{"id":6409,"date":"2018-01-21T09:43:34","date_gmt":"2018-01-21T08:43:34","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6409"},"modified":"2018-01-21T09:43:34","modified_gmt":"2018-01-21T08:43:34","slug":"una-anomalia-anomenada-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2018\/01\/21\/una-anomalia-anomenada-catalunya\/","title":{"rendered":"UNA ANOMALIA ANOMENADA CATALUNYA"},"content":{"rendered":"

<\/h3>\n
<\/div>\n
\n
\n
<\/a><\/div>\n

UNA CONFER\u00c8NCIA DE MATTHEW TREE<\/a><\/b>.<\/b>\u00a0Ja aviso per endavant que \u00e9s una mica llarga, per\u00f2 val la pena.<\/b><\/div>\n

Confer\u00e8ncia explicant Catalunya als estudiants americans. Forma part dels Emma Dialogues, del Col\u00b7lectiu Emma. La seguiren una cinquantena d’estudiants vinguts de les universitats m\u00e9s presitigioses del EUA\u00a0a trav\u00e9s dels Consortium for Advanced Studies in Barcelona (CASB<\/a>).\u00a0<\/b><\/div>\n
\n
En la confer\u00e8ncia, Tree explica als estudiants el seu descobriment de la naci\u00f3 catalana i les viv\u00e8ncies que ha tingut d’en\u00e7\u00e0 que \u00e9s al nostre pa\u00eds. Tamb\u00e9 repassa els principals fets de la hist\u00f2ria de Catalunya i els \u00faltims esdeveniments pol\u00edtics, com les consultes sobre la independ\u00e8ncia, la manifestaci\u00f3 del 10-J i el creixement general de l’independentisme.<\/b><\/div>\n<\/div>\n
————————————————————————————————————–<\/b><\/div>\n
\u00a0<\/b><\/div>\n
\u00a0<\/b><\/div>\n
TRENTA-TRES ANYS VIVINT EN UNA ANOMALIA ANOMENADA CATALUNYA’ o ‘EL PICNIC QUE HAVIA DE TENIR LLOC’ (Mattew Tree)<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
He estat en contacte amb Catalunya durant 40 anys,33 dels quals hi he viscut. Per tant,crec que tinc el dret de parlar de Catalunya des d’un punt de vista purament personal. Al cap i a la fi, Catalunya ha ocupat una part de la meva vida m\u00e9s llarga que la viscuda a Londres, la ciutat on vaig n\u00e9ixer. Per diverses raons, Catalunya ha estat una font de fascinaci\u00f3 sense fi. Els meus fills s\u00f3n catalans. I Catalunya, des de fa d\u00e8cades fins al dia d’avui, ha estat l’\u00fanic lloc del planeta en qu\u00e8 realment em sento com a casa.<\/div>\n
<\/div>\n
Segurament mai no hauria arribat a con\u00e8ixer Catalunya tan b\u00e9 si no hagu\u00e9s estat per un casament inusual al registre civil de l’Ajuntament de Londres (el 1978, quan tenia 19 anys); el mestre de cerim\u00f2nies era un barbut jovial que no prenia el nostre casament seriosament, perqu\u00e8 donava per descomptat que vol\u00edem casar-nos perqu\u00e8 la meva xicota espanyola \u2013 aix\u00ed jo pensava d’ella, aleshores \u2013 podria quedar-se al pa\u00eds. Tenia ra\u00f3. (Espanya encara no havia entrat a la UE i la meva xicota havia rebut una visita recent de dos policies de pais\u00e0 del departament d’immigraci\u00f3 que li van dir que tenia dues setmanes per fer les maletes). Va ser una cerim\u00f2nia r\u00e0pida, ja que els \u00fanics convidats eren els mateixos testimonis. La nostra idea era que el casament havia de ser un secret, per\u00f2 els matrimonis, com els assassinats, sempre s’acaben descobrint, tard o d’hora. Ella ho va comentar a la seva germana, la germana a la resta de la fam\u00edlia, i al cap de pocs mesos vaig anar a Catalunya per primer cop, per con\u00e8ixer els sogres. L’\u00fanica pista que tenia pel que feia a la meva destinaci\u00f3 era el llibre de George Orwell, ‘Homenatge a Catalunya’, (que no \u00e9s pas cap homenatge a Catalunya) i un parell de coses que la meva dona m’havia dit sobre el fet que ella era catalana, un adjectiu que no em deia absolutament res. Aix\u00f2 s\u00ed, tenia la sensaci\u00f3 desagradable que all\u00f2 de ser catal\u00e0 era quelcom exclusiu, al qual \u2013al contrari d’ella\u2013 jo no pertanyia. Em feia una mica gel\u00f3s i tot. Potser, o potser no, sabia que el catal\u00e0 era un idioma. No me’n recordo. S\u00ed que estic segur que no tenia cap intenci\u00f3 d’aprendre’l. En general, les paraules catal\u00e0 i Catalunya van donar peu a una mena de picor mental que no em molestava ni a rascar.<\/div>\n
