{"id":6422,"date":"2018-02-16T11:15:00","date_gmt":"2018-02-16T10:15:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6422"},"modified":"2018-02-16T11:15:00","modified_gmt":"2018-02-16T10:15:00","slug":"en-el-nom-del-pere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2018\/02\/16\/en-el-nom-del-pere\/","title":{"rendered":"En el nom del Pere"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n
\n
\n<\/a><\/div>\n
Avui el bisbe PERE CASALD\u00c0LIGA fa 90 anys.<\/div>\n
Un dels textos m\u00e9s bonics que he llegit aquests dies \u00e9s aquest del David Fern\u00e0ndez que us poso a continuaci\u00f3.<\/div>\n
Per molts anys bisbe Pere!<\/div>\n
<\/div>\n
———————————-<\/div>\n
<\/div>\n
\u00ab\u00bfO no saps que, en la lluita,
\nel frac\u00e0s \u00e9s el frac\u00e0s de l\u2019\u00e8xit i no el de l\u2019home?
\nLluita, si pots, i, si no pots, batalla
\nen aquesta impot\u00e8ncia que et dir\u00e0 el que pots fer\u00bb<\/div>\n
Blai Bonet, \u2018Crist de Port-Royal\u2019,\u00a0L\u2019Evangeli segons un de tants\u00a0<\/em>(1967)<\/div>\n
<\/div>\n
Puntal ferm en terra fr\u00e0gil, rere el llarg cam\u00ed amb totes les polsegueres i traginant incansablement l\u2019esperan\u00e7a mai no ven\u00e7uda, Pere Casald\u00e0liga fa avui noranta anys. Aviat \u00e9s dit. I sempre arran de terra, sempre dempeus i sempre de cara contra el brutal poder de la indifer\u00e8ncia, m\u00e9s subtil i menys cruel \u2013aparentment\u2013 que la resta de poders, per\u00f2 finalment tan devastador, tan degradador i tan c\u00f2mplice com els altres.<\/div>\n
<\/div>\n
Caminant descal\u00e7, referent vigent i refer\u00e8ncia ineludible per tots els que se senten interpel\u00b7lats \u2013commoguts, inquietats, indignats\u2013 per les injust\u00edcies locals i globals, Casald\u00e0liga va optar fa molt per la dignitat de les perif\u00e8ries contra la centralitat criminal de tots els palaus i totes les jerarquies. \u00c8tica de la resist\u00e8ncia, pedagogia de l\u2019alliberament i praxi de la transformaci\u00f3 social, fins i tot d\u2019aniversari el regal \u00e9s invers: celebrem comunit\u00e0riament una integritat l\u00facida, una dec\u00e8ncia a prova d\u2019atemptats i amenaces i la coher\u00e8ncia perseverant fins a les m\u00e9s darreres i solemnes conseq\u00fc\u00e8ncies, totes les que implica viure lliure \u2013com el vent\u2013 donant i donant-se solid\u00e0riament sense esperar res en canvi. Ho va dir. Per\u00f2 passa que ho ha fet. I s\u00ed. Travessat pels rius, no tornar\u00e0 d\u2019Araguaia a Balsareny perqu\u00e8 no li cal i perqu\u00e8 all\u00e0 ha apr\u00e8s que de terra n\u2019hi ha nom\u00e9s una \u2013la injust\u00edcia\u2013 i \u00e9s des d\u2019aquella des d\u2019on ens xiula que va aprendre el respecte i l\u2019estima per totes les cultures, reconnectant amb la pr\u00f2pia, el valor intr\u00ednsec de la diversitat entre iguals i la consci\u00e8ncia ecologista. Des de la demanda clara, paraula de Casald\u00e0liga, que \u2018un poble nom\u00e9s \u00e9s lliure quan \u00e9s independent, aut\u00f2nom i sobir\u00e0\u2019.<\/div>\n
<\/div>\n
