{"id":6049,"date":"2017-03-11T20:01:06","date_gmt":"2017-03-11T19:01:06","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=6049"},"modified":"2017-03-11T20:07:49","modified_gmt":"2017-03-11T19:07:49","slug":"realitat-o-ficcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2017\/03\/11\/realitat-o-ficcio\/","title":{"rendered":"REALITAT O FICCI\u00d3?"},"content":{"rendered":"

<\/h2>\n
\n

Diferenciar la ficci\u00f3 de la realitat \u00e9s una capacitat que quan som infants no tenim i que l\u2019anem adquirint progressivament a mida que ens anem fent grans. Si aquesta capacitat no l\u2019adquir\u00edssim podr\u00edem concloure que patim algun tipus de retard o malaltia mental (paranoia, psicosi, deliri, etc.) justament perqu\u00e8 aquests tipus de malalts acostumen a barrejar i a confondre sovint realitat amb ficci\u00f3.<\/p>\n

Explico aix\u00f2 perqu\u00e8 de tant en tant llegeixo el blog (que no vull citar per no fer-li propaganda gratu\u00efta) d\u2019un noi esquerran\u00f3s -comunista desenganyat, que fa tots els esfor\u00e7os possibles perqu\u00e8 no es noti gaire que un dia va ser-ho i que ara ni ell mateix sap massa on \u00e9s- que ens acusa, un dia s\u00ed l\u2019altre tamb\u00e9, de somiatruites als que tenim ganes i no en perdem l\u2019esperan\u00e7a de que Catalunya pugui arribar a ser un dia una rep\u00fablica independent. Diu que confonem realitat amb ficci\u00f3 (per tant, estem encara en una etapa infantiloide, segons ell) i que vivim en una esp\u00e8cie de m\u00f3n irreal fabricat per alguns dirigents burgesos de casa bona que ens han entabanat per poder-se salvar ells de greus acusacions. S\u00ed, amics, aquest vell concepte que fan c\u00f3rrer els mitjans \u00abmessetaris\u00bb encara funciona. D\u2019aquesta manera despatxa alegrament la q\u00fcesti\u00f3 dient que una majoria de catalans vivim contents i enganyats i que d\u2019alguna manera, tot i que no ens acusa de psicosi individual, s\u00ed que ho fa de psicosi col\u00b7lectiva (que \u00e9s una manera fina de dir-nos malalts mentals, infantiloides que viuen en un set\u00e8 cel meravell\u00f3s, gent que confonem realitat amb ficci\u00f3 i que, segons proclama ell amb una boca de pam i mig, \u00ab<\/i>el que anomenem \u201crealitat\u201d gaireb\u00e9 no \u00e9s altra cosa que una ficci\u00f3 compartida per la majoria (encara que no per tots), o en tot cas \u00e9s obvi que aquesta \u201crealitat\u201d est\u00e0 severament influenciada per la ficci\u00f3\u00bb.<\/i><\/p>\n

Segons ell, l\u2019afirmaci\u00f3 de que \u00abtots els homes neixen iguals\u00bb, per exemple, \u00e9s una ficci\u00f3 sobre la qual hem constru\u00eft infinites realitats pol\u00edtiques. Segons aquest bon xicot, nom\u00e9s alguns catalans tenen el poder de copsar la realitat tal com \u00e9s (ell \u00e9s un d\u2019aquests privilegiats) perqu\u00e8 afirma que \u00abuna vegada, quan encara pensava que les novel\u00b7les de ficci\u00f3 eren el resultat d\u2019una imaginaci\u00f3 desbordant que superava les estretors del m\u00f3n real, vaig con\u00e8ixer la hist\u00f2ria d\u2019una ve\u00efna de l\u2019escala i vaig descobrir que Anna Kar\u00e8nina i Emma Bovary s\u00f3n tristos comentaris al marge, i que Tolstoi o Flaubert van ser tipus d\u2019imaginaci\u00f3 escassa. La ficci\u00f3 de l\u2019amor, la de la bondat de les ci\u00e8ncies i els homes, la ficci\u00f3 de la democr\u00e0cia, la ficci\u00f3 de la just\u00edcia (de la qual ja parlava Plat\u00f3), la ficci\u00f3 de la vida despr\u00e9s de la mort \u2026 s\u00f3n nom\u00e9s aix\u00f2 , ficcions. I no obstant aix\u00f2, sobre elles s\u2019ha constru\u00eft el m\u00f3n conegut. En el seu nom s\u2019han aixecat empreses, imperis, religions. I el que \u00e9s pitjor: en el seu nom s\u2019ha assassinat a milers, a milers de milions de persones\u00bb<\/i>.<\/p>\n

