{"id":6054,"date":"2017-03-15T22:00:29","date_gmt":"2017-03-15T21:00:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6054"},"modified":"2017-03-15T22:01:36","modified_gmt":"2017-03-15T21:01:36","slug":"hijab-si-jihab-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/03\/15\/hijab-si-jihab-no\/","title":{"rendered":"HIJAB S\u00cd, HIJAB NO"},"content":{"rendered":"

\"Els<\/p>\n

Ja hi tornem a ser! C\u00edclicament torna la pol\u00e8meica i pensem que no s’ha acabat pas, ni s’acabar\u00e0, de moment. El tema t\u00e9 molt recorregut perqu\u00e8 \u00e9s un tema important, que toca la sensibilitat profunda de moltes persones i que la societat occidental no acaba de resoldre prou b\u00e9, des del meu punt de vista, perqu\u00e8 \u00e9s un tema complicat i perqu\u00e8 t\u00e9 moltes vertents. Es un degoteig constant de not\u00edcies i discussions apassionades el que constantment surt als mitjans sobre l’\u00fas de l’anomenat\u00a0hijab,<\/b>\u00a0mocador isl\u00e0mic<\/b><\/i> o vel isl\u00e0mic<\/b><\/i>, que com ja se sap, \u00e9s el\u00a0mocador que, en molts pa\u00efsos de cultura musulmana, les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll quan estan en p\u00fablic.\u00a0\u00c9s el vel m\u00e9s usat entre les dones musulmanes d’arreu del m\u00f3n i tamb\u00e9 a Europa a causa de la creixent immigraci\u00f3 de persones \u00e0rabs.\u00a0L’\u00fas del hijab varia segons la zona, en alguns indrets \u00e9s obligatori com a part de la xaria o llei isl\u00e0mica (com a l’Iran o a l’Ar\u00e0bia Saudita), mentre que en d’altres est\u00e0 restringit a esferes privades (Turquia, Fran\u00e7a) i en d’altres \u00e9s opcional (Marroc). El seu \u00fas est\u00e0 creixent en diferents pa\u00efsos occidentals (\u00e9s a dir, culturalment no isl\u00e0mics) com a s\u00edmbol d’identitat afegit.<\/p>\n

No fa gaires dies, per exemple, es va fer popular l’article\u00a0Maestras con hiyab y otros disparates<\/a>\u00a0d’ Arturo P\u00e9rez Reverte<\/strong>. No cal dir que va tenir molta resson\u00e0ncia medi\u00e0tica i respostes de tot tipus, coneixent la forma prepotent d’expressar-se que t\u00e9 aquest escriptor i que a vegades ratlla fins i tot la mala educaci\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 ha estat molt comentada la not\u00edcia d’ahir mateix, en la que el \u00a0Tribunal de Luxemburg<\/strong> determinava que Les empreses podran prohibir el vel isl\u00e0mic a la feina<\/a>. Cal tenir en compte que aquest tribunal distingeix molt b\u00e9 l’espai privat dels espais p\u00fablics, fet que per a mi \u00e9s essencial.<\/p>\n

Encara no fa un any que l’escriptora de Vic, d’origen marroqu\u00ed,\u00a0Najat El Hachmi <\/strong>escrivia un article a El Peri\u00f3dico<\/strong> titulat\u00a0ELS NOSTRES COSSOS, NOSALTRES DECIDIM<\/strong> i que podreu llegir en el seg\u00fcent enlla\u00e7:\"{Najat<\/a><\/p>\n

\u00a0Els nostres cossos, nosaltres decidim<\/a>\u00a0. Com que considero que \u00e9s una visi\u00f3 sobre el tema prou important us el transcric \u00edntegre aqu\u00ed per si no teniu ganes d’anar-lo a buscar.<\/div>\n
\n
\n

DIVENDRES, 26 D’AGOST DEL 2016<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n

