{"id":6308,"date":"2017-10-28T11:09:14","date_gmt":"2017-10-28T10:09:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6308"},"modified":"2017-10-28T12:38:05","modified_gmt":"2017-10-28T11:38:05","slug":"impossible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/10\/28\/impossible\/","title":{"rendered":"Impossible?"},"content":{"rendered":"
\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
En un article en la secci\u00f3 d’opini\u00f3 del diari EL PUNT\/AVUI del\u00a019 gener 2014, Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira\u00a0<\/strong>escrivia el text que reprodueixo a continuaci\u00f3. \u00c9s un text que em va agradar tant, que el vaig guardar. Avui \u00e9s un dia molt adient per relleg<\/span>ir-lo.<\/div>\n
Ahir va ser un dia hist\u00f2ric pels catalans. Tenim la Rep\u00fablica Catalana que comen\u00e7a a caminar i dependr\u00e0 dels catalans que es pugui anar fent gran. Dependr\u00e0 del poble, de la majoria del poble catal\u00e0 que diu que la vol, que la defensem. Perqu\u00e8 no ser\u00e0 f\u00e0cil i ser\u00e0 necess\u00e0ria tota mena de resist\u00e8ncia. Perqu\u00e8 ens esperen dies complicats, no ho podem pas negar. Per\u00f2 si hi ha una majoria de catalans que la volen i la volen construir amb ganes, la Rep\u00fablica Catalana ser\u00e0 una realitat i no nom\u00e9s un somni impossible, com escrivia en Carod-Rovira fa uns anys.<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n

Era impossible, segur<\/h1>\n<\/header>\n
\n
\n
\n
JOSEP-LLU\u00cdS CAROD-ROVIRA<\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
Era impossible, segur, que Catalunya fos independent. Per\u00f2 no es pot mantenir l’aigua, per sempre, dins un cistell de v\u00edmet<\/span><\/div>\n<\/div>\n

Era impossible, segur, que la legi\u00f3 estrangera francesa i les forces aerotransportades fossin derrotades i humiliades d’una manera sorprenent, inq\u00fcestionable, per unes tropes guerrilleres comandades per un revolucionari com Vo Nguyen Giap, amb el suport de la poblaci\u00f3, a Dien Bien Phu, el 1954. Era impossible, segur, que l’imperi franc\u00e8s, est\u00e8s pels cinc continents, comenc\u00e9s a desmembrar-se. Era impossible, segur, que Alg\u00e8ria, part integrant i irrenunciable de la naci\u00f3 francesa, aconsegu\u00eds la independ\u00e8ncia, el 1962, despr\u00e9s d’una guerra terrible. Era impossible, segur, que el Vietnam que s’havia imposat a Fran\u00e7a fes el mateix amb l’ex\u00e8rcit m\u00e9s poder\u00f3s del m\u00f3n, el nord-americ\u00e0, unifiqu\u00e9s el pa\u00eds i en proclam\u00e9s la independ\u00e8ncia. Era impossible, segur, que les fronteres europees establertes a la confer\u00e8ncia de Ialta, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, fossin modificades i els pa\u00efsos comunistes deixessin de ser-ho, comen\u00e7ant per R\u00fassia. Era impossible, segur, que el mur de Berl\u00edn s’enderroqu\u00e9s, enmig d’un entusiasme popular a banda i banda. Era impossible, segur, que l’Alemanya de l’Est pass\u00e9s a formar part de la UE, directament, sense cap requisit, en un proc\u00e9s mai no previst per ning\u00fa. Era impossible, segur, que la potent\u00edssima URSS esclat\u00e9s pels aires i caigu\u00e9s com una teringa de fitxes de d\u00f2mino. Era impossible, segur, que Est\u00f2nia, Let\u00f2nia i Litu\u00e0nia es convertissin en estats independents. I que Iugosl\u00e0via desaparegu\u00e9s del mapa dels estats vius per donar pas a diferents estats nacionals. Era impossible, segur, que Maced\u00f2nia fos independent, i que ho fossin Kosovo i Montenegro.<\/p>\n

Era impossible, segur, que Mandela fos alliberat a la p\u00e0tria de l’apartheid, despr\u00e9s de d\u00e8cades de pres\u00f3, i que n’esdevingu\u00e9s president. Era impossible, segur, que el pa\u00eds del Kukuxklan tingu\u00e9s un president negre, com Obama. Era impossible, segur, que en una societat tradicionalment amb tants prejudicis hom\u00f2fobs com Espanya, els matrimonis entre parelles del mateix sexe fossin legals i assumits amb normalitat. Era impossible, segur, que el rei d’Espanya i la seva fam\u00edlia, objecte de vassallatge acr\u00edtic, sobreprotecci\u00f3 legal i impunitat medi\u00e0tica, acabessin amb la p\u00e8rdua de simpatia popular i suport social i fossin, en canvi, v\u00edctimes de befa descarnada, cr\u00edtica desacomplexada i ridiculitzaci\u00f3 permanent. Era impossible, segur, que a Roma hi hagu\u00e9s un papa no europeu i no carca, sin\u00f3 senzill i hum\u00e0, que, a m\u00e9s, no visqu\u00e9s al Vatic\u00e0, sin\u00f3 en una resid\u00e8ncia a Roma. Era impossible, segur, que certes cap\u00e7aleres passessin a tenir, tamb\u00e9, una edici\u00f3 en llengua catalana del diari. Era impossible, segur, que els hereus ideol\u00f2gics del franquisme, farcits de corrupci\u00f3 pertot arreu, fossin el primer partit a Espanya, a les Balears i al Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n

Era impossible, segur, que l’home arrib\u00e9s a la lluna i en torn\u00e9s sa i estalvi. Era impossible, segur, poder parlar per un tel\u00e8fon que no fos fix, enviar-hi missatges de text i fer-hi videoconfer\u00e8ncies i, tot plegat, de franc. Era impossible, segur, veure un escrit en una llengua i, a l’instant, obtenir-ne la traducci\u00f3 autom\u00e0tica a una altra, de casa estant, asseguts davant la pantalla de l’ordinador. Era impossible, segur, de doblar l’esperan\u00e7a de vida a la majoria de pa\u00efsos, en menys d’un segle. Era impossible, segur, que malalties i problemes de salut que apareixien com a insalvables avui siguin guaribles i controlables. Era impossible, segur, que els atletes, any rere any, anessin batent tota mena de r\u00e8cords fins a l\u00edmits que semblaven inabastables per l’esp\u00e8cie humana. Era impossible, segur, que el PSC, un dels dos pilars del sistema de partits, s’an\u00e9s esfilagarsant tant com ara. Era impossible, segur, que Catalunya fos independent. Per\u00f2 no es pot mantenir l’aigua, per sempre, dins un cistell de v\u00edmet.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un article en la secci\u00f3 d’opini\u00f3 del diari EL PUNT\/AVUI del\u00a019 gener 2014, Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira\u00a0escrivia el text que reprodueixo a continuaci\u00f3. \u00c9s un text que em va agradar tant, que el vaig guardar. Avui \u00e9s un dia molt adient per rellegir-lo. Ahir va ser un dia hist\u00f2ric pels catalans. Tenim la Rep\u00fablica Catalana que […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[4336],"tags":[4336],"class_list":["post-6308","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-republica-catalana","tag-republica-catalana"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1DK","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6308","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6308"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6308\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6312,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6308\/revisions\/6312"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}