A aquella terra castigada pel que castiga el m\u00f3n \u2013l\u2019afany de lucre, el terrorisme del poder i la indifer\u00e8ncia inhumana pel dolor ali\u00e8\u2013, hi va arribar el 1968. I mentre Par\u00eds anunciava el maig roig que mai no va ser, ell encetava una revoluci\u00f3 que encara dura i perdura. Mig segle enrere, a l\u2019Am\u00e8rica Llatina, les aspiracions socials i populars eren a punt de ser esmicolades i desaparegudes sota l\u2019horror perpetrat per les dictadures militars que reberen el suport, altra volta, de tots els palaus i totes les jerarquies contra els quals en Pere \u2013mai en nom propi, sin\u00f3 en nom dels altres, dels oblidats, dels cansats, dels af\u00f2nics, dels invisibles i dels que vindran\u2013 es rebel\u00b7lava.<\/div>\n
Cinquanta anys despr\u00e9s, noranta de fermesa nascuda d\u2019aquell haiku paradoxal de Benedetti que canta i balla que els febles de veritat mai no es rendeixen, les paraules justes \u2013les que fan, filen i retornen just\u00edcia\u2013 han surat sint\u00e8ticament de la m\u00e0 d\u2019un amic proper. Ho sintetitza en Joan Soler, company de viatge i clareti\u00e0 de l\u2019assemblea araguaiana: \u2018Amb cap fatiga per consellera, amb cap por per carcellera, amb cap odi per bandera, amb cap mentida per amiga, amb cap \u201ctitulitis\u201d per mestra, amb cap diner ni poder per pont\u00edfex: nom\u00e9s amb els teus peus i les teues mans i el teu cos i el teu cervell humilment compartits.\u2019 Aix\u00ed, aix\u00f2, \u00e9s Casald\u00e0liga i totes les seves nits i matinades compartides. Ni por ni fatiga ni mentida.<\/div>\n
<\/div>\n
Sempre, des de les primeres not\u00edcies sobre els \u2018te\u00f2legs de l\u2019alliberament\u2019 que als primers noranta s\u2019escolaven en un institut de la Vila de Gr\u00e0cia \u2013precari en cargoleres, per\u00f2 dign\u00edssim en educaci\u00f3\u2013 he sentit un profund respecte que em feia emmudir del tot. Diem Casald\u00e0liga avui. Que \u00e9s com dir Monsenyor Romero. Ignacio Ellacuria. Joan Alsina. O Antoni Llid\u00f3. I tots els altres noms. Amb el pas del temps, cada vegada que els rememoro m\u00e9s s\u2019acreix la gratitud, m\u00e9s a prop m\u2019hi sento. De fet, inversament proporcional en dist\u00e0ncia a algunes esquerres celestials que diuen molt per\u00f2 fan poc i que, fins i tot quan fan, fan la contr\u00e0ria d\u2019all\u00f2 que diuen. Engolides per la trama \u2013una trama de poder\u2013 de la teranyina medi\u00e0tica, econ\u00f2mica, electoral o institucional que Casald\u00e0liga sempre ha denunciat i de qu\u00e8 sempre ha fugit. En el t\u00f2pic f\u00e0cil, alguns ens retreien que hi f\u00e8iem alguns anticapitalistes esgarriats tan a prop del cristianisme del base. Cercar respostes? Bastir alternatives? Foragitar els mercaders del temple? Teix\u00edem, continuem teixint, complicitats i solidaritats. En la resposta necess\u00e0ria els diem \u2013i els diem encara\u2013 que mai no hem trobat militants solidaris tan honestos ni companys infatigables tan s\u00f2lids ni tan conscients que la lluita no s\u2019acaba mai. Com en Jaume Botey. Ho hem dit moltes vegades, amb somriure c\u00f2mplice: el punt de trobada no ha estat debatre sobre el parad\u00eds al cel, sin\u00f3 compartir la lluita contra els inferns de la terra. \u2018E a luta?\u2019 \u2013recorda Paco Escribano\u2013: \u00e9s all\u00f2 que et deia en Pere despr\u00e9s de dir-te \u2018bon dia\u2019. La lluita i la causa: humanitzar la humanitat.<\/div>\n
<\/div>\n