<\/div>\n
Tenia una certa por a l’hora de con\u00e8ixer la fam\u00edlia de la meva dona, ja que per a ells jo devia ser escandalosament jove. Per\u00f2 el seu germ\u00e0 gran, que em recollir de l’estaci\u00f3, va resultar ser un home del tot simp\u00e0tic, com la resta de la fam\u00edlia. Aix\u00f2 s\u00ed, una cosa va quedar clara de seguida: si volia conversar amb qualsevol persona que no fos la meva dona (en angl\u00e8s) o el seu germ\u00e0 gran (en el meu franc\u00e8s defectu\u00f3s) calia que aprengu\u00e9s si m\u00e9s no un dels dos idiomes que gaireb\u00e9 tothom parlava al poble.<\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta va ser l’\u00e8poca en qu\u00e8 el r\u00e8gim de Franco s’estava desfent, molt a poc a poc. Feia poc Tarradellas havia tornat a casa i estava negociant el segon Estatut d’Autonomia. Alguns dels botiguers havien catalanitzat els r\u00e8tols dels seus establiments, per\u00f2 d’altres els havien deixat en castell\u00e0 perqu\u00e8 creien que aviat hi hauria un cop d’estat i el catal\u00e0 tornaria a ser prohibit. Aquesta precarietat ling\u00fc\u00edstica havia creat una certa confusi\u00f3 entre els catalanoparlants (90% de la poblaci\u00f3, en aquest poble en concret). Per comen\u00e7ar, ning\u00fa sabia com lletrejar en catal\u00e0 perqu\u00e8 aquest idioma havia estat prohibit a l’escola, per\u00f2 tots hi escrivien de totes maneres, amb uns errors ortogr\u00e0fics tan notables com inevitables. Anys de repressi\u00f3 els havien fet pessimistes pel que feia al futur del catal\u00e0, per\u00f2 a la vegada estaven orgullosos que havia sobreviscut tant. Quan van veure que jo estava intentant decidir quin idioma aprendre, catal\u00e0 o espanyol, em deien que els encantaria si aprengu\u00e9s el catal\u00e0, per\u00f2 que seria un idioma mort abans de l’any 2000. (Pel que fa als mitjans, aviat vaig descobrir que nom\u00e9s hi havia un diari en catal\u00e0, i que al circuit catal\u00e0 de TVE, nom\u00e9s s’emetien quatre programes de baix pressupost al migdia; a les not\u00edcies, les locals es podien explicar en catal\u00e0; les not\u00edcies internacionals s’havien d’explicar en castell\u00e0). I com que el catal\u00e0 era la llengua per defecte de gaireb\u00e9 tothom que coneixia, vaig decidir aprendre aquest primer. Vaig tornar a Londres breument i a Londres vaig descobrir que un catedr\u00e0tic de la universitat de Sheffield, Alan Yates, havia acabat de publicar un llibre que es deia i es diu ‘Teach Yourself Catalan’, cosa que em va semblar miraculosa ja que tenia la impressi\u00f3 que era l’\u00fanica persona brit\u00e0nica que volia aprendre aquest idioma. Poc despr\u00e9s, vaig tornar al poble per una estada de sis mesos.<\/div>\n
<\/div>\n
A primera vista el catal\u00e0 em va semblar estrany, amb les seves combinacions complexes de pronoms febles (‘L’hi dono’) i verbs que de vegades acabaven en ‘eix’ (llegeixo) i de vegades no (‘llan\u00e7o’), amb els seus accents oberts i tancats, les seves \u00e7 i la di\u00e8resi; amb els seus part\u00edcips passats capriciosos i el seu pret\u00e8rit tan incre\u00efblement f\u00e0cil (vaig anar). Sonava rar, tamb\u00e9, amb les seves elles ampul\u00b7loses (‘ocell’, ‘lluna’, ‘Llu\u00eds Llach’); el seu ex\u00e8rcit de monos\u00edl\u00b7labs (‘poc’, ‘foc’, ‘boc’) i la xeix (‘xiuxiuejar’, ‘xandall’, ‘xalar”). Sonava com una barreja d’ones que es trencaven contra la sorra i un cloquejar brusc. Mentrestant, comen\u00e7ava a parlar amb la gent, la joventut