{"id":5942,"date":"2016-12-15T12:40:47","date_gmt":"2016-12-15T11:40:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/?p=5942"},"modified":"2016-12-15T12:40:47","modified_gmt":"2016-12-15T11:40:47","slug":"el-costat-bo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/2016\/12\/15\/el-costat-bo\/","title":{"rendered":"EL COSTAT BO"},"content":{"rendered":"

<\/b><\/i><\/span><\/span><\/p>\n

“Tots tenim un costat bo. O molt bo”<\/b><\/i> \u00e9s el lema de La Marat\u00f3<\/b><\/i> d’aquest any, que se centrar\u00e0 en l’ictus i les lesions cerebrals i medul\u00b7lars traum\u00e0tiques. No cal dir que \u00e9s una d\u2019aquelles bones causes perqu\u00e8 hi col\u00b7laborem tots d\u2019una manera o altra.<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 no em voldria fixar tant en el tema, sin\u00f3 m\u00e9s aviat en el lema. Es parla molt sovint de com la societat va perdent valors, de les dificultats que tenim per sortir de la crisi justament perqu\u00e8, en general, som poc solidaris, perqu\u00e8 cadasc\u00fa va a la seva i perqu\u00e8 hi ha unes minories molt espavilades que s\u2019aprofiten de les debilitats dels altres. Tot aix\u00f2 t\u00e9 una part de veritat i \u00e9s molt cert que si hi hagu\u00e9s una mica m\u00e9s de just\u00edcia social i equitat, les coses serien molt diferents. Per\u00f2 no podem generalitzar de cap de les maneres i jo no estic gens d\u2019acord amb aquesta can\u00e7oneta de que tot \u00e9s dolent, tot va malament i que no hi ha res a fer. Potser, de tant repetir-la, al final anir\u00e0 quallant com aquelles mentides que, despr\u00e9s de repetir-les moltes vegades alguns se les creuen.<\/span><\/span><\/p>\n

I el meu desacord no \u00e9s nom\u00e9s conceptual sin\u00f3 que \u00e9s un desacord emp\u00edric. Vull dir que conec molt\u00edssims cassos de gent absolutament bona i profundament solid\u00e0ria. Gent que, com diu el lema de La Marat\u00f3, no t\u00e9 nom\u00e9s un costat bo -o molt bo-, sin\u00f3 que s\u00f3n gent bona per tots els costats per on els miris. I no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s de sort o de casualitat con\u00e8ixer molts cassos impressionants de solidaritat. \u00c9s m\u00e9s aviat procurar fixar-se una mica en les moltes persones que tenen bon cor i s\u00f3n bona gent. Entre molts irresponsables, trobem molts m\u00e9s responsables; entre molts lladres, hi trobem moltes m\u00e9s persones honrades; entre molts egoistes, hi trobem molts m\u00e9s generosos i solidaris. Tots sabem, per exemple, com s\u00f3n en aquests dies les condicions laborals de molta gent. Hi ha una precarietat total i fa molta ll\u00e0stima i mal al cor escoltar algunes hist\u00f2ries de gent que ha de treballar en condicions inhumanes i que a final de mes arriba amb un sou que no el permet viure dignament. Per\u00f2, al costat d\u2019aix\u00f2, trobes una altra gent que tenen treballadors al seu c\u00e0rrec i miren de buscar les condicions necess\u00e0ries per millorar-los les condicions encara que aix\u00f2 els resti rendibilitat. Entre molts empresaris que es pensen que encara viuen en el temps dels esclaus i no s\u2019adonen que el nom d\u2019explotadors els va com l\u2019anell al dit, tamb\u00e9 n\u2019hi trobem d\u2019altres que s\u00f3n honestos, que tenen sentit de la just\u00edcia, que s\u00f3n amables i considerats amb els seus treballadors. I potser no s\u00f3n tanta excepci\u00f3 de com ens podr\u00edem pensar. Si an\u00e9ssim repassant totes les persones que han passat per la nostra vida possiblement el balan\u00e7 no seria tan negatiu com ens podr\u00edem pensar i trobar\u00edem moltes bones persones que ens influ\u00eft o ajudat d\u2019una manera o altra. <\/span><\/span><\/p>\n

Tots sabem que hi ha molt poques persones perfectes, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que tots tenim algun costat bo, o molt bo, com diu el lema de La Marat\u00f3. La major part de la gent, encara que no sempre siguem del tot generosos, s\u00ed que ho som moltes vegades; encara que no sempre diguem la veritat, s\u00ed que la diem la majoria de les vegades i em sembla que la majoria de les vegades procurem actuar de la millor manera que sabem i com les circumst\u00e0ncies ens permeten. Cal seguir creient que la majoria de les persones s\u00f3n bona gent, perqu\u00e8 estic conven\u00e7ut que en s\u00f3n. I si no ho s\u00f3n m\u00e9s \u00e9s perqu\u00e8 potser no en saben m\u00e9s.<\/span><\/span><\/p>\n

Propostes com les de La Marat\u00f3 -i tantes i tantes de similars- em fan creure que la humanitat no est\u00e0 perduda i que junt amb les queixes i les cr\u00edtiques que hem de fer -perqu\u00e8 cal fer-les per no ser indolents i submisos- hem d\u2019actuar de forma positiva deixant de banda la passivitat i el derrotisme. Potser no podrem canviar la realitat, per\u00f2 s\u00ed que podem canviar la nostra postura i la mirada davant de la realitat. Caldr\u00e0 ser inflexibles amb aquells que facin les coses malament, per\u00f2 caldr\u00e0 recon\u00e8ixer i emmirallar-nos en aquells que fan les coses b\u00e9. I per sort, hi ha tanta i tanta gent en qui emmirallar-nos…<\/span><\/span><\/p>\n

Deia Samuel Smiles<\/b> que “la vida t\u00e9 el seu costat ombr\u00edvol i el seu costat brillant; de nosaltres dep\u00e8n triar el que m\u00e9s ens plagui”<\/i>. Les persones tamb\u00e9 tenen quasi sempre algun costat bo: mirem-lo.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Tots tenim un costat bo. O molt bo” \u00e9s el lema de La Marat\u00f3 d’aquest any, que se centrar\u00e0 en l’ictus i les lesions cerebrals i medul\u00b7lars traum\u00e0tiques. No cal dir que \u00e9s una d\u2019aquelles bones causes perqu\u00e8 hi col\u00b7laborem tots d\u2019una manera o altra. Per\u00f2 no em voldria fixar tant en el tema, sin\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":214,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[2615],"tags":[31901],"class_list":["post-5942","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-valors","tag-valors"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjs-1xQ","jetpack-related-posts":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5942","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/214"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5942"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5942\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5945,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5942\/revisions\/5945"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/jaumepubill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}