{"id":6093,"date":"2017-04-19T15:09:23","date_gmt":"2017-04-19T14:09:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6093"},"modified":"2017-04-20T16:15:29","modified_gmt":"2017-04-20T15:15:29","slug":"els-pubill-de-laltre-costat-de-la-frontera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/04\/19\/els-pubill-de-laltre-costat-de-la-frontera\/","title":{"rendered":"Els Pubill de l\u2019altre costat de la frontera"},"content":{"rendered":"

El llibre \u2018Els gitanos catalans de Fran\u00e7a\u2019<\/strong> de l’Eugeni Casanova<\/strong> explica la di\u00e0spora d’aquest col\u00b7lectiu, avui present en m\u00e9s de 160 comunitats de Fran\u00e7a. Reproducci\u00f3 d’un article aparegut a la Vanguardia Digital.<\/p>\n

\n
\n

<\/a><\/p>\n

Interior d\u2019una caravana gitana en una reuni\u00f3 a Lourdes; la m\u00fasica \u00e9s un dels centres de la vida social d\u2019aquest poble. Foto extreta de la Vanguardia Digital.<\/em><\/div>\n
——————————————————–<\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n
Als puristes els podria agafar un atac, per\u00f2 la cosa \u00e9s aix\u00ed. Segons a quin lloc de Fran\u00e7a siguis, si et poses a xerrar en catal\u00e0 et diran: \u201cTu parles gitano!\u201d<\/em> No ens n’hem d’estranyar. Al pa\u00eds ve\u00ed hi ha 160 comunitats gitanes que descendeixen d’avantpassats que hi van emigrar des de Catalunya al segle XVIII. Encara conserven els seus costums i un idioma que per ells \u00e9s el propi. El periodista i escriptor Eugeni Casanova<\/strong> ha recopilat ara en un llibre, Els gitanos catalans de Fran\u00e7a\u00a0<\/strong><\/em>la hist\u00f2ria d\u2019aquesta di\u00e0spora i de com aquests col\u00b7lectius mantenen una identitat i fins i tot uns gustos musicals molt semblants, i explica que hi ha cognoms comuns a banda i banda de la frontera, com ara Malla, Cargol o Pubill, el que tenia el rei de la rumba catalana, Peret.<\/div>\n
Casanova ha recorregut Fran\u00e7a buscant aquestes comunitats, i n’ha localitzat 160. No totes s\u00f3n a prop de la frontera espanyola, com es podria esperar, sin\u00f3 que han arribat molt m\u00e9s al nord: als voltants de Par\u00eds i al departament del Pas-de-Calais; i fins i tot n’ha localitzat a prop del l\u00edmit amb B\u00e8lgica. El que no \u00e9s possible saber, aclareix, \u00e9s quants s\u00f3n: la legislaci\u00f3 francesa prohibeix taxativament fer censos agafant com a par\u00e0metre la ra\u00e7a o la religi\u00f3. Amb eines alternatives, com les oenag\u00e9s, el periodista calcula que n’hi ha m\u00e9s de deu mil.<\/div>\n
Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019un gran \u00e8xode; en realitat, d\u2019un pelegrinatge perpetu, que \u00e9s el dels gitanos, el poble transhumant per naturalesa. El llibre explica que el seu origen s’ha de buscar en poblacions n\u00f2mades del centre de l\u2019 \u00cdndia que a mitjan segle X van emigrar a P\u00e8rsia, on es van assentar durant un temps i van donar lloc a la naci\u00f3 gitana. Per\u00f2 no s’hi van quedar: d’all\u00e0 van passar als Balcans. Despr\u00e9s els camins s\u00f3n diversos, per\u00f2 sempre els recorrien amb vistoses caravanes pel seu vestuari alegre, per les joies que portaven i per la distinci\u00f3 que donaven al seu cap. Casanova explica que el 1425 ja s\u00f3n vistos al Pirineu. Se\u2019ls valorava per les seves habilitats musicals, per la destresa que tenien en l’acrob\u00e0cia i per la per\u00edcia a l’hora d’ensinistrar animals. L’escriptor tamb\u00e9 dona una data sobre la seva arribada a Barcelona, segons de\u00adtalla el dietari del Consell de Cent: 9 de juny del 1447. Entre ells es \u00addeien z\u00edngars, per\u00f2 les nacions que van travessar els van posar altres noms, com ara bohemis o\u00a0egip\u00adcianos<\/em>\u00a0paraula de la qual deriva \u00adgitano.<\/div>\n