de tota la qual havia transcorregut sota Franco; i llegia ficci\u00f3 en catal\u00e0 per primer cop, cosa que em va ensenyar que el catal\u00e0 tamb\u00e9 es parlava a Val\u00e8ncia i Mallorca, entre d’altres llocs; mirava una hist\u00f2ria de Catalunya en qu\u00e8 hi havia fotos de presidents catalans anteriors, de policia catalana, de bitllets de banc impresos en catal\u00e0, i a poc a poc se’m va acudir que alguna cosa inexplicablement equivocada i injusta havia tingut lloc en aquest rac\u00f3 d’Europa. Com era possible que tota aquesta hist\u00f2ria, tota aquesta literatura, tota aquesta gent que parlava aquesta llengua que cloquejava i esquitxava alhora no havien estat ni tan sols mencionades al pa\u00eds on vaig n\u00e9ixer? Com era possible que una cultura sencera hagu\u00e9s pogut ser amagada en plena vista de les generacions de turistes estrangers que havien inundat Catalunya durant les \u00faltimes tres d\u00e8cades? Una cultura, pel que veia, que havia produ\u00eft uns artistes de primera fila com ara Dal\u00ed i Mir\u00f3, sense que ning\u00fa sab\u00e9s que ells tamb\u00e9 havien pertangut a aquesta mateixa cultura catalana, una cultura que \u2013 com gaireb\u00e9 totes \u2013 havia absorbit influ\u00e8ncies estrangeres alhora que havia constru\u00eft una xarxa \u00edntima pr\u00f2pia (Dal\u00ed que rebia lli\u00e7ons de postura de Francesc Pujols; Mir\u00f3 que s’inspirava amb els poemes de Foix). Com ara possible que ning\u00fa que jo coneixia a Anglaterra, ning\u00fa tenia la m\u00e9s remota idea que tot aix\u00f2 existia? El meu cunyat em va aclarir alguns detalls. No havia vist una senyera fins que tenia 14 anys, de tan prohibida que havia estat. Els llibres en catal\u00e0 havien estat completament prohibits, amb l’excepci\u00f3 d’algun text religi\u00f3s, al llarg de les primeres d\u00e8cades de la dictadura; hi havia casos de gent llan\u00e7ada des dels tramvies per haver parlat en catal\u00e0, o apallissats per haver demanat el seu torn en una fleca en catal\u00e0 (per esmentar dos exemples documentats). Al principi de la Transici\u00f3, els pol\u00edtics catalans no podien viatjar a l’estranger en una capacitat oficial i els grups de teatre catalans no podien fer gires internacionals amb cartells que indicaven que eren, precisament, grups de teatre catalans. El que vull dir amb tot plegat \u00e9s que era obvi, totalment obvi fins i tot al noi poc viatjat i menys informat de 19 anys que jo era, que tot plegat era una immensa anomalia europea. Una anomalia, perqu\u00e8 havia estat reprimida amb una duresa que delatava una forta dosi d’odi per part de les autoritats centrals. I una anomalia, perqu\u00e8 si la catalanitat hagu\u00e9s sobreviscut fins al punt que continuava sent ben viva, era a causa de classes de catal\u00e0 clandestines, penjaments de banderes clandestins, impremtes clandestines, biblioteques personals clandestines, xerrameca clandestina; havia sobreviscut perqu\u00e8 molt\u00edssims catalans havien practicat la desobedi\u00e8ncia civil durant molts anys. Hi tenien la m\u00e0 trencada. I hi havia una altra cosa que feia que Catalunya fos an\u00f2mala…<\/div>\n
<\/div>\n
A finals dels anys seixanta, tres autocars van arribar al poble i en va baixar un poble andal\u00fas sencer: escenes semblants tenien lloc arreu de Catalunya fins a mitjan anys setanta. Al principi, aquest fenomen migratori va generar una actitud de ‘nosaltres i ells’, tant de part dels catalans com de la dels nouvinguts. Molts catalans fins i tot tenien problemes a l’hora d’entendre els accents del sud d’Espanya, i molts dels que provenien del sud, evidentment no entenien el catal\u00e0, i no tenien gaires possibilitats ni necessitats de fer-ho, at\u00e8s que la majoria treballava en feines que cansaven for\u00e7a, i el fet que