A partir d\u2019una certa edat -segons ell- es veu que hi ha ficcions i ficcions. Ficcions bones i ficcions menys bones. Ficcions benintencionades i ficcions dolentes. Ficcions el motiu de les quals \u00e9s canviar la realitat i ficcions que tenen per objectiu fer veure que es vol transformar perqu\u00e8 segueixi igual: que governin els de sempre, per exemple. I aquest \u00faltim \u00e9s el cas de la ficci\u00f3 catalana que s\u2019autoproclama \u201cproc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia\u201d. Segons diu, hi ha alguna cosa de Tolien en el proc\u00e9s catal\u00e0 i afirma que els catalans que no creuen en la independ\u00e8ncia (com ell mateix) comencen a estar solemnement farts dels ep\u00edtets que reben, pensats per mantenir la ficci\u00f3 tolkeniana del m\u00f3n (ens acusa de que els anomenem unionistes, espanyolistes o fatxes). Diu que ells s\u00f3n catalans com ning\u00fa m\u00e9s, catalans que no aixequem banderes per haver nascut en un lloc, ja que hom no escull on neix i que han de suportar aix\u00f2 com poden i sense metaf\u00edsica barata ni de bon tros d\u2019\u00e8pica de Hollywood tal com fem nosaltres. Afirma tamb\u00e9 que \u00absi<\/i> crec en alguna ficci\u00f3, aquesta \u00e9s la ficci\u00f3 del federalisme, i els meus motius per creure en el federalisme s\u00f3n tan leg\u00edtims i tan v\u00e0lids com els seus, senyoret Puigdemont i senyoreta Forcadell. I els podria posar exemples que el federalisme \u00e9s un model real (!) De construcci\u00f3 social, justa i cohesionada\u00bb <\/i>i que no oblid\u00e9ssim pas que ells s\u00f3n la majoria. La veritat no s\u00e9 com compten i quina visi\u00f3 de la realitat tenen com per apropiar-se aix\u00ed per les bones d\u2019una majoria que, fins ara, encara nosaltres no ens hem apropiat\u2026<\/p>\n

Segueixo amb el seu text: \u00ab<\/i>Els explicar\u00e9 un altre assumpte personal: <\/i>t<\/i>reball<\/i>o<\/i>en un barri dels que vost\u00e8s <\/i>(es refereix als nostres governants catalans)<\/i>anomenen \u201cdesfavorits\u201d. La realitat \u00e9s dura i les ficcions entre les persones que hi viuen, abundants. Tot i que no s\u00f3n les mateixes ficcions que les dels nostres solemnes governants -aix\u00f2 cal puntualitzar b\u00e9, perqu\u00e8 \u00e9s rellevant. En aquest barri, castellanoparlant i araboparlant<\/i> <\/i>per excel\u00b7l\u00e8ncia, veig esperances, moltes, i aquestes esperances s\u00f3n molt diferents als somnis dels senyorets que s\u00f3n al Parlament promulgant desobedi\u00e8ncies i secessions, totes invariablement molt solemnes. Si algun dia xoquen les esperances d\u2019uns i les d\u2019altres potser tindrem el desafortunat \u201cxoc de trens\u201d del que amb tant de gust parlen els senyorets, per\u00f2 del que no saben res\u00bb.<\/i><\/p>\n

A partir d\u2019aquest escrit, espero tenir el dret de poder fer els meus comentaris i les meves preguntes. Per exemple: qui \u00e9s que vol que la realitat segueixi igual com fins ara, nosaltres o ell?. Nosaltres ja n\u2019estem una mica farts d\u2019aquesta realitat fastigosa i tenim ganes de canviar-la. Qui nega a qui el dret a decidir el nostre futur, nosaltres o ell?. Veus com la seva s\u00f3n les que s\u2019escolten m\u00e9s en aquest ens que en diuen Espanya i els que n\u2019haur\u00edem d\u2019estar una mica tips s\u00f3n nosaltres que, per m\u00e9s fort que cridem, la nostra veu no es pot escoltar enlloc m\u00e9s que aqu\u00ed a Catalunya. Davant un panorama de monoteisme pol\u00edtic espanyolista aterridor i absolutament dominant en la premsa espanyola poques veus \u00abespanyoles\u00bb exigint respecte i llibertat d\u2019expressi\u00f3 per als ciutadans i els pobles que componen l\u2019actual estat espanyol es poden sentir i potser fins i tot crec que podem tenir una mica de ra\u00f3 quan el respecte a la democr\u00e0cia que la major part de ciutadans espanyols diuen professar no es veu per enlloc i l\u2019\u00fanic que se sent arreu s\u00f3n bra\u00e7os aixecats amb una Constituci\u00f3 convertida en t\u00f2tem divinitzat i intocable davant del qual ens hem d\u2019agenollar i adorar. Si aix\u00f2 no \u00e9s un missatge neo-feixista que els partits nacionalistes espanyols (PP, PSOE, Ciutadans, etc.), mitjan\u00e7ant el seu control efectiu dels mitjans de comunicaci\u00f3, segueixen intentant imposar a la societat, qu\u00e8 \u00e9s? Com el podem anomenar aquest fenomen i quin grau de democr\u00e0cia podem atorgar a Espanya davant d\u2019aquesta situaci\u00f3 que els de fora no poden entendre?.<\/p>\n

