{"id":6412,"date":"2018-01-23T12:50:30","date_gmt":"2018-01-23T11:50:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6412"},"modified":"2018-01-23T21:03:07","modified_gmt":"2018-01-23T20:03:07","slug":"anys-bons-o-anys-dolents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2018\/01\/23\/anys-bons-o-anys-dolents\/","title":{"rendered":"Anys bons o anys dolents?"},"content":{"rendered":"<div class=\"post-header\"><\/div>\n<div id=\"post-body-8178721007719126715\" class=\"post-body entry-content\">\n<div class=\"separator\"><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/4.bp.blogspot.com\/-usLrdOFi3Wk\/Utflezh-5kI\/AAAAAAAAIrM\/DErTiyxMMQI\/s1600\/Mamerto-Menapace1.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/4.bp.blogspot.com\/-usLrdOFi3Wk\/Utflezh-5kI\/AAAAAAAAIrM\/DErTiyxMMQI\/s1600\/Mamerto-Menapace1.jpg?ssl=1\" border=\"0\" \/><\/a><\/div>\n<div>Expliquen que un fam\u00f3s escriptor estava assegut al seu despatx molt pensatiu. De cop, va agafar\u00a0 el seu bol\u00edgraf i va comen\u00e7ar a escriure:<\/div>\n<div><i>&#8220;L&#8217;any passat, em van operar i em van treure la ves\u00edcula i vaig haver-me de quedar al llit durant molt de temps.<\/i><\/div>\n<div><i>Vaig complir 65 anys i em van obligar a jubilar-me de la meva feina a l\u2019Editorial que m&#8217;apassionava. Hi havia passat 30 anys de la meva vida en aquesta Editorial.<\/i><\/div>\n<div><i>Tamb\u00e9 vaig haver d\u2019experimentar el gran dolor de la mort del meu pare.<\/i><\/div>\n<div><i>Durant el mateix per\u00edode, el meu fill va suspendre els seus estudis de medicina a causa d&#8217;un accident de cotxe. Va haver d&#8217;estar ingressat a l&#8217;hospital, va haver d\u2019estar diversos dies enguixat i el cotxe va quedar totalment destru\u00eft&#8221;.<\/i><\/div>\n<div>Al final va afegir:\u00a0<i><b>&#8220;Quin any tan horrible!&#8221;<\/b><\/i><\/div>\n<div>Quan la dona de l&#8217;escriptor va entrar al despatx i va trobar al seu marit sumit en la tristesa, va llegir el que havia escrit i en silenci, va sortir de l&#8217;habitaci\u00f3. Al cap d\u2019una estona, va tornar amb un altre full i el va col\u00b7locar al costat del que havia escrit el seu marit.<\/div>\n<div>Ell, sorpr\u00e8s, va veure el nou full i es va trobar amb aquesta nota:<\/div>\n<div><i>&#8220;L&#8217;any passat, per fi, em vaig poder deslliurar de la meva ves\u00edcula que m&#8217;havia estat fastiguejant durant anys.<\/i><\/div>\n<div><i>Vaig complir els 65 anys amb bona salut i em vaig jubilar. Ara puc aprofitar el meu temps per escriure alguna cosa millor i amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat.<\/i><\/div>\n<div><i>El meu pare, a l&#8217;edat de 95 anys, sense dependre de ning\u00fa i sense cap malaltia important, va morir i va anar a reunir-se amb el Creador.<\/i><\/div>\n<div><i>El mateix any el meu fill va rebre la benedicci\u00f3 de salvar la seva vida d&#8217;un accident de cotxe. El vehicle es va quedar destrossat per\u00f2 el meu fill va sortir viu i sense cap discapacitat&#8221;.<\/i><\/div>\n<div>Al final, la seva dona havia afegit amb lletra gran:\u00a0<i><b>&#8220;Tot va ser una immensa benedicci\u00f3 de D\u00e9u i li estic molt agra\u00eft que l&#8217;any acab\u00e9s tan b\u00e9&#8221;.<\/b><\/i><\/div>\n<div>L&#8217;escriptor va pensar un moment i despr\u00e9s, amb un gran somriure, va abra\u00e7ar la seva dona amb afecte i li va donar les gr\u00e0cies.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>El darrer apunt que vaig escriure l\u2019any passat portava com a t\u00edtol\u00a0<a href=\"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/12\/30\/molt-mal-any-aquest-2017\/\">MOLT MAL ANY AQUEST 2017<\/a>.\u00a0Si per una banda \u00e9s cert tot all\u00f2 que explicava all\u00e0 i podia semblar que havia estat un molt mal any, tamb\u00e9 \u00e9s cert que durant l\u2019any passat vam tenir moltes coses bones i jo me les vaig descuidar\u00a0al tinter\u00a0totes. I\u00a0ara m\u2019adono que\u00a0aix\u00f2 no \u00e9s bo ni \u00e9s just\u00a0i que hauria de rectificar-me a mi mateix.