socialment, feien pinya (tal com feien els catalans diguem-ne nadius). I la supressi\u00f3 del catal\u00e0 fins a finals del setanta tampoc no va ajudar gaire. Cada ‘b\u00e0ndol’ tenia una actitud de sentir-se una mica superior a l’altre. Per exemple, era habitual que diversos clients de la pastisseria regida pels pares de la meva dona insistien que se’ls adrec\u00e9s en castell\u00e0 fins i tot quan no hi havia cap problema de comprensi\u00f3 (per exemple, una senyora a qui se li havia dit que tal past\u00eds valia ‘trenta pessetes’ va insistir que li’n diguessin el preu en castell\u00e0: ‘treinta pesetas’). D’altra banda, hi havia catalans que gastaven un cert esnobisme envers els nouvinguts, tot declarant que tenien poca cultura i poques possibilitats d’integrar-se. Feli\u00e7ment, tot aix\u00f2 ja comen\u00e7ava a canviar. Hi havia cada cop m\u00e9s matrimonis mixtos. Els joves solien ser m\u00e9s inclusius que els seus pares i avis. (El meu cunyat em recomanar el llibre ‘Els altres catalans’, escrit originalment en castell\u00e0 per un ‘nouvingut’ que ja havia passat uns quants anys a Catalunya: Paco Candel; diria que ‘Els altres catalans \u2013un best-seller en tota regla a Catalunya\u2013 va marcar el comen\u00e7ament del desgla\u00e7 entre els catalans ‘nadius’ i els que havien arribat feia relativament poc.<\/div>\n
<\/div>\n
La meva dona i jo ens van acabar separant \u2013coses que passen\u2013 i vaig tornar a Londres durant quatre anys, on continuava llegint en catal\u00e0 i parlant amb amics catalans que visitaven la ciutat. El 1984 \u2013un altre t\u00edtol \u201corwelli\u00e0\u201d- vaig tornar a Catalunya, concretament a Barcelona, solter i per un temps indefinit. Hi havia hagut for\u00e7a canvis. Hi havia una r\u00e0dio i una televisi\u00f3 p\u00fabliques en llengua catalana. La Generalitat havia estat restaurada. M\u00e9s gent parlava catal\u00e0 i semblava que gaireb\u00e9 tothom l’entenia; o sigui, la tensi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels setanta anava desapareixent. Per\u00f2 des del punt de vista estranger Catalunya encara no existia. Els turistes solien anar cap a la costa, on una mena d’Espanya t\u00f2pica i falsa havia estat preparada especialment per a ells, sovint per empresaris catalans: \u201ctablaos\u201d mediocres, \u201csouvenirs\u201d taurom\u00e0quics, sangria a dojo. Quan els turistes s’arriscaven a visitar Barcelona, la gent els assenyalava, en part perqu\u00e8 n’hi havia tan pocs i en part perqu\u00e8 solien portar biquinis i banyadors…<\/div>\n
<\/div>\n
L’actitud del govern central envers Catalunya variava, al meu punt de vista, entre una toler\u00e0ncia a contracor i restriccions descarades. Per exemple, Madrid va bloquejar el senyal del segon canal p\u00fablic, el Canal 33 que es va haver d’emetre il\u00b7legalment fins que el govern central es va dignar a atorgar-lo una llic\u00e8ncia. O b\u00e9, Madrid feia esfor\u00e7os persistents per reduir l’\u00fas del catal\u00e0 a les escoles. Un any despr\u00e9s del 23-F, el govern va introduir la LOAPA, la Llei d’Harmonitzaci\u00f3 del Proc\u00e9s Auton\u00f2mic, la funci\u00f3 de la qual era limitar les compet\u00e8ncies de les comunitats aut\u00f2nomes en general, i les de Catalunya en particular. Madrid volia fer veure, em va semblar, que mirava Catalunya amb una mena d’indifer\u00e8ncia agressiva. L’arribada dels Jocs Ol\u00edmpics va marcar un abans i despr\u00e9s pel que feia a la relaci\u00f3 de Catalunya amb el govern central i, de fet, amb el m\u00f3n sencer. La divisi\u00f3 fins aleshores latent entre Catalunya i Espanya va comen\u00e7ar a mostrar-se. Quan el rei Juan Carlos va visitar l’estadi ol\u00edmpic, el 1989, el van xiular. La Crida va fer el que va poder per penjar pancartes que deien FREEDOM FOR CATALONIA als llocs on hi havia m\u00e9s c\u00e0meres 9 de televisi\u00f3. El catal\u00e0 va ser el quart idioma oficial dels Jocs, malgrat que els senadors del PP van afirmar que aix\u00f2 era ‘anticonstitucional’. I quan la Generalitat va publicar una s\u00e8rie d’anuncis a uns mitjans internacionals que deien que Barcelona era el capital d’un pa\u00eds que es deia Catalunya, molts espanyols es van enfadar (cosa que d\u00f3na peu a una pregunta \u00f2bvia: per qu\u00e8?).