Des que van arribar a la Corona d\u2019Arag\u00f3 van tenir dificultats. Ja el 1512 es van adoptar les primeres mesures repressives contra ells, a les Corts de Monts\u00f3, i des d’aleshores trobem una rastellera de prohibicions durant anys, per\u00f2 que, segons els estudiosos, realment van tenir pocs efectes pr\u00e0ctics: els gitanos no van desapar\u00e8ixer de la vida p\u00fablica espanyola al llarg del segle XVII, perqu\u00e8 molts arist\u00f2crates els protegien i la seva fama en el m\u00f3n de la far\u00e0ndula els proporcionava la protecci\u00f3 de les classes populars.<\/div>\n
En aquells temps trobem gitanos servint als ex\u00e8rcits espanyol o franc\u00e8s, per\u00f2 eren essencialment coneguts com a tractants de cavalls, que anaven de fira en fira. Els Reis Cat\u00f2lics ja havien intentat frenar la seva itiner\u00e0ncia i van ordenar que s’assentessin en llocs fixos, es dediquessin a oficis cl\u00e0ssics o es posessin sota la protecci\u00f3 d\u2019un senyor. En aquesta \u00e8poca tan reculada ja comprovem els prejudicis contra ells, igual com passava amb altres minories, com els jueus o els moriscos. Casanova posa en relleu que una de les acusacions que es formulava contra ells era la d’antropof\u00e0gia, sustentada en un proc\u00e9s de la Inquisici\u00f3 en qu\u00e8 les confessions s’obtenien sota tortura. Al segle XVIII va canviar definitivament la seva sort. Els proleg\u00f2mens van ser els diferents censos ordenats per les autoritats. Per exemple, el de Catalunya el 1729, que va donar el resultat de 429 fam\u00edlies en 29 localitats. D\u2019aquesta llista en van ser exclosos els militars. Aquesta disposici\u00f3 era id\u00e8ntica a la que havia pres abans Castella, perqu\u00e8 a partir d\u2019un padr\u00f3 semblant es va ordenar l’assentament dels gitanos en 40 poblacions. Llavors moltes d’aquelles fam\u00edlies es van dedicar a l’agricultura.<\/div>\n
Llegint aquesta narraci\u00f3, un no es pot sostreure a la idea que tot est\u00e0 inventat, que les trag\u00e8dies de la hist\u00f2ria s\u00f3n c\u00edcliques, mentre que les alegries s\u00f3n lineals. El racisme i la intoler\u00e0ncia sempre tornen. L’exemple m\u00e9s palpable per als contemporanis \u00e9s el nazisme, i ara veiem com partits amb idees radicals recullen milers de vots, per\u00f2 altres successos anteriors s\u00f3n equiparables. Aix\u00ed, el 1746 es va ordenar un cens general de tots els gitanos d\u2019 Espanya en qu\u00e8 es van incloure 881 fam\u00edlies, unes dotze mil persones.<\/div>\n
Aquest va ser el pas previ per al que passaria despr\u00e9s. L’episodi s’ha conegut hist\u00f2ricament com a Pres\u00f3 General dels Gitanos o, m\u00e9s popularment, la Gran Batuda. Va ser el 1749, durant el regnat de Ferran VI, i va ser organitzada pel marqu\u00e8s de La Ensenada. La matinada del 30 de juliol van ser arrestades totes les persones d\u2019aquesta \u00e8tnia, superant fins i tot el nombre del cens, segons alguns erudits. Les forces desplegades per a aquesta acci\u00f3 van tancar els carrers de les 75 poblacions on hi havia comunitats, i van avan\u00e7ar casa per casa, fins ben entrat el primer dia d\u2019’agost. Els homes van ser portats a mines o casernes, juntament amb els seus fills de m\u00e9s de set anys; els nens m\u00e9s petits van anar a parar a presons amb les seves mares. Eugeni Casanova explica que van ser portats a llargues caravanes sense aturar-se, i escriu que \u201cla gran paradoxa va ser que es va capturar els gitanos que estaven m\u00e9s integrats, i les mesures van ser poc efectives contra els n\u00f2mades, que te\u00f2ricament eren els que provocaven m\u00e9s rebuig entre la societat paia\u201d. Va haver de canviar el rei perqu\u00e8 els gitanos deixessin els presidis. El 1763, ja amb Carles III al tron, es va notificar que serien indultats, tot i que molts ja havien mort a les presons.<\/div>\n
