en totes les ag\u00e8ncies de not\u00edcies. Coordinat com ha de ser, el repertori anticatal\u00e0 \u00e9s for\u00e7a un\u00e0nime en els termes utilitzats: desafiament d\u2019independ\u00e8ncia, cop, consulta il\u00b7legal, l\u2019adoctrinament contra el govern central, \u2026. La viol\u00e8ncia dels atacs, la forma descarada es veu cada dia i la permissivitat de les autoritats a aquesta noble causa genera moltes den\u00fancies penals per difamaci\u00f3, mostra de qu\u00e8 manera el govern Madrid va decidir enfonsar en el menyspreu i la humiliaci\u00f3 al poble catal\u00e0 sense cap l\u00edmit \u00e8tic.<\/div>\n
Davant aquest desig medieval de perdre el seu honor davant l\u2019enemic, reconeixem la impot\u00e8ncia i la debilitat del govern espanyol. Mentre fa tot el possible per matar el poble catal\u00e0 humiliant, no s\u2019adona que els seus valors no s\u00f3n els dels catalans. Els catalans s\u00f3n obstinats, cautelosos i resistents. Han passat tres-cents anys des que l\u2019espanyol va intentar doblegar-la primera vegada. Per\u00f2 \u00e9s ineludible: Catalunya ser\u00e0 independent o no ho ser\u00e0. Els catalans estan aferrats a la idea de rep\u00fablica tant com els espanyols a la dictadura. Els catalans saben, i especialment senten profundament en les seves \u00e0nimes, que la seva salvaci\u00f3 est\u00e0 en la independ\u00e8ncia. No podran viure a Espanya perqu\u00e8 el seu govern sempre els tractar\u00e0 com una col\u00f2nia. Els catalans saben que algun dia viuran, ells o els seus fills, al seu pa\u00eds i que compartiran els seus valors democr\u00e0tics i respecte a tots aquells que vulguin ser catalans.<\/div>\n
I els espanyols tamb\u00e9 ho saben \u2026<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L‘1dex\u00a0\u00e9s un diari su\u00eds. GABRIEL LAFL\u00c8CHE \u00e9s un col\u00b7laborador habitual que hi ha escrit un dur\u00edssim article titulat\u00a0CATALOGNE. L\u2019IGNOMINIE EST EN MARCHE\u00a0on explica explica les principals difer\u00e8ncies entre catalans i espanyols i perqu\u00e8 cada regi\u00f3 es comporta d\u2019una manera o altra. Clicant\u00a0AQU\u00cd\u00a0podreu llegir l’article tradu\u00eft al castell\u00e0. ———————– TEXT \u00cdNTEGRE DE L’ARTICLE \u00a0 Si un […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877],"tags":[31863],"class_list":["post-6447","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-catalunya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1FZ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6447","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6447"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6447\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6448,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6447\/revisions\/6448"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6447"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6447"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6447"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}