<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 potser la indicaci\u00f3 m\u00e9s gran de la divisi\u00f3 entre Catalunya i Espanya van ser les audi\u00e8ncies dels Jocs a la televisi\u00f3: 2 milions a Catalunya, amb una poblaci\u00f3 de sis milions; i vuit milions a Espanya, que tenia una poblaci\u00f3 de 40 milions i escaig. I \u2013\u00e9s clar\u2013 hi havia la detenci\u00f3 de 25 persones acusades de pert\u00e0nyer a Terra Lliure \u2013que ja s’havia auto-dissolt-; 17 de les quals van ser torturades, un fet que Madrid no va ni explicar ni va investigar. Una actitud que delatava una toler\u00e0ncia zero envers l’independentisme catal\u00e0 que no encaixava gens amb la llibertat d’expressi\u00f3 de pensaments, creences i opinions aparentment protegida per la Constituci\u00f3. A partir del 1992, un tipus diferent de turista va comen\u00e7ar a visitar Barcelona: turistes diguem\u00a0neoculturals que, tanmateix, criticaven tot all\u00f2 catal\u00e0 per qu\u00e8 el veien com a nacionalista en sentit m\u00e9s dret\u00e0 i xen\u00f2fob de la paraula. Tot el que \u00e9s catal\u00e0 perqu\u00e8, segons ells, \u00e9s ‘nacionalista’. Qualsevol fet que contradeia aquesta idea fixa, o b\u00e9 s’obviava o b\u00e9 es rebutjava. Per exemple, en una festa vaig sentir com una noia anglesa que estava parlant amb una catalana, li va demanar el nom. En sentir que la catalana es deia Jordina, l’anglesa va dir ‘No, no, d\u00f3na’m la versi\u00f3 espanyola del teu nom, si us plau’. O b\u00e9, una noia que vaig con\u00e8ixer i que havia viscut dos anys a Barcelona, em va dir: ‘No tinc res contra els catalans, per\u00f2 vull que em deixin viure a Espanya.’<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest tipus de mentalitat tancad\u00edssima \u2013 per no dir arrogant \u2013 era m\u00e9s que frustrant per qualsevol persona, com jo mateix, que parlava catal\u00e0, i coneixia la hist\u00f2ria de Catalunya i que llegia literatura en catal\u00e0. Em va semblar que aquesta gent vivia en un univers paral\u00b7lel, una realitat que jo no veia enlloc. I tamb\u00e9 sabia que el costat negatiu d’un cert catalanisme present als anys setanta – les queixes sobre els nouvinguts del sud etc. – estava a les acaballes. I que cada cop hi havia m\u00e9s independentistes catalans i que aquests solien ser d’esquerres i antiracistes i antifeixistes. La immensa majoria dels grups feixistes i racistes, d’altra banda, solien ser defensors a ultran\u00e7a d’Espanya. A m\u00e9s a m\u00e9s, no podia sin\u00f3 adonar-me que ara hi havia molta m\u00e9s gent nascuda fora de l’estat espanyol que havien apr\u00e8s el catal\u00e0. Entre els amics i coneguts i saludats avui en dia, per exemple, conec catalanoparlants d’Holanda, Alemanya, Cuba, Per\u00fa, Eslov\u00e8nia, Tx\u00e8quia, Tanz\u00e0nia, Senegal, Guinea-Conakry, It\u00e0lia, Gr\u00e8cia, \u00cdndia, Am\u00e8rica…i la Gran Bretanya. * Durant els primers anys del nou mil\u00b7lenni, alguna cosa comen\u00e7ava a canviar al m\u00f3n pol\u00edtic catal\u00e0. L’Estatut d’aleshores, o sigui, el segon Estatut des dels anys trenta, s’havia tornat clarament insuficient, en bona part perqu\u00e8 Madrid constantment bloquejava les transfer\u00e8ncies de compet\u00e8ncies acordades o fins i tot utilitzava les queixes de petits grupuscles anticatalans per bloquejar compet\u00e8ncies