![](\"https:\/\/olallamartoschoclan.files.wordpress.com\/2015\/02\/trabajo-1.jpg?resize=413%2C229\")
<\/p>\n<\/p>\n
La famosa maledicci\u00f3 b\u00edblica que diu que \u00ab<\/b><\/i>e<\/b><\/i>t guanyar\u00e0s el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perqu\u00e8 ets pols, i a la pols tornar\u00e0s<\/b><\/i>\u00bb <\/b><\/i>no s\u00e9 si a hores d\u2019ara \u00e9s tanta maledicci\u00f3, almenys pel que fa a moltes parts del m\u00f3n on els m\u00e8todes i les condicions de treball han canviat molt . Moltes feines ara ja no fan suar, s\u00f3n prou dignes i, per tant, dignifiquen la persona, milloren la societat i la transformen en un lloc molt m\u00e9s atraient del que era segles anteriors. Perqu\u00e8 treballar, el que es diu treballar, a la majoria de gent no li toca altre remei si vol menjar i tenir l\u2019imprescindible. De totes maneres, ara moltes feines ja no es fan amb els m\u00fasculs i ja no cansen el cos com cansaven anys enrere. Cada vegada m\u00e9s les feines es fan amb el cap, amb m\u00e0quines sofisticades i deixem pels robots les feines m\u00e9s rutin\u00e0ries i pesades. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n Per\u00f2 malauradament encara no sempre \u00e9s aix\u00ed, ni aqu\u00ed ni en molts llocs del m\u00f3n on el treball encara no \u00e9s prou digne ni, per tant, dignifica. Aquesta \u00e9s la lluita que simbolitza el primer de Maig, lluita que segurament encara haur\u00e0 de durar molts anys. Per desgr\u00e0cia sempre hi haur\u00e0 aquell que s\u2019aprofitar\u00e0 dels altres sense miraments ni escr\u00fapols de cap mena, els explotar\u00e0 tant com pugui, i els espremer\u00e0 com una llimona a qui treus tot el suc i la llences a les escombraries. No va ser Marx<\/b> el primer que va posar en alerta i va proposar-se transformar les coses. Ja s\u2019havia fet molta feina abans d\u2019ell, per\u00f2 no podem negar que hi ha tingut un paper destacat en aquesta hist\u00f2ria i no val amagar-ho i menystenir-lo. Ell deia que el treball havia de tenir un valor transformador i tenia tota la ra\u00f3. Perqu\u00e8 si no, mai deixar\u00e0 de ser c\u00e0stig. I haur\u00edem d\u2019aspirar a fer que el treball deix\u00e9s de ser c\u00e0stig -i no pas div\u00ed, sin\u00f3 hum\u00e0- per arribar a ser creaci\u00f3, recreaci\u00f3, transformaci\u00f3, font de vida i felicitat. Perqu\u00e8 la feina pot arribar a crear felicitat i pot tenir un valor incalculable si trob\u00e9ssim aquell punt just i necessari que ens fes ser millors persones, que ens fes guanyar la vida i ens fes ser creadors d\u2019un m\u00f3n nou i d\u2019una societat nova. Plini el Vell<\/b> ja parlava de \u00abmalalties dels esclaus\u00bb i d\u2019alguna manera ja estava patrocinant que, si no volem perdre la salut augmentant la plusv\u00e0lua aliena, no tenim altre remei que trencar les cadenes i ser lliures, realitat que encara no es d\u00f3na a una bona part de la poblaci\u00f3 perqu\u00e8 molts treballs segueixen encadenant de maneres molt diverses al personal. Si el treball no allibera i si en lloc de proporcionar benestar i felicitat no fa m\u00e9s que esclavitzar, voldr\u00e0 dir que no haurem avan\u00e7at gens ni mica.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n Treballar, s\u2019ha de treballar. I es pot fer cansant-nos f\u00edsicament o intel\u00b7lectualment. Que el treball cansa, no ho podem negar. Com cansa una marat\u00f3 i els que la corren ho fan ben a gust perqu\u00e8 d\u00f3na una satisfacci\u00f3 interna que no t\u00e9 preu. Ep, \u00e9s el que diuen, que jo no n\u2019he correguda mai cap! Suposo que \u00e9s el mateix que experimenta un violinista que ha de passar moltes hores assajant, o un atleta que deixa el fetge entrenant, un metge que es passa anys estudiant i fent pr\u00e0ctiques o fins i tot un paleta que construeix una casa. \u00c9s clar que els costa! \u00c9s clar que la seva feina no sempre \u00e9s bufar i fer ampolles! Per\u00f2 fan una feina on s\u2019hi senten a gust, la gaudeixen i troben que la seva vida t\u00e9 sentit fent all\u00f2 que fan. En darrer terme treballar \u00e9s donar sentit a la pr\u00f2pia vida i fer all\u00f2 a qu\u00e8 hom se sent cridat. I tan digne \u00e9s ser pag\u00e8s, com advocat o pol\u00edtic, si la feina es fa ben feta i hom la fa a gust.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n Per tant, en aquest primer de maig, haur\u00edem d\u2019afegir a la famosa frase que \u00abel treball dignifica\u00bb un adjectiu i la frase seria millor si digu\u00e9s: \u00abel treball digne dignifica la persona\u00bb, no trobeu?<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La famosa maledicci\u00f3 b\u00edblica que diu que \u00abet guanyar\u00e0s el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perqu\u00e8 ets pols, i a la pols tornar\u00e0s\u00bb no s\u00e9 si a hores d\u2019ara \u00e9s tanta maledicci\u00f3, almenys pel que fa a moltes parts del m\u00f3n on els […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[65],"tags":[31819],"class_list":["post-6111","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-feina","tag-feina"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/sagkjs-6111","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6111","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6111"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6111\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6113,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6111\/revisions\/6113"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6111"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6111"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}