{"id":6262,"date":"2017-09-22T10:45:18","date_gmt":"2017-09-22T09:45:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6262"},"modified":"2017-09-22T10:45:18","modified_gmt":"2017-09-22T09:45:18","slug":"les-mans-brutes-de-rajoy","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/09\/22\/les-mans-brutes-de-rajoy\/","title":{"rendered":"Les mans brutes de Rajoy"},"content":{"rendered":"
<\/div>\n
\n
<\/a><\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Quan el diputat d’Esquerra Republicana,\u00a0<\/strong>Gabriel Rufi\u00e1n,\u00a0<\/strong>es va assabentar de tot el que passava a Barcelona aquest dimecres, va adre\u00e7ar-se a Rajoy i li va etzibar\u00a0durant la sessi\u00f3 de control:\u00a0\u201csaque sus\u00a0<\/b>sucias manos\u00a0<\/strong>de las instituciones catalanas\u201d<\/b>.<\/div>\n
<\/div>\n
Un partit com el PP, que \u00e9s el que he tingut m\u00e9s casos de corrupci\u00f3, no t\u00e9 l’autoritat moral per fer el que est\u00e0 fent. Un partit que no nom\u00e9s t\u00e9 les mans brutes, sin\u00f3 que en t\u00e9 les butxaques i tot ell est\u00e0 brut de tant arrossegar-se per les clavegueres de l’Estat, no pot defensar la legalitat de les seves actuacions i apel\u00b7lar constantment a la llei (a una llei feta a la seva mida i amb unes institucions que ha posat al seu servei) per defensar les seves desproporcionades actuacions d’aquests dies a Catalunya.<\/div>\n
<\/div>\n
Haur\u00edem de recordar al PP, als partits que li donen ple suport i als altres que callen com covards davant aquestes flagrants injust\u00edcies que no hi tenen dret a fer el que fan. Cap dret! Potser tenen la for\u00e7a, per\u00f2 no tenen la ra\u00f3, i ells ho saben.<\/div>\n
<\/div>\n
L’historiador\u00a0Josep Pinyol i Balasch\u00a0<\/b>ha escrit\u00a0<\/b>un text que resumeix prou b\u00e9 tot all\u00f2 que Catalunya ha hagut de passar. Ell defensa que \u00abel<\/i>\u00a0Parlament de Catalunya hauria d’aprovar una Apel\u00b7laci\u00f3 a les Nacions Unides que\u00a0<\/i>evidenci\u00ef<\/i>\u00a0que el poble catal\u00e0 ha exhaurit tots els recursos legals i pol\u00edtics possibles dins de l’Estat espanyol per exercir el seu dret a l’autodeterminaci\u00f3. Per tant es troba en una situaci\u00f3 de total indefensi\u00f3 davant dels poders espanyols i nom\u00e9s pot invocar a la comunitat internacional\u00a0<\/i>per a qu\u00e8<\/i>els drets com a poble que li reconeix el Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics.<\/p>\n

En aquesta apel\u00b7laci\u00f3 cal justificar la demanda recordant que Catalunya no \u00e9s una col\u00f2nia, per\u00f2 si un pa\u00eds annexat per dret de conquesta. L’any 1715 els Decrets de Nova Planta van annexar-la per la for\u00e7a al Regne de Castella, el qual va canviar el seu nom, l’any 1812, pel de Regne d’Espanya. Catalunya tenia constitucions, legislaci\u00f3, Parlament i Govern propis, \u00e9s a dir el mateix estatus pol\u00edtic que Portugal o Castella en temps de Felip II, Felip III i Felip IV. Es va establir un r\u00e8gim d’ocupaci\u00f3 militar presidit per un Capit\u00e0 General, seguit de l’intent d’assimilaci\u00f3 cultural i identit\u00e0ria, amb la persecuci\u00f3 de la nostra llengua. El poble catal\u00e0 ha resistit al llarg de tres segles, lluitant per recuperar les lleis i constitucions abolides el 1715. Aquesta resist\u00e8ncia va comportar tres guerres carlines i bombardeigs de Barcelona al segle XIX; les dictadures del General Primo de Ribera, la rebel\u00b7li\u00f3 militar de 1936, la guerra civil i el r\u00e8gim feixista del General Franco al segle XX. La proclamaci\u00f3 de la II Rep\u00fablica va permetre l’aprovaci\u00f3 de l’Estatut d’Autonomia de 1932.<\/i><\/div>\n