Entre les poques veus discordants que es poden sentir m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019 Ebre hi trobem la de l\u2019Angel Gonz\u00e1lez Quesada<\/b>, periodista de SALAMANCARTVAL DIA.ES, que en un article del dissabte 25 de Juliol del 2015, titulat CATALUNYA LLIURE<\/a> diu coses com les que segueixen i que aquest noi del que us parlava podria llegir amb molt de profit:<\/p>\n

\u00a1Catalunya lliure!<\/b><\/i><\/p>\n

Como si hubiesen escuchado de pronto el apocal\u00edptico toque de corneta que anunciara la inminente invasi\u00f3n de los b\u00e1rbaros, los tertulianos, los portavoces, los periodistas, los bustos parlantes y hasta los desocupados marujos\/as que tanto abundan en este pa\u00eds, han ca\u00eddo en la cuenta de que los proyectos independentistas catalanes significan una amenaza a no-se-sabe-qu\u00e9, y han desplegado todos sus gestos, sus anatemas, sus santas indignaciones y hasta sus amenazas contra quienes han osado alterar su verano con semejantes utop\u00edas.<\/i><\/i><\/p>\n

Si no fuese porque estamos tan acostumbrados a la mediocridad period\u00edstica y pol\u00edtica de este pa\u00eds, las andanadas de descalificaciones e insultos que se vierten contra el proyecto soberanista catal\u00e1n y sus defensores, podr\u00edan inquietarnos seriamente. Pero habituados a la imparable verborrea de quienes todav\u00eda se creen generadores de opini\u00f3n y adalides del pueblo, escuchamos sus admoniciones no mucho m\u00e1s indolentes que aburridos.<\/i><\/i><\/p>\n

El proyecto soberanista catal\u00e1n, planteado por fuerzas pol\u00edticas y sociales de Catalu\u00f1a desde hace lustros y, particularmente estructurado en propuestas concretas hace tres a\u00f1os, ha tenido este verano la virtud de destapar bruscamente las m\u00e1s palurdas esencias patrioteras del centralismo espa\u00f1ol. Abanderado por pol\u00edticos, tanto gobernantes como opositores, cuyas actitudes ante la cuesti\u00f3n catalana causan tanto espanto como aflicci\u00f3n, verg\u00fcenza ajena y ganas de vomitar, la respuesta a los planteamientos pol\u00edticos, de impecable correcci\u00f3n, de quienes gestionan el proceso independentista, no ha sido sino el vocer\u00edo y la burda descalificaci\u00f3n, cuando no el insulto, la amenaza o, como algunas declaraciones de ministros y ministrillos, la mezquindad, la bajeza moral y la chabacaner\u00eda.<\/i><\/i><\/p>\n

Los intentos de aglutinar un rancio nacionalismo espa\u00f1olista frente a las leg\u00edtimas aspiraciones del pueblo catal\u00e1n, recuerdan demasiado los argumentos, los discursos y las decisiones que se sucedieron en este pa\u00eds en los a\u00f1os treinta del pasado siglo y que, entre otras cosas, nos sumieron en el m\u00e1s oscuro t\u00fanel de la indignidad franquista. Hoy, aunque biso\u00f1os todav\u00eda en materia de democracia y reconocimiento de derechos, pero integrados en una comunidad internacional muy lejana de aquellos devaneos caudillistas del siglo XX y, supuestamente, lo suficientemente informados para comprender, analizar, respetar y debatir en sus justos t\u00e9rminos cualquier propuesta o aspiraci\u00f3n democr\u00e1tica de los individuos y los pueblos, la inquietante unanimidad que muestran los grandes medios de comunicaci\u00f3n espa\u00f1oles contra las aspiraciones de Catalu\u00f1a y la falta de respeto por quienes la defienden, no casualmente coincidente con la estrecha mirada y la cortedad viejuna y anquilosada de los grandes partidos pol\u00edticos en el tema de las nacionalidades, la independencia y los derechos colectivos, nos muestran, todav\u00eda, demasiados flecos imperiales, revelan escasos h\u00e1bitos democr\u00e1ticos y nos anuncian que nos queda mucho que aprender.<\/i><\/i><\/p>\n

Fuente:\u00a0<\/i> <\/i>http:\/\/salamancartvaldia.es\/not\/86705\/-catalunya-lliure-#leaf<\/a><\/i><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diferenciar la ficci\u00f3 de la realitat \u00e9s una capacitat que quan som infants no tenim i que l\u2019anem adquirint progressivament a mida que ens anem fent grans. Si aquesta capacitat no l\u2019adquir\u00edssim podr\u00edem concloure que patim algun tipus de retard o malaltia mental (paranoia, psicosi, deliri, etc.) justament perqu\u00e8 aquests tipus de malalts acostumen a […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[172],"tags":[31828],"class_list":["post-6049","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-politica"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1zz","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6049","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6049"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6052,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6049\/revisions\/6052"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}