ja transferides. Com se sap, tots els partits al parlament de Catalunya menys el PP van confegir un tercer Estatut d’Autonomia que en el seu format original hauria atorgat a Catalunya el mateix estatus semi-federal del qual Euskadi havia gaudit ja durant molts anys. Va ser aprovat per refer\u00e8ndum a Catalunya, ribotejat amb rialletes per\u00f2 aprovat per les Corts espanyoles, i despr\u00e9s enviat pel PP i el Defensor del Poble, que era del PSOE, al Tribunal Constitucional, que va trigar quatre anys llargs per aniquilar-lo ben aniquilat. L’endem\u00e0, 1.100.000 persones van protestar als carrers de BCN sobre aquesta inger\u00e8ncia poc legal (segons l’article 152.2 de la Constituci\u00f3, l’Estatut retocat hauria d’haver estat aprovat una segona vegada per refer\u00e8ndum a Catalunya). La manifestaci\u00f3 va ser obviada tant pels mitjans espanyols com pels estrangers, tot i que va marcar el comen\u00e7ament del creixement crucial del moviment independentista catal\u00e0. Com se sap, els anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017 van veure una s\u00e8rie de manifestacions absolutament an\u00f2males al continent europeu. Mai, per\u00f2 mai en la hist\u00f2ria sencera d’Europa, una poblaci\u00f3 de set milions i mig d’habitants havia muntat manifestacions completament pac\u00edfiques d’entre un i dos milions de persones durant sis anys seguits. A m\u00e9s, mentre tot aix\u00f2 passava, el 2014, la Generalitat va organitzar una consulta no-vinculant sobre la independ\u00e8ncia, legal segons l’article 144 de l’Estatut d’Autonomia. Un portaveu del govern central va dir, foteta, que en el cas que tingu\u00e9s lloc seria una ‘barbacoa’.<\/div>\n
<\/div>\n
A la barbacoa, gaireb\u00e9 2,500,000 persones van votar, 81% d’ells a favor de la independ\u00e8ncia. El periodista Pere Mart\u00ed, que va publicar un llibre sobre la consulta, va dir en una entrevista a Catalunya R\u00e0dio que l’executiu espanyol s’havia quedat bocabadat, esbala\u00eft i sense paraules. Al cap i la fi, la seva actitud sempre havia estat la de fer veure que a Catalunya no passava res alhora que asseguraven a l\u00edders europeus preocupats per les manifestacions, que, en les paraules del Sr. Rajoy: ‘la immensa majoria de catalans volen romandre dins d’Espanya’. M\u00e9s endavant Madrid va inhabilitar el president de Catalunya, Artur Mas, la vice-presidenta i la consellera d’ensenyament i els va imposar multes d’entre 24,000\u20ac i 36,000\u20ac. Al setembre de 2017, els tres van rebre l’ordre de pagar una fian\u00e7a de 5,2 milions d’euros al cap de poques setmanes, sota l’amena\u00e7a de l’embargament dels seus patrimonis. Que acaben de ser embargats, per cert.<\/div>\n
<\/div>\n
Mentrestant el nou president, Carles Puigdemont, va anunciar que l’\u00fanica soluci\u00f3 pol\u00edtica a l’augment del vot independentista seria un refer\u00e8ndum vinculant. Va fer 18 intents formals de negociar aquest refer\u00e8ndum; Madrid no en volia ni parlar. De fet, va ser nom\u00e9s despr\u00e9s de la divuitena reuni\u00f3 \u2013 i aix\u00f2 m’ho va explicar Puigdemont en persona \u2013 que Madrid finalment va creure que el parlament tiraria endavant amb el refer\u00e8ndum. Tot i aix\u00f2, fins a l’\u00faltim moment Madrid va fer veure que no estava gens preocupat, ja que, segons l’executiu del PP, que ho va proclamar a tort i a dret, no hi hauria cap refer\u00e8ndum.<\/div>\n
<\/div>\n