\u00a0<\/i><\/div>\n
En aquest document caldria recordar les condicions amb qu\u00e8 el poble catal\u00e0 va donar el seu consentiment a la Constituci\u00f3 espanyola de 1978. Sort\u00edem de quaranta anys de r\u00e8gim militar, s’havia restablert la Generalitat i la nova Carta Magna reconeixia l’exist\u00e8ncia de nacionalitats, tot i que es fonamentava en la unitat d’Espanya. Sobretot reconeixia de manera impl\u00edcita el poble catal\u00e0 com a subjecte pol\u00edtic perqu\u00e8 el seu Estatut d’Autonomia havia de ser pactat de manera bilateral al Congr\u00e9s i aprovat en refer\u00e8ndum de tots els ciutadans. En canvi els estatuts regionals eren lleis org\u00e0niques ordin\u00e0ries. Per\u00f2, despr\u00e9s del Cop d’Estat del 23-F, es va tractar l’autonomia catalana com una autonomia de r\u00e8gim com\u00fa; una naci\u00f3 que havia tingut l’estatut pol\u00edtic de Portugal era relegat al tractament d’una autonomia provincial com La Rioja o Cant\u00e0bria.<\/i><\/div>\n
\u00a0<\/i><\/div>\n
L’apel\u00b7laci\u00f3 a les Nacions Unides hauria de<\/i>\u00a0<\/i><\/strong>recordar que<\/i>\u00a0<\/i><\/strong>El Parlament de Catalunya va voler canviar aquesta evoluci\u00f3 auton\u00f2mica amb un nou Estatut, que va ser aprovat el setembre\u00a0<\/i>del 2005<\/i>. Aquesta aprovaci\u00f3 va desencadenar una greu campanya anticatalana de tints xen\u00f2fobs en la que van participar totes les institucions de l’Estat espanyol, incl\u00f2s l’Estat Major de l’ex\u00e8rcit. L’Estatut va ser aprovat al Congr\u00e9s de Diputats espanyol, despr\u00e9s de profundes retallades acceptades per la part catalana. Finalment va ser aprovat en refer\u00e8ndum pel poble catal\u00e0, l’any 2006.<\/p>\n

El Partit Popular, impulsor de la campanya xen\u00f2foba va impugnar l’Estatut aprovat en refer\u00e8ndum davant el Tribunal Constitucional<\/i>.\u00a0<\/b><\/i><\/strong>La rigorosa legalitat de la part catalana va ser contestada per la prevaricaci\u00f3 del Tribunal Constitucional espanyol que va modificar l’Estatut de Catalunya amb la seva sent\u00e8ncia de l’any 2010. Aquesta modificaci\u00f3 vulnera l’article 152.2 de la Constituci\u00f3 Espanyola que estableix:\u00a0<\/i>“una vegada hagin estan sancionats i promulgats els respectius Estatuts, nom\u00e9s podran ser modificats mitjan\u00e7ant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjan\u00e7ant refer\u00e8ndum entre els electors inscrits en els censos corresponents”.\u00a0<\/i><\/em>El Tribunal Constitucional no podia modificar l’Estatut, nom\u00e9s podia d’ordenar la repetici\u00f3 de tot el procediment, que culmina en un nou refer\u00e8ndum.<\/p>\n

El resultat \u00e9s que Catalunya es regeix per un Estatut diferent del que van aprovar els seus ciutadans.<\/i>\u00a0<\/i><\/strong>El Regne d’Espanya, mitjan\u00e7ant el seu T.C., ha reinterpretat de manera unilateral la Constituci\u00f3 de 1978. Ara nega l’exist\u00e8ncia del poble catal\u00e0, al que titlla de “subesp\u00e8cie”. Nom\u00e9s reconeix la sobirania de les Corts espanyoles, en les que els catalans sempre estem en minoria, en una situaci\u00f3 de total indefensi\u00f3.<\/p>\n

Finalment la den\u00fancia davant la comunitat internacional hauria d’explicar que la indignaci\u00f3 davant la sent\u00e8ncia del T.C. va fer sortir m\u00e9s d’un mili\u00f3 de persones al carrer el juliol de 2010 a protestar. L’any 2012 un mili\u00f3 i mig de catalans es van manifestar a favor de la independ\u00e8ncia. El President de la Generalitat va convocar eleccions anticipades que van ser guanyades pels partidaris d’una consulta sobre la independ\u00e8ncia. Dos ter\u00e7os dels nous diputats van aprovar la Declaraci\u00f3 de Sobirania que proclama que el poble catal\u00e0 \u00e9s subjecte hist\u00f2ric i pol\u00edtic<\/i>,\u00a0<\/b><\/i><\/strong>per tant protegit pel Pacte Internacional dels Drets Pol\u00edtics i Civils.<\/p>\n

