ECHAR RA\u00cdCES<\/a> -editat per Trotta Editorial- on diu que “l’arrelament \u00e9s, pot ser, la necessitat m\u00e9s important i m\u00e9s desconeguda de l’\u00e0nima humana. \u00c9s una de les m\u00e9s dif\u00edcils de definir. Un \u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 una arrel a trav\u00e9s de la seva participaci\u00f3 real, activa i natural en l’exist\u00e8ncia d’una col\u00b7lectivitat que conserva vius certs tresors del passat i certs pressentiments de l’avenir. Participaci\u00f3 natural, \u00e9s a dir, aportada autom\u00e0ticament pel lloc, el naixement, la professi\u00f3, el contorn. T\u00e9 necessitat de rebre la quasi totalitat de la seva vida moral, intel\u00b7lectual, espiritual per mitj\u00e0 dels ambients dels quals naturalment forma part”.<\/p>\nNo ens desenvolupem en el buit. Som -i volem seguir sent- catalans oberts al m\u00f3n per\u00f2 som d’aqu\u00ed. Respectem totes les P\u00e0tries per\u00f2 nosaltres tenim la nostra i volem que sigui respectada. Ser catal\u00e0 requereix voler ser-ho, voluntat de ser-ho i de seguir sent-ho. No cal haver-hi nascut. Nom\u00e9s cal voler-ne ser. Requereix tamb\u00e9 un continu per\u00f2 pudor\u00f3s preguntar-se a si mateix: qu\u00e8 \u00e9s ser catal\u00e0? Potser l’important no sigui arribar a una resposta, sin\u00f3 el fet d\u2019anar-s\u2019ho preguntant, anar mastegant, rumiant i conreant afectuosament i amb paci\u00e8ncia la pregunta.<\/p>\n
Diuen que una vegada hi havia tres cecs que estaven davant d\u2019un elefant.
\nUn d\u2019ells li va palpar la cua i va dir:
\n\u2013 \u00c9s una corda.
\nUn altre cec va acariciar una pota de l\u2019elefant i va opinar:
\n\u2013 \u00c9s una columna.
\nI el tercer cec va recolzar la m\u00e0 en el cos de l\u2019elefant i va dir:
\n\u2013 \u00c9s una paret.<\/p>\n
La nostra visi\u00f3 del m\u00f3n acostuma a ser sempre molt parcial, molt localista i molt deformada. A vegades molt curta de vista, per culpa de la nostra educaci\u00f3, de les nostres manies, dels nostres costums, de la nostra deformaci\u00f3 professional, de les nostres creences, etc. Som tan parcials que som incapa\u00e7os de veure la globalitat. El m\u00f3n actual fa que aix\u00f2 canvi\u00ef, gr\u00e0cies a la globalitzaci\u00f3, a internet, gr\u00e0cies al fet que el m\u00f3n es fa cada dia m\u00e9s petit perqu\u00e8 de seguida ho sabem tot i ho sabem immediatament. No s\u00e9 si per sort o per desgr\u00e0cia. Per\u00f2 les coses s\u00f3n aix\u00ed i ho seran encara cada dia m\u00e9s.<\/p>\n
Ser\u00e0 una sort si sabem tenir m\u00e9s perspectiva de les coses, del m\u00f3n global, dels problemes mundials, si sabem buscar solucions comunes, solucions globals.<\/p>\n
I ser\u00e0 una desgr\u00e0cia per a nosaltres si no tenim en compte els valors concrets, si menyspreem els costums propis, la nostra llengua, el nostre petit pa\u00eds, el gust d\u2019all\u00f2 que \u00e9s propi.<\/p>\n
Un arbre sense arrels no pot viure, per\u00f2 un arbre sense rames que mirin al cel i que mirin m\u00e9s enll\u00e0, tampoc viu\u2026<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El m\u00f3n canvia, la vida canvia. Els grans pensem que els temps d’abans eren millors i els joves pensen el contrari. Probablement no \u00e9s ni una cosa ni l’altra. El temps d’abans era previsible, la vida era molt pautada, ordenada, menys m\u00f2bil, els canvis es produ\u00efen lentament, tot era m\u00e9s estable i segurament m\u00e9s previsible; […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[31827],"class_list":["post-6175","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1BB","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6175","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6175"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6176,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6175\/revisions\/6176"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/0\/01\/Geokeys.jpg\/270px-Geokeys.jpg\")
El m\u00f3n canvia, la vida canvia. Els grans pensem que els temps d’abans eren millors i els joves pensen el contrari. Probablement no \u00e9s ni una cosa ni l’altra. El temps d’abans era previsible, la vida era molt pautada, ordenada, menys m\u00f2bil, els canvis es produ\u00efen lentament, tot era m\u00e9s estable i segurament m\u00e9s previsible; la societat potser era menys lliure. El temps d’abans al qual em refereixo -no pas 1000 anys enrere-, \u00e9s el temps de quan jo era nen. Era un temps en qu\u00e8 la societat, a trav\u00e9s dels costums i de les tradicions, assenyalava camins. Tamb\u00e9 marcava molts m\u00e9s l\u00edmits d\u2019all\u00f2 qu\u00e8 es podia fer o no: com vestir-se, com presentar-se en p\u00fablic, quines paraules es podien dir en veu alta i quines nom\u00e9s eren pr\u00f2pies de l’\u00e0mbit dom\u00e8stic o d’amistats; en fi, hi havia un mapa i uns codis d’aquelles coses que l’individu podia permetre\u2019s a si mateix i les que no, senzillament perqu\u00e8 aix\u00f2 no es feia o no estava b\u00e9 i punt.<\/p>\n