\u00c9s en aquest marc d’assentaments obligatoris i detencions quan comen\u00e7a l’\u00e8xode de gitanos catalans a Fran\u00e7a. En aquells temps les fronteres no eren com ara: la l\u00ednia invisible que separava un pa\u00eds de l’altre era molt m\u00e9s permeable. Aix\u00ed que a Espanya la si\u00adtuaci\u00f3 s’enduria, els n\u00f2mades posaven a rodar els seus carros. Els decrets de Nova Planta van ser el tret de pistola definitiu per a la \u00addi\u00e0spora. Els gitanos de l\u2019 Empord\u00e0 van comen\u00e7ar a anar-se’n a Fran\u00e7a. Primer a Perpiny\u00e0 i a altres poblacions properes. Despr\u00e9s, cada vegada m\u00e9s al nord: a Normandia, als voltants de Par\u00eds. Aquells gitanos del segle XVIII continuaven sent experts en cavalls, i tamb\u00e9 se’ls valorava com a esquiladors. Recorrien les fires de bestiar i es guanyaven la vida a la temporada que s’extreia la llana de les ovelles. I continuaven parlant en catal\u00e0.<\/div>\n
Al segle XXI els seus descendents continuen a Fran\u00e7a. El cavall ha donat pas a la venda ambulant, i el seu idioma ha rebut influ\u00e8ncies. Ara ja passa que els joves parlen entre ells en franc\u00e8s, i amb els seus pares i avis en catal\u00e0, explica Casanova. Les seves comunitats han donat personalitats notables en el m\u00f3n de l’art. El nen de L’infant salvatge de Truffaut era Jean Pierre Cargol, i un altre gitano, Kendji Girac, va guanyar la tercera edici\u00f3 de la versi\u00f3 francesa de The Voice: la plus belle voix. Per no parlar dels Gypsy King o de Manitas de Plata, el gran guitarrista flamenc.<\/div>\n
Ricard Valent\u00ed \u00e9s el president de l\u2019 Associaci\u00f3 de Joves Gitanos de Gr\u00e0cia i ell mateix t\u00e9 fam\u00edlia a Perpiny\u00e0. Explica que les comunitats d\u2019aqu\u00ed i d’all\u00e0 no tenen una estreta relaci\u00f3, per\u00f2 continuen reunint-se en casaments i funerals, i tenen costums comuns, com el respecte per la fam\u00edlia i el culte a la gent gran. I, segons on siguis de Fran\u00e7a, si et poses a xerrar en catal\u00e0, et diran que parles gitano. \u201cElls tenen una altra mentalitat\u201d, descriu, per\u00f2 mantenen les seves arrels, i sempre contracten orquestres de Barcelona per als actes que organitzen, perqu\u00e8 els apassiona el tanguillo per rumbes.<\/div>\n
A banda i banda de la frontera, un col\u00b7lectiu t\u00e9 uns or\u00edgens comuns i comparteix identitat, i m\u00fasica; i mant\u00e9 una llengua que \u00e9s la seva, la pr\u00f2pia, el catal\u00e0. S\u00f3n els Cargol, Malla i Pubill de l’altre costat de la frontera: els gitanos catalans de Fran\u00e7a.<\/div>\n
http:\/\/www.lavanguardia.com\/encatala\/20170122\/413581070175\/els-pubill-de-laltre-costat-de-la-frontera.html<\/div>\n
SANTIAGO TAR\u00cdN<\/a>,\u00a0Barcelona<\/span>\u00a022\/01\/2017 02:10<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llibre \u2018Els gitanos catalans de Fran\u00e7a\u2019 de l’Eugeni Casanova explica la di\u00e0spora d’aquest col\u00b7lectiu, avui present en m\u00e9s de 160 comunitats de Fran\u00e7a. Reproducci\u00f3 d’un article aparegut a la Vanguardia Digital. Interior d\u2019una caravana gitana en una reuni\u00f3 a Lourdes; la m\u00fasica \u00e9s un dels centres de la vida social d\u2019aquest poble. Foto extreta […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[160],"tags":[31827],"class_list":["post-6093","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-societat","tag-societat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1Ah","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6093"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6093\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6097,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6093\/revisions\/6097"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}