![](\"https:\/\/i0.wp.com\/imatges.vilaweb.cat\/nacional\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/Captura-de-pantalla-2017-08-10-a-les-21.22.57-10212323-604x270.png?resize=376%2C168&ssl=1\")
<\/p>\n<\/p>\n
A Xirinacs se l\u2019ha titllat de tot, molts se l\u2019han volgut apropiar i portar-lo al seu terreny. Se l\u2019ha volgut classificar, per\u00f2 Xirinacs fou un home inclassificable, \u00fanic. D\u2019aquells que no caben en cap calaix.<\/p>\n
Acabo de llegir a VilaWeb<\/a> <\/b>un article que val la pena. Si, voleu, us estalvio anar-hi i us el reprodueixo aqu\u00ed. Si el llegim amb atenci\u00f3 podrem comprendre com en aquests moments en farien molta falta uns quants Xirinacs.<\/p>\n ———————————————————————————————————————————<\/p>\n Tal dia com avui de fa deu anys, Llu\u00eds Maria Xirinacs va fer el seu darrer \u2018acte de sobirania\u2019. Tenia setanta-cinc anys i havia decidit passar els seus \u00faltims dies en solitud, tal com deia la nota que duia a la butxaca quan, l\u201911 d\u2019agost de 2007, van trobar el seu cos sense vida al paratge de Can Pegot, a Ogassa, sota la muntanya de Sant Aman\u00e7. Referent de la lluita antifranquista i independentista, va ser un precursor de la desobedi\u00e8ncia civil al nostre pa\u00eds.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n En un calaix del seu despatx de la Fundaci\u00f3 Randa, va deixar escrit que volia acabar els seus dies \u2018en la soledat i el silenci\u2019. Ara b\u00e9, lluitador incansable, tamb\u00e9 va deixar-hi un \u00faltim testament pol\u00edtic, l\u2019Acte de sobirania<\/i>:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n He viscut esclau setanta-cinc anys Llu\u00eds M. Xirinacs<\/b> La mort de Xirinacs va causar una gran commoci\u00f3, sobretot per la determinaci\u00f3 expressada fins al darrer moment. Segons els seus companys de la Fundaci\u00f3 Randa, m\u00e9s que un su\u00efcidi, Xirinacs es va deixar morir quan ja es trobava molt feble.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n Del seminari a l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong><\/b><\/span><\/span><\/span> L\u201911 de mar\u00e7 de 1966, va participar en la tancada dels caputxins de Sarri\u00e0, \u2018La caputxinada\u2019, i en la posterior fundaci\u00f3 del Sindicat Democr\u00e0tic d\u2019Estudiants. Per aquests fets, el bisbe el va expulsar definitivament de la di\u00f2cesi de Solsona i, de fet, va esdevenir el primer capell\u00e0 a rebutjar la paga de l\u2019estat. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n Entre els anys seixanta i setanta, va fer cinc vagues de fam m\u00e9s, va ser un dels impulsors de l\u2019Assemblea de Catalunya i el r\u00e8gim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974-75). Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-viol\u00e8ncia, va romandre a peu dret davant la porta de la pres\u00f3 Model de Barcelona dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va aprovar la llei de l\u2019amnistia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n El senat i el no a la constituci\u00f3 <\/strong><\/b><\/span><\/span><\/span> El retorn al carrer<\/strong><\/b><\/span><\/span><\/span> Sempre va advocar per la independ\u00e8ncia dels Pa\u00efsos Catalans, i l\u2019any 2000 va fer una vaga de fam a la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona per a defensar-la. Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional espanyola per un delicte d\u2019enaltiment del terrorisme perqu\u00e8 l\u2019Onze de Setembre del 2002, en un discurs al Fossar de les Moreres, es va declarar \u2018amic d\u2019ETA\u2019, amb la intenci\u00f3 de posar en relleu que, d\u2019acord amb els principis no violents que havia defensat tota la seva vida, no totes les viol\u00e8ncies eren iguals.