Al 19 de setembre uns deu mil efectius de la Policia Nacional i la Gu\u00e0rdia Civil van ser traslladats a Catalunya. Van comen\u00e7ar a fer r\u00e0tzies a impremtes i diaris locals, tot buscant urnes i paperetes. El 20 de setembre, van escorcollar diverses conselleries, tot detenint 14 funcionaris de la Generalitat que van portar, emmanillats, a la caserna de la Gu\u00e0rdia Civil a BCN. Mentrestant, policies nacionals amb fusells de bales de goma (il\u00b7legals a Catalunya) van envoltar la seu de la CUP. Al setembre dia 29, el portaveu actual del \u201cGobierno\u201d, M\u00e9ndez de Vigo, va anunciar per en\u00e8sima vegada que no hi hauria cap refer\u00e8ndum per\u00f2 si la gent volia organitzar un p\u00edcnic, doncs endavant. El p\u00edcnic va tenir lloc a l’\u00fa d’octubre. Mai en la hist\u00f2ria recent d’Europa, tanta gent pac\u00edfica havia fet pinya per protegir uns col\u00b7legis electorals d’unes forces d’ordre que no dubtava a utilitzar una viol\u00e8ncia policial impensable contra civils indefensos. A l’Europa occidental, si m\u00e9s no, no s’havia vist una brutalitat oficial semblant des de fa quatre d\u00e8cades. Si la viol\u00e8ncia feia por, l’actitud dels representants de l’estat espanyol en feia encara m\u00e9s. Els pol\u00edtics mentien pels descosits als mitjans afins i als periodistes estrangers, que no podien creure el que sentien, a saber: que la policia havia actuat correctament, que si hi havia hagut viol\u00e8ncia era perqu\u00e8 la gent l’havia 14 provocada, que nom\u00e9s hi havia hagut dos ferits, que no hi havia hagut cap refer\u00e8ndum (de fet, 2,286,217 persones hi havien votat malgrat tot, 90,18% d’elles a favor de la independ\u00e8ncia). El rei espanyol, que va tenir una oportunitat perfecta per calmar els \u00e0nims, demanar disculpes per les ferides i els danys i tot seguit iniciar un di\u00e0leg, va resultar ser, al llarg d’un discurs autoritari i ple de mala bava que va xocar mitja Europa, un portaveu m\u00e9s del PP. En un intent d’evitar un empitjorament del conflicte, el president Puigdemont va intentar fer un pacte amb un Madrid que no va voler pactar res.<\/div>\n
<\/div>\n
Tot seguit, Puigdemont va autoritzar el parlament a prendre les mesures que consider\u00e9s necess\u00e0ries i d’aqu\u00ed la declaraci\u00f3 de la rep\u00fablica catalana independent, el divendres 17 d’octubre. * Pel que fa a les seq\u00fceles, tots les sabem: les indicacions que el govern central faria servir viol\u00e8ncia extrema en el cas que s’implement\u00e9s la rep\u00fablica; les detencions de l\u00edders c\u00edvics i consellers elegits democr\u00e0ticament; la fugida a l’exili del president i quatre consellers m\u00e9s, per internacionalitzar el conflicte; l’aplicaci\u00f3 abusiva i il\u00b7legal de l’article 155 de la Constituci\u00f3, que ha tancat el parlament, imposat eleccions auton\u00f2miques, traslladat bens culturals, i que a poc a poc va posant en marxa investigacions dels Mossos d’Esquadra, dels alcaldes, dels funcionaris i dels periodistes dels mitjans p\u00fablics, als quals s’han prohibit una tirallonga de frases que podrien ser interpretades com a declaracions pol\u00edtiques, de la mateixa manera que s’han prohibit lla\u00e7os grocs i fonts grogues.<\/div>\n
<\/div>\n
Catalunya ha deixat de somriure. Per\u00f2 el fet \u00e9s que, tard o d’hora, el que havia de passar \u2013el refer\u00e8ndum de l’\u00fa d’octubre- ha acabat passant. Com m\u00e9s temps no es busca una soluci\u00f3 seriosa a una situaci\u00f3 an\u00f2mala \u2013i dintre el marc de la democr\u00e0cia espanyola i de la Uni\u00f3 Europea, Catalunya ha estat l’anomalia m\u00e9s gran de totes\u2013 la situaci\u00f3 arribar\u00e0 a un punt en qu\u00e8 es torna m\u00e9s an\u00f2mala que mai. En qu\u00e8, per dir-ho aix\u00ed, la seva anormalitat esdevindr\u00e0 tan visible, tan \u00f2bvia, tan palesa i evident i manifesta i palpable, que ning\u00fa no el pot ni obviar ni ignorar, per molt que facin veure que aix\u00f2 \u00e9s el que estan fent. I aix\u00f2 \u00e9s on som ara mateix. De fet, el que ha aconseguit l’anomenat Proc\u00e9s \u00e9s que Catalunya sigui al mapa internacional, que arreu del planeta la