De petites ens ho van ensenyar, ens van dir: nenes, noies, quan comenceu a ser dones, vestiu-vos com cal, tapeu-vos els cossos perqu\u00e8 en ells hi ha la temptaci\u00f3, la vergonya, el dimoni. El nostre desig d’homes \u00e9s impetu\u00f3s, irrefrenable i no el podem controlar, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que sigueu les dones les que us dissimuleu sota les teles per no provocar-lo. A la zona d’on jo vinc, al nord del sud i a l’est de l’oest, ens manaven de cobrir-nos els caps un cop casades, per distingir-nos de les solteres, perqu\u00e8 res no era m\u00e9s deshonr\u00f3s que assetjar la dona d’altri. Assetjar la filla o la germana d’altri no era tan greu.Ens deien que ens cobr\u00edssim les parts que incitaven a les conductes prohibides i abans i tot de tenir cul o pits ja sab\u00edem que aquestes eren carns delictives. Tampoc no era tanta la controv\u00e8rsia, llavors, els vestits de mares i \u00e0vies, generosos trossos de tela, no deixaven gaire marge a la transgressi\u00f3. Per aix\u00f2 no hi insistien gaire, en els missatges per reglamentar la indument\u00e0ria de les dones.<\/p>\n

\n
Per\u00f2 de sobte tot es va capgirar, tres huracans que no hav\u00edem triat van trasbalsar-ho tot: el primer hurac\u00e0 va ser la modernitat que va entrar a les cases, als nostres gustos fent-nos descobrir noves formes de vestir, de portar els cabells, de modificar-nos l’aparen\u00e7a m\u00e9s enll\u00e0 dels antics tatuatges, la henna temporal o el khol<\/i> acabat de moldre per les \u00e0vies. Vam con\u00e8ixer pantalons, camises, despr\u00e9s punts i licres que s’arrapaven al cos, obertures mai imaginades.El segon hurac\u00e0 va ser l’emigraci\u00f3 que ens va abocar, pobles sencers, a les desconegudes terres europees on ens haur\u00edem de pensar de nou com si hagu\u00e9ssim sortit del no res, on haur\u00edem de picar pedra per entendre les arrels i decidir lliurement, se suposa que ara s\u00ed, com vol\u00edem conjugar totes aquestes peces, la tradici\u00f3, la feminitat, la religi\u00f3, la democr\u00e0cia i el gust i l’est\u00e8tica, \u00e9s clar.Encara no hav\u00edem comen\u00e7at a pensar-hi que va arribar el tercer hurac\u00e0, el de la por, el de la contrici\u00f3, el que ens instava a frenar-nos les \u00e0nsies de canvi, el que ens diu, en boca de t\u00e8rbols telepredicadors de pa sucat amb oli, amb tota la barba que vulgueu, aix\u00f2 s\u00ed, que el principal perill per a la superviv\u00e8ncia de la nostra religi\u00f3, la volgu\u00e9ssim o no, \u00e9rem nosaltres mateixes i sobretot, sobretot, els nostres cossos.<\/div>\n<\/div>\n

