{"id":5963,"date":"2016-12-30T00:21:15","date_gmt":"2016-12-29T23:21:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5963"},"modified":"2016-12-30T00:21:15","modified_gmt":"2016-12-29T23:21:15","slug":"16-coses-que-el-carles-capdevila-ha-apres-aquest-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/12\/30\/16-coses-que-el-carles-capdevila-ha-apres-aquest-2016\/","title":{"rendered":"16 coses que el Carles Capdevila ha apr\u00e8s aquest 2016"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/h3>\n
\n
Carles Capdevila acaba d’escriure aquestes s\u00e0vies reflexions. Me les faig meves i us les comparteixo. Valen la pena.<\/div>\n
<\/div>\n
16 coses<\/div>\n
que he apr\u00e8s<\/div>\n
<\/div>\n
aquest 2016<\/div>\n
<\/div>\n
1. Que acceptar les limitacions t\u00e9 un punt dolor\u00f3s i un altre d\u2019alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i \u00e0nima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es tanca una porta s\u2019obren soletes un munt de finestres.<\/div>\n
<\/div>\n
2. Que l\u2019amabilitat pot ser la idea m\u00e9s revolucion\u00e0ria. T\u00e9 el poder transformador de les persones que porten el somriure posat, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que per all\u00e0 on passen milloren l\u2019ambient.<\/div>\n
<\/div>\n
3. Que en lloc de lamentar-nos quan el cos se\u2019ns queixa i deixar anar un \u201cmale\u00eft genoll\u201d, tocaria valorar els anys que fa que ens suporta i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir-nos els ossos caldria celebrar aquest esquelet que fa el que pot i m\u00e9s per mantenir-nos drets.<\/div>\n
<\/div>\n
4. Que la joia de viure no t\u00e9 m\u00e8todes per\u00f2 t\u00e9 mestres. Conv\u00e9 acostar-nos, a l\u2019espera del contagi, a gent senzilla, que t\u00e9 en la bondat i l\u2019estima i la cura dels altres el focus, que passen desapercebuts en un m\u00f3n que premia m\u00e9s el cinisme que la ingenu\u00eftat.<\/div>\n
<\/div>\n
5. Que hem vingut aqu\u00ed, tot i que ho dissimulem massa b\u00e9, a estimar i ser estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de les persones \u00e9s la tasca m\u00e9s important del m\u00f3n, i la menys valorada.<\/div>\n
<\/div>\n
6. Que no es pot discutir mai amb un imb\u00e8cil. La clau \u00e9s detectar-los i frenar-los abans, per\u00f2 aix\u00f2 requereix una societat madura i respectuosa que ignori la provocaci\u00f3 barata i admiri m\u00e9s els valors que no els resultats a qualsevol preu.<\/div>\n
<\/div>\n
7. Que la persona amb qui no et s\u00e0piga greu plorar i que et faci la companyia adequada \u00e9s per for\u00e7a un molt bon amic. Sobretot si tamb\u00e9 sabeu riure plegats.<\/div>\n
<\/div>\n
8. Que mai no \u00e9s tard per aprendre a caminar, i que amb l\u2019amic amb qui m\u00e9s camino som molt m\u00e9s amics des que caminem plegats: ets m\u00e9s sincer, m\u00e9s directe, m\u00e9s profund.<\/div>\n
<\/div>\n
9. Que sense confian\u00e7a no hi ha motivaci\u00f3, perqu\u00e8 confiar sovint d\u00f3na m\u00e9s fruit que vigilar.<\/div>\n
<\/div>\n
10. Que em sedueixen els optimistes pencaires. Els que saben que tot \u00e9s un desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem remei aviat. I per aix\u00f2 s\u2019arremanguen. I mantenen aquest punt d\u2019ingenu\u00eftat necess\u00e0ria per creure que podran. Perqu\u00e8 sense confian\u00e7a no hi ha convicci\u00f3 i sense convicci\u00f3 no hi ha resultats i sense resultats no hi ha motius per mantenir l\u2019esperan\u00e7a.<\/div>\n
<\/div>\n
11. Que prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el s\u00ed entusiasta i possible al que vols haur\u00e0s de dir el no contundent i desculpabilitzat al que no hi cap.<\/div>\n
<\/div>\n
12. Que el pitjor de la por \u00e9s quan ens pilota, quan s\u2019instal\u00b7la al volant. Perqu\u00e8 la por ens pot fer tra\u00efdors. O ens pot paralitzar del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.<\/div>\n
<\/div>\n
13. Que som m\u00e9s el que fem que el que diem, som m\u00e9s el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I com que hem vingut aqu\u00ed a relacionar-nos, l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s l\u2019art i ofici sublim d\u2019aprendre\u2019n mentre s\u2019ensenya i d\u2019ensenyar-ne mentre s\u2019apr\u00e8n. Nom\u00e9s sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi.<\/div>\n
<\/div>\n
14. Que ens cal m\u00e9s mala llet i m\u00e9s esperan\u00e7a. Hem d\u2019estar m\u00e9s emprenyats i m\u00e9s il\u00b7lusionats alhora. Ens conv\u00e9 assenyalar i denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que aix\u00f2 toca, mostrar-los tota la r\u00e0bia que sentim. I simult\u00e0niament anar arreglant amb les mans el dia a dia, des de l\u2019inconformisme, amb ambici\u00f3 i amb la certesa absoluta que \u00e9s possible.<\/div>\n
<\/div>\n
15. Que calen metges i mestres amb visi\u00f3 de cap\u00e7alera, que en lloc de dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capa\u00e7os d\u2019agafar dist\u00e0ncia i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.<\/div>\n
<\/div>\n
16. Que la bellesa \u00e9s en la mirada, i no hi ha privilegi m\u00e9s bonic que ser observat des de l\u2019amor incondicional i l\u2019alegria de viure. No hi ha cap inversi\u00f3 m\u00e9s segura i rendible que envoltar-nos de persones que ens estimen tal com som, que ens troben guap\u00edssims al marge del que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb bons ulls.<\/div>\n
<\/div>\n
30 de desembre del 2016\u00a0DIARI ARA<\/a><\/strong><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carles Capdevila acaba d’escriure aquestes s\u00e0vies reflexions. Me les faig meves i us les comparteixo. Valen la pena. 16 coses que he apr\u00e8s aquest 2016 1. Que acceptar les limitacions t\u00e9 un punt dolor\u00f3s i un altre d\u2019alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i \u00e0nima al que et queda, si aprens […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2638,2615],"tags":[31902,31901],"class_list":["post-5963","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-autoestima","category-valors","tag-autoestima","tag-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1yb","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5963","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5963"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5963\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5964,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5963\/revisions\/5964"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}