gent s’ha assabentat de la seva exist\u00e8ncia, de la seva idiosincr\u00e0sia i dels seus problemes. Una condici\u00f3 imprescindible per a la independ\u00e8ncia futura. Sota una dictadura com la de Franco, es pot amagar qualsevol cosa, fins que una democr\u00e0cia posterior la tregui a la llum del dia. El problema \u00e9s que Madrid mai no ha volgut, durant quaranta anys de simulada democr\u00e0cia, treure la condici\u00f3 an\u00f2mala de Catalunya a la llum del dia. Tot el contrari: l’ha tractat com la gent de vegades tracta un pidolaire qualsevol: creient que si fas veure que ni el veus ni l’escoltes, desapareixer\u00e0. Per\u00f2 Catalunya no desapareixer\u00e0 pas, en bona part perqu\u00e8 deu ser l’\u00fanic pidolaire del m\u00f3n que d\u00f3na m\u00e9s diners del que rep. D’aqu\u00ed el gran error de Madrid, de tots els governs de Madrid: si no escoltes i no veus, no aprens res i acabes inventant explicacions que no tenen res a veure amb la realitat. L’explicaci\u00f3 que Madrid est\u00e0 donant ara per l’explosi\u00f3 de desobedi\u00e8ncia civil democr\u00e0tica que hi ha hagut recentment a Catalunya, \u00e9s que \u00e9s el resultat d’una conxorxa organitzada per quatre pol\u00edtics radicals i que nom\u00e9s cal eliminar aquests pol\u00edtics perqu\u00e8 tot torni a ser com abans. Madrid no ha volgut veure ni escoltar que a Catalunya hi ha un moviment immens a favor de la independ\u00e8ncia: segurament l’\u00fanic de les seves caracter\u00edstiques a tot Europa. Un moviment que consisteix en ciutadans provinents de totes les classes socials, de tots els or\u00edgens geogr\u00e0fics, i d’edats ben diferents. Ciutadans com ara l’alcalde d’Esponell\u00e0, un poble de 456 habitants a la comarca del Pla de l’Estany. A l’ \u00fa d’octubre, a Esponell\u00e0, com arreu de Catalunya, els habitants i la gent dels pobles propers van envoltar el col\u00b7legi electoral per evitar que la policia hi entr\u00e9s. Desenes d’efectius de la Gu\u00e0rdia Civil van obrir-se cam\u00ed entre la gent utilitzant la for\u00e7a, per\u00f2 l’urna ja havia estat amagada; van esbotzar les portes de l’ambulatori local, creient que l’urna hi era, per\u00f2 no. Mai no la van trobar. Dies despr\u00e9s, en una conversa amb un periodista local, l’alcalde va dir: ‘Ostres, per\u00f2 aquell dia hi havia tanta, tanta gent aqu\u00ed. M\u00e9s fins i tot que al nostre Dia de la Carbassa’. I Madrid creu que tot el que Catalunya necessita s\u00f3n cada cop m\u00e9s c\u00e0stigs per fer front a ‘radicals’ indesitjables com l’alcalde d’Esponell\u00e0.<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

UNA CONFER\u00c8NCIA DE MATTHEW TREE.\u00a0Ja aviso per endavant que \u00e9s una mica llarga, per\u00f2 val la pena. Confer\u00e8ncia explicant Catalunya als estudiants americans. Forma part dels Emma Dialogues, del Col\u00b7lectiu Emma. La seguiren una cinquantena d’estudiants vinguts de les universitats m\u00e9s presitigioses del EUA\u00a0a trav\u00e9s dels Consortium for Advanced Studies in Barcelona (CASB).\u00a0 En la […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[877],"tags":[31863],"class_list":["post-6409","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-catalunya"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Fn","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6409","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6409"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6409\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6410,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6409\/revisions\/6410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6409"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6409"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6409"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}