Parafrasejant la Marina Garc\u00e9s, al final descobrim que no hi ha sobirania millor ni m\u00e9s efectiva que estar lluny dels que manen i ben a prop dels que lluiten. Aix\u00f2 ha anat fent Pere Casald\u00e0liga, en el cada dia quotidi\u00e0 d\u2019aquestes darreres d\u00e8cades: un acte ininterromput de generositat i comprom\u00eds, en moments dif\u00edcils i estones pitjors. Una veu resistent que no reclama tant si hi ha un altre m\u00f3n possible \u2013perqu\u00e8 ja sap que s\u00ed i que dep\u00e8n de nosaltres\u2013, sin\u00f3 com carai permetem que aquest encara sigui possible. Hi ha qui no espera, fa; hi ha qui mai no desespera, actua. Per aix\u00f2, que diria l\u2019Abell\u00f3, com que som filles i fills d\u2019aquesta terra tan trepitjada, hem sortit rebels.<\/div>\n
Contra la inhumanitat del moment, i fins i tot en el silenci de la malaltia, Casald\u00e0liga \u00e9s avui un efecte mirall. Ens posa davant les nostres complaences funestes, les falses seguretats i els conforts aparents. Avui, ara i aqu\u00ed \u2013rellegint-lo, reescoltant-lo\u2013 \u00e9s com si es fes m\u00e9s evident que mai que els ut\u00f2pics del tot s\u00f3n els qui creuen que tot anir\u00e0 b\u00e9 si tot continua igual.<\/div>\n
<\/div>\n
Perqu\u00e8 entre les distopies reals i les utopies fracassades, queda encara per sort l\u2019eutopia que sempre ha reclamat construir: els bons llocs. El s\u00ed-llocs habitables i compartibles contra els no-llocs de la injust\u00edcia. I s\u00ed, s\u00f3c ateu per\u00f2 s\u00f3c creient alhora: crec en en Pere. No el conec, per\u00f2 \u00e9s com si el conegu\u00e9s de sempre. Hi creia ahir i hi creur\u00e9 m\u00e9s dem\u00e0. Per\u00f2, sobretot, hi crec avui, enmig de la intemp\u00e8rie del present. Divisa Casald\u00e0liga, quan continua essent tard, per\u00f2 aquest \u00e9s tot el temps que tenim a m\u00e0 per a continuar fent futur:<\/div>\n
<\/div>\n
\u00abSigueu l\u00facids, sigueu ferms.
\nEstigueu units.
\nResponeu a la persecuci\u00f3 amb esperan\u00e7a.
\nResponeu a la por amb uni\u00f3.\u00bb<\/div>\n
Felicitats pels noranta, estimat, per\u00f2 sobretot, noranta mil vegades gr\u00e0cies.
\nPer tot i per tant. I perqu\u00e8 amb tu, seguim i seguirem.
\nIndesinenter i sense defallir.<\/div>\n
Tal com ens has ensenyat.
\nI a totes les Araguaies del m\u00f3n.<\/div>\n
<\/div>\n
DAVID FERN\u00c0NDEZ<\/b><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui el bisbe PERE CASALD\u00c0LIGA fa 90 anys. Un dels textos m\u00e9s bonics que he llegit aquests dies \u00e9s aquest del David Fern\u00e0ndez que us poso a continuaci\u00f3. Per molts anys bisbe Pere! ———————————- \u00ab\u00bfO no saps que, en la lluita, el frac\u00e0s \u00e9s el frac\u00e0s de l\u2019\u00e8xit i no el de l\u2019home? Lluita, si […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5413],"tags":[3762],"class_list":["post-6422","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pere-casaldaliga-esglesia-religio","tag-pere-casaldaliga"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1FA","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6422","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6422"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6422\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6423,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6422\/revisions\/6423"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6422"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6422"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6422"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}