{"id":6209,"date":"2017-08-20T15:50:02","date_gmt":"2017-08-20T14:50:02","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6209"},"modified":"2017-08-20T16:03:42","modified_gmt":"2017-08-20T15:03:42","slug":"atemptat-a-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/08\/20\/atemptat-a-barcelona\/","title":{"rendered":"ATEMPTAT A BARCELONA"},"content":{"rendered":"

<\/a>No fa gaires dies que vaig escriure aquest poema que podreu llegir a continuaci\u00f3. No tenia cap motiu aparent per escriure’l. Em vaig aixecar del llit amb aquesta idea al cap \u00a0i, sense pensar-m’ho massa, em vaig posar a escriure. No \u00e9s un bon poema, ni pret\u00e9n ser-ho. Simplement expresso el qu\u00e8 en un moment determinat sentia.<\/p>\n

No hi havia hagut cap atemptat aquell dia. Aparentment no era motivat per res en concret que jo conegu\u00e9s. No havia passat res el dia bans. No s\u00e9 per quin motiu em va sorgir de dins escriure aquell dia aquest poema. El vaig penjar al blog a la p\u00e0gina que tinc reservada a la poesia i all\u00e0 el vaig deixar.<\/p>\n

Avui se m’ha fet present. Com si hagu\u00e9s estat una intu\u00efci\u00f3. Se m’ha fet present, actual, viu. Tristament actual. tristament viu. Tristament colpidor. El podem aplicar a Barcelona o a qualsevol altre lloc. Un atemptat significa el mateix a qualsevol lloc: morts, ferits, fam\u00edlies colpides, sang, la vida quotidiana totalment distorsionada, sofriment, ll\u00e0grimes, por, desitjos de venjan\u00e7a, trencaments, inquietuds…<\/p>\n

En el fons de tot plegat no es tracta ni de religions, ni d\u2019ideologies, ni de creences. No es tracta de posar barreres. No es tracta de posar etiquetes. Es tracta de ser bona o mala persona. Es tracta de creure i estimar les persones o no. Es tracta de tenir sensibilitat i creure en la humanitat o no creure-hi.<\/p>\n

 <\/p>\n

ATEMPTAT<\/strong><\/div>\n
Un altre atemptat.<\/div>\n
\u00c9s indiferent on sigui. La sang ho taca tot altre cop.<\/div>\n
Les persones s\u00f3n les mateixes arreu i la sang \u00e9s vermella arreu.<\/div>\n
Per molt que alguns embrutin tot el que toquen<\/div>\n
sempre hi haur\u00e0 alg\u00fa disposat a netejar.<\/div>\n
Per molt baix que ens vulguin fer arribar<\/div>\n
sempre hi haur\u00e0 l\u2019intern desig de surar.<\/div>\n
Per fort que sigui el corrent de brut\u00edcia<\/div>\n
sempre es desplegar\u00e0 un pont salvador davant nostre.<\/div>\n
Trobarem les forces necess\u00e0ries<\/div>\n
i els aliats que ens ajudin a sortir d\u2019aquesta trag\u00e8dia<\/div>\n
a la que alguns malvats ens porten.<\/div>\n
Sang ben vermella, encara calenta.<\/div>\n
Dolor subterrani, \u00edntim i silenci\u00f3s.<\/div>\n
Plors dissimulats i ll\u00e0grimes regalimant rostre avall<\/div>\n
i uns ulls demanant, si us plau, una mica de solidaritat,<\/div>\n
d\u2019acompanyament.<\/div>\n
Emocions descontrolades que afloren arreu,<\/div>\n
pels porus de tot el cos i, sobretot, del cor.<\/div>\n
Dures escenes arreu,<\/div>\n
orfes agafats al coll de la mare morta.<\/div>\n
Germans i amics separats per sempre m\u00e9s.<\/div>\n
Rostres inoblidables de qui es queda<\/div>\n
per suportar el buit profund de l\u2019abs\u00e8ncia sense retorn.<\/div>\n
Per\u00f2 a poc a poc tothom torna a casa<\/div>\n
i la ciutat s\u2019envolta de silenci.<\/div>\n
Per\u00f2, a poc a poc la vida triomfa<\/div>\n
i, com sempre, l’esperan\u00e7a esdev\u00e9 l\u2019\u00fanica eina necess\u00e0ria.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
I per acabar la reflexi\u00f3, \u00a0voldria aportar el que una\u00a0persona amiga -a qui segueixo i llegeixo sempre-, ha sabut expressar molt millor que jo tot aix\u00f2 que jo sento. Es tracta de\u00a0SANTIAGO AGRELO MART\u00cdNEZ<\/a>, un francisc\u00e0 gallec arquebisbe de T\u00e0nger. Va ser nomenat arquebisbe de T\u00e0nger per Benet XVI en 2007, quan era bisbe a la di\u00f2cesi d’Astorga i professor a l’Institut Teol\u00f2gic de Compostel\u00b7la. Cal llegir-lo. Cal seguir-lo. \u00c9s un profeta dels nostres temps. Va escriure aix\u00f2 al seu Facebook:<\/div>\n

\u00abNadie nace despreciando a los dem\u00e1s. A despreciar se aprende.
\nNadie nace odiando. A odiar se aprende.
\nNadie nace con un arma en la mano. A matar se aprende.
\nEl\u00a0lenguaje es el instrumento fundamental en esa escuela.
\nAl ser humano, al otro, lo etiquetamos, lo deshumanizamos, lo disolvemos en las s\u00edlabas de un predicado: “ladr\u00f3n”, “corrupto”, “puta”, “sudaca”, “drogadicto”, “borracho”, “negro”, “mafioso”, “jud\u00edo”, “terrorista”, “ilegal”, “irregular”, “moro”.
\nCualquiera puede entender que en esa misma escuela de odios y muerte ser\u00eda posible ense\u00f1ar a respetar la dignidad de todos, a amar a todos, a proteger la vida de todos.
\nHe dicho “cualquiera”, dando as\u00ed a entender que no hace falta ser cristiano para percibir la grandeza humana del camino que se propone y su eficacia para construir un futuro digno del hombre..
\nPero si hablo a cristianos, entonces tengo que recordarles lo que no es negociable para nosotros: El amor a todos, con especial referencia a los enemigos, y el perd\u00f3n ofrecido, a todos, no siete veces, sino setenta veces siete, es decir, siempre.
\nY visto que, seg\u00fan parece, para los terroristas no hay nada m\u00e1s deseable que el infierno, me atrever\u00e9 a dejar aqu\u00ed las palabras de Jes\u00fas: “Padre, perd\u00f3nales, porque no saben lo que hacen”.<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No fa gaires dies que vaig escriure aquest poema que podreu llegir a continuaci\u00f3. No tenia cap motiu aparent per escriure’l. Em vaig aixecar del llit amb aquesta idea al cap \u00a0i, sense pensar-m’ho massa, em vaig posar a escriure. No \u00e9s un bon poema, ni pret\u00e9n ser-ho. Simplement expresso el qu\u00e8 en un moment […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2118,284,2941],"tags":[31836],"class_list":["post-6209","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-fanatismes","category-terrorisme","category-vida-i-mort","tag-terrorisme"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1C9","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6209","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6209"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6209\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6217,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6209\/revisions\/6217"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6209"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6209"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}