En tot aix\u00f2 vam cr\u00e9ixer, cada mat\u00ed que davant del mirall hav\u00edem de decidir qu\u00e8 ens pos\u00e0vem, una cosa tan sup\u00e8rflua que ara era el centre de tot. Que segons qu\u00e8 d\u00faiem o no damunt del cos, voldria dir unes coses o unes altres, que port\u00e9ssim el que port\u00e9ssim ser\u00edem sempre un missatge, un posicionament al mig d’una frontera que no sab\u00edem on comen\u00e7ava i on acabava, en ser m\u00e9s dels uns que dels altres. Que si et poses mocador ets dels uns, que si pantalons ajustats, dels altres, que si maquillatge, d’aquests, que si faldilla llarga fins als peus, d’aquells.Per aix\u00f2 no trigaven a arribar les contradiccions, pantalons que treuen l’aire i cap tapat, enormes ulls ombrejats, llavis vermells i gel\u00b7laba. Unes van optar per cobrir-se perqu\u00e8 aix\u00f2 les feia sentir segures, arrecerades. Tamb\u00e9 n’hi havia que ho havien decidit ben conscientment despr\u00e9s de llegir les fonts i fer l’esfor\u00e7 d’interpretar-se elles soles la pr\u00f2pia religi\u00f3, sense barbuts de pa sucat amb oli pel mig. N’hi va haver que un bon dia, fartes que els demanessin de dissimular-se a les noves terres, que els diguessin mira que n’ets de mora, es van fer m\u00e9s mores que mai amb un mocador ben vist\u00f3s, aix\u00ed, al mig de la classe i ara s\u00ed que tindreu motius per dir-me que no m’integro.Moltes altres vam decidir, contra tot t\u00f2pic, desfer-nos de les robes de les nostres mares, treure’ns la vergonya del cos femen\u00ed, destapant-lo fins on permetia el gust est\u00e8tic i no pas la moral. Vam triar aquesta opci\u00f3 per no pagar amb les nostres carns cap suposada lluita de civilitzacions ni religions, per no marcar-nos la pell amb teles esdevingudes s\u00edmbols identitaris. A les que vam triar no tapar-nos ens va agafar un orgull de cos de dona, fora el prohibit, fora la vergonya i la deshonra. Si \u00e9s temptaci\u00f3, que ho sigui, \u00e9s el vostre problema. Ensenyar\u00edem el que ens don\u00e9s la gana per desfer-nos precisament de totes les escopinades que ens lliscaven damunt la pell de feia segles i que ens titllaven d’impures. Nosaltres ens vam aferrar a aquesta actitud perqu\u00e8 ens donava poder, era desafiar els preceptes, encarar-se amb l’her\u00e8ncia patriarcal amb les carns i els ossos i reclamar, de pas, tamb\u00e9 el nostre dret al desig. Ho vam pagar, \u00e9s clar, no va ser f\u00e0cil.Segons com vesteixes \u00e9s que demanes guerra, de manera que empassa’t les persecucions di\u00e0ries, les mirades i les paraules malsonants a segons quins barris, empassa-t’ho tot perqu\u00e8 tu t’ho has buscat. Per\u00f2 hem resistit, encara que a vegades eren els mateixos aut\u00f2ctons, els sense religi\u00f3 i criats en democr\u00e0cia els que ens deien noia, n’has fet un gra massa, \u00bfvols dir que al teu pa\u00eds t’hi deixarien anar, aix\u00ed de fresca i cenyida? Ens vam fer immunes als comentaris d’uns i altres perqu\u00e8 per damunt de tot vol\u00edem defensar la pres\u00e8ncia del nostre cos, la nostra pres\u00e8ncia en l’espai p\u00fablic, sense restriccions de cap mena. Fins al topless<\/i> i les platges nudistes, vam arribar algunes.
\nI gaireb\u00e9 ja ho hav\u00edem aconseguit, ja hav\u00edem oblidat que les nostres carns poguessin ser camp de batalla. I de sobte ens arriba la fotografia que plasma una agressi\u00f3 en tota regla: dos policies s’acosten a una dona a Ni\u00e7a i la fan desvestir. S’estava la senyora all\u00e0 estirada, ni havia entrat a l’aigua per\u00f2 no marxen fins que ella ensenya prou carn. Un cop de puny, una humiliaci\u00f3. Perqu\u00e8 \u00e9s dona, perqu\u00e8 el seu origen, recent o remot, \u00e9s el que \u00e9s, perqu\u00e8 \u00e9s d’una classe social determinada. No s’atrevir\u00e0, no, el franc\u00e8s que governa a fer desvestir les xequeses del golf que es passegen pels Champs-\u00c9lys\u00e9es negres fins als ulls. Ens bull la sang davant la instant\u00e0nia i de sobte hem reculat en el temps i som, de nou, en el punt d’haver de conquerir altre cop l’espai p\u00fablic on a ells, els homes, ning\u00fa no els far\u00e0 despullar-se, ni els diran com han d’anar. Ens bull la sang i el nosaltres que cr\u00e8iem tan s\u00f2lid canvia, ens engloba de nou a totes, tapades i destapades, perqu\u00e8 per damunt de tot \u00e9s el nosaltres <\/em>de ser dones.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja hi tornem a ser! C\u00edclicament torna la pol\u00e8meica i pensem que no s’ha acabat pas, ni s’acabar\u00e0, de moment. El tema t\u00e9 molt recorregut perqu\u00e8 \u00e9s un tema important, que toca la sensibilitat profunda de moltes persones i que la societat occidental no acaba de resoldre prou b\u00e9, des del meu punt de vista, […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[5521],"tags":[31948],"class_list":["post-6054","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-islam","tag-islam"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1zE","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6054","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6054"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6054\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6057,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6054\/revisions\/6057"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6054"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6054"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6054"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}