{"id":6058,"date":"2017-03-20T20:34:26","date_gmt":"2017-03-20T19:34:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6058"},"modified":"2017-03-20T22:52:07","modified_gmt":"2017-03-20T21:52:07","slug":"nadar-entre-dues-aigues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/03\/20\/nadar-entre-dues-aigues\/","title":{"rendered":"NADAR ENTRE DUES\u00a0AIG\u00dcES"},"content":{"rendered":"

\"64555943b68398e3d7b41dd34a9b06a0\"<\/em><\/strong><\/h2>\n
\n

Jordi Llisterri <\/em><\/strong>entrevista a\u00a0<\/em>CATALUNYARELIGIO.CAT<\/a>\u00a0<\/em>Philip Pullella<\/strong>, que \u00e9s el corresponsal de l\u2019ag\u00e8ncia Reuters al Vatic\u00e0. \u00c9s, per tant, un dels periodistes m\u00e9s entesos en els assumptes vaticanistes. El que escriu all\u00e0 sobre el Vatic\u00e0 ho reproduiran els mitjans de comunicaci\u00f3 de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

Pullella fa una s\u00e8rie de consideracions que cal tenir en compte. Opina que el\u00a0Papa<\/b> Francesc <\/b><\/strong>avan\u00e7a m\u00e9s del que a vegades pot semblar. D\u00f3na una dada que ell considera important: \u201cF<\/em>rancesc ja ha renovat el 40% del col\u00b7legi cardenalici, els qui elegiran el seu successor. I ho ha fet amb perfils que s\u00f3n pocs habituals i provinent de les perif\u00e8ries\u201d. Amb dos o tres consistoris m\u00e9s de Francesc, l\u2019Esgl\u00e9sia ja no pot tornar enrere\u201d.<\/i> Tamb\u00e9 diu:\u201cA mi, vist de prop, em sembla que Francesc est\u00e0 molt b\u00e9\u201d <\/i>i creu que \u201cs\u2019ha exagerat el conflicte entre els conservadors i el papa Francesc\u201d<\/i>. Diu que els immobilistes fan m\u00e9s soroll que la for\u00e7a que tenen i no creu que majorit\u00e0riament \u201cla c\u00faria estigui contra el papa, per\u00f2 qualsevol burocr\u00e0cia costa molt de canviar\u201d.<\/i><\/p>\n

No ser\u00e9 jo qui desmenteixi una persona tan entesa com ell i, vist a la dist\u00e0ncia i des de fora, podria estar for\u00e7a d\u2019acord amb molts de seus punts de vista. Per\u00f2 tamb\u00e9 em faig unes quantes consideracions \u2013potser no tan optimistes com les seves- despr\u00e9s de quatre anys de pontificat. Cal tenir en compte que \u00e9s \u00abpapa\u00bb per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s \u00abjesu\u00efta\u00bb amb tota l\u2019ambival\u00e8ncia que el terme connota. No podem negar que ha dit coses, ha fet gestos i passos molt interessants, que a molts ens ham omplert d\u2019esperan\u00e7a. Per\u00f2 no puc negar que molts esper\u00e0vem alguna cosa m\u00e9s i que emprengu\u00e9s de forma m\u00e9s decidida reformes que a mi em semblen urgents. Em sembla que, tot i fer de papa, ha fet massa de jesu\u00efta. Ha insinuat coses que despr\u00e9s no s\u2019han vist per enlloc i que \u00e9s molt probable que la C\u00faria les hagi frenat o alentit. He recollit unes quantes coses que, a parer de molts, no acaben de canviar o que desdiuen l\u2019esperit d\u2019obertura que havia apuntat.<\/p>\n

Ha seguit amb canonitzacions, algunes d\u2019elles endog\u00e0miques com s\u2019acostumaven a fer i fins i tot una mica discutibles. Ha reconegut miracles, esdeveniments sanitaris l\u2019explicaci\u00f3 dels quals hauria de quedar fora del dictamen jer\u00e0rquic. Ha creat cardenals, en reconeixement d\u2019un arcaic Col\u00b7legi hist\u00f2ricament desprestigiat i eclesi\u00e0sticament artificial. No ha tingut valor per contradir, amb gestos o amb paraules, la mis\u00f2gina decisi\u00f3 de Wojtyla respecte al sacerdoci femen\u00ed i a l\u2019ordenaci\u00f3 d\u2019homes casats. No s\u2019ha suprimit ni debilitat dicasteris que impedeixen o alenteixen la descentralitzaci\u00f3 ideada pel Vatic\u00e0 II i desitjada pel mateix Bergoglio. No ha subscrit la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans ni altres 15 convenis de l\u2019ONU a la l\u00ednia de la mateixa Declaraci\u00f3. No ha suavitzat la verticalitat centralista en nomenaments episcopals ni s\u2019escolta al poble pel seu nomenament. Continua havent-hi nuncis arreu del m\u00f3n que fan m\u00e9s feina de pol\u00edtic que no pas de pastor.\u00a0Escolten molt als pol\u00edtics i molt poc al poble. I la conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s llavors all\u00f2 que diuen: \u00abDe Roma ve all\u00f2 que a Roma va\u00bb\u2026<\/p>\n

I podr\u00edem seguir enumerant temes la soluci\u00f3 dels quals constitueix un desider\u00e0tum dels que van treballar per una Esgl\u00e9sia diferent: jesu\u00e0nica, exemplar, aut\u00e8ntica. Decisions i reformes que cauen dins l\u2019\u00e0mbit de les actuals compet\u00e8ncies personals del papa, sense necessitat d\u2019un concili o de l\u2019avinen\u00e7a dels seus col\u00b7laboradors. En llat\u00ed hi havia un sil\u00b7logisme referit al dogma de la Immaculada que deia: \u201cPotuit, voluit ergo fecit\u201d <\/i>(Podia, volia, per tant, ho feia)<\/i>. \u00c9s el sofisma scotista sobre el qual un papa megal\u00f2man va fonamentar el dogma mari\u00e0 indigerible i tantes i tantes altres coses sense fonaments hist\u00f2rics clars i fins i tot molt discutibles. Si un papa pot fer reformes eclesi\u00e0stiques ineludibles i vol de veritat fer-les, es poden fer. Com deia alg\u00fa, aparentment, Bergoglio vol. Dubtosament, Francesc vol. Legalment, can\u00f2nicament, el Papa pot. Doncs, per qu\u00e8 no ho fa? \u00c9s el que no acaba de quedar prou clar i potser ja seria hora que es donessin algunes explicacions i no es nad\u00e9s entre dues aig\u00fces. En aix\u00f2 el papa segueix sent molt \u201cjesu\u00efta\u201d.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jordi Llisterri entrevista a\u00a0CATALUNYARELIGIO.CAT\u00a0Philip Pullella, que \u00e9s el corresponsal de l\u2019ag\u00e8ncia Reuters al Vatic\u00e0. \u00c9s, per tant, un dels periodistes m\u00e9s entesos en els assumptes vaticanistes. El que escriu all\u00e0 sobre el Vatic\u00e0 ho reproduiran els mitjans de comunicaci\u00f3 de tot el m\u00f3n. Pullella fa una s\u00e8rie de consideracions que cal tenir en compte. Opina […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[77],"tags":[31820],"class_list":["post-6058","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esglesia","tag-esglesia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1zI","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6058","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6058"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6058\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6061,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6058\/revisions\/6061"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6058"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6058"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6058"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}