Amb la Declaraci\u00f3 de Sobirania el poble catal\u00e0 ha abjurat del consentiment a la Constituci\u00f3 espanyola. L’any 2013 prop de dos milions de catalans van fer una cadena humana de 400 quil\u00f2metres evocant la dels Pa\u00efsos B\u00e0ltics per independitzar-se de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. L’any 2014 una massa humana m\u00e9s gran encara va fer la concentraci\u00f3 de protesta m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria d’Europa a les dues principals avingudes de Barcelona. El Govern espanyol ha ignorat totalment aquestes protestes populars i els resultats electorals.<\/p>\n

El Tribunal Constitucional ha anul\u00b7lat la Declaraci\u00f3 de Sobirania i el Congr\u00e9s dels Diputats va refusar la petici\u00f3 d’un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia presentada pel Parlament de Catalunya amb el 80% dels vots. La majoria del Parlament catal\u00e0 va aprovar una llei de consultes no referend\u00e0ries i la celebraci\u00f3 d’una d’aquestes sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya. El Govern espanyol ha declarat il\u00b7legal aquesta llei fins i tot abans d’estar redactada i la convocat\u00f2ria d’una consulta sobre la independ\u00e8ncia. L’ha impugnada davant del Tribunal Constitucional que s’ha reunit d’urg\u00e8ncia, fet que no havia passat en els seus 36 anys d’exist\u00e8ncia, per a suspendre-la i tot fa preveure que la declarar\u00e0 anticonstitucional.<\/p>\n

Davant d’<\/i>aquests fets<\/i>\u00a0el Parlament de Catalunya, representant legal del poble catal\u00e0, apel\u00b7la a l’Assemblea General de les Nacions Unides, al seu Consell de Seguretat i al Secretari General perqu\u00e8 siguin conscients de la dram\u00e0tica hist\u00f2ria de Catalunya des de 1714 i de la seva situaci\u00f3 d’indefensi\u00f3 actual davant dels poders espanyols per tal que instin al Regne d’Espanya a complir l’article primer del Pacte Internacional sobre Drets Civils i Pol\u00edtics que ha signat i que estableix:\u00a0<\/i>“Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminaci\u00f3. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut pol\u00edtic i procuren tamb\u00e9 pel seu desenvolupament, econ\u00f2mic, social i cultural”.<\/i><\/em>\u00a0Tamb\u00e9 cal demanar que les Nacions Unides arbitrin la manera com el poble catal\u00e0 ha de realitzar el refer\u00e8ndum<\/i>\u00a0d\u2019autodeterminaci\u00f3.<\/i><\/p>\n

Les Nacions Unides tenen el Comit\u00e8 de Descolonitzaci\u00f3 per decidir els casos de les nacions colonitzades, per\u00f2 no hi ha un comit\u00e8 an\u00e0leg pel casos d’annexi\u00f3 for\u00e7osa d’un pa\u00eds. Aquesta abs\u00e8ncia dificultar\u00e0 la tramitaci\u00f3 d’una apel\u00b7laci\u00f3 del Parlament de Catalunya. Per\u00f2 la seva aprovaci\u00f3 tindr\u00e0 una profunda influ\u00e8ncia en la internacionalitzaci\u00f3 del proc\u00e9s perqu\u00e8 el plantejaria en termes de dret internacional. D’aquesta manera el conflicte catal\u00e0 deixaria de ser vist com un plet pol\u00edtic intern espanyol, recorregut totalment exhaurit, i prendria el caire d’una reclamaci\u00f3 d’autodeterminaci\u00f3\u201d.<\/i><\/div>\n

\u00a0<\/i><\/div>\n
Josep Pinyol i Balasch<\/b><\/div>\n
Historiador i empresari<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 Quan el diputat d’Esquerra Republicana,\u00a0Gabriel Rufi\u00e1n,\u00a0es va assabentar de tot el que passava a Barcelona aquest dimecres, va adre\u00e7ar-se a Rajoy i li va etzibar\u00a0durant la sessi\u00f3 de control:\u00a0\u201csaque sus\u00a0sucias manos\u00a0de las instituciones catalanas\u201d. Un partit com el PP, que \u00e9s el que he tingut m\u00e9s casos de corrupci\u00f3, no t\u00e9 l’autoritat moral per […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[429],"tags":[31838],"class_list":["post-6262","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-democracia","tag-democracia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1D0","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6262","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6262"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6262\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6263,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6262\/revisions\/6263"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6262"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6262"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6262"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}