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n El 2005, va ser detingut quan va acudir a renovar-se el carnet d\u2019identitat i el van empresonar. De primer, a la Model, unida per sempre a la seva figura com a captaire de la pau en l\u2019\u00e8poca de la lluita per l\u2019amnistia dels presos franquistes; i despr\u00e9s, a Can Brians. Una r\u00e0pida i intensa mobilitzaci\u00f3 ciutadana, amb la intervenci\u00f3 tamb\u00e9 de diversos partits pol\u00edtics, va fer que hi pass\u00e9s tot just unes hores, a pres\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n Durant els seus \u00faltims anys, Llu\u00eds Maria Xirinacs va continuar treballant des d\u2019iniciatives com la Fundaci\u00f3 Randa, sorgida de la fusi\u00f3 entre la Fundaci\u00f3 Tercera Via i l\u2019Escola d\u2019Estudis Pol\u00edtics Randa, o l\u2019Arbre d\u2019Assemblees del Poble. Entre altres coses, feia cursos per a donar a con\u00e8ixer Glob\u00e0lium, un sistema filos\u00f2fic i de pensament ideat per ell mateix.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/a> Avui fa deu anys de l\u2019Acte de Sobirania de Llu\u00eds Maria Xirinacs<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n
L’11 d’agost de 2007 es va trobar al paratge de Can Pegot, a Ogassa, el cos sense vida de l’activista i pol\u00edtic antifranquista, fil\u00f2sof i independentista.<\/b><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n
\nen uns Pa\u00efsos Catalans
\nocupats per Espanya, per Fran\u00e7a (i per It\u00e0lia)
\ndes de fa segles.
\nHe viscut lluitant contra aquesta esclavitud
\ntots els anys de la meva vida adulta.
\nUna naci\u00f3 esclava, com un individu esclau,
\n\u00e9s una vergonya de la humanitat i de l\u2019univers.
\nPer\u00f2 una naci\u00f3 mai no ser\u00e0 lliure
\nsi els seus fills no volen arriscar
\nllur vida en el seu alliberament i defensa.
\nAmics, accepteu-me
\naquest final absolut victori\u00f3s
\nde la meva contesa,
\nper contrapuntar la covardia
\ndels nostres l\u00edders, massificadors del poble.
\nAvui la meva naci\u00f3
\nesdev\u00e9 sobirana absoluta en mi.
\nElls han perdut un esclau.
\nElla \u00e9s una mica m\u00e9s lliure,
\nperqu\u00e8 jo s\u00f3c en vosaltres, amics!<\/span><\/span><\/i><\/span><\/p>\n
\n6 d\u2019agost del 2007\u2019<\/span><\/span><\/span><\/p>\n
\nLlu\u00eds Maria Xirinacs va n\u00e9ixer a Barcelona el 1932, i a vint-i-dos anys va fer-se sacerdot. Quan en tenia trenta-quatre, va rebutjar els diners que l\u2019estat donava a l\u2019Esgl\u00e9sia i va portar comen\u00e7ar una vaga de fam contra la vinculaci\u00f3 entre l\u2019Esgl\u00e9sia i l\u2019estat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n
\nEl 1977, amb les primeres eleccions democr\u00e0tiques espanyoles, Xirinacs s\u2019hi va presentar com a independent i, amb m\u00e9s de mig mili\u00f3 de vots, va arribar a ser senador per Barcelona. Explicava, per\u00f2, que no tenia cap intenci\u00f3 d\u2019esdevenir un \u2018professional de la pol\u00edtica\u2019. Va participar activament en el debat constituent mitjan\u00e7ant esmenes i, m\u00e9s endavant, tamb\u00e9 en el debat estatutari. Conscient, per\u00f2, de les limitacions del text, es va posicionar a favor del no en el refer\u00e8ndum sobre la constituci\u00f3 espanyola.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n
\nEl 1980 va abandonar la pol\u00edtica activa, tot i que no va deixar la lluita, i va comen\u00e7ar a estudiar un nou model social i pol\u00edtic des del Centre d\u2019Estudis Joan Bardina, juntament amb Agust\u00ed Chalaux. S\u00ed que va deixar el sacerdoci, l\u2019any 1990. El 2000 va tornar a protestar de manera activa per la independ\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n