\u00a0Com em va dir fa un parell de dies un cos\u00ed meu tenim moltes coses per criticar i, si ens hi posem, no acabar\u00edem mai. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que, si\u00a0ens hi fix\u00e9ssim\u00a0una mica m\u00e9s, ens adonar\u00edem que\u00a0en el nostre dia a dia\u00a0ens passen moltes coses, tan bones com dolentes; unes que ens agraden m\u00e9s i unes altres que menys. Per\u00f2 haur\u00edem de saber que\u00a0per sentir-nos\u00a0m\u00ednimament feli\u00e7os\u00a0i en pau (que \u00e9s el que tota persona aspira en aquesta vida)\u00a0necessitem recon\u00e8ixer\u00a0i valorar en el just terme tant les coses bones com les dolentes.\u00a0I m\u2019he adonat que potser no som prou justos quan he llegit avui una reflexi\u00f3 del monjo benedict\u00ed argent\u00ed\u00a0<b>Mamerto Menapace\u00a0<\/b>(i que aprofito per recomanar aqu\u00ed vivament els seus textos), que deia:\u00a0<i>\u00ab<\/i><i>L<\/i><i>a meva percepci\u00f3 a mesura que em faig vell \u00e9s que no hi ha anys dolents. Hi ha anys de forts aprenentatges i d&#8217;altres que s\u00f3n com un esbarjo, per\u00f2 dolents no\u00a0<\/i><i>ho\u00a0<\/i><i>s\u00f3n. Crec fermament que la forma en qu\u00e8 s&#8217;hauria d&#8217;avaluar un any tindria m\u00e9s a veure amb\u00a0<\/i><i>si<\/i><i>\u00a0vam ser capa\u00e7os d&#8217;estimar, de perdonar, de riure, d&#8217;aprendre coses noves, d&#8217;haver desafiat els nostres egos i els nostres\u00a0<\/i><i>aferraments<\/i><i>. Per aix\u00f2, no haur\u00edem de tenir por al sofriment ni al tan temut frac\u00e0s, perqu\u00e8 tots dos s\u00f3n nom\u00e9s inst\u00e0ncies d&#8217;aprenentatge\u00bb.<\/i><\/div>\n<div><\/div>\n<div>Ens costa molt d&#8217;entendre que la vida i la manera de viure-la dep\u00e8n de nosaltres; la forma com acceptem les coses que no volem, dep\u00e8n nom\u00e9s del cultiu de la voluntat. Si no m&#8217;agrada la vida que tinc, haur\u00e9 de desenvolupar les estrat\u00e8gies per canviar-la, per\u00f2 est\u00e0 en la meva voluntat el poder fer-ho.\u00a0<b>Ser feli\u00e7 \u00e9s una decisi\u00f3<\/b>, no ens oblidem d&#8217;aix\u00f2. Llavors, amb aquests criteris ens haur\u00edem de preguntar tots qu\u00e8 podem fer per poder construir un bon any. Cadasc\u00fa de nosaltres estem en el cam\u00ed i amb la possibilitat d&#8217;aprendre cada dia a ser millors i d&#8217;entendre que vam venir a a aquesta vida per tres coses:<\/div>\n<div><\/div>\n<div>1) per aprendre a estimar<\/div>\n<div><\/div>\n<div>2) per deixar empremta, i<\/div>\n<div><\/div>\n<div>3) per a ser feli\u00e7os.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Potser la soluci\u00f3 ser\u00e0 canviar d\u2019ulleres i buscar-ne unes que tinguin una \u00f2ptica m\u00e9s oberta i que ens eixamplin el nostre camp de visi\u00f3. D\u2019aquesta manera podrem veure els infinits matisos de qu\u00e8 es compon la vida.<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Expliquen que un fam\u00f3s escriptor estava assegut al seu despatx molt pensatiu. De cop, va agafar\u00a0 el seu bol\u00edgraf i va comen\u00e7ar a escriure: &#8220;L&#8217;any passat, em van operar i em van treure la ves\u00edcula i vaig haver-me de quedar al llit durant molt de temps. Vaig complir 65 anys i em van obligar a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2941],"tags":[31912],"class_list":["post-6412","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-vida-i-mort","tag-vida-i-mort"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Fq","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6412","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6412"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6412\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6415,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6412\/revisions\/6415